×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb contorbar |
Freqüència total: 125 |
CTILC1 |
poguessin existir en la humanitat era una de les coses que més havien | contorbat | Tino Costa; el misteri que envoltava, per a ell, l'existència d'éssers | precocitat important. Nacionista equival, amb una aproximació que | contorba | , a nacionalista. La particularitat notable, el tret a subratllar, | que és la imaginació la que perd les batalles. Heus ací una imaginació | contorbada | per l'ombra de la derrota. 28 febrer. Avui, en obrir la | havia de torbar-se a morir. Arribava gent, amics i familiars que podien | contorbar | l'esperit de la moribunda, embullar les seves últimes voluntats, | passeu a la vora d'un garrofer mascle i la seva fortor de semen us | contorba | els sentits. Mai no havia presenciat una escena semblant. Tota la sala | més bé... "però sembla que tu més t'estimes patir lluny de mi". Això em | contorba | . Si no fos el /Pernod\ que m'emboira, ploraria de remordiment. | ; però escoltar la seva veu, que s'adreçava a Mònica, li va fer mal, i el | contorbà | seguir en els ulls d'ella la reacció que aquestes paraules hi havien | sobre allargassat, amb voravius blaus i vermells i segells estrangers, la | contorbava | . No era de Cosme; procedia del Perú, era de Lluís Alsina. S'havia negat a | no es va moure. La sentí ran del seu braç. La seva proximitat encara el | contorbava | . I era la mateixa veu d'abans, amb un càlid deix de dolcesa, amb accents | pèrfid engany, estès contagi del teu crim i del càstig: no et | contorbis | per desfer-te del jou d'aquest Messias, d'ara | ni el nombre no pogueren desviar-lo d'on és la veritat, ni | contorbar | -li la constància del seny, per bé que l'únic. Entre | acluca amb una dolça opressió —i, en canvi, no me'ls | contorba | , i, tanmateix, em creia com en camí a l'estat primer, | en les mans l'infant que acabava de trossar. ¿I com voleu que fos | contorbada | la Mare de Déu? No hi havia espectacle del món que la pogués distreure. | violencia, de la finestra cap a un seient. "Aquests espectacles, que us | contorben | , són fenòmens purament elèctrics i gens extraordinaris —o pot-ser que | Les múrries, les facècies dels primers anys del batxillerat tornaren a | contorbar | les entrevistes de la parella, i les primeres nuvolades, positivament de | em donà confiança i em féu esperançar. Vaig exposar el meu cas. No el | contorbà | gens ni mica: no produí més visible efecte, sobre el seu ferrís domini de | llunyà que un hom hauria dit que la profunda puresa del silenci no se'n | contorbava | . Jo les escoltava amb interès perquè m'indicaven l'hora, i no tenia altre | la innocència triomfa per ella mateixa. La sola reflexió que ens | contorba | bon xic és la pervinguda del fet evident que de be negre no se'n perdona | he enlairat l'ànima a una alçada en la qual els esdeveniments no poden | contorbar | -la; i et prometo que el meu esforç serà encara de preparar-la com millor | sonaven com a cosa mínima i ridícula en l'oberta immensitat, i no | contorbaven | poc ni molt la calma de la mar, que semblava riure-se'n benignament amb | anunciar un esdeveniment extraordinari per aquella verge de vint anys, | contorbada | per infinits enlleïments i per infinites voluptuositats insatisfetes. Per | a la Terra Promesa; tanta delirant efusió patriòtica us desorienta i | contorba | . Formez vos bataillons, talment com si el Mississippi fos | absència a la teva presència... T'acaricia amb delicadesa. Més aviat et | contorba | , i et fa estrany de veure-la aquí al pis, disposant de l'espai que ella | contemplava aquell panorama que tant de bé feia a la seva ànima | contorbada | per les profundes emocions. La claror radiant li fonia les tristeses | dintre d'aquella mar immòbil i daurada... La vida recomençava i ara el | contorbà | una inquietud. Pensà en el noi. El ressò d'aquell plorar d'allà dalt | No el volia deixar un