 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb continuar |
Freqüència total: 21366 |
CTILC1 |
| Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no | continuï | , perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el | | L'orgullós Sísif empenyia rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal | continuava | morint-se de fam i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la roda | | s'endugués l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el disc giratori | continua | movent-se, amb el marejadíssim Ixió inseparable d'ell, sense un bri de | | , concedia Pulcre. "Bé, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", | continuava | l'erudit. "I aquí la llegenda es comença a complicar." "Quines | | i amigues: Medea era una màgica, nascuda en un país llunyà i bàrbar", | continuava | Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la manera d'una carta | | -s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El Mal", | continuava | Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert | | al mar, com si esperessis l'arribada d'algun vaixell. O d'algú", | continuava | , reticent, la mare. "I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l' | | espurna la còlera de la seva mirada i mig somreien, però el seu aspecte | continuava | sent no gens tranquil·litzador. El visitant saludava i s'apressava, | | passarem per aquest tràngol, ja se sap, però sempre és força amarg", | continuava | l'eclesiàstic, que patia, sense haver-ne encara un lúcid esment, de | | més bé." El sacerdot emmudia i es girava d'esquena als laics. "Ai ai. No | continua | ?", escatainava la senyora Marigó. "Curt, massa. Al capdavall se li paga | | Ja de més grans, amb tot i la mort de la mare, les relacions havien | continuat | en el mateix to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia | | que Randa s'aturà indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa | continuà | amb els ulls clavats en ell, sense immutar-se i amb la falç a la mà. I | | falç a la mà. I, de sobte, sense pressa, girà l'esquena al seu rival i | continuà | la tasca, enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell | | molt temps després, comentant-ho amb un amic. Però Randa no s'acostà: | continuà | proferint blasfèmies cada vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino | | cercar Candiet. Tino Costa tornà davant el mirall, on, una mica inclinat, | continuà | pentinant-se. La mà, ara, li tremolava lleugerament. IV De manera que | | del Santo, en vista d'això, comprengué clarament que les coses no podien | continuar | d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un dia, | | prometé que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà rodonament a | continuar | vivint amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de precs, | | al menys possible, s'avingué que les relacions amb la seva dona | continuessin | igual aparentment, però que cadascú faria vida independent de l'altre. | | amagar la satisfacció que li causava aquell enllaç, car, en el fons, | continuava | estimant la seva filla entranyablement. Celebraren també ells | | mentre l'un protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia | continuar | la festa, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, | | posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera | continuà | amb la mateixa animació. Una gran quantitat de menjar, carn, peix, | | i es considerava una víctima de les grolleries del marit—, Munda del Roso | continuava | essent la dona susceptible i de condició irritable que havia estat | | en la blavor. La mare de Mila sortí al balcó i cridà sa filla. Mila | continuà | sense moure's, com enfonsada en un somni profund, sense sentir-la. La | | perquè els acompanyés; però tot fou en va: ell havia preferit | continuar | a Santa Maria amb els seus llibres, amb els seus deixebles, el seu | | de donar-li ell la benedicció, l'ancià es buscà una vella serventa i | continuà | en el mateix tenor de vida. Era un home alt, una venerable figura | | a semblança de llaços invisibles, a través de la distància i dels anys, | continuessin | lligant-nos al recó on veiérem la llum per primera vegada. Potser ens | | l'ocell i la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això — | continuà | la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn | | Donya Maria; totes nosaltres l'estimàvem, ja ho sabeu, i encara | continuem | estimant-la. Quan s'organitzava una vetllada amb motiu d'alguna festa, | | les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu caràcter, li pregava que | continués | . Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó fins a | | nit en què havia sofert sola. Si almenys hagués estat amb ell! La cançó | continuava | sonant allà al seu fons, acompanyada del voltar de les imatges que anaven | | Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames | continuaven | crepitant, elevant-se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la | | de Mila. Per fi parlà: —Em moria de no veure't. No afegí res més. | Continuà | amb els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar | | tan cruels, volent-me separar de tu... —Ens separaran, però nosaltres | continuarem | veient-nos a través de la nit: aquesta nit i totes les nits. Adéu, | | /(La pobra gent).\ Tino Costa —així s'anomenà l'infant— i sa mare | continuaren | habitant la casa paterna. La casa, amb la masia a la vora del poble i les | | patrimoni del vell Costa, havien quedat de propietat de la mare. La masia | continuava | regida per un parcer, i Maria Àgueda, com el seu pare, anava diàriament a | | quasi claustral, en què amb prou feines se'l veia pel poble. Llavors ell | continuava | vivint amb la seva mare. A la casa acudia únicament Sileta, que era | | tornà; vingué més abatut que la vegada primera, més desesperançat. Màrius | continuava | malalt. Preguntava per ell a tota hora, però Tino Costa no va anar-lo a | | davant la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades: tot | continuava | quiet, callat, enfonsat tot en una quasi completa obscuritat. I Mila, on | | parets de casa els Santo... La veu se li ofegava a la gola, i no podia | continuar | , perquè sabia, sí, que hi havia moltes noies a Santa Maria, i noies de | | on Tino Costa defensà el minyó contra la brutalitat de Randa. A Candi | continuaven | , com de petit, fent-lo objecte de burles, rient-se d'ell i turmentant- | | paraules de la Verge, no s'hauria commogut? Però ells no es commogueren: | continuaren | impedint-li que s'acostés a l'aigua i, afegint l'escarni a la crueltat, | | salten encara d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i blasfemen i | continuen | removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els | | torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa | continuava | vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell crit | | torbació, tot l'antic horror davant la crueltat de la vida, que per a ell | continuava | incomprensible. Per aquesta raó, quan més tard sentí sa mare que pujava | | s'incorporava bo i sospirant, i, recalcat al seu bastó, tremolosament, | continuava | el seu camí. El públic, cada vegada més nombrós, s'estava sense moure's, | | veient la seva filla en el moment suprem des d'un lloc amagat. Amb tot, | continuava | havent-se-les amb son cunyat: —Tu la fas malbé, la Mila. Massa compliments | | ! —la cridava—. Seu aquí al meu costat: vull contar-te una història. Mila | continuava | dempeus, mirant-lo, amb la sospita als ulls. Ja ho podia témer: una cançó | | a la taula per acabar-ho de celebrar. El padrí, ara, davant d'ella, | continuà | : —Tot el poble té els ulls posats en tu, Mila. No hi ha ningú que no | | es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li notà l'emoció. | Continuà | en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al record de la | | , tindrà un fort disgust. En fi, no en parlem més. —Féu una pausa, i | continuà | : —I ara, una altra cosa, Mila. S'acosten les festes. Altres anys, molt |
|
