DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
consonant AI 102 oc.
consonant F 1033 oc.
consonant M 28 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb consonant Freqüència total:  1163 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

maons i el marbre de Venècia, però enyorava el so moll i palatal de les consonants catalanes i li agradava descobrir la hibridesa de les nostres vocals en
sembla que vagi en balancí, que tingui les molles desfetes, i totes les consonants hagin perdut el metall i la rigidesa i s'hagin convertit en un
tahitiana. En aquesta llengua, tan primària, la meitat de les nostres consonants no hi existeixen, i les que juguen més són la t, la p,
de versos amb una lleugeresa prodigiosa i sense perdre mai el fil del consonant. Veure actuar en Calafat bé val la festa. I per acabar l'acte s'aixecà el
paraules i la sonoritat de les vocals que totes són clares i de certes consonants que tenen una força que no té cap més llengua, feia que els catalans, que
però amb coll ben emmidonat i ben planxat! Eugeni Marsan Infantil. Senil. Consonants aprofitables per a un epigrama preciosista imitant la naturalitat de la
com vulgui, sense que persona viva li destorbi ni un moment la cacera del consonant; si és donat a filosofar, hi pot matar les hores que vulgui, sense un
que en temps el cercava, n'ha arribat avui a entendre el mot. Aquella consonant del mugit, aquella consonant del rodar, ja no són per a ell en so
n'ha arribat avui a entendre el mot. Aquella consonant del mugit, aquella consonant del rodar, ja no són per a ell en so mmmmm... i en so
tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret el nom de
tonantes dels carreters, com llamps espuntats amb el canvi d'algunes consonants, certes interjeccions, a les boques untuoses de les mestresses honestes i
D'aquestes lletres les primeres són les vocals i les segones són les consonants; això sembla tan senzill perquè gairebé és el primer que ens ensenyen a
ganes: ara mateix a aquesta suavíssima paraula no li sabria trobar cap consonant, fora de petroli que no va en poemes bucólics. En tindré prou amb
amb què solien ésser increpades les pubilles juntament amb les seves consonants les guilles. És el cas, doncs, que un cabaler de can Palau va anar a
tot un llibre amb la sistemàtica absència d'una tan inútil i perfidiosa consonant. Tothom va esverar-se. On aniríem a parar?... Aleshores el filòleg
deu haver-n'hi que no tenen tanta facilitat com vostè per a la rima consonant. Oi, tu? M'ho preguntava a mi, el "mansu". L'"Hermano"
de l'Acadèmia de Bones Lletres—, amb aquell esperit estantís tan poc consonant amb el que ens dirà tot seguit la famosa biblioteca. Segons Torres Amat,
ni de passada, no hi ha al definitiu llibre d'Espinosa sobre les consonants d'Extremadura. Potser només trobaríem la nota que Espinosa presentà al
l'accent sovinteja tant o més que la seva absència. Ortografia de les consonants. Per a representar l'africada sonora són usades indistintament les
bastava, deixavam, estavan. Tret d'aquest cas, l'ús de les consonants labials coincideix amb l'ortografia castellana. Hi ha, però, com a
del canal, i llavors els sons s'anomenen africats. Vocals i consonants 38. Per la diferència de llur grau de ressonància, és a dir la
de llurs vibracions acústiques, els sons es classifiquen en vocals i consonants. En l'articulació de les vocals, la disposició dels òrgans forma
menor, en canvi, la caixa de ressonància que es forma en articular les consonants, les quals resulten menys perceptibles i han d'anar subordinades a
en la formació de les síl·labes. Emperò la diferència entre vocals i consonants no és específica sinó de grau, i així, a vegades, els mateixos fonemes
de grau, i així, a vegades, els mateixos fonemes vocals tenen funció de consonants i alguns, amb poca precisió, els anomenen semiconsonants (§§
vocals conté, i cada una d'estes parts, formada per una vocal i els sons consonants i semiconsonants o semivocals que l'acompanyen, és una síl·laba. Vocals
Els sons del llenguatge no són tots igualment perceptibles: unes consonants sonen amb més intensitat que atres, i les vocals sonen molt més fort que
amb més intensitat que atres, i les vocals sonen molt més fort que no les consonants. Varien també el to o altura musical del so, i la seua quantitat o
©. e) Davant /r\ no seguida d'atra consonant: pera, acer, mer, cera, quera, darrere ferrer, ©; ©. Però
ferro, guerra, gerra, verro. b) Davant /r\ seguida de consonant no labial ni velar: cert, perdre, terç, verd, dispers, conversa, merla,
com en pau, maula, etc., i davant /l\ seguida d'una atra consonant, com en calç, palma, salt, palp, falca, etc.. Varia a cada comarca,
del Xúquer en certs casos, especialment davant /m\ seguida de consonant: embolic {embolík} i no {ambolík}, emprar
i no ©; i així mateix davant /s\ seguida d'una atra consonant: espasa {espáza} i no {aspáza}, estable © i no
collita © i no ©; i també si va darrera la consonant palatal /j-\ inicial de paraula: Josep © i no
, no en tinc, jo et parle, entre amics, sobre un banc, darrere una olla. Consonants Les consonants bilabials. 60. La P. En
jo et parle, entre amics, sobre un banc, darrere una olla. Consonants Les consonants bilabials. 60. La P. En l'articulació de la
serp, temps. La /b\ ortogràfica sona {p} quan precedix consonant sorda i quan és final de paraula: absolt, dissabte. subcutani, cub, calb,
La /b\ ortogràfica davant /s\ seguida d'una atra consonant, es pronuncia molt lleument: obscur, abstenció, substància. Cal advertir,
pronúncia descuidada i laxa, no falten casos de © fricativa. Les consonants labiodentals 63. La F. Per articular la
que ocorre en quasi tota Catalunya i el Rosselló, i en el castellà. Les consonants dentals 65. La T. Per a l'articulació de la
ortogràfica sona {t} en posició final absoluta i davant consonant sorda: fred, visigod, àcid, verd, herald, adquirir. 66. La
quan es troba en posició inicial absoluta, davant /v\, o darrere consonant labial o nasal, resultant aleshores idèntica a la francesa de
la /d\ valenciana entre vocals, davant /r\, i darrere consonant no labial ni nasal: roda, pedra, esdevenidor, pèrdua, falda, maragda.
però en la llengua culta cal pronunciar-la © sonora. Les consonants sibilants alveolars. 71. La S sorda. En la
\ davant /a, o, u\. c) /s\ inicial de paraula, davant consonant sorda, i darrera qualsevol consonant. d) /ss\ entre vocals.
/s\ inicial de paraula, davant consonant sorda, i darrera qualsevol consonant. d) /ss\ entre vocals. e) /sc\ davant /e, i\
final de frase, i la final de paraula si la que seguix comença amb consonant sorda: braç, bes, caps, pes fort, falç, vers, grams, gos quiet,
quan és final de síl·laba i va precedida de /í\ accentuada o de consonant palatal (permís, trist, ulls, anys), però cal no exagerar esta
entre vocals. b) /z\ quan comença paraula o va darrere una atra consonant. c) /tz\ entre vocals en certes paraules derivades del grec o de
pronuncie inconscientment, quan la /s\ ortogràfica precedix una consonant sonora, anàlogament al que ocorre en castellà: esberla, esvarar, desdeny,

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »