DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
constel·lar V 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb constel·lar Freqüència total:  26 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per fred, sinó perquè duia un vestit blanc i un rengle d'aiguamarines li constel·lava de blavors apagades el coll. Si es vestia de negre, les seves perles o
raspador de la capsa i... no res... en caigué una polsina de fósfor, que constel·là l'ombra sota els nostres abrics. —Animal! Poca traça! —vaig rondinar
sovint dramàtiques, i una naixença de vocacions, sobretot líriques, que constel·là el cel literari de la sagnant Europa amb manifestacions permanents i
a Canet de Mar, i altres tantes que són venerades a les ermites que constel·len la costa catalana, des de Llevant a Ponent. Mare de Déu del Roser. És una
estat foragitada, on una multitud de pobles i cases aïllades o masies es constel·la, on les ratlles de les comunicacions es dibuixen múltiples, per damunt de
al camp, o de passar el dia a Salou o en un dels centenars de masets que constel·laven el terme o el dels pobles veïns. I així es van trobar el diumenge
cor meu, la soledat de les estrelles dins l'ordenació que ha constel·lat el cel? En la nit de la terra, de fosca més rebel,
en una boca d'amor que cantava les florides que vindrien als astres que constel·laven el teu cos transparent... —I després? —Què vols dir? No hi ha després. El
de multituds damunt la gespa del pati, habitada ja pels grups que es constel·laven difuminadament en converses febles, damunt dels bancs, a les voreres.
de senzills guanys deductius, part d'aquella caterva creixent que constel·lava l'espai del seu refugi a Illa Lleona. De fet, la casa del farer era tan
no és humanaaaaaaa!, xiscla Notbunga Mas amb uns sostenidors rosa constel·lats de perles de Manacor i uns eslips color rovell de seda natural que deixen
i els féu la pell rellent. ¿Quin brollador s'elevà, com un miracle, i constel·là tot l'aire? Del foc i la tempesta continguda va esclatar la pluja que
com un infant, si bé menys refulgent que els llums d'or que constel·len el cel blau. Diguin més els proclius a verbejar; que
en nosaltres una barreja de plaer i d'esglai. Però la visió d'uns prats constel·lats de flors, de valls on serpentegen els rierols, on pasturen els ramats, la
de la primavera vora la Mediterrània. A Seta, una alegria infantil va constel·lar-lo. Feia cinc anys que se n'havia anat. Quan va sortir de l'estació, va
En temps de les invasions dels bàrbars les hordes germàniques constel·laven el seu recorregut de munts irracionals de matèria fecal. D'altra banda,
com un home de bé refinat (era marquès) que recollia grimoires constel·lats d'estrelles de cinc puntes, obres de Llull i de Paracels, manuscrits del
camina amb el paraigua penjat del braç. Els vidres de les ulleres es van constel·lant d'espurnes. Que és idiota, què podia haver passat? Té el bloqueig
anat a casa. Aleshores va treure una ampolla i va acabar amb els ulls constel·lats. 143) amic el conill Va entrar ballant i la va
i les dones miren a l'infinit en paral·lel. Les quatre estrelles ja no constel·len en l'espai obert, reduïdes cada una al seu confinament, tancades a
es vanta dels jocs que farà El cel sense tinta es constel·la D'astres tan pàl·lids com la llet A les taules
Totes les constel·lacions Car soc jo sol nit qui et constel·la Sirenes finalment jo baixo a una gruta àvida Estimo
ulls Obrir-se tràgicament Nit veig els teus cels Constel·lar-se en calma de píndoles esplèndides Un esquelet de reina
Feta amb Versos brillants, fils del més pur metall sàviament constel·lats de rimes de cristall, oferiré al teu cap una enorme Corona;
i partícules d'or, com el polsim més fi, vagament els constel·len la mística pupil·la. lxx Els mussols Als
els seus ulls dolorosos, gresols que punts de fred metall van constel·lar... Invencibles fascinen aquests ulls misteriosos