moment i l'esguardava sempre d'una faisó que el | contorbava | . Ara venia sempre i aquella primavera li vingué mantes vegades a prop. I | parer sobre aquells particulars no fou gens favorable. Mai no m'havien | contorbat | fins aleshores, però aleshores em contorbaven com apèndixs vulgars. Vaig | favorable. Mai no m'havien contorbat fins aleshores, però aleshores em | contorbaven | com apèndixs vulgars. Vaig determinar-me de preguntar a Joe per què | al teatre, una nit o dues abans, i que la seva cara em semblava tota | contorbada | per una airada feréstega, com les cares que havia vist brollar de la | de totes les infaustes cobejances de diner i de senyoria que havien | contorbat | la meva minyonesa, de totes les mal governades aspiracions que m'havien | que ell no es podia permetre, corrompien la simplicitat de la seva vida i | contorbaven | amb angoixes i recances la seva pau. Jo no tenia bri de remordiment | en pau, i certament no hi havia cap més home en aquelles cambres. Va | contorbar | -me que hi hagués hagut un espia a l'escala precisament en aquella nit, | a adorar-lo." En oir aquestes paraules, el malèfic i orgullós Herodes va | contorbar | -se i, junt amb ell, tota la ciutat. Obrant felinament, cridà a consulta | el Temple de Jerusalem. Atiat per un orgull indòmit, no pot deixar de | contorbar | -se davant la perspectiva d'un poder més gran que el seu. Segons testimoni | interiorment s'alarmava, puix que descobria que a la presència de Zeni es | contorbava | . Ni ell no li parlà mai d'afers sentimentals ni ella no havia donat mai | frenèticament exaltada. Els ulls d'ella miraven Zeni amb una força que el | contorbaren | . Zeni acalà un moment la mirada, però tot seguit se sentí atret per la | fills. Amb l'esperit serè era molt probable que aconseguís de reeixir. | Contorbant | -lo, afegint preocupacions a les que ja el turmentaven, degut al seu | vida, que sols pot tolerar-se quan no s'agiti, quan no molesti, quan no | contorbi | l'obra d'europeisme necessari. Sols podria tolerar-se en la figura de | per què veieu tal imatge, si teniu els ulls tancats? No us ha | contorbat | en alguns moments de vostra vida el pensar que passàreu hores enteres amb | completament equivocada. Una taca descoberta de sobte en el vestit, ens | conturba | : fixeu-vos-hi un instant en el que representa tota la tasca d'un home | possibilitat d'influir tècnicament, amb la paraula, sobre l'esperit humà | contorbat | pel sofriment i l'angoixa. Però el progrés terapèutic no està situat tan | pera guarnir la quietesa de les grans solituts que'ls homes no han de | contorbar | ab ses ingrates quimeres. XVIII La devallada Les hores, | el Rei dels jueus. Davant d'aquesta petició, Herodes i tot Jerusalem es | contorbaren | . Això és una imatge de la guerra que l'infern fa als qui volen anar | de gràcia, el Senyor és amb tu", diu el celestial missatger. Maria es | contorbà | en veure que, per a salvar el món, havia d'ésser Mare del Fill de Déu. I | la que l'ànima abans tenia proposada de fer, o l'afebleix, o inquieta o | contorba | l'ànima, llevant-li sa pau, tranquil·litat i quietud que abans tenia, | àrabs. Cap d'ells no fou de gran durada, però revoltes kharijis seguiren | contorbant | el govern fins a la fundació de la dinastia fatimita; i entre | fos, no trigaríen a lliscar dins son esperit sentiments de malaurança i a | contorbar | -lo amb incertes aprensions. El mal esperit, que a la primería li amagà | paciencia, que és incompatible amb tota idea de revenja. I, més encara, | contorbem | així aquella calma perpetua que el cristià hauría sempre de fer per | la joia m'excitaria o la tristesa m'abatria, m'agradaria el plaer o em | contorbaria | el dolor, m'atrauria la vida o em repel·liria la mort, si només visc en | que totes les inútils temptatives de meditació només els trastornen i els | contorben | , però ensems mentre estan quiets en la mudesa d'una fe nua, reposant en |
|