Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

propici a la nova afirmació literària, o almenys als seus projectes de	continuïtat	expansiva. Totes dues coses s'impliquen mútuament, barbàrie i violència.
aboca sempre a la vacuïtat. I, sobretot, cal "continuar": només la "	continuïtat	" és profitosa... I, posats a parlar per parlar, encara seria factible
la determinació ideològics que aquell corrent introduïa haguessin tingut	continuïtat	, el procés hauria estat més ràpid. No va ser així. Com deia el desconegut
a les palpentes. Una porta oberta i llòbrega l'encara amb una solució de	continuïtat	, però ell la salva, torna a trobar la paret a l'altra banda, va
en si mateix, la respectabilitat, l'honorabilitat del seu nom, la	continuïtat	de la casa, deixant només rera d'ell les dues noies, dues pobres noies
per a un inútil luxe. No em cansaré mai de la seva llum múltiple, sense	continuïtat	, sense destructor ordre. Puc recórrer els minúsculs carrers, els ponts de
millor de què podem ufanar-nos: l'esperit feiner, el seny, el sentit de	continuïtat	, la tradició familiar i la responsabilitat social. Aquest elogi per la
gairebé accessoris, i que allò que ens importa conèixer és la	continuïtat	de la vida social col·lectiva. Aquesta continuïtat només la podem copsar
importa conèixer és la continuïtat de la vida social col·lectiva. Aquesta	continuïtat	només la podem copsar estudiant el pacífic —però per això no menys viril,
i generós. Però, seríem aleshores més catalans? El treball, eix de	continuïtat	. No creguéssim pas que el treball representi per als catalans un valor
deixaríem d'ésser catalans. El treball és, en efecte, l'eix de la	continuïtat	catalana. En un poble com el nostre, en què les realitzacions socials i
nosaltres: la de refugiar-se en la cavil·lació intel·lectual i cercar la	continuïtat	del poble en el que podríem anomenar línia metafísica de la vida. Bon
aquell que de la pagesia recollí el sentit del seny, de l'estalvi i de la	continuïtat	del treball; i de la menestralia, l'esperit feinejador, la manya i
de les nostres formes de vida. Recordem-les. De bon antuvi, la	continuïtat	, o sigui el sentit de la pervivència, motivat doblement per
i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia es troben al servei de la	continuïtat	, expressada en la fórmula "que tot el que ha passat no ha passat
l'arrauxament i la rebentada. En tals instants perdem el sentit de la	continuïtat	, la visió de la justa proporció de les coses o l'exigència de la nostra
Ferrater i Mora l'ha desviat immediatament cap al bastiment de la	continuïtat	en la mesura, desempallegant-se'n com ha pogut, perquè s'abocava, en
afers públics i privats. És el seny més la mesura, que asseguren la	continuïtat	de la terra. En això el català és l'hereu directe de l'home antic.
I La	continuïtat	Sovint s'ha dit que les coses només poden veure's bé des de fora, quan la
d'ésser que he designat, no sé si molt encertadament, amb els noms de	continuïtat	, seny, mesura i ironia. Aquestes són les que m'han semblat sobresortir i
les concep com una unitat on queden arrelades totes quatre.	Continuïtat	, seny, mesura i ironia no són, per consegüent, quatre maneres diferents
està no sols enllaçada, sinó també fosa amb les altres. Quan posseeix	continuïtat	, quan és assenyat, quan és mesurat, quan és irònic, el català fa, en
comú. Quan assenyalem que una de les formes de la vida catalana és la	continuïtat	, al·ludim, per tant, a una realitat que tots els pobles posseeixen més o
substancial de la seva ànima. Però abans d'esbrinar de quina manera la	continuïtat	s'insinua i s'accentua en la vida catalana caldria potser examinar en què
marxar a poc a poc sense apressar-se, però també sense deturar-se. La	continuïtat	ací esmentada no és, naturalment, res de tot això. Viure segons la
ací esmentada no és, naturalment, res de tot això. Viure segons la	continuïtat	no significa esquivar la brusquedat i àdhuc la violència, sinó procurar
en un conegut exemple de les ciències biològiques, podrem dir que la	continuïtat	de la vida catalana segueix, més aviat que el model del transformisme de
inútil era necessària per tal d'entendre el sentit més recòndit de la	continuïtat	en la vida catalana, continuïtat que, si en altres pobles es revela també
d'entendre el sentit més recòndit de la continuïtat en la vida catalana,	continuïtat	que, si en altres pobles es revela també com una de les formes essencials
és aquesta la que senyoreja per damunt de totes. Com he dit ja, aquesta	continuïtat	es manifesta també en alguns altres pobles especialment en el món europeu
el fons d'aquesta superficial discontinuïtat hi trobem una altra mena de	continuïtat	, la que jo he anomenat alguna vegada, sense que pugui ara allargar-me més
sense que pugui ara allargar-me més sobre aquest inquietant problema, la	continuïtat	de les actituds morals. El món hispànic, sempre que el considerem d'una
no li impedeix manifestar, enfront del món hispànic, aquesta altra	continuïtat	de la història, aquesta altra duració indispensable per a que tinguin
per a que tinguin sentit tota acció i tota obra. És aquesta altra	continuïtat	la que voldria examinar ara, una continuïtat que, en cert sentit, podríem
tota obra. És aquesta altra continuïtat la que voldria examinar ara, una	continuïtat	que, en cert sentit, podríem anomenar europea més aviat que mediterrània,
Dit en altres mots, l'europeu posseeix, històricament parlant, una	continuïtat	. La continuïtat que revela la història europea és la mateixa continuïtat
mots, l'europeu posseeix, històricament parlant, una continuïtat. La	continuïtat	que revela la història europea és la mateixa continuïtat que, sobreposada
continuïtat. La continuïtat que revela la història europea és la mateixa	continuïtat	que, sobreposada o juxtaposada a la continuïtat moral hispànica, revela
europea és la mateixa continuïtat que, sobreposada o juxtaposada a la	continuïtat	moral hispànica, revela la història catalana, i per això podria dir-se
ànima de manera que sembli la seva manifestació inevitable. Aquesta doble	continuïtat	, de la qual Catalunya sol revelar-ne, per contrast forçós, la part més
el que hem anomenat, per tal de diferenciar-la de les altres formes de	continuïtat	i àdhuc d'història possibles, la continuïtat europea, arrela,
de les altres formes de continuïtat i àdhuc d'història possibles, la	continuïtat	europea, arrela, naturalment, en cadascuna de les obres i de les accions
més que en qualsevol altre indret el secret d'un poble. Perseguir la	continuïtat	, el seny, la mesura i la ironia al llarg de la història ens palesaria
intentant transposar en conceptes. En darrera instància, no hi hauria	continuïtat	en el viure català més humil si no hagués existit en la seva més
en aquesta darrera si no l'hagués posseït el més humil dels catalans. La	continuïtat	de la història col·lectiva i la continuïtat de l'existència individual
més humil dels catalans. La continuïtat de la història col·lectiva i la	continuïtat	de l'existència individual s'impliquen mútuament i, al costat de les
individual s'impliquen mútuament i, al costat de les altres dues	continuïtats	abans esmentades, s'incorporen a una existència que sembla voler
que sembla voler potenciar fins a l'infinit totes les formes de	continuïtat	possibles, que sembla voler ésser una exaltació de tota realitat
contínua. Gens estrany, doncs, que quan Eugeni d'Ors interpretava la	continuïtat	de la vida catalana com ell sabia fer-ho, acabés per santificar-la, per
de l'admirable o de la meravellosa sinó —amb majúscules— de la Santa	Continuïtat	. Si el català considera el seu viure continu —històric i present

Pàgina 1 (de 61)

50 següents