DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
contar M 2 oc.
contar V 10271 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb contar Freqüència total:  10273 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es va trobar ja sense remei al Tàrtar, sotmès a un etern suplici que no conto, perquè suposo que el sap tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta
complicat, on es barregen Hèracles, els bous de Gerió i Forkys, que no et conto, per semblar-me, almenys en part, una fantasia. També m'afiguro que no és
parlament aquí —o tal vegada no, qui sap—, i altres ben diverses veus contaran potser al seu torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà,
somriure dels déus, la sang de molts innocents. Però no he de contar la història que tothom sap o ha de saber. Sols recordaré que el plorós,
seva esgarrifosa solitud— i que era recordada amb llàstima. I nosaltres contem aquest breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua
en un país llunyà i bàrbar", continuava Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la manera d'una carta comercial", observava, rient fort, la senyora
Podeu saber com els fets es varen produir, almenys tal com ho conta una normativa obra avui una mica deixada de banda, gairebé tant com, per
el prat dels asfòdels, a la pau de les ombres que les han precedides. No contaré la història d'Argos ni altres llegendes tampoc no massa antigues. Vegeu,
"Algun d'ells era benèvol. Quiró, per exemple." I es disposava a contar a la menuda la saviesa i tota la carrera de l'anomenat. "Calli, calli",
Prudents i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia d'oblidar. Acabada la
a casa d'ella a passar una estona, cosa que feia tot sovint, la vella li contava sempre contes antics i meravelloses llegendes. Així havia conegut Mila
de la tia Càndia profundament impressionada per allò que acabava de contar-li, amb el cor oprimit. XI Oh, quina pena que em fa, mareta Varenka,
que no voldria recordar ni, menys encara, haver viscut. Un dia te la contaré. Avui basti't de saber que en ella no hi haurà mai per a tu cap motiu de
per la seva part, sentia que en aquell instant tot allò que sa mare li contava no l'afectava gens ni mica. SEGONA PART I No m'ha emmetzinada, no,
fer enfadar Mila. Mila! Mileta! —la cridava—. Seu aquí al meu costat: vull contar-te una història. Mila continuava dempeus, mirant-lo, amb la sospita als
l'amic que estimava més. El padrí havia pres de bell nou la paraula: —Et contaré una cosa d'ell, Mila, que et farà riure. ¿Te'n recordes, de quan estigué
diners, li demano perdó..." En fi, a punt de cridar mossèn Anselm i contar-li totes les "perreries" que havia fet, i "li demano perdó". (El
he pensat que ella estava sempre tement que tu no tornaries. Podria contar-te moltes coses que ignores de les que feia per tu: coses que només jo
ell que va fer cantar una cigala i convertí l'aigua en vi —així ho conta la llegenda— tal vegada operarà per a tu un altre d'aquests miracles. —No
Ell no ho sabia pas, ni li importava. Una certa nit que havia començat a contar-li la seva vida, Tino Costa va aixecar-se i la deixà. I mai més no va
despullar-se, i pensà que tal vegada li hauria valgut més deixar que li contés la història de la pobra Joana, la filla del paleta. Somrigué davant
història i del drama de què foren protagonistes. Molts dels fets que es conten ací tenen ja a Santa Maria colors de llegenda. Tanmateix passaren els
suposa sempre una exageració: això és innegable. L'escriptor només conta, en general, els esdeveniments significatius del seu personatge, i, en
"desordre-injustícia" ha fet córrer molta tinta, d'ençà que, segons conten, va plantejar-lo Goethe d'una forma decorativament terminant. El monstre
investigadors dels vestigis tribals en els territoris de colonització, conten que, entre aquesta gent, no és insòlit que les al·lusions directes al
Això ja passa en l'esfera privada, i els moralistes —a tot arreu— solen contar historietes d'una exemplaritat encisadora, segons les quals el camí del
se'n desprèn arriben a fer angúnia. Però els camperols mengen, bromegen, conten acudits, especialment critiquen les flaques femenines. En aquest ram de
Opina que l'atac vindrà per terra, de la banda de Terol. Li conto que, aquests darrers temps, he llegit bastant Marx i Lenin. Diu que no li
el porc —més ben dit, un parell de porcs. Un dels homes que han vingut contava que va parlar fa pocs dies amb un amic seu de Vic (ciutat on han estat
Esteve de suburbi. Gorra, jersei, mocador de seda al coll, sabates noves. Conta coses molt curioses de la Revolució, precisament d'aquell indret on la
de 10 del matí. Pel camí, el senyor B., súbdit francès, em contava que Ovsenko, el cònsol rus a Barcelona, ja està bastant tip de la
d'hivern a un joiós paisatge de primavera. Ahir el meu amic B. F. em contava una conversa recent amb el seu barber, a Barcelona. Diu que ingressen,
bo i treballant portaven casulles i mitres. Un altre conegut m'ha contat que tingué ocasió de veure, en un dels palaus de Montjuïc, l'enorme
homes feien facècies sacrílegues. "Allò feia plorar" —deia el qui m'ho contava. Torno a casa a la nit. Al tren, llarga conversa amb Ernest Maragall. Diu
Els qui es van poder amagar (entre ells un fill de la dona que ens ho contava) evitaren la fugida forçosa i es quedaren a Màlaga. Avui el senyor Pauet
i es quedaren a Màlaga. Avui el senyor Pauet m'explica que un pagès li ha contat aquest projecte bèl·lic: s'està fabricant una bomba de 100
, afegia: "No fem burla de Déu, que tots som de Déu!". M'han contat que una altra dona del poble ha assegurat que no posaria els peus a
espanyola— es lamentava, al poble, del poc seny de la nostra Revolució. Contava que, fa pocs dies, un polític francès comunista li deia: "Els espanyols
Allà, vam deixar-n'hi vuit-cents dels nostres". Un dels milicians contava que el seu company havia mort a Mallorca. "Pobret! Tan content que hi va
Ahir vaig trobar pel carrer l'escriptor Carles Fages de Climent, que em contà les seves terribles aventures com a propietari d'una gran hisenda a
Mengem un exquisit llom a la brasa. Fem conversa vora el foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la presó de Girona; els nens juguen a cartes.
de ciutat amb el senyor Ferran Lipkau, en el seu "Morris". Em conta que ell va veure esclatar les bombes que sentíem tan a prop de casa: dues
ja se la faran". Uns altres, que han demanat menjar a una masia pròxima, contaven que, després de l'atac, hi hagué una tal desbandada que tot el camp era
Benet Fornells marxà a Barcelona per incorporar-se. Avui m'han vingut a contar uns fets que, si no fos que els hem viscuts, anys a venir ens semblarien
un vívid refilar de rossinyols. Les pollancredes són tendres, tendres. Em conten d'una masovera molt xerraire i radical que, quan queia una ciutat en mans
mirada del de l'orella partida també s'ha fet recelosa. —Podria ser. Es conten coses ben estranyes... —És clar que no sabíeu que havíem de venir al
són tan útils. —Riu, però sense massa convenciment—. Seria irònic que us contéssim coses que sabeu potser més bé que ningú! Ell també té una rialleta però
acompanyaré al despatx. En teniu per gaire estona? —No ho sé... Li ho puc contar, això dels heretges i la noia, al propòsit? —Té molta feina —diu la dona—
la noia, al propòsit? —Té molta feina —diu la dona—, però li ho podeu contar tot. —I que he dormit al seu llit? —torna ell. —També... Estarà content
. —Però en teniu ganes —replica la noia—. Oi que ho voldreu? Us ho he contat tot —afegeix, adreçant-se a ell. Allarga la mà per acariciar-lo amb uns

  Pàgina 1 (de 206) 50 següents »