Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
continuar V 21366 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb continuar Freqüència total:  21366 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el
L'orgullós Sísif empenyia rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal continuava morint-se de fam i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la roda
s'endugués l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el disc giratori continua movent-se, amb el marejadíssim Ixió inseparable d'ell, sense un bri de
, concedia Pulcre. "Bé, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I aquí la llegenda es comença a complicar." "Quines
i amigues: Medea era una màgica, nascuda en un país llunyà i bàrbar", continuava Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la manera d'una carta
-s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El Mal", continuava Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert
al mar, com si esperessis l'arribada d'algun vaixell. O d'algú", continuava, reticent, la mare. "I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l'
espurna la còlera de la seva mirada i mig somreien, però el seu aspecte continuava sent no gens tranquil·litzador. El visitant saludava i s'apressava,
passarem per aquest tràngol, ja se sap, però sempre és força amarg", continuava l'eclesiàstic, que patia, sense haver-ne encara un lúcid esment, de
més bé." El sacerdot emmudia i es girava d'esquena als laics. "Ai ai. No continua?", escatainava la senyora Marigó. "Curt, massa. Al capdavall se li paga
Ja de més grans, amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia
que Randa s'aturà indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa continuà amb els ulls clavats en ell, sense immutar-se i amb la falç a la mà. I
falç a la mà. I, de sobte, sense pressa, girà l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell
molt temps després, comentant-ho amb un amic. Però Randa no s'acostà: continuà proferint blasfèmies cada vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino
cercar Candiet. Tino Costa tornà davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà pentinant-se. La mà, ara, li tremolava lleugerament. IV De manera que
del Santo, en vista d'això, comprengué clarament que les coses no podien continuar d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un dia,
prometé que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà rodonament a continuar vivint amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de precs,
al menys possible, s'avingué que les relacions amb la seva dona continuessin igual aparentment, però que cadascú faria vida independent de l'altre.
amagar la satisfacció que li causava aquell enllaç, car, en el fons, continuava estimant la seva filla entranyablement. Celebraren també ells
mentre l'un protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia continuar la festa, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren,
posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una gran quantitat de menjar, carn, peix,
i es considerava una víctima de les grolleries del marit—, Munda del Roso continuava essent la dona susceptible i de condició irritable que havia estat
en la blavor. La mare de Mila sortí al balcó i cridà sa filla. Mila continuà sense moure's, com enfonsada en un somni profund, sense sentir-la. La
perquè els acompanyés; però tot fou en va: ell havia preferit continuar a Santa Maria amb els seus llibres, amb els seus deixebles, el seu
de donar-li ell la benedicció, l'ancià es buscà una vella serventa i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home alt, una venerable figura
a semblança de llaços invisibles, a través de la distància i dels anys, continuessin lligant-nos al recó on veiérem la llum per primera vegada. Potser ens
l'ocell i la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn
Donya Maria; totes nosaltres l'estimàvem, ja ho sabeu, i encara continuem estimant-la. Quan s'organitzava una vetllada amb motiu d'alguna festa,
les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó fins a
nit en què havia sofert sola. Si almenys hagués estat amb ell! La cançó continuava sonant allà al seu fons, acompanyada del voltar de les imatges que anaven
Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames continuaven crepitant, elevant-se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la
de Mila. Per fi parlà: —Em moria de no veure't. No afegí res més. Continuà amb els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar
tan cruels, volent-me separar de tu... —Ens separaran, però nosaltres continuarem veient-nos a través de la nit: aquesta nit i totes les nits. Adéu,
/(La pobra gent).\ Tino Costa —així s'anomenà l'infant— i sa mare continuaren habitant la casa paterna. La casa, amb la masia a la vora del poble i les
patrimoni del vell Costa, havien quedat de propietat de la mare. La masia continuava regida per un parcer, i Maria Àgueda, com el seu pare, anava diàriament a
quasi claustral, en què amb prou feines se'l veia pel poble. Llavors ell continuava vivint amb la seva mare. A la casa acudia únicament Sileta, que era
tornà; vingué més abatut que la vegada primera, més desesperançat. Màrius continuava malalt. Preguntava per ell a tota hora, però Tino Costa no va anar-lo a
davant la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat tot en una quasi completa obscuritat. I Mila, on
parets de casa els Santo... La veu se li ofegava a la gola, i no podia continuar, perquè sabia, sí, que hi havia moltes noies a Santa Maria, i noies de
on Tino Costa defensà el minyó contra la brutalitat de Randa. A Candi continuaven, com de petit, fent-lo objecte de burles, rient-se d'ell i turmentant-
paraules de la Verge, no s'hauria commogut? Però ells no es commogueren: continuaren impedint-li que s'acostés a l'aigua i, afegint l'escarni a la crueltat,
salten encara d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i blasfemen i continuen removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els
torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell crit
torbació, tot l'antic horror davant la crueltat de la vida, que per a ell continuava incomprensible. Per aquesta raó, quan més tard sentí sa mare que pujava
s'incorporava bo i sospirant, i, recalcat al seu bastó, tremolosament, continuava el seu camí. El públic, cada vegada més nombrós, s'estava sense moure's,
veient la seva filla en el moment suprem des d'un lloc amagat. Amb tot, continuava havent-se-les amb son cunyat: —Tu la fas malbé, la Mila. Massa compliments
! —la cridava—. Seu aquí al meu costat: vull contar-te una història. Mila continuava dempeus, mirant-lo, amb la sospita als ulls. Ja ho podia témer: una cançó
a la taula per acabar-ho de celebrar. El padrí, ara, davant d'ella, continuà: —Tot el poble té els ulls posats en tu, Mila. No hi ha ningú que no
es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li notà l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al record de la
, tindrà un fort disgust. En fi, no en parlem més. —Féu una pausa, i continuà: —I ara, una altra cosa, Mila. S'acosten les festes. Altres anys, molt

  Pàgina 1 (de 428) 50 següents »