×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb contradir |
Freqüència total: 1475 |
CTILC1 |
"Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un bon xicot", | contradeia | la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia Pulcre. "Algun d'ells era | la qual descansava tot això, queden en precari dins una societat que els | contradiu | o els mediatitza amb el simple fet de la seva organització. Ho podríem | segur: sent segur el sistema de què forma part i que ell no sap o no vol | contradir | . Les "lleis" aconsegueixen un cert caràcter "sagrat". D'aquí que, per | amb el vici, que sovint es produeix en climes bastant puritans, no | contradiu | res del que dic: respon al fet que, en determinades circumstàncies, el | a aquesta comesa." De passada, l'informe que acabeu de citar, | contradiu | la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de l'efeminat, el | De passada, l'informe que acabeu de citar, contradiu la llei. —Res no pot | contradir | la llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de | més exactes, ho comprèn tot, ho preveu tot, i no pot existir res que el | contradigui | en la seva essència més profunda. —En aquest cas —diu ell amb tota | l'altre—. Si l'haguéssim vista, l'hauríem reconeguda. —No pas morta — | contradiu | ell, en equilibri sobre la cornisa relliscosa—. Res del que hem fet | en el nostre tarannà. Ens hem deixat arrossegar per una manera de fer que | contradiu | la nostra lògica, la nostra raó... M'entens? —afegeix en veure | —No sóc una màquina —replica l'al·ludit, però ara són tots dos que el | contradiuen | amb la mateixa expressió. —I és clar que sí! I el dels conceptes lògics | de riure: —Home, entre nosaltres... —Hem de ser més estrictes encara —el | contradiu | el seu company, cada cop més segur d'ell mateix—. Només gràcies a una | de nou, més acalorats i llargament que abans. Els altres dos semblen | contradir | el del nas ganxut que es defensa amb una energia sostinguda que, al | És el nostre reglament intern que no ens ho permet, però en aquest cas | contradiu | la llei general, de cara a la qual no sóc culpable. —I els nostres, de | en la mesura que sou ciutadans. No us pot protegir en tot allò que la | contradiu | , perquè aleshores es negaria a ella mateixa. —La contradiu que les | allò que la contradiu, perquè aleshores es negaria a ella mateixa. —La | contradiu | que les nostres dones puguin procrear, per exemple? —No, sempre que | diferent de les coses —l'interromp el jutge—. Sempre és el mateix. —No —el | contradiu | ell—. O sí, en la mesura que una negació admet distintes interpretacions. | —D'orgasmes. —I jo, tres —declara la pigada. —No és veritat —la | contradiu | la dels ulls verds—. Totes sabeu que sóc la més temperamental. —Mentida | Llastimosament, ara ja no farà res de bo en tota la nit. —Sí, sí —el | contradiu | ella, i es va incorporant amb un tremoladís de gota de mercuri que es | —en aquells primers temps se sentia posseït d'una poderosa eufòria— per | contradir | la muller i l'amic trobant noves raons en les fàcils paraules. Jeroni | Jo tinc sempre la impressió que em defenso per més injust que sigui. | Contradir | -la, ofendre-la, obligar-la a desprendre's del seu aire amesurat i sever em | actuï com un procés abstracte el subjecte del qual és el capital— es | contradiu | en la mentalitat catalana amb l'aferrament a la realitat de la Casa —i no | els poetes locals ho havien decretat i ningú no tenia interès a | contradir | -los. Asseguts a les cadires de braços del /Círculo\, rimaven | de la ciutat que no ens hem de creure del tot, no | contradiu | l'esperit blanc cap ironia de cap cos), després de | de les febleses dels Lloberola, els endevinaven el pensament, els | contradeien | quan una contradicció era allò que el pacient exigia en la seva | es tractava, era un home apagat i bastant tímid; tenia el costum de no | contradir | i no discutir amb ningú, més aviat per mandra que per altra