Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Amfitrite, que la varen metamorfosar en el que és. Tot plegat, sospito,	contalles	de vellotes durant els seus ocis, de becaina en becaina, o de navegants
com de la gelosa Hera. Alguns savis opinen, en total contradicció amb la	contalla	mítica, que la nimfa constituïa només un epítet d'Àrtemis, la deessa
l'interrompia picant de mans entusiasmada, i ell, satisfet, reprenia la	contalla	. No feia molt va encara recordar-li una d'aquelles fantasies amb les
complac, clandestí com un talp; i el diable és una	contalla	. Em ronda i em pren el pecat (m'agenollava amb un genoll a
de contemplar la flama violeta de l'estufa. Per poder escoltar més bé les	contalles	de l'amic abandona de seguida la roba que fins aleshores cosia i cosia
no el vull escoltar més, em crec no escoltar-lo. Ara contaria les seves	contalles	. ¡Que bé el comprenc! Amb aquella cara no podia ésser altra mena d'home.
que això esdevindrà a algú d'ells després, en ser al poble. Es recorden	contalles	d'altres anys, d'altres majorals, d'altres rossegades. —Als ròssecs! —Als
no és curta de llengua, ni s'escandalitza massa de paraulotes, acudits i	contalles	de color. O bé la filla de la tavernera és de bona planta i servix d'esca
frares blancs, frares negres, frares grisos, amb totes llurs	contalles	. Aquí ronden tots aquells pelegrins que es desviaren
L'altra, la respectable Enciclopèdia Britànica, ens ve amb la	contalla	, en anglès, que "la poesia absoluta és la concreta i artística expressió
d'altre que el mateix heroi d'Apulei i de Llucià, qui ja l'havien pres de	contalles	més antigues? Es que els pabordes i les majorales, que serveixen la festa
els ulls fins que els semblaven eixir de les conques. Moltes de les	contalles	eren sobre animals, car, tenint allà mateix la Jungla, era sempre el tema
el que sofreixen els artistes per apareixer originals. Ella també feu	contalla	dels propis sofriments. Era un turment, un neguiteig constant ja que no
feren més tard els germans Grimm, allò que fa és fixar literàriament les	contalles	tradicionals que ell coneix des de petit. A La Caputxeta i el
d'Innocenci s'encenia de bell nou escoltant els comentaris i les	contalles	hiperbòliques d'aquest jovent, encara excitat per la sort o la
caixes era ja com si existissin. En la seva viva imaginació propensa a la	contalla	meravellosa i resplendent, ja hi havia pres forma la figura del Comte i
el que tu deus venir a cercar al costat del teu pare són bones	contalles	de les terres que he vist i de les coses que m'han passat, ¿veritat
de fer-li'n comprendre els meravellosos efectes. A llurs prodigioses	contalles	, ell somreia graciosament, per complaença, com un home al qual li plau
la pedanteria de la conversa amb un gest vulgarot, un acudit gruixut, una	contalla	grassa... Tant com era clos a tota mena d'especulació, la bellesa de les
dia per altre divertia, durant deu minuts, les orelles de la cort amb una	contalla	popular; però famós, sobretot, perquè en polèmica pública havia escurat
el deixà acabar d'arribar: —Lluny d'ací, virolet carranc; no és hora de	contalles	ni de ballarugues; quan et necessitarem, ja t'avisarem. Després, aquest
mentre m'apariaven el farcellet de la roba, bo i escoltant les rutilants	contalles	que em feia l'oncle Ramon!... No somiava pas? No somiava, no. Després de
i encantada quietud. Poblet, Poblet romàntic! Sembles cosa d'ensomni, de	contalla	extraordinària, de balada fantasiosa. Però, ai!, cada vegada que vinc a
i més els afalaga l'oïda amb un agradable pessigolleig. La funció de tals	contalles	no és pas tan sols de matar l'avorriment, sinó també de procurar
l'Evangeli o les Epístoles de sant Pau. I mentre es distreuen amb tals	contalles	en les escoles, s'imaginen sostenir amb el puntal de llurs sil·logismes
