Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

banda, seria la primera a destruir-se. Aquest argument, tu ¿com el faràs	consonar	amb aquell altre? De cap manera, féu Símmias. I si un argument hi ha, féu
manera, féu Símmias. I si un argument hi ha, féu ell, que ens convé que	consoni	és precisament aquest de l'harmonia, ¿no? Sí que ens convé, féu Símmias.
que ens convé, féu Símmias. Doncs aquest, digué Sòcrates, certament no et	consona	. Veges quin dels dos escolleixes ¿que l'acte d'aprendre és una
per base la definició que judico més sòlida, allò que em sembla que hi	consona	ho dono per ver, el mateix si es tracta d'una causa que de qualsevol
si es tracta d'una causa que de qualsevol altra cosa; allò que no hi	consona	, com a no ver. Et vull explicar amb més claredat el que dic, perquè em
haver considerat les conseqüències que deriven d'ella, si mútuament et	consonaven	o no. Quan et calgués donar raó de la hipòtesi mateixa seguiries el
damunt les clapes verd-negres de les vegetacions i les figures,	consona	d'una manera sinistra amb el paroxisme d'angoixa que es reflexa ens els
el xivarri dels ocells i el cloqueig de l'aviram, sinó que més aviat	consonava	en bona harmonia amb tots aquests sorolls i també amb el so de les
i delectança. Cada detall i cada fragment d'aquest clap de terra rima i	consona	naturalment amb el conjunt del paisatge, i tot plegat fa olor de poesia,
seu sentit comú, tan clar, tan lògic. I aquest esperit, ¿no hauria pogut	consonar	amb la incapacitat racial de posar (o de comprendre tan sols) les raons
fosques, ans tindrà la llum de la vida (Jo., ©), afirmació que	consona	admirablement amb la dignitat de Fill de Déu, car el Fill és imatge
per causa de Déu, al qual, doncs, Jesús s'equipara. Amb les paraules	consonen	les obres. Jesús no sols es declara Déu, sinó que obra com a Déu.
està produïda per la ingestió de farines conservades, particularitat que	consona	perfectament amb la noció, ja antiga, que el paràsit perd ràpidament les
En canvi, ja ho veieu per aquest clixè, la postura adoptada no és pas que	consoni	amb la d'aquells homes que, ferits en la seva dignitat d'esperits
la varen trobar bona. Les coses bones, durant la dictadura, eren les que	consonaven	amb el voler i la manera de veure de la gent inepta que desgovernava el
efectes, les fàbriques i tallers han de tenir emplaçaments adequats i que	consonin	amb la naturalesa de la indústria, força motriu i nombre d'obrers. Poden
el bigoti com una herba trista", i l'"herba trista"	consonava	després amb "rara ametista". A Bofill, la comparació no li va
jorn, el cel es mesclà amb la terra; i amb el cant litúrgic dels monjos,	consonà	la melodia dels benaventurats. Tots els sants que Catalunya va trametre
acabat; no tinc res més a fer aquí baix que ser un home l'ànima del qual	consona	amb el ritme universal que Déu ha establert i que condueix a ell. La
pic. I quan existeix, és tan giragonsejador, que les seves marrades no	consonen	amb la pressa d'arribar dalt que acostuma a portar-se, en ser a tocar de
escriure y fer estampar dues o tres frases rítmiques, que generalment no	consonen	entre sí, en una sola ratlla pera facilitar més sa lectura, donar alguna
mort es l'eixida del mar de la vida.} J. V. Aquets dos versos	consonen	perque desde la /i\, que es l'última vocal accentuada, tenen
3. Com que la rima es pera afectar a l'orella y no a la vista, no	consonarán	perfectament los versos que tinguin unes vocals d'igual nom y en uns
n'es lo portador aquell meteix que li dona.} J. V. Lo vers tercer no	consona	ab lo primer perque'ns menjám la /r\ final dient portadó
de ser oberta en l'un y tancada en l'altre.) 5. Al contrari,	consonen	perfectament los versos que en sa part rímica no tenen igual nombre de
tremolor.} Los plurals en /orts\ com recorts, sòrts, se fan	consonar	ab los en ors, com cors, perque quasi elidim la /t\ al
Capitol III Llicencies 1. Mossèn Verdaguer fins fa	consonar	la /c\ ab la /s\ finals, com pot veures en aquest
pels homes ha florit una branqueta.} J. V. 3. També fan	consonar	los poetes la /v\ ab la /b\. {Ab un vol l'áliga
un vers fer sonar lletres que en la pronuncia ordinaria elidim pera que	consoni	ab altre en lo qual sonen sempre. En lo vinent exemple's fa sonar la
Defectes 1. Evitis que una paraula interior d'un vers	consoni	ab la final del meteix o de la del inmediat, o ab un hemistiqui d'aquets,
semblança de sòns pot consistir en que'ls versos en sa part rímica	consonin	perfectament de vocals y dissonin de consonants, ja per tindreles
alguna sigui en un vers tancada y en l'altre oberta. Aixís solzament	consonen	fort y cort. 5. Se fa assonar la /a\ ab
comarcals. 8. Passen per ripioses les composicions en que's fan	consonar	sovint entre sí'ls adgectius o'ls verbs en meteix temps y persona. En
1. Versos arrimichs, com indica son nom, són los que s'abstenen de	consonar	y assonar ab los que tenen aprop o són d'una meteixa estrofa. {Deixa
cap vers sense rimar, a l'última estrofa s'hi afegeix un altre vers que	consona	ab lo segon de la meteixa. 7. Quarteta Aquesta estrofa algun cop
ses varietats m'he tingut de valdre d'algunes en que no tots los versos	consonen	ben bé. 3. Procuri'l poeta sadollarse bé del obgecte o impresió
estrényer. arrendar. assentar. serrar. apuntar. soldar, afegir. assolar.	consonar	. atentar. aterrar. aterrarse. testificar. atravessar. Atronar,
penjar. comprobar. començar. concertar. concordar. confessar. consolar.	consonar	. contar. costar. encetar. degollar. demostrar. atrutinar. negar. posar
Que Déu li pagui! ¿Li podrem publicar aviat en català? Els parers no	consonen	gayre, però hem de creure que'l bon seny y una mica de sentit polítich,
eleménts escrits de que mus servim, eprenin un altre llenguatje qui nó	cunsone	eczactemént emb es nostru. Cuant vulem escríurer, u em de fér en quetelá,
Natura morta Musica d'oci al qual no escau paraula:	consonen	a l'esguard, damunt la taula, el teu mirall, oblit, i el teu
Lo únic que m'importa és lo que fas aquí dins. [(Confidencial)] No	consona	amb lo que fas per defora. Miq· No importa que mos sentin. Fé el
Sos ulls mitx oberts semblavan fixar l'infinit ab una mirada vaga que	consonava	ab la vaguetat del somrís qu'encara marcavan los seus llavis. Cap múscul
cósa, y èlls una áltra en respónen; Axó son, segòns vetg, cósas qui no	consónan	. Sámmis. Síe que síe enfí lo qu'els Dèus vos hán dit, Rebeu-lo
â lo qu'hè proposad. Simeón. El fèr esperár tant, axó já no	consòna	... Vámos, l'escláu es vóstro, allá vá en hóra-bóna. El Mercánt.
al cap; Trist lo cel, y trista l' ánima, Natura y jo	consonam	. Hores van y hores vénen, Díes vénen, díes van. La
de la música en la qual oïm diferents sons a la vegada, sons que si	consonen	ens resulten agradables. Amb la polifonia neix, com dèiem, la dimensió
tot en l'instant d'ennuvolar-se: en funció del turó que anomena, el bosc	consona	i s'ajusta i compagina. Aquesta compaginació la majoria de
amb cura i al darrere mentre el cant, pas a pas,	consona	en simpatia del créixer natural d'estar-se fent de
Va agradaaar! Va ser èeexitt!" I Clapés allarga totes les vocals i	consonats	que facin falta per remarcar-ho. Estem davant de la primera victòria

Pàgina 1 (de 2)

50 següents