Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un moment l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per	contemplar	flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses,
veritable país. Sigues pobre, però no miserable. Treballa a mar, quan la	contemplis	de debò serena. I no oblidis que, tant si una modesta fortuna t'acompanya
menja i dorm el que estrictament et calgui i no negligeixis d'aturar-te a	contemplar	cada vespre el sol quan es pon dins les més tranquil·les aigües del mar,
treuen algun profit. Almenys els és un bon pretext per desorientar-se, en	contemplar	-la, mentre caminen per la pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat,
deixaven de banda l'estampa i Pulcre, aquest encara amb la boca oberta, i	contemplaven	arbres i sembrats, estesos fins a pèrdua de vista sota el crepuscle
al Nepal o bé al vell proper Siam, on caus en basca, en un bany de suor,	contemplant	danses i danses de tarifa cara, tan exquisides com inintel·ligiblement i
amb minuciosa precisió passarem comptes." Narcís "Encara no t'has	contemplat	prou al mirall? Que el vols gastar? T'asseguro que fas goig", li va dir
i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de lluny i molt de prop,	contempla	l'instant en el qual s'extingirà de sobte, en prémer un botó asèptic, la
dels seus peus esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que	contemplem	s'ha prescindit d'aquests detalls inharmònics. No té avui els companys i
l'ha d'advertir de perills, cap eco no l'espantarà. Ningú, sinó ella, no	contemplarà	la seva nuesa. Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva imatge,
de nosaltres que l'entusiasme. Indiferents al raïm i al vi, hem pogut	contemplar	amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat del qui va néixer dos
"L'illa no és gran, però hi ha alguns indrets bonics i adients per	contemplar	el curs del petit riu, els jardins i els camps, la nostra graciosa
ulls tens, i que dolça és la teva mirada! Tota la vida m'estaria així,	contemplant	-te, prop de la teva mirada; tota la vida m'estaria així, en ta companyia.
una treballadora del camp recollint olives. El vell professor havia estat	contemplant	-la una llarga estona. Mai no havia vist res d'ell, i, encara que havia
i peculiar. Una impressió diversa causà la figureta en tots els qui la	contemplaren	: alguns l'admiraren, però la majoria, malgrat el seu significat, davant
que el mort i el vivent, el que ha romàs sense néixer, que no ha pogut	contemplar	les iniquitats que es cometen sota el sol". D'un costat, doncs, el crim,
s'amuntegaven estretament entorn de les víctimes; maldaven entre ells per	contemplar	més de prop llur mut dolor i gaudir per darrera vegada de l'espectacle de
li agradava, al contrari, sortir al camp, dibuixar, córrer, cantar,	contemplar	la posta del sol, admirar els arbres, embadalir-se amb el cant dels
corromput de l'estany." Mossèn Anselm ho digué un dia de primavera, tot	contemplant	el marge florit. Mila collí algunes d'aquelles campanetes blanques i
del capvespre anaven descendint cap a les valls. Regnà un silenci. Mila	contemplà	les flors, reflexiva. En aquell instant tots tres tenien el mateix
de la seva malaltia. Mila avançà devers la imatge i va romandre un moment	contemplant	-la. Damunt la taula, com en un altar, treballada en un vell tronc
encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire distret	contemplava	la imatge. Al seu entorn l'atmosfera, dins l'estança callada, semblava
amb els llavis ressecs i els ulls febrosos, angoixats. Romania mut	contemplant	-lo. En el seu fons no experimentava tristesa; tampoc pesar; Tino Costa
que parli. Què bufona que és! —I quedà un moment embadalida, abstreta,	contemplant	-la. Tino Costa tornà a mirar la dona. Ella s'havia tret el vestit;
no sabrà mai on és. Primer la voldria morta que a les seves mans. —Callà;	contemplà	un moment el retrat, i somrigué: —Què bufona que és, oi? Tornà al centre
