×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb contristar |
Freqüència total: 58 |
CTILC1 |
que hi han dos camins: el d'obrar bé i acabar mal, i el d'obrar mal i | contristar | -se'n, com he fet jo, amb coneixements, çò és: haver estat trapella per a | enamorat anà esmaperdut d'alegría, no vegé aquelles llàgrimes que | contristaren | tota a sa tendra muller. Y mitx poble de Verdun se traslladà a Les | pels desiguals turons que veníem atravessant nosaltres, acabava de | contristar | me més y més. A la cayguda de la tarde, tot allò havía anat prenent un tò | I aquesta és la lliçó dels homes de Déu, els quals ni l'enemic sabrien | contristar | . ¿Què hi dius, tu, que fins als teus amics mous brega? Justícia Un | —Sí, jo só Josep, el vostre germà, el que venguéreu a Egipte. Mes no us | contristeu | ara ni dolgui a vostres ulls l'haver-me ací venut, que de servador de la | com aquestes. Fer mal pel plaer de fer mal, danyar únicament pel gust de | contristar | el germà, és cosa baixa, vil i avorrible. Amb un acte de tal guisa es | socorreguérem, ajudàrem i traguérem d'un mal pas; tots aquells als quals | contristàrem | ; tots aquells que ens han menyspreat, tots aquells les barraques dels | vaig pregar-vos per aquells als quals estimo, per aquells als quals he | contristat | , per aquells que Vós col·locàreu en el meu mateix camí per tal que féssim | en un ambient de confiança i de joia: "perquè ningú no es contorbi ni | contristi | a la casa de Déu" (v 19). L'administració de les eines i | de joia. El preocupa molt la tristesa en la vida del monjo: "que no es | contristi | el germà a qui hagi estat adreçat", i el c 34, sobre la | trist"; i al final del 31: "perquè ningú no es contorbi ni | contristi | a la casa de Déu". Fixem-nos com tota la tradició dóna una gran | la pau i la serenor dels monjos: "perquè ningú no es contorbi ni es | contristi | a la casa de Déu" (c 31, 19). Ací determina els | a orar." I portant-se'n a Pere i als dos fills del Zebedeu, començà a | contristar | -se i afligir-se. Allavors els diu: "La meva ànima està trista fins a la | d' Anfós, demanant la mediació de la reina, la qual per sa part estava | contristada | per la ruptura. Llavors s' arrivá a un acort, concertant-se un tractat d' | de los fills, ó si acás los conexen, los deté de corregirlos per temor de | contristar | los. Ni tampoch deuhen mostrar major estimació á un que á altre. | en ser ja grans se han de tractar ab major suavitat y blandura, per no | contristar | los; y quant sia convenient lo avisarlos y corretgirlos, ha de ferse ab | per sobre las montanyas. Si los temporals entran en Mars, lo pagés ja s' | contrista | . Antichs aforismes sobre l' temps prométen per lo contrari anyada | conferencia, i moria al poc temps en braços dels seus amics. Aterrats i | contristats | per una fi semblant, aquells se reuneixen i acorden, pera honorar la | la joventut y el talent d'en Mañé a la seva acció definitiva, acabà de | contristar | lo y de ferli sentir l'isolament ab que s'anuncia la vellesa. Era la | fulles, dansaran nous fullams enlaire —la terra no es | contrista | ! Cap lament, quan sóc oblidat, bo i rampinant les | las salas vaig recorrent fins arribá al saló gran. L' ánima allí se 'm | contrista | y balbutejo oracions; ni ayre trobo pe 'ls pulmons, ni espay trobo per la | cástich, que no feya sinó posarlo quelcom en ridícul, de tal modo 'l | contristá | una vegada, que per més de tres mesos 's portá del modo més intatxable. | . Ell no n'ha de fer re. Albert Ah!, sou vós? La troballa no em | contrista | , i celebro de veure-us, senyor meu. Rafeques Doncs, jo estic | esperá sino lo oprobi y la miseria; y vaig aguardar á veurer qui ab mí se | contristás | y nos' trobá: busquí qui me consolás y nol' trobí: donárenme fel á menjar | R. Veniu, adoremlo. Poble mèu, qué te he fet? Ó en qué t' he | contristat | ? respontme. V. ¿Perquè te vaig traurer de la terra de Egipte | me entregáres á la mort. ¿Poble mèu, que te hé fet? ó en que te hé | contristat | ? Respontme. Dos del primer cor: V. Jo te vaig traurer de | á la ciutat, y en un punt que venian begudas, l'ánimo de la Comtesa se | contristá | sobre manera, y fins se desesperá, sentint lo que deyan á son marit, | