Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un bon xicot",	contradeia	la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia Pulcre. "Algun d'ells era
la qual descansava tot això, queden en precari dins una societat que els	contradiu	o els mediatitza amb el simple fet de la seva organització. Ho podríem
segur: sent segur el sistema de què forma part i que ell no sap o no vol	contradir	. Les "lleis" aconsegueixen un cert caràcter "sagrat". D'aquí que, per
amb el vici, que sovint es produeix en climes bastant puritans, no	contradiu	res del que dic: respon al fet que, en determinades circumstàncies, el
a aquesta comesa." De passada, l'informe que acabeu de citar,	contradiu	la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de l'efeminat, el
De passada, l'informe que acabeu de citar, contradiu la llei. —Res no pot	contradir	la llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de
més exactes, ho comprèn tot, ho preveu tot, i no pot existir res que el	contradigui	en la seva essència més profunda. —En aquest cas —diu ell amb tota
l'altre—. Si l'haguéssim vista, l'hauríem reconeguda. —No pas morta —	contradiu	ell, en equilibri sobre la cornisa relliscosa—. Res del que hem fet
en el nostre tarannà. Ens hem deixat arrossegar per una manera de fer que	contradiu	la nostra lògica, la nostra raó... M'entens? —afegeix en veure
—No sóc una màquina —replica l'al·ludit, però ara són tots dos que el	contradiuen	amb la mateixa expressió. —I és clar que sí! I el dels conceptes lògics
de riure: —Home, entre nosaltres... —Hem de ser més estrictes encara —el	contradiu	el seu company, cada cop més segur d'ell mateix—. Només gràcies a una
de nou, més acalorats i llargament que abans. Els altres dos semblen	contradir	el del nas ganxut que es defensa amb una energia sostinguda que, al
És el nostre reglament intern que no ens ho permet, però en aquest cas	contradiu	la llei general, de cara a la qual no sóc culpable. —I els nostres, de
en la mesura que sou ciutadans. No us pot protegir en tot allò que la	contradiu	, perquè aleshores es negaria a ella mateixa. —La contradiu que les
allò que la contradiu, perquè aleshores es negaria a ella mateixa. —La	contradiu	que les nostres dones puguin procrear, per exemple? —No, sempre que
diferent de les coses —l'interromp el jutge—. Sempre és el mateix. —No —el	contradiu	ell—. O sí, en la mesura que una negació admet distintes interpretacions.
—D'orgasmes. —I jo, tres —declara la pigada. —No és veritat —la	contradiu	la dels ulls verds—. Totes sabeu que sóc la més temperamental. —Mentida
Llastimosament, ara ja no farà res de bo en tota la nit. —Sí, sí —el	contradiu	ella, i es va incorporant amb un tremoladís de gota de mercuri que es
—en aquells primers temps se sentia posseït d'una poderosa eufòria— per	contradir	la muller i l'amic trobant noves raons en les fàcils paraules. Jeroni
Jo tinc sempre la impressió que em defenso per més injust que sigui.	Contradir	-la, ofendre-la, obligar-la a desprendre's del seu aire amesurat i sever em
actuï com un procés abstracte el subjecte del qual és el capital— es	contradiu	en la mentalitat catalana amb l'aferrament a la realitat de la Casa —i no
els poetes locals ho havien decretat i ningú no tenia interès a	contradir	-los. Asseguts a les cadires de braços del /Círculo\, rimaven
de la ciutat que no ens hem de creure del tot, no	contradiu	l'esperit blanc cap ironia de cap cos), després de
de les febleses dels Lloberola, els endevinaven el pensament, els	contradeien	quan una contradicció era allò que el pacient exigia en la seva
es tractava, era un home apagat i bastant tímid; tenia el costum de no	contradir	i no discutir amb ningú, més aviat per mandra que per altra cosa. Era
