×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb constrènyer |
Freqüència total: 191 |
CTILC1 |
matar, els teus cants harmoniosos l'evocaven tant i tan bé, que tothom et | constrenyia | a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El | el feia invitar, només de tant en tant, i quan la necessitat el | constrenyia | , es deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina bufava: —Ja el | ja que és pronunciat pel moribund, i la prohibició esdevé col·lectiva: | constreny | tots els descendents d'un mateix avantpassat i de vegades, com a Ulawa, | els turons, cavalquen l'aire en terbolí; no pot l'Infern | constrènyer | gairebé llur tumult —com quan Alcides coronat pel | seure; Adam, com Eva avergonyit, a l'últim deixava de | constrènyer | tals paraules: "Oh Eva, t'escoltares en mala hora l'enganyós | muralles cristal·lines que, amb la vara, Moisès pogué | constrènyer | a dividir-se fins que, salvat, és a la platja el poble. | en els cors, des de llur dintre. ¿Què desitgen, llavors, sinó | constrènyer | l'Esperit de la Gràcia, encadenada la Llibertat, que | guardat la immobilitat de la qual no es departia. És veritat que jo l'hi | constrenyia | . I la cabeca, entenent l'obligació, restava talment petrificada. Jo ne | i d'un tal èmfasi, que cada hora els musics de l'orquestra eren | constrets | a interrompre un instant la llur execució per escoltar el sò de l'hora; | Per desinterès que hom tingui envers els éssers amats, cal de vegades | constrènyer | -se per ells i tenir la generositat de rebre. Li escau de prendre a aquell | mateixa, sobreïx dels límits purament humans. Sòfocles la humanitza, la | constreny | : de metafísica esdevé moral. Els herois de Sòfocles són de carn i ossos | la complexa formació ètnica. Fóra, doncs, absurd i contraproduent voler | constrènyer | -la, però potser fos possible endegar, dirigir i valoritzar el corrent que | el modernisme, el futurisme, el cubisme i l'existencialisme, almenys. | Constrets | per l'extensió gairebé excessiva que pren aquest assaig, hem parlat | que isqui fora de seny i emeti paraules d'oradura i gosi a tot allò a què | constreny | la força de la malaltia; havent negat que el savi sigui esclau, no negueu | sol mot que ha cridat la meva germana; no hi val res. Em violento per | constrènyer | -me a riure i a parlar, però no puc articular cap paraula; i així m'estic, | No puc retrobar el passat. En sóc exclòs. És endebades que implori i em | constrenyi | . Res no vibra. Indiferent i trist, sec com un condemnat mentre el passat | facultats, en nosaltres és a l'inrevés; les nostres forces interiors són | constretes | no pas a un desenrotllament, sinó a una regressió. Ells són lliurement | Quan és incomplet el contacte entre l'òrgan actiu i el passiu, s'ha de | constrényer | l'aire i passar per un estret canal produint-hi un soroll prolongable, i | fan els participis atés i empés; estrényer i | constrényer | els fan estret i constret; pertànyer, plànyer i | i empés; estrényer i constrényer els fan estret i | constret | ; pertànyer, plànyer i fényer els fan respectivament | altres temps com fondre. Consentir. Mod. IIIb. | Constrènyer | : p. p. constret, constreta. Consumir. Mod. | Consentir. Mod. IIIb. Constrènyer: p. p. | constret | , constreta. Consumir. Mod. IIIa (també | Mod. IIIb. Constrènyer: p. p. constret, | constreta | . Consumir. Mod. IIIa (també IIIb). | sofrir, sofriment; sostenir, sosteniment; combatre, combatiment; | constrènyer | , constrenyiment; estrènyer, estrenyiment; moure, moviment; retreure o | oir, oïble; fruir, fruïble; atribuir, atribuïble; perdre, perdible; | constrènyer | , constrenyible; moure, movible. El sufix ble es comporta en | llengua novollatina. L'eixamplament de les ambicions de l'escriptor el | constrenyia | a l'ús de l'idioma quotidià, verge encara, i prometedor. Però Llull | orientat per el progrés de les ciències físico-matemàtiques i | constret | per les necessitats intel·lectuals dels temps novells ha arribat a la | Es precís descobrir-li els més recòndits mecanismes; cal interrogar-la i | constrènyer | -la que ens contesti. Dues úniques formes de coneixement són reconegudes | receptiva de la realitat. El coneixement és actiu i creador. És precís | constrènyer | a la realitat, proposar-li preguntes i obligar-lo que ens doni respostes | per cert. Un judici pot ésser ver sense que m'obligui a tenir-l'hi, i pot | constrènyer | -m'hi, encara que de fet no ho sigui. Aquesta constricció pot ésser el | cada desengany obtingut, cada punt de mira abandonat per inútil anirà | constrenyent | el problema dintre certs límits. Així un nombre més o menys gran de dades | i més segurs i arribarem a dominar àdhuc el to mateix i a variar-lo, ara | constrenyent | el nostre estil a l'austeritat primitiva, ara desplegant-lo a totes les | les etapes successives de la seva inducció, per la qual anirà | constrenyent | el problema, cada cop dintre límits més precisos. Tals són, al nostre | intervenen la pedagogia i el dret. La corrent palpitant de la vida és | constrenyida | , canalitzada, subjectada a restriccions, fòrmules i rites. La llibertat, | diferents braços ve a constituir per al rei una obligació a la qual és | constrenyit | . El germen de la institució és (si no en el Consell tingut per Ramon | És difícil, és gairebé impossible, que els oradors polítics puguin | constrenyir | -se, puguin dominar el seu pensament i reduir-lo a la pauta freda que han | amb un o altre dels presents, us trobeu que el vostre interlocutor, | constret | per altres presències, ha donat al seu cos una altra posició i ja no li | ésser-ho tant que, si damunt del fogar no hi hagués l'embocadura que, en | constrènyer | -lo, activa la velocitat del corrent ascensional, el xoc dels dos corrents | rígid. Rigidesa que manté fins que altra vegada artèries i arterioles es | constrenyen | , amb la qual cosa, per fenòmens vasculars inversos, retorna a l'estat | tost va quedar desvirtuat. Endemés s'ha de remarcar que el seu valor es | constreny | a aquells objectes que encara no es poden considerar del tot productes de | dona forma a l'essència d'alguna cosa, en tant que el dissenyador s'ha de | constrènyer | a l'essència del problema amb el qual s'enfronta i produir una forma que | fins als atributs de Déu. La teoria lockiana fa a l'inrevés. Hem vist com | constreny | l'especulació humana al problema crític; però cau en una altra | treball imaginatiu als espectadors de les seves obres, era a canvi de | constrènyer | -los a tolerar certes precipitacions i combinacions revoltantment | o en general cabussar-se en un element estrany que moralment els | constrenyís | i aclaparés amb una apresió de timidesa o els ressuscités una innata | en públic preté fer d'orador, ni tothom que es pensa fer d'orador, n'és. | Constrenyent | l'accepció vulgar, més escau aquest nom a l'home que de la parla en fa | Catalunya central, on les onades orogèniques s'han desenrotllat sense | constrènyer | -se, però més feblement que en el N. E., les serres no indiquen res més | de la família i al clos sagrat dels temples, per tal de poder millor | constrènyer | -la en les seves formes d'influència personal i col·lectiva, fer | la cristiandat; però com que aquesta es trobava dividida, ell es va | constrènyer | , en termes generals, a la que servava l'obediència de Benet XIII. Si a | realitat, davant de l'objecte. Sap molt bé que és perdre el temps voler | constrènyer | els homes i les coses a adaptar-se als punts de mira de l'esperit. Tots | s'esdevé cap al tard, en plena esplendor. Els és suficient d'ésser per a | constrènyer | -nos a alçar els ulls. Allà, els rierols troben la font. Bon punt han |
|