×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb consonar |
Freqüència total: 52 |
CTILC1 |
| banda, seria la primera a destruir-se. Aquest argument, tu ¿com el faràs | consonar | amb aquell altre? De cap manera, féu Símmias. I si un argument hi ha, féu | | manera, féu Símmias. I si un argument hi ha, féu ell, que ens convé que | consoni | és precisament aquest de l'harmonia, ¿no? Sí que ens convé, féu Símmias. | | que ens convé, féu Símmias. Doncs aquest, digué Sòcrates, certament no et | consona | . Veges quin dels dos escolleixes ¿que l'acte d'aprendre és una | | per base la definició que judico més sòlida, allò que em sembla que hi | consona | ho dono per ver, el mateix si es tracta d'una causa que de qualsevol | | si es tracta d'una causa que de qualsevol altra cosa; allò que no hi | consona | , com a no ver. Et vull explicar amb més claredat el que dic, perquè em | | haver considerat les conseqüències que deriven d'ella, si mútuament et | consonaven | o no. Quan et calgués donar raó de la hipòtesi mateixa seguiries el | | damunt les clapes verd-negres de les vegetacions i les figures, | consona | d'una manera sinistra amb el paroxisme d'angoixa que es reflexa ens els | | el xivarri dels ocells i el cloqueig de l'aviram, sinó que més aviat | consonava | en bona harmonia amb tots aquests sorolls i també amb el so de les | | i delectança. Cada detall i cada fragment d'aquest clap de terra rima i | consona | naturalment amb el conjunt del paisatge, i tot plegat fa olor de poesia, | | seu sentit comú, tan clar, tan lògic. I aquest esperit, ¿no hauria pogut | consonar | amb la incapacitat racial de posar (o de comprendre tan sols) les raons | | fosques, ans tindrà la llum de la vida (Jo., ©), afirmació que | consona | admirablement amb la dignitat de Fill de Déu, car el Fill és imatge | | per causa de Déu, al qual, doncs, Jesús s'equipara. Amb les paraules | consonen | les obres. Jesús no sols es declara Déu, sinó que obra com a Déu. | | està produïda per la ingestió de farines conservades, particularitat que | consona | perfectament amb la noció, ja antiga, que el paràsit perd ràpidament les | | En canvi, ja ho veieu per aquest clixè, la postura adoptada no és pas que | consoni | amb la d'aquells homes que, ferits en la seva dignitat d'esperits | | la varen trobar bona. Les coses bones, durant la dictadura, eren les que | consonaven | amb el voler i la manera de veure de la gent inepta que desgovernava el | | efectes, les fàbriques i tallers han de tenir emplaçaments adequats i que | consonin | amb la naturalesa de la indústria, força motriu i nombre d'obrers. Poden | | el bigoti com una herba trista", i l'"herba trista" | consonava | després amb "rara ametista". A Bofill, la comparació no li va | | jorn, el cel es mesclà amb la terra; i amb el cant litúrgic dels monjos, | consonà | la melodia dels benaventurats. Tots els sants que Catalunya va trametre | | acabat; no tinc res més a fer aquí baix que ser un home l'ànima del qual | consona | amb el ritme universal que Déu ha establert i que condueix a ell. La | | pic. I quan existeix, és tan giragonsejador, que les seves marrades no | consonen | amb la pressa d'arribar dalt que acostuma a portar-se, en ser a tocar de | | escriure y fer estampar dues o tres frases rítmiques, que generalment no | consonen | entre sí, en una sola ratlla pera facilitar més sa lectura, donar alguna | | mort es l'eixida del mar de la vida.} J. V. Aquets dos versos | consonen | perque desde la /i\, que es l'última vocal accentuada, tenen | | 3. Com que la rima es pera afectar a l'orella y no a la vista, no | consonarán | perfectament los versos que tinguin unes vocals d'igual nom y en uns | | n'es lo portador aquell meteix que li dona.