Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Alcestis?", recelava, no sense un bri d'alambinada dissimulació de	contrarietat	, el príncep tessali. "La forma l'aparenta, però no asseguraria pas que
suaument la porta: és tancada. Roman un moment insegur; un rictus de	contrarietat	, quasi d'irritació, li estrafà el rostre. Després posa l'orella al pany i
llibre que s'havia convertit en la seva Bíblia, escrivia amb dolorosa	contrarietat	: Viuré amb els morts, car la vida s'acaba, rera el llenç gris i
a Catalunya serveis importantíssims, barrejats amb algunes i inevitables	contrarietats	. La intervenció de la Santa Seu a Catalunya començà tan bon punt el papa
usava un llenguatge goiesc i s'enfuria contra els parents a la més petita	contrarietat	. El seu instint mundà, afinat per tants d'anys de vida social (i hem de
Rosa es fica a la cuina.)] Víctor. [(Amb un gest de	contrarietat	i disgust en veure la taula embarassada.)] Comença per la taula,
càrrec! bueno, bueno, bueno. A la seva edat, un disgust, eh? Una	contrarietat	, eh? bueno, bueno... El cor, és clar, el cor! bueno, bueno,
l'acord, no formulat, de fer abstracció en les converses de totes les	contrarietats	familiars dels Muntanyola. Tampoc no anomenen mai Tomàs; ella per pudor,
resistir la vida. ¿Qui sap si tu, jove com ets, sense cap relleu, aquesta	contrarietat	d'avui et serà el triomf de demà? El triomf es paga molt car; a preu ja
administrada a mínimes dosis, era de poca eficàcia i procurava més	contrarietats	que no pas satisfaccions a la germana de Tomàs. Cada nou dia que passaven
del pis. A Tomàs, li sembla que es divertirà molt; que aquella mica de	contrarietat	que sent com un fibló que el burxa no sap ben bé on, se li esvairà amb
del seu somni; estava devorat pel foc interior més que no pas per les	contrarietats	externes, i tenia una confiança en ell mateix com no l'he vista a ningú
per a dinar amb el gran home, l'immortal? Jo vaig llegir la sorpresa, la	contrarietat	als ulls del poeta. Em vaig alçar primer i li vaig allargar la mà.
havia fet jo. Com era senzill i clar d'anar pel món àdhuc en el cas de	contrarietats	extremes. Aquests pensaments em donaven una tranquil·litat, una pau, una
al fenc o al paller d'una masia, sense que això hagi estat motiu de	contrarietat	, sinó tot al revés... ¿per què no podem fer el mateix avui? —Ah! és
y 's queda escoltant lo que diuhen, mostrant á cada instant verdadera	contrarietat	.)] Timb· Si jo 'l trobés batallant front á front y cara á
caigudes, ni alçaven els ulls, com si fos l'estiu ben entrat. No sé quina	contrarietat	m'afligia. Tornant pel mateix camí, no vaig tenir esma de baixar a la
de sobte al començ de les sèries terciàries. Això fou per a mi una	contrarietat	penosa car afegia, segons pensava, un altre exemple de l'aparició brusca
El hippy només és un drama per a la seva pròpia família, que veu amb	contrarietat	la frustració del noi o la noia. I a la llarga, ni això. Els hippies són
han començat i quants han continuat? ¿I d'aquests, quants han acabat? Una	contrarietat	personal o col·lectiva ha bastat per a abandonar manta empresa. Enlloc
ratio. Greument malalt a l'hora de l'evacuació, una llarga malaltia i	contrarietats	morals han convertit Josep Barbey en una de tantes víctimes tardanes de
però és indubitable que, malgrat les impureses que ens volten i les	contrarietats	que ens assetgen i ens omplen d'amargor, estem millor de com estàvem, i
ara, que ell hagués pogut descobrir en tals circumstancies un camp de	contrarietat	, jo no puc atribuir-ho, com ja he dit, si no és a la seva penetració
no hagi tingut alguna imaginació del que s'anomenava, llavors, la	contrarietat	; sobre aquest punt, algunes de les seves màximes són estranyament
a la religió més feréstega: porta a terme, així, l'operació mateixa de la	contrarietat	, en la seva forma i en la seva abstracció. L'esdeveniment és, al peu de
adverses i ha passat per èpoques de decadència; però mai les	contrarietats	i el defalliment han arribat al moll de la vida econòmica catalana, a
amb l'exprés cap a Valencia. —Jesús! I quína pressa! —féu amb accent de	contrarietat	María Gloria. —Però al menys et quedaràs amb nosaltres fins a demà al
d'obres estava disposat a complir el que deia, i mormolà amb accent de	contrarietat	: —Visc a casa de la meva dida... Al carrer de Sant Pacià... —Jo tindré
les mans a la boca a manera de botzina. El mariner féu un gest de	contrarietat	. —Potser sigui algun encàrrec. Nosaltres ara ens en anem a casa; fins a
de tots els humans. Com a persones, estaven subjectes a les mateixes	contrarietats	materials i físiques, a vegades a la penúria de béns o de salut, o amb
poc tacte, tot pensant en l'estilogràfica, d'al·ludir a certes possibles	contrarietats	de la vida, que us poden sotjar de la primera recolzada estant.