L'ancià portà l'estatueta, la diposità sobre la taula i l'estigueren	contemplant	un moment. —És admirable, veritat, papà? —Veritablement admirable; és
la fosquedat creixent, llarg i inacabable, com una inútil invitació. Mila	contemplà	els seus peus inflats i grosses llàgrimes començaren a rodar per les
amb el rostre bellíssim de la seva jovenesa, aquell rostre que ell	contemplà	tantes vegades i tantes vegades admirà en silenci. Només que ara
i torna a comptar el seu tresor: palpa les monedes, les acaricia, les	contempla	, amb una avidesa fixa i insaciable que no hi ha més remei que qualificar
clavats sobre les monedes, com les criatures que, en començar a veure-hi,	contemplen	estúpidament el mateix objecte. Grandet, com una criatura, somreia d'una
doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com	contemplar	la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d'impotent:
d'impotent: de vell o d'impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en	contemplar	un cos adorable no sentim la "concupiscència" que ens fa desitjar-lo,
literalment inutilitzable per als nostres néts: nosaltres mateixos estem	contemplant	com s'esfondra de mica en mica. A una societat nova haurà de correspondre
gosaven queixar-se i parlaven amb el zel pertinent, quan	contemplaven	la seva situació de poble alhora no reeixit ni fracassat. En una certa
a coincidir-hi. L'accentuació progressiva de l'individualisme, que Europa	contempla	a partir del Renaixement, ha afectat profundament la moral professional
El Martí. Els arbres nus es dibuixen delicadament contra el cel.	Contemplo	llarga estona les branques negres, els més fins branquillons destacant-se
entrar al poble vaig veure orenetes. Avui reposem al llit de farigoles,	contemplant	els petits cúmulus, nítids i uniformes, darrera els pollancres que es
el trèvol tendre, de minúscula flor morada. Després, d'un marge estant,	contemplava	una fina composició primaverenca: un xai negre esbrotonant delicadament
fresc, amb algun núvol blanc, formes lentes ran de carena. Aquests dies,	contemplant	les masses nobles dels núvols, de perfils arrodonits, sobre ondulació
Barcelona, al departament del costat hi havia un ardent antifeixista que,	contemplant	els soldats arrenglerats a l'andana (en espera del tren que els duria al
Calma d'agost; lluna primerenca. 13 agost. Tot	contemplant	les perdius com pasturaven, he traduït el meravellós poema Elm
fonolls i vinyes plenes de fruit. Passo pels vells camins estimats,	contemplo	el cementiri, les creus inclinades als nínxols. El vent agitava una cinta
alegres pinsans xiulant al bell cim de les alzines! No em moc de casa.	Contemplo	les fagedes torrades, el cel pur, les grives i merles que passen cap a
mitjancer". Abans de dinar, cap a les dues, hi torna a haver bombardeig.	Contemplem	els tres avions que passen, impertèrrits malgrat la cortina de foc.
En un cotxe, un nen amb el cap embenat. Una doble renglera de gent	contemplava	aquella tràgica i frenètica cavalcada. Cotxes i ambulàncies pujaven
dia més la deliciosa espera. Ha fet un dia esplèndid. Del marge estant,	contemplava	, enllà de les pomeretes arraulides, el borrissol glauc i daurat d'un
desembre. Llegeixo E. Burke. 5 març. Fa calor. Hem anat a	contemplar	l'ametller florit, darrera can Barraca. Que era deliciós, a contrallum,
boira rosada vora el sègol petit. Torno fosc a casa. Quina nit més pura!	Contemplo	Orió sobre el Matagalls, on hi ha encara vetes primes de neu, però l'aire
impressió de sentir-se foraster a casa! Recullo diversos llibres,	contemplo	els boscos del Tibidabo devastats, pelats. Les pinedes ja no són molsa
Les mules lluents passegen, lentes, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda	contemplo	l'operació del ventar. El boll és un encens d'or, i els camperols

Pàgina 1 (de 202)

50 següents