cosa. Era | el seu fill es casés; quan els sermons anaven per aquest cantó, Bobby no | contradeia | mai la seva mare; la deixava dir, i es gratava el bigotet com volent | que posseeix el mèrit d'escoltar-nos i saber-nos escoltar, que ens | contradiu | quan volem o desitgem que ens contradigui i calla quan nosaltres | i saber-nos escoltar, que ens contradiu quan volem o desitgem que ens | contradigui | i calla quan nosaltres ambicionem el silenci, la persona que mai no té un | especial, són més inquisitius que els ulls dels altres i la seva llengua | contradiu | per ganes de contradir. Davant del tarannà d'aquests homes, hi ha gent | que els ulls dels altres i la seva llengua contradiu per ganes de | contradir | . Davant del tarannà d'aquests homes, hi ha gent que fa marrada, o deixa | vertiginós. El cubisme, per la seua part, s'oposa al color, però | contradiu | més encara l'aparença: accepta la realitat com a punt de partida, i la | en feu tant de cas com nosaltres. Segueixen passejant. Laura, en lloc de | contradir | el parer del marit prefereix de callar. Tomàs potser començaria a | que estima la casa ja li aconsella. Creu-me; guia't en la Teresa sense | contradir | -la. —Oh!, no tinguin por. No faré mai de mestressa. Tinc horror a | de Viana (1461), que una lectura ràpida podia fer creure que | contradiu | la meva argumentació, llegida atentament no fa més que confirmar-la. | i encara amb ironia. Quan és fet d'esma, pot esdevenir ofensiu, perquè | contradiu | la base mateixa de la cortesia, que és l'atenció. La força del sentit | a tal canvi. Potser és absurd, però ho sento. Sembla que això hauria de | contradir | la meva manera d'ésser —o, almenys, la de pensar i la d'actuar— que més | L'autor que l'ha recollida cita diversos fets que semblen, si no | contradir | -la, almenys suggerir que les coses no funcionaven pas al seu temps amb | ateny, en ramificar-se, una mena d'inèrcia o d'indiferència lògica. Sense | contradir | la seva natura primera, pot sofrir, en endavant, la influència | continuació del seu text—, de no jutjar desfavorablement una actitud que | contradiu | d'una manera flagrant l'àvid desig de canvi que és propi de la nostra | esquerdada. Ben dejorn, s' oposá á que la tinguessin fosca, y com pera no | contradir | la obriren los finestrons, las doná llavors contra 'l cel qu' estava | per atenuar el cop. Però aquest fou tan fort, que ella no tingué esma de | contradir | -me. —No tornaràs més! —esclafí en un plor. —Abans de dos anys et | encantat. Si et conten que una vegada un cavall volà, no tens força per a | contradir | -ho; somrius, potser t'ho mig creus. Et sents capaç de tot. No pas a | faràs temps a casa, vols ésser un artista com aquest Daudet... Jo no goso | contradir | ni afirmar. Aquest instant estic reservat, no sé el que em convé dir. —Un | ¿Què en traureu, de menjar, si us persegueixen per les idees? —Vós us | contradieu | , heu dit que a Espanya... apunto jo tímidament. No em deixa acabar. —Què | Per què hem de córrer? Darrera de què? Josep somriu. Endevino que vol | contradir | -me, però en el fons està content de veure'm d'acord amb ell. Jo. | mare... I per a haver-nos d'esperar pagant taula i llit... No el vaig | contradir | ; les seves lliçons de prudència em semblaven bones. El rou de la matinada | tant? Quan ets a mitja copa, el món té mil colors... El curiós és que, tot | contradient | -lo, penso que té raó. Vaig meravellat pels carrers Ens trobarem a les sis | Els seus crits d'home geniüt, a la fàbrica; les rèpliques irades quan el | contradeien | , el constant desig d'estar sol. Ara, ni una síl·laba, ni un alè; tot ell | corria angoixosament de l'una a l'altra, però les respostes d'ambdues es | contradeien | , parlaven un llenguatge distint... Aquella tarda, quan se separaren, | amb ella no tindria cap sentit. Era urgent conciliar dues imatges que es | contradeien | : la Mònica d'abans amb la que s'estava immòbil al llindar, igual que una |
|