Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ja havia recorregut als serveis d'un, però afegia que ella no n'estava	contenta	. "Ho pensà de muar medigo." "Zè una donna, muggier d'un
, de noi i d'una manera impecable, amb Liceu. Allerem-nos, doncs, d'estar	contents	, en un vaitot, i deixa-ho si no t'agrada, o no us convé de capficar
a esguardar la deslliurada. Ja no hi era. Aleshores inflaves, molt	content	, el pit i encetaves un nou cant amb la veu més trista del teu extens
nora. —No ha tingut mal ull, el garneu. I no sabia què inventar per veure	contenta	la Mila, per fer-li agradable la casa i apressar el casament. Un dia
fet gairebé de pare—, i ell li ho pagava amb un amor igual. Per a veure	contenta	la seva fillola no hi havia sacrifici a què Manuel del Santo no s'hagués
i després no es queixà per a res: al contrari, aquell dia se la veia més	contenta	." "Varen passar dos dies d'aquest fet. La dona de la masia, assabentada
una forta empenta que em llançà contra la paret, on vaig caure, i, no	content	amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m'insultava: tot amb tanta
afegint l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la insultaren. No	contents	amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací d'allà i
tornàvem al pis. Passàvem angúnies i necessitats; però ella estava	contenta	, i mai no he vist alegria com la d'ella quan em veia tornar, ni felicitat
. —No; el final fou el segell; res més. —Així quedà perfecta; ell,	content	, i tu, fastiguejat. No et queixis. Quant al treball, véns a propòsit.
casa. Havia estat tan feliç ací!... Però —repetí—, malgrat tot, estic	contenta	, pare. Sóc feliç. L'ancià professor veié encara amb més claredat que no
, el més gran, i Mila, en la soledat dels camps i de la nit, es sentí	contenta	i consolada. I es repetí, encara, una altra vegada: "Déu em protegirà".
ja n'està". I en veu alta, acabà: —Anirem a trobar-lo. Estàs	contenta	? —Sí, sí, padrí! Què bo que ets per a mi! Anirem de seguida,
Altrament, anant amb el carro puc anar asseguda: no em cansaré. Què	contenta	que estic, padrí! Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però ell, malgrat el
al seu torn interrogativa. —Amb això seria feliç. Només em falta veure't	contenta	, sense aquest no sé què que et veig sempre a la mirada... Callaren. Ell
Sileta; tota la felicitat que et mereixes. No saps com estic de	contenta	! Ah, si Mila m'hagués cregut! Seràs feliç, Sileta. Ell és bo; els seus
No cerquis res més en la vida. T'ho repeteixo: No saps com estic de	contenta	! Tot t'ho mereixes, Sileta... —Gràcies, tia Càndia. Li ho digué trista i
no s'hi pogué negar; accedí que l'acompanyés. S'acomiadaren del germà,	content	de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la terrible desgràcia, i se
a ella li plaïa més continuar allí amb ells. Joan del Santo n'estigué	content	. Li donà el present que Mila li tenia amanit —una vella joia, regal del
Gràcia: amples espatlles, vestit gris, cara roja de sant Jordi. Està molt	content	de veure'm. M'abraça. Diu que, al principi, l'opinió anglesa d'esquerra
milicians contava que el seu company havia mort a Mallorca. "Pobret! Tan	content	que hi va anar! Plorava i em feia petons. I, pobret!, el van haver de
perquè saltés millor l'aigua glaçada. 27 juny. Estic	content	de les gestions fetes a Premià per evitar que em municipalitzin la casa.
, doll d'or que raja, raja. "Raja força": així ho deia en Lari,	content	. Cap al tard, sota els castanyers, llegeixo els comentaris de
al poble tres paquets de l'estranger per a nosaltres. N'estem molt	contents	. Vaig tot seguit a recollir-los: són una tramesa del poeta Spender. Hi ha
dinat: formatge, llet, arròs, sucre, cacau, xocolata... Els nens estaven	contents	com el dia de Reis. He escrit a Langdon-Davies i a nou dels subscriptors
irreal... 10 octubre. Rebo carta d'en Riba. Està molt	content	del meu article: diu que "l'he comprès profundament".
vacil·la una fracció de segon, però a la fi pregunta: —Vós esteu	contenta	? —Contenta? Com voleu dir, contenta? —Si... Però aleshores calla, perquè
una fracció de segon, però a la fi pregunta: —Vós esteu contenta? —	Contenta	? Com voleu dir, contenta? —Si... Però aleshores calla, perquè en algun
però a la fi pregunta: —Vós esteu contenta? —Contenta? Com voleu dir,	contenta	? —Si... Però aleshores calla, perquè en algun indret de la palla hi ha
sota la palla? —No ho sé. On, anava a caure? —"I vós esteu	contenta	?" —escarneix el vell, repetint la pregunta que moments abans ha fet a la
els braços per damunt dels genolls alçats. —I poden estar veritablement	contentes	, elles? —No ho sé. No ho sap ningú. Em pensaria que no. La prova
1. Es limita a mirar-lo, gairebé embadalit per aquella expressió	contenta	que l'ha transfigurat en una persona amable, potser fins i tot servicial
si no mai no s'acabarien les reclamacions. Aquesta gent no estan mai	contents	, els tu sobretot... —Llambrega encara el rellotge polsera—. Potser que
indicant el vas de conyac. —Excel·lent —diu ell—. Molt sec. —Estic	contenta	que us agradi. Després, a la matinada, podem destapar una ampolla de
contar tot. —I que he dormit al seu llit? —torna ell. —També... Estarà	content	. —Sí... —Mira cap a ell—. Diu que estarà content. Segueix la dona que
. —També... Estarà content. —Sí... —Mira cap a ell—. Diu que estarà	content	. Segueix la dona que el subjecta pel braç, però abans d'arribar a la
cantar, perquè tenia aquella veu fosca i trencadissa, però si estava	content	xiulava o botzinava les melodies sentides la vigília. Devia ser feliç.
sentint-se generosa, i amb ganes també d'exhibir la seva obra—. Estarien	contents	de veure't. Però ell no acceptà la invitació. I la dida s'acomodà sola en
enfadar-se una mica, però fou endebades: ell, ansiós, sens dubte per fer	contenta	sa mare, per mostrar-li la carta i el retrat, va agafar-los amb cura,
ràpidament i fins s'engreixà. Se sentí trist d'haver perdut la cama, però	content	d'haver salvat la vida i, sobretot, de tenir-la a ella, la Menuda —que
a punt, sortia a cridar-lo. Ell era feliç, però ella ho era més. Estava	contenta	i agraïda, i si pensava en la vida d'allà s'horroritzava, i se sentia més
i els assenyalà amb l'ungla per conèixer-los a la collita. Se'n tornaren	contents	carretera enllà, asseguts un al costat de l'altre, sobre la taula
sa mare i la respectava, i la seva alegria principal era veure-la	contenta	. III Al mateix carrer que la Pigada, cap a l'extrem de baix, en
i aquell home era jo, segons em deies tu, i tu i jo tan	contents	, visca València, visca! Criatura llunyana, criatura en
dels ulls; perquè en aquestes zones excepcionals la retina mai no està	contenta	i sempre demana més sensació, més angles aguts, més desmais i més
i pestilencial de la paella dels gitanos, aquell oli de fregir gats. No	content	de tals efectes, el mazout, amb una corrosiva impertinència, us
d'Henry, tant la meva mare com jo fem tot el que podem perquè estigui	content	i satisfet i perquè no li manqui res; però ell, en lloc d'agrair-ho, se
i culturals: el comerç, la política, l'art, l'esperit. Als qui, no prou	contents	amb aquesta deducció, retornessin a la vella discussió sobre la
Que no et queixis de la teva sort. I sobretot que procuris tenir-lo ben	content	. Caín. ¿Qui? Quer· Jahvè, home. Caín.
[(Vanitós.)] Ja ho sé, que sóc bonic i fi. I n'estic ben	content	. A vegades em miro dins l'aigua clara dels gorgs i m'agrado molt. Hi hi

Pàgina 1 (de 117)

50 següents