viure en mig d'injúries i d'ofenses, car sempre són més lleugeres les	contrarietats	esperades. Com més noble és el naixement, la reputació, el patrimoni de
d'hereu, la festa d'arrusquerar no fou enterbolida per cap ombra de	contrarietat	. Després, sí, quan tingué més anys, veié arribar un moment desagradable,
les parades i de tot allò que pogués ésser-li agradós o estalviar-li	contrarietats	. El Cisteller representava uns vint-i-set anys. Çapat i grassonet, es
anaven a partir, el retardat compareixia i es justificava referint alguna	contrarietat	pintoresca. Per fi tota la colla eixia del molí. Una esfumatura
i dels fills. Tant ell com el seu pare hagueren de sofrir una pila de	contrarietats	i de turments que desconeixien gràcies a l'assenyada i amorosa cura de la
ajuntar-se amb la línia del nas. Sense ell voler, i contra la veritable	contrarietat	que la presència de l'hereu li causava, les seves faccions prenien un
cor d'Innocenci en aquestes ocasions, li pagava, amb escreix, totes les	contrarietats	i tots els sacrificis dels seus viatges i del seu maldar amb la
de no espatllar-li la ben trobada estratagema, procurava fer semblant de	contrarietat	. —Ara que ja veieu que no podeu enganyar-me, bé m'acabareu de dir el que
que li causaven. En els seus llavis s'hi va fer un plec de despit o de	contrarietat	, i semblà com si es disposés a continuar el seu camí. —Amb ell havíem
categòricament Marianneta. La senyora Isaura no pogué amagar un gest de	contrarietat	. —I si fos certa la mort del vostre Boi Delit, ¿sacrificaríeu així la
al dormitori. Però, al revés d'això, els dos amics van veure, amb la	contrarietat	que és de suposar, que el moro s'asseia damunt d'un pilot de cordes, tot
sense una pesseta a la butxaca; jo, l'atuït per desgràcies de família,	contrarietats	, fracassos i misèries, qui m'he de riure d'un company en saber-lo infeliç
nervis destrempats, que no servia per res; tan com augmentaven les	contrarietats	, les necessitats, la malaltia, més ella n'agreujava el pes amb els seus
rebec, no es fa càrrec de res... La conversa girà sobre malalties i	contrarietats	. Joan Antoni explicà que ell també havia tingut alguna topada amb sa mare
d'exercici físic, com li esdevenia sempre que passava un disgust, una	contrarietat	. Travessà sorrals, muntanyoles boscoses, sense direcció. Quina felicitat
aquella opressió, com te n'has adonat després, hi havia les arrels d'una	contrarietat	perfectament definida, d'una decepció, d'un desengany, d'una ocasió
Ja tenien un disgust, i ja no dinarien, aquell dia! Exaltat per aquelles	contrarietats	, entrà d'una revolada al dormitori, i amb forta veu, tot descompost,
Digui'm, de quina solvència revolucionària gaudeixen? Amb un gest de	contrarietat	, Gibert rondinà: —Jo m'he entès sempre amb un espanyol que es diu
pa gairebé exclusivament. El meu pare no està bé de salut. Quan parla amb	contrarietat	o indignació, la veu se li enfosqueix i se li posa el rogall a la gola.

Pàgina 1 (de 12)

50 següents