} J. V. Lo vers tercer no | consona | ab lo primer perque'ns menjám la /r\ final dient portadó | | de ser oberta en l'un y tancada en l'altre.) 5. Al contrari, | consonen | perfectament los versos que en sa part rímica no tenen igual nombre de | | tremolor.} Los plurals en /orts\ com recorts, sòrts, se fan | consonar | ab los en ors, com cors, perque quasi elidim la /t\ al | | Capitol III Llicencies 1. Mossèn Verdaguer fins fa | consonar | la /c\ ab la /s\ finals, com pot veures en aquest | | pels homes ha florit una branqueta.} J. V. 3. També fan | consonar | los poetes la /v\ ab la /b\. {Ab un vol l'áliga | | un vers fer sonar lletres que en la pronuncia ordinaria elidim pera que | consoni | ab altre en lo qual sonen sempre. En lo vinent exemple's fa sonar la | | Defectes 1. Evitis que una paraula interior d'un vers | consoni | ab la final del meteix o de la del inmediat, o ab un hemistiqui d'aquets, | | semblança de sòns pot consistir en que'ls versos en sa part rímica | consonin | perfectament de vocals y dissonin de consonants, ja per tindreles | | alguna sigui en un vers tancada y en l'altre oberta. Aixís solzament | consonen | fort y cort. 5. Se fa assonar la /a\ ab | | comarcals. 8. Passen per ripioses les composicions en que's fan | consonar | sovint entre sí'ls adgectius o'ls verbs en meteix temps y persona. En | | 1. Versos arrimichs, com indica son nom, són los que s'abstenen de | consonar | y assonar ab los que tenen aprop o són d'una meteixa estrofa. {Deixa | | cap vers sense rimar, a l'última estrofa s'hi afegeix un altre vers que | consona | ab lo segon de la meteixa. 7. Quarteta Aquesta estrofa algun cop | | ses varietats m'he tingut de valdre d'algunes en que no tots los versos | consonen | ben bé. 3. Procuri'l poeta sadollarse bé del obgecte o impresió | | estrényer. arrendar. assentar. serrar. apuntar. soldar, afegir. assolar. | consonar | . atentar. aterrar. aterrarse. testificar. atravessar. Atronar, | | penjar. comprobar. començar. concertar. concordar. confessar. consolar. | consonar | . contar. costar. encetar. degollar. demostrar. atrutinar. negar. posar | | Que Déu li pagui! ¿Li podrem publicar aviat en català? Els parers no | consonen | gayre, però hem de creure que'l bon seny y una mica de sentit polítich, | | eleménts escrits de que mus servim, eprenin un altre llenguatje qui nó | cunsone | eczactemént emb es nostru. Cuant vulem escríurer, u em de fér en quetelá, | | Natura morta Musica d'oci al qual no escau paraula: | consonen | a l'esguard, damunt la taula, el teu mirall, oblit, i el teu | | Lo únic que m'importa és lo que fas aquí dins. [(Confidencial)] No | consona | amb lo que fas per defora. Miq· No importa que mos sentin. Fé el | | Sos ulls mitx oberts semblavan fixar l'infinit ab una mirada vaga que | consonava | ab la vaguetat del somrís qu'encara marcavan los seus llavis. Cap múscul | | cósa, y èlls una áltra en respónen; Axó son, segòns vetg, cósas qui no | consónan | . Sámmis. Síe que síe enfí lo qu'els Dèus vos hán dit, Rebeu-lo | | â lo qu'hè proposad. Simeón. El fèr esperár tant, axó já no | consòna | ... Vámos, l'escláu es vóstro, allá vá en hóra-bóna. El Mercánt. | | al cap; Trist lo cel, y trista l' ánima, Natura y jo | consonam | . Hores van y hores vénen, Díes vénen, díes van. La | | de la música en la qual oïm diferents sons a la vegada, sons que si | consonen | ens resulten agradables. Amb la polifonia neix, com dèiem, la dimensió | | tot en l'instant d'ennuvolar-se: en funció del turó que anomena, el bosc | consona | i s'ajusta i compagina. Aquesta compaginació la majoria de | | amb cura i al darrere mentre el cant, pas a pas, | consona | en simpatia del créixer natural d'estar-se fent de | | Va agradaaar! Va ser èeexitt!" I Clapés allarga totes les vocals i | consonats | que facin falta per remarcar-ho. Estem davant de la primera victòria |
|