×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb constel·lar |
Freqüència total: 26 |
CTILC1 |
per fred, sinó perquè duia un vestit blanc i un rengle d'aiguamarines li | constel·lava | de blavors apagades el coll. Si es vestia de negre, les seves perles o | raspador de la capsa i... no res... en caigué una polsina de fósfor, que | constel·là | l'ombra sota els nostres abrics. —Animal! Poca traça! —vaig rondinar | sovint dramàtiques, i una naixença de vocacions, sobretot líriques, que | constel·là | el cel literari de la sagnant Europa amb manifestacions permanents i | a Canet de Mar, i altres tantes que són venerades a les ermites que | constel·len | la costa catalana, des de Llevant a Ponent. Mare de Déu del Roser. És una | estat foragitada, on una multitud de pobles i cases aïllades o masies es | constel·la | , on les ratlles de les comunicacions es dibuixen múltiples, per damunt de | al camp, o de passar el dia a Salou o en un dels centenars de masets que | constel·laven | el terme o el dels pobles veïns. I així es van trobar el diumenge | cor meu, la soledat de les estrelles dins l'ordenació que ha | constel·lat | el cel? En la nit de la terra, de fosca més rebel, | en una boca d'amor que cantava les florides que vindrien als astres que | constel·laven | el teu cos transparent... —I després? —Què vols dir? No hi ha després. El | de multituds damunt la gespa del pati, habitada ja pels grups que es | constel·laven | difuminadament en converses febles, damunt dels bancs, a les voreres. | de senzills guanys deductius, part d'aquella caterva creixent que | constel·lava | l'espai del seu refugi a Illa Lleona. De fet, la casa del farer era tan | no és humanaaaaaaa!, xiscla Notbunga Mas amb uns sostenidors rosa | constel·lats | de perles de Manacor i uns eslips color rovell de seda natural que deixen | i els féu la pell rellent. ¿Quin brollador s'elevà, com un miracle, i | constel·là | tot l'aire? Del foc i la tempesta continguda va esclatar la pluja que | com un infant, si bé menys refulgent que els llums d'or que | constel·len | el cel blau. Diguin més els proclius a verbejar; que | en nosaltres una barreja de plaer i d'esglai. Però la visió d'uns prats | constel·lats | de flors, de valls on serpentegen els rierols, on pasturen els ramats, la | de la primavera vora la Mediterrània. A Seta, una alegria infantil va | constel·lar | -lo. Feia cinc anys que se n'havia anat. Quan va sortir de l'estació, va | En temps de les invasions dels bàrbars les hordes germàniques | constel·laven | el seu recorregut de munts irracionals de matèria fecal. D'altra banda, | com un home de bé refinat (era marquès) que recollia grimoires | constel·lats | d'estrelles de cinc puntes, obres de Llull i de Paracels, manuscrits del | camina amb el paraigua penjat del braç. Els vidres de les ulleres es van | constel·lant | d'espurnes. Que és idiota, què podia haver passat? Té el bloqueig | anat a casa. Aleshores va treure una ampolla i va acabar amb els ulls | constel·lats | . 143) amic el conill Va entrar ballant i la va | i les dones miren a l'infinit en paral·lel. Les quatre estrelles ja no | constel·len | en l'espai obert, reduïdes cada una al seu confinament, tancades a | es vanta dels jocs que farà El cel sense tinta es | constel·la | D'astres tan pàl·lids com la llet A les taules | Totes les constel·lacions Car soc jo sol nit qui et | constel·la | Sirenes finalment jo baixo a una gruta àvida Estimo | ulls Obrir-se tràgicament Nit veig els teus cels | Constel·lar | -se en calma de píndoles esplèndides Un esquelet de reina | Feta amb Versos brillants, fils del més pur metall sàviament | constel·lats | de rimes de cristall, oferiré al teu cap una enorme Corona; | i partícules d'or, com el polsim més fi, vagament els | constel·len | la mística pupil·la. lxx Els mussols Als | els seus ulls dolorosos, gresols que punts de fred metall van | constel·lar | ... Invencibles fascinen aquests ulls misteriosos |
|