és un sacrilegi, excepte quan van beguts i volen divertir-se amb	contalles	facecioses: llavors comenten discretament l'afer i es callen, tanmateix,
d'ella sobre coses indiferents; facècies sense gràcia de la festa i	contalles	que no venien a to, i que ella escoltava tot callant amb un pensament
que em vaig sentir decantat a abraonar-m'hi (com el lladre del llibre de	contalles	diu que va fer amb la vella) i a asseure'l damunt del foc. Una cosa era
a explanar una pila de demostracions casuístiques. En una de ses	contalles	, per exemple, ens fa veure com, per deduccions basades en l'observació,
anys passats a Peralada, desvetllada ja la seva imaginació per les	contalles	de les gestes homèriques del rei En Jaume I, en el seu entusiasme
es passava la vetlla contant contes d'aparicions i ànimes en pena,	contalles	que feien passar una mala nit als més pusil·lànimes. Com es veu, la
qui ha per nóm Emengarda, escolta dempeus, repenjada a la barana, la	contalla	que amb la seva calma i agradable manera de dir desgrana el vell llop de
Mísser Otger reülla l'illa apartada, resta un moment pensiu i comença la	contalla	, dient: —Temps era temps, un jove comte havia de prendre muller. Quatre
pares del poble i llum ingènita de la Pàtria. —I així fineix la bella	contalla	—conclou Galdric. —Que fa sentir i pensar —remarca Jofre. —Ja ho crec
tan bell parler, ara que sou ací, em volguéssiu contar una de les vostres	contalles	? —Ja ho crec, brava minyona! Sobretot si això t'ha de plaure. —Em farà
Em farà molt de plaer i molt d'honor. —Doncs, aquí va. Serà un conte mig	contalla	... mig cosa vera i certa —diu el segon pilot. I després d'ingerir un
—diu Arnau. —Oh!, que bé —exclama Emengarda tota enriolada. —Aquesta és la	contalla	del famós vi de Malvasia, que beuen els reis i papes. I ara —diu Otger,
vinyes... vós, fra Basili? —pregunta Jofre associant idees, recordant la	contalla	en terres d'Asia Menor desgranada pel malhaurat Otger. —Sí —contesta el
volien robar els tresors del Monastir de Malvasia. Fra Basili riu oint la	contalla	. I en acabant, Emengarda li pregunta encuriosida: —I aquest fra Basili no
pregunta encuriosida: —I aquest fra Basili no fóreu pas vós? —Es vera la	contalla	. Però aquell fra Basili no sóc jo. Va ésser un monjo que deixà el
De la meua garbera	Contalles	de Castelló de la Plana Dumenge de la rosa Ja han romput lo ventrell les
, xiliu; no, no vages si no vols que't pelen viu!" I ací acaba la	contalla	del "Mestre sangrador i los teuladins golafres" que ja veus, llegidor,
al pare d'aquells amiguets seus de l'infantesa; i al cap li venien les	contalles	de trifulques i episodis a on entraven les canonades agramadores;
lo seu nebot, son hereu, lo vincle de la família! I lo record de les	contalles	guerreres de D. Nazari, va fer brollar, repenta, la recordança de los
llops i gats feréstecs, i les dones ab pàmpols de figuera palera; i vinga	contalles	, i trifulques, i or i plata pels carrers, com ací les crostes de taronja
que s'encarrega d'obrar-los la boca per a un parell d'hores en les seus	contalles	bèl·liques, passades les quals, i no podent aguantar més, solta el xurro
de la seua brotxa. Lo darrer de la peanya és un manisser molt amic de	contalles	i romanços, migranyós en los relaixos d'allò que olora, ficant el nas en
del carrer de Sant Blai, l'any de la quinta de Xales. I va començar la	contalla	: La nit, encara que gelada, no ho era molt per a que no deixara d'acudir
servix per a enviscar als pobres llauradors. Bé diu aquella	contalla	que al poblar-se lo món anaven ells al soto del carro i a l'empinar les
sos pares, les manetes arreplegades, esperant que la mare comence la	contalla	, mentres lo pare va tirant grapadets de panís dins lo perol. I la mare

Pàgina 1 (de 5)

50 següents