Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
conte M 2645 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb conte Freqüència total:  2645 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la vida fins allà on una nena de poble es pot il·lusionar. Havia llegit contes meravellosos. La germana Àgueda de la Creu, que li ensenyava de brodar,
d'amor, narracions de meravelloses aventures, deliciosos i tristos contes... I Mila, a les nits, desvetllada per aquelles històries, somniava. Però
amb totes les coses belles: amb les flors i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor canta d'alegria." I amb tot, alguna
a passar una estona, cosa que feia tot sovint, la vella li contava sempre contes antics i meravelloses llegendes. Així havia conegut Mila les més belles
llegendes. Així havia conegut Mila les més belles històries d'amor, els contes més encisadors. Així havia conegut la història de Flores i Blancaflor,
seva alegria, era com un vas desbordant. Tia Càndia, la vella dels seus contes de nena, que l'estimava, havia sortit de casa, i, veient Mila, se li
era un infant esprimatxat, ja inclinat a somniar damunt dels llibres de contes que la mare li procurava. Tenia un aire de distinció, tal vegada
tan continus i sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus contes d'infant quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals
els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com el malvat del conte, en un bri d'herba, en una mica de pols del camí, perquè tots, en passar
coll, i li explicava després ses petites coses i —més nena encara— els contes apresos en les rodones infantils, que, referits per ella, amb aquella
en un imaginari navili; els seus genolls eren la catifa màgica del conte en la qual viatgessin tots dos a través de l'aire, descobrint a llur pas
la filla, l'ancià s'asseia l'infant sobre els genolls i li referia algun conte dels molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, entristint-se
l'infant sobre els genolls i li referia algun conte dels molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, entristint-se o desfent-se en rialles,
i en aquest ambient semblen ressuscitar tots els terrors dels contes escoltats de petita a la vora del foc, de les velles cançons de
saludada amb les paraules de les padrines o de les bones velletes dels contes... Mila somrigué. —Ai! Estic tan cansada! He fet tant de camí! La seva veu
la nota diferencial de la figura. En les rondalles tradicionals, en els contes infantils, en la literatura fulletonesca, l'estampa es repeteix
—: el que busca en el llibre —en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans fantasies humanes, i el que
de març, talment els cignes nòrdics de coll estirat que travessen els contes d'Andersen. Al cap de dues hores han tornat a passar, però molt baixos, i
Barcelona sembla una reina amb mil diamants. És com un somni, com un conte de fades. La meva filla, que ha estat tota la guerra sense veure cases
un pobre barquer, i Déu li dóna dues filles..." La figuera maleïda i el conte del Boni A la part baixa del poble, passat el canal, s'alçava una masia;
la sega. Això, si al cap i a la fi no agafes la ràbia. Llavors, "conte" rodó. Tot a fer punyetes. Els comentaris no cessaven; aquell flagell
i fulminaria excomunions contra els heterodoxos (igual que en el conte d'Andersen es declara imbècils tots els qui no confessen veure el vestit
de mil nou-cents anys però tan oscades com contes de fades, amb nans i gegants. Mai no et neguitegis
poemes, veureu que hi torna sense esmena. Vull contar un conte impertinent, però el deixaré per després i aniré
de certituds, et diré noms: en sé més d'un.) Veus, el conte em toca d'escriure i, per on començar? Sóc lliure,
de consistència moral, com podria després muntar un conte sobre el que sofrien? Ben cert és que sempre sofrien
pretenen sorprendre una orelleta pacient. També un conte pot fer-se vell, com un home, abans d'atènyer el seu
treballar, però no tota la que em cal. Continuar el conte voldria o fer vida contemplativa. Totes les hores
no es treballa. Jo mig treballo, que vol dir que el conte no veurà la fi. Quin greu que em sap, sobretot ara que el
figuro una noia que surt a un carrer del temps del meu conte per trobar-se amb mi que sóc jove, potser l'hauré de
la que se'n gasta, passarien coses meravelloses! Barcelona semblaria un conte de "Les Mil i una Nits"... —No sé què vols que passi més,
anomenar-lo marit: paraula fins un mes abans misteriosa com la màgia dels contes de fades que il·lustraren la seva infantesa, explicats pel pare: aquell
robes sumptuoses; i serà com si es deixés portar per l'encís d'un dels contes del pare mort. Feliç! Sí, que serà feliç; i estimarà sempre aquell marit
He rebut les proves de /Petit món enfebrat\, un llibret amb vuit contes, dos d'ells ja publicats en el volumet /El seductor devot\, que
pensar en línies regulars de transport aeri hauria estat utopia pura o conte de fades. Ningú no fumava tabac ros i, com a màxim, els refinats, egipci,
però alguna vegada que m'he abandonat m'han sortit coses amables —els contes /Cançó de bressol\ i /La nit\— i algun assaig que
de saber si, en allò que he escrit més desinteressadament —novel·la, conte, assaig—, he respost al que tenia per dir, o m'he deixat endur pel
Potser també en unes certes pàgines de Proust, de Stendhal, i en algun conte de Kipling i —encara que faci riure— de Mark Twain, i potser, d'aquí, en
i —encara que faci riure— de Mark Twain, i potser, d'aquí, en alguns contes de Pedrolo. No pas gaires més. Així i tot, no asseguraria que hi hagi el
dels vells informadors i és clar que, per una banda, no són més que contes de la vora del foc. Cap societat no es podria permetre d'"enganyar la
contràriament a una posició sovint afirmada, Boas no hagués reduït el conte o el mite a un simple relat i hagués acceptat de cercar, darrera el
tinc la sensació que sóc la cabreta de /monsieur\ Séguin del conte de Daudet, i em defenso del llop sense esperança. L'andalús se'm menjarà.
napolitanes, del camp, d'emigrants, etc. Les coses poètiques, cançons, contes, llegendes, ja els agradaven, però s'imposaven aquells qui preferien els
ciutat de França? —Espera! Espera! Camina que caminaràs, com en els contes d'infants. Sempre el mateix, ¿No s'acabaria mai, doncs, l'odiosa zona
a pescar. Sóc un pescador d'infinit, un pescador de visions. En faré un conte, d'això. Un títol bonic! Oh, que és fosc! Cal anar a trobar Josep.
tenia tractes complets, els vaig trencar fa mitj añ quedant en els contes nets; que si nó asi me tenien en un ay damunt, pues veig qu' el cólera no
la mà, mogut per un sobtat bon humor. La vida m'aparegué tot d'una com un conte, una comèdia de Shakespeare, diguem /La Tempestat\. Acabàvem de
et puc dir? Quan era un esquitx d'home, jo no creia de cap manera en els contes de fades i, tanmateix, tremolava d'emoció, reia, plorava, tot com si hi
que en el teu cor la vida ha fet el seu darrer miracle: s'ha tornat un conte de fades". Venien, passaven, els dies. Jo fanfarronejava, feia el
municipal, hi havia com a lectura, a la segona part de la cartilla, un conte de fades: Un nen havia caigut, deia, en un pou i hi havia trobat una

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »