Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la senyora Magdalena Blasi. "I no deixa de ser curiós", prosseguia,	contrariant	el fervorós desig, Pulcre Trompel·li, "que cada serpent tenia nom, però
Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot, l'evocació el	contrariava	; no volia entendrir-se amb records comuns d'aquells dies, perquè aquesta
tu ho sabessis, em deixaries tot seguit. Si m'estimes no em martiritzis	contrariant	-me. Adéu. [(L'agafa del cap i la petoneja amb desfici.)]
les dents verdes. Després de tres o quatre pretendents més, es decantà,	contrariant	els seus pares, pel banquer Xuclà, ja una mica madur, perquè aquest
no vol que cap home li posi les mans a sobre. —I fa bé; no vull pas	contrariar	-la. Val més deixar-ho a la voluntat de Nostre Senyor. Laura i Tomàs
i es van saludar molt afectuosament. La interrupció més aviat em va	contrariar	, i més quan vaig veure que es posaven a parlar i que n'hi podia haver per
per ésser soldat. De petit volies ésser pilot de vaixell. La família et	contrarià	la vocació. Encara hi ets a temps. No tens gaire més de vint anys." La
Provença no fos més luxuriant que el meu país nadiu. Era una decepció. Em	contrariava	, àdhuc em feia pena el contrast entre les meves imaginacions i la
prometre fer-me de company de carretera fins a París, jo no el vaig voler	contrariar	en res, i tots dos, encisats, vàrem davallar al fons del pèlag daurat.
sumar-me a la causa dels jornalers, completament arbitrària. Tot això em	contrariava	perquè jo, deixant de banda aquella mena d'expansions socialistes que
color d'oliva madura, em fita uns ulls violents, d'acer. El pintor, per	contrariar	el nou company, que ja detesta, i del qual té gelosia a causa de mi, diu
aquella vida l'endemà mateix. Ell callava. Ni em donava el consol de	contrariar	-me. No em restava ni l'expansió de barallar-me amb ell. ¿No heu reparat
calma? Era absurd. Jo no ho podia comprendre sinó pel gust de voler-me	contrariar	. —Hem de buscar on dormir; amb el fred que fa m'espanta de passar la nit
comprenia la gran desgracia que 'ns estaba passant. L' unich que 'm	contrariaba	era veurem lluny de la mare. ¿Qui ho diria? Aquella vida tan radicalment
una existència semblant a un eriçó, sempre reclosa en ella mateixa.	Contrariar	els meus ímpetus, malfiar-me de l'instint, sobretot dels sentiments,
va declarar solemnement que el transformisme de Darwin no podia	contrariar	cap de les ensenyances bíbliques. En sentir això l'amic íntim de Darwin,
tenen una opinió arrelada no hi cal fer front. Per cortesia no us volen	contrariar	. Estalvien paraules. Se retiren en un silenci obstinat que s'inspira del
que diu Ovidi), quan Plutó raptà Prosèrpina volgué impedir-ho: no podent	contrariar	la força del déu, ella va desfer-se en llàgrimes, esdevenint una font
català és progressista; i tota concepció de renaixença fecunda	contraria	el progressisme superficial i el liberalisme ingenu del vuitcents. Aquell
el solc en un lloc determinat de la terra; l'emigració és deserció i	contraria	els designis divins. El geni, la grandesa té una funció social. El gran
dels Estudis Universitaris Catalans. Sense desitjar-ho ell, àdhuc	contrariant	-lo, per als estudiants que en els primers anys del segle entràvem a la
la intolerància, la poca-solta i les paraules buides allò que més el	contrariava	i li dolia, ha hagut de viure els seus darrers mesos sota els crims del
meves assercions i una submissió completa a la meva voluntat —en un mot,	contrariar	la meva arbitraria dictadura en qualsevol respecte. Si mai hi ha hagut
no coneixem, i del qual l'apel·lació plebea mai fins aquesta nit no havía	contrariat	les nostres orelles reials— aquesta sala, jo dic, és la Sala del Trone
servei dels seus alts interessos veritables— han de guiar-lo, i han de	contrariar	-lo de vegades. Fer política no és estendre la vela tota ampla i esperar
i no saber-la endevinar va esser, un crim de lesa badada, que també degué	contrariar	-la. De qui varen protestar va esser d'ella. No de les seves idees, que ni
Aquells articles separadors de la Constitució, són greus, perquè	contrarien	la possible voluntat d'uns pobles. Per això, són anti-històrics,
sol·licitar, de fer esperar o reposar, de prometre i no donar; que els	contrariaria	en el gust que tenen de vegades d'encimbellar la ximpleria i anorrear el
hauríem cregut tot el contrari. És cosa inútil, de vegades, voler	contrariar	certes profundes il·lusions. Ara mateix, per exemple, que Déu ens lliuri
a absoluta, ni estem prou segurs que la tendencia universalista no sigui	contrariada	, ofegada o, almenys, minvada per esdeveniments futurs. La historia del
el petit. —No, només els dos grans. Vosaltres ja ho veureu després. Això	contrarià	molt els petits, i al mateix temps omplí de satisfacció els grans; i se
del metge, dòn Aureli, al qual, a pesar de la seva habitual tranquilitat,	contrariava	en gran manera el desenllaç dels séus plans i la malaltía de la noia, que
el séu home. Déu volgué que el marit de la portera, que no acostumava a	contrariar	la voluntat de la séva muller i que, com aquesta, guardava en son fons
jovenet estudiant els diumenges que hi pujava a dinar, visita que no	contrariava	a la esposa del constructor d'obres; ja que amb la seva animació, plena
treure-li del pensament les preocupacions del primer dia. El que més el	contrariava	—no haver tingut un fill,— la satisfeia, a ella. Si en parlaven, l'Amèlia
en tocava el no-res... Quelcom pitjor que el no-res: l'aprehensió d'haver	contrariat	els designis de la naturalesa. Vaig mirar el cel. En aquelles hores no hi
li agrada l'herba i la pren amb daler, de les mans de la quitxalla. El	contraria	, però, que aquestes mans siguin tan xiques. Si Déu les hagués fet grosses
mancaren els mitjans d'expressió. La porta estava fermada, la qual cosa	contrarià	de bell antuvi els lladres. No obstant, mirant-la amb calma, veieren que
per millor dir, a la francesa. Però aquelles mateixes idees m'arribaven a	contrariar	així que les veia sistemàticament desenrotllades, aplicades a la viva
notables disposicions artístiques i havia aconsellat al seu pare que no	contrariés	mai aquell do de la providència. Entrà d'alumne en una acadèmia de dibuix
dòcil a l'enemic. Per més pena, aquell any, com fet exprés per a	contrariar	Innocenci i retardar la comunicació clandestina dels dos enamorats, tan
confongués la unitat de rei amb la unitat de l'estat, la qual cosa, en	contrariar	el concepte tradicional medieval del govern català, que feia compatible
fa l'altra gent. No és estrany, doncs, que els pares de Marià Andreu no	contrariessin	la vocació de llur noi, ni que les seves inclinacions artístiques els
fàcilment aquell decòrum que recerquem. Cal obrar talment que en res no	contrariem	les lleis universals de la natura, però tot i observant-les seguim la
el moro deia i per què s'havia assegut allí. El motiu, per molt que els	contrariés	, no podia ésser més que molt afalagador per a en Bau, ja que el moro
produït, procurà consolar-la, donant-li totes les fermances que ell no	contrariaria	pas les seves inclinacions. —No ploris més, Marciana —li deia. —Has estat
mai les tortures d'una embriaguesa ultrapoètica, molestada pel decòrum i	contrariada	per un deure." Encara que per natural meu simpatitzo amb totes les
a adoptar el gest de reconvenció que feia sempre que els seus fills la	contrariaven	, per la violència dels seus jocs infantils o bé, ja de grans, per llur
allò, sense donar avisos més explícits: vingueren tres dimarts seguits.	Contrariant	lleis físiques que a tots ens mereixien un respecte lleial i veritable,
talment com mort, sota el cop de massa... El corregidor semblava molt	contrariat	per aquella escena. Ell hauria fet els ulls grossos davant el saqueig i

Pàgina 1 (de 8)

50 següents