el seu fill es casés; quan els sermons anaven per aquest cantó, Bobby no	contradeia	mai la seva mare; la deixava dir, i es gratava el bigotet com volent
que posseeix el mèrit d'escoltar-nos i saber-nos escoltar, que ens	contradiu	quan volem o desitgem que ens contradigui i calla quan nosaltres
i saber-nos escoltar, que ens contradiu quan volem o desitgem que ens	contradigui	i calla quan nosaltres ambicionem el silenci, la persona que mai no té un
especial, són més inquisitius que els ulls dels altres i la seva llengua	contradiu	per ganes de contradir. Davant del tarannà d'aquests homes, hi ha gent
que els ulls dels altres i la seva llengua contradiu per ganes de	contradir	. Davant del tarannà d'aquests homes, hi ha gent que fa marrada, o deixa
vertiginós. El cubisme, per la seua part, s'oposa al color, però	contradiu	més encara l'aparença: accepta la realitat com a punt de partida, i la
en feu tant de cas com nosaltres. Segueixen passejant. Laura, en lloc de	contradir	el parer del marit prefereix de callar. Tomàs potser començaria a
que estima la casa ja li aconsella. Creu-me; guia't en la Teresa sense	contradir	-la. —Oh!, no tinguin por. No faré mai de mestressa. Tinc horror a
de Viana (1461), que una lectura ràpida podia fer creure que	contradiu	la meva argumentació, llegida atentament no fa més que confirmar-la.
i encara amb ironia. Quan és fet d'esma, pot esdevenir ofensiu, perquè	contradiu	la base mateixa de la cortesia, que és l'atenció. La força del sentit
a tal canvi. Potser és absurd, però ho sento. Sembla que això hauria de	contradir	la meva manera d'ésser —o, almenys, la de pensar i la d'actuar— que més
L'autor que l'ha recollida cita diversos fets que semblen, si no	contradir	-la, almenys suggerir que les coses no funcionaven pas al seu temps amb
ateny, en ramificar-se, una mena d'inèrcia o d'indiferència lògica. Sense	contradir	la seva natura primera, pot sofrir, en endavant, la influència
continuació del seu text—, de no jutjar desfavorablement una actitud que	contradiu	d'una manera flagrant l'àvid desig de canvi que és propi de la nostra
esquerdada. Ben dejorn, s' oposá á que la tinguessin fosca, y com pera no	contradir	la obriren los finestrons, las doná llavors contra 'l cel qu' estava
per atenuar el cop. Però aquest fou tan fort, que ella no tingué esma de	contradir	-me. —No tornaràs més! —esclafí en un plor. —Abans de dos anys et
encantat. Si et conten que una vegada un cavall volà, no tens força per a	contradir	-ho; somrius, potser t'ho mig creus. Et sents capaç de tot. No pas a
faràs temps a casa, vols ésser un artista com aquest Daudet... Jo no goso	contradir	ni afirmar. Aquest instant estic reservat, no sé el que em convé dir. —Un
¿Què en traureu, de menjar, si us persegueixen per les idees? —Vós us	contradieu	, heu dit que a Espanya... apunto jo tímidament. No em deixa acabar. —Què
Per què hem de córrer? Darrera de què? Josep somriu. Endevino que vol	contradir	-me, però en el fons està content de veure'm d'acord amb ell. Jo.
mare... I per a haver-nos d'esperar pagant taula i llit... No el vaig	contradir	; les seves lliçons de prudència em semblaven bones. El rou de la matinada
tant? Quan ets a mitja copa, el món té mil colors... El curiós és que, tot	contradient	-lo, penso que té raó. Vaig meravellat pels carrers Ens trobarem a les sis
Els seus crits d'home geniüt, a la fàbrica; les rèpliques irades quan el	contradeien	, el constant desig d'estar sol. Ara, ni una síl·laba, ni un alè; tot ell
corria angoixosament de l'una a l'altra, però les respostes d'ambdues es	contradeien	, parlaven un llenguatge distint... Aquella tarda, quan se separaren,
amb ella no tindria cap sentit. Era urgent conciliar dues imatges que es	contradeien	: la Mònica d'abans amb la que s'estava immòbil al llindar, igual que una

Pàgina 1 (de 30)

50 següents