×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb conte |
Freqüència total: 3743 |
CTILC1 |
| la vida fins allà on una nena de poble es pot il·lusionar. Havia llegit | contes | meravellosos. La germana Àgueda de la Creu, que li ensenyava de brodar, | | d'amor, narracions de meravelloses aventures, deliciosos i tristos | contes | ... I Mila, a les nits, desvetllada per aquelles històries, somniava. Però | | amb totes les coses belles: amb les flors i les orenetes, com en els | contes | . I dins mon pit sento que el meu cor canta d'alegria." I amb tot, alguna | | a passar una estona, cosa que feia tot sovint, la vella li contava sempre | contes | antics i meravelloses llegendes. Així havia conegut Mila les més belles | | llegendes. Així havia conegut Mila les més belles històries d'amor, els | contes | més encisadors. Així havia conegut la història de Flores i Blancaflor, | | seva alegria, era com un vas desbordant. Tia Càndia, la vella dels seus | contes | de nena, que l'estimava, havia sortit de casa, i, veient Mila, se li | | era un infant esprimatxat, ja inclinat a somniar damunt dels llibres de | contes | que la mare li procurava. Tenia un aire de distinció, tal vegada | | tan continus i sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus | contes | d'infant quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals | | els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com el malvat del | conte | , en un bri d'herba, en una mica de pols del camí, perquè tots, en passar | | coll, i li explicava després ses petites coses i —més nena encara— els | contes | apresos en les rodones infantils, que, referits per ella, amb aquella | | en un imaginari navili; els seus genolls eren la catifa màgica del | conte | en la qual viatgessin tots dos a través de l'aire, descobrint a llur pas | | la filla, l'ancià s'asseia l'infant sobre els genolls i li referia algun | conte | dels molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, entristint-se | | l'infant sobre els genolls i li referia algun conte dels molts que sabia; | conte | que la nena escoltava encisada, entristint-se o desfent-se en rialles, | | i en aquest ambient semblen ressuscitar tots els terrors dels | contes | escoltats de petita a la vora del foc, de les velles cançons de | | saludada amb les paraules de les padrines o de les bones velletes dels | contes | ... Mila somrigué. —Ai! Estic tan cansada! He fet tant de camí! La seva veu | | la nota diferencial de la figura. En les rondalles tradicionals, en els | contes | infantils, en la literatura fulletonesca, l'estampa es repeteix | | —: el que busca en el llibre —en el llibre de creació, és clar: poesia, | conte | , novel·la— un viatge al món de les grans fantasies humanes, i el que | | de març, talment els cignes nòrdics de coll estirat que travessen els | contes | d'Andersen. Al cap de dues hores han tornat a passar, però molt baixos, i | | Barcelona sembla una reina amb mil diamants. És com un somni, com un | conte | de fades. La meva filla, que ha estat tota la guerra sense veure cases | | un pobre barquer, i Déu li dóna dues filles..." La figuera maleïda i el | conte | del Boni A la part baixa del poble, passat el canal, s'alçava una masia; | | la sega. Això, si al cap i a la fi no agafes la ràbia. Llavors, " | conte | " rodó. Tot a fer punyetes. Els comentaris no cessaven; aquell flagell | | i fulminaria excomunions contra els heterodoxos (igual que en el | conte | d'Andersen es declara imbècils tots els qui no confessen veure el vestit | | de mil nou-cents anys però tan oscades com | contes | de fades, amb nans i gegants. Mai no et neguitegis | | poemes, veureu que hi torna sense esmena. Vull contar un | conte | impertinent, però el deixaré per després i aniré | | de certituds, et diré noms: en sé més d'un.) Veus, el | conte | em toca d'escriure i, per on començar? Sóc lliure, | | de consistència moral, com podria després muntar un | conte | sobre el que sofrien? Ben cert és que sempre sofrien | | pretenen sorprendre una orelleta pacient. També un | conte | pot fer-se vell, com un home, abans d'atènyer el seu | | treballar, però no tota la que em cal. Continuar el | conte | voldria o fer vida contemplativa. Totes les hores | | no es treballa. Jo mig treballo, que vol dir que el | conte | no veurà la fi. Quin greu que em sap, sobretot ara que el | | figuro una noia que surt a un carrer del temps del meu | conte | per trobar-se amb mi que sóc jove, potser l'hauré de | | la que se'n gasta, passarien coses meravelloses! Barcelona semblaria un | conte | de "Les Mil i una Nits"... —No sé què vols que passi més, | | anomenar-lo marit: paraula fins un mes abans misteriosa com la màgia dels | contes | de fades que il·lustraren la seva infantesa, explicats pel pare: aquell | | robes sumptuoses; i serà com si es deixés portar per l'encís d'un dels | contes | del pare mort. Feliç! Sí, que serà feliç; i estimarà sempre aquell marit | | les proves de Petit món enfebrat, un llibret amb vuit | contes | , dos d'ells ja publicats en el volumet El seductor devot, | | pensar en línies regulars de transport aeri hauria estat utopia pura o | conte | de fades. Ningú no fumava tabac ros i, com a màxim, els refinats, egipci, | | però alguna vegada que m'he abandonat m'han sortit coses amables —els | contes | Cançó de bressol i La nit— i algun assaig | | de saber si, en allò que he escrit més desinteressadament —novel·la, | conte | , assaig—, he respost al que tenia per dir, o m'he deixat endur pel | | Potser també en unes certes pàgines de Proust, de Stendhal, i en algun | conte | de Kipling i —encara que faci riure— de Mark Twain, i potser, d'aquí, en | | i —encara que faci riure— de Mark Twain, i potser, d'aquí, en alguns | contes | de Pedrolo. No pas gaires més. Així i tot, no asseguraria que hi hagi el | | dels vells informadors i és clar que, per una banda, no són més que | contes | de la vora del foc. Cap societat no es podria permetre d'"enganyar la | | contràriament a una posició sovint afirmada, Boas no hagués reduït el | conte | o el mite a un simple relat i hagués acceptat de cercar, darrera el | | la sensació que sóc la cabreta de monsieur Séguin del | conte | de Daudet, i em defenso del llop sense esperança. L'andalús se'm menjarà. | | napolitanes, del camp, d'emigrants, etc. Les coses poètiques, cançons, | contes | , llegendes, ja els agradaven, però s'imposaven aquells qui preferien els | | ciutat de França? —Espera! Espera! Camina que caminaràs, com en els | contes | d'infants. Sempre el mateix, ¿No s'acabaria mai, doncs, l'odiosa zona | | a pescar. Sóc un pescador d'infinit, un pescador de visions. En faré un | conte | , d'això. Un títol bonic! Oh, que és fosc! Cal anar a trobar Josep. | | tenia tractes complets, els vaig trencar fa mitj añ quedant en els | contes | nets; que si nó asi me tenien en un ay damunt, pues veig qu' el cólera no | | la mà, mogut per un sobtat bon humor. La vida m'aparegué tot d'una com un | conte | , una comèdia de Shakespeare, diguem La Tempestat. | | et puc dir? Quan era un esquitx d'home, jo no creia de cap manera en els | contes | de fades i, tanmateix, tremolava d'emoció, reia, plorava, tot com si hi | | que en el teu cor la vida ha fet el seu darrer miracle: s'ha tornat un | conte | de fades". Venien, passaven, els dies. Jo fanfarronejava, feia el | | municipal, hi havia com a lectura, a la segona part de la cartilla, un | conte | de fades: Un nen havia caigut, deia, en un pou i hi havia trobat una |
|