Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que personificava la durada, el moviment i la successió. Aquesta era tan	contínua	, que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa
varen respirar alleugerits, perquè els discursos i les lliçons eren	continus	, monòtons i molestíssims, com si se t'enfilés cos amunt una inesgotable
sense l'escapatòria del més petit subterfugi, una sofrença intel·lectual	contínua	—, la nècia, brillant, glaçada riquesa, avorrible i aplicada al dany,
invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la	contínua	cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al balcó, i ja
a la vora de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una	contínua	tempestat. I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia treure'l
a la rèplica. Esdevingué malhumorada i murmurava de tot i contra tot, amb	contínues	al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —així l'anomenava ella,
des del poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una	contínua	alegria, i fins els més severs acabaren per desarrugar les celles. Hi
d'amagat, entrevistar-se amb ella. Ella tremolava, vivia en una por	contínua	; però se sentia impotent contra aquella força que la dominava, que la
el seient amb la boca entreoberta i torçada, bavejant, i agitat per un	continu	tremolor. A la nit el vell Costa havia entrat en l'agonia. Pare i filla
i altres que li deixava el seu mestre amb un ardor i una curiositat tan	continus	i sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus contes
d'aquesta certesa. La vida de Maria Àgueda a causa d'això havia estat un	continu	camí de dolor. A penes ell es retirava, els fantasmes de la seva
serè i a la vegada d'una profunditat insondable: era una força perenne,	contínua	i increbantable. L'amor d'ella era com una roca en el mar de la seva
tu una vegada —una vegada almenys— sense inquietud, sense aquesta angúnia	contínua	de pensar que ens poden veure, de la por del teu pare; que ta mare pot
volta més gran per la seva filla. La mare es passava ara les hores en un	continu	desassossec, preocupada per Mila, i àdhuc ella, com el padrí, havia
de la seva ànima havia deixat en ella. La seva realització havia estat un	continu	combat, combat ple de suors i d'angoixes, de gaudis íntims i intensos,
silenci, d'aquella salvatge solitud desacostumada; pensava en el seu	continu	plorar sense voler separar-se del seu pare, fins que la portaren de bell
apareix un xic ruïnosa, però per dintre el seu estat, mantingut amb	contínues	reformes, és grat, net i fins confortable. Hi ha l'ampla sala que serveix
També ell està vell i el seu rostre s'ha tornat més dolorós. Viu en un	continu	estat d'irritació, de profund disgust. L'obstinació d'ella l'exaspera,
la seva idea, la fatiga i la debilitat que anaven fent presa en ella, la	contínua	ansietat amb els sobresalts del camí, anaven marcant també més l'ombra
ànim de fer res, i després es passava la nit sense dormir, presa d'un	continu	desassossec, sempre esperant. El retorn de cada enviat li era com un nou
seca; la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un	continu	tremolor: no pot dominar el tremolor de les seves mans. Beu, i vessa
no poden estar-se de plorar. —Pobra Maria! Tota la vida d'ella ha estat un	continu	patir, i ara, quan és vella... Ell s'ho mereixia tot, però ella... Senyor!
ells, la vida col·lectiva, la sort dels seus pobles, quedava lligada a un	continu	teixir-i-desteixir de guerres, d'incidents dinàstics i de barates
que tampoc els veïns de les cascades del Niàgara no "senten" el fragor	continu	de les aigües en aquests coneguts saltants. La raó de totes dues
flors ràpides, blanques. Als ginestars de la vall hi ha esgarrifances	contínues	de verd clar, esgarrifances de seda. Acabo de llegir La vie de
li ressonava a l'ànima com un càntic. Dintre d'ella regnava una festa	contínua	; tot l'alegrava, tot era bonic, i ho hauria fet tot per ell, i agafava el
de veritat i no acudiria més a esperar-la la tingué tot el dia en un	continu	patiment, sense altre pensament que aquella por i el delit irresistible
se sentia trista, enfonsada en una gran confusió, en un desassossec	continu	. Estava a la porta de casa, dempeus, abstreta i entristida amb els seus
primitiva Marca una singular coherència i la féu apta per a resistir la	contínua	topada amb els musulmans, sobreeixir en el moment d'enfonsar-se l'Imperi
polític. Les interferències d'aquesta vasta problemàtica foren	contínues	, i donaren lloc a les pregones contradiccions internes que expliquen i
agitacions populars, no s'expliquen sinó per l'esclat davant una pressió	contínua	i injustificada. Però el fet que siguem víctimes propícies de la
del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del	continu	pas de cristall, de l'aigua del meu somni? Enllà
enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la	contínua	font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la
en què consisteix aquesta forma de vida que, pel sol fet d'anomenar-la	contínua	, sembla oposar-se a tota transició brusca, sembla marxar a poc a poc
—i podem imaginar la vida humana com una frase susceptible de prolongació	contínua	— es revela amb més precisió el que volia dir-se. Però alhora que es
la frase de la vida humana que correspon al primer tipus és un parlar	continu	que íntegrament es modifica, la frase d'aquesta altra vida és un parlar
absorbida. En la vida bastida damunt el passat, damunt una tradició	contínua	, la nova acció té, en canvi, encara que sembli totalment estranya al
la història catalana, i per això podria dir-se que Catalunya és doblement	contínua	, podria dir-se que ho és en la rel i en la flor, en el fons i
flor, en el fons i en la superfície. Catalunya és una vida essencialment	contínua	, una vida que manifesta, fins i tot a través de les seves més brusques
possibles, que sembla voler ésser una exaltació de tota realitat	contínua	. Gens estrany, doncs, que quan Eugeni d'Ors interpretava la continuïtat
majúscules— de la Santa Continuïtat. Si el català considera el seu viure	continu	—històric i present col·lectiu i individual— com a sant, és, en efecte,
la decisiva. Com ja he indicat abans, el català sembla ésser molt més	continu	encara que assenyat. La continuïtat penetra, efectivament, dins de totes
folla, alterada o alienada. L'enteniment exigeix, per tant, un domini	continu	de si mateix, una lucidesa que no es submergeix tal vegada a grans
sense obstacle i sense trava, la dissolució en el terbolí de l'afany	continu	d'experiències de tot allò que pot donar un sentit a l'experiència
passa amb la continuïtat. Hom pot ésser moltes altres coses a més de	continu	; n'hi ha algunes, però, que hom no pot ésser de cap de les maneres. La
cosa molt semblant al seny, que sigui alhora participació i allunyament,	contínua	oposició a tota realitat imperiosa i absoluta. ¿Quin exemple més clar
amb la deguda paciència, les victòries més insospitades. El ressorgiment	continu	de la vida catalana per damunt l'onada de la fatalitat i de la tragèdia
és impossible concebre al català com un ésser que tal vegada pot ésser	continu	sense ésser, per exemple, mesurat o assenyat. Si és cert que una
una obsessió. Del Giotto o els Van Eyck als impressionistes, la línia és	contínua	, per bé que semble oscil·lant. Cada tendència artística se'ns podrà
amb d'altres tendències de l'art viu, però representen un esperit	continu	, pletòricament germinatiu, a través d'una dècada. És a partir dels anys

Pàgina 1 (de 81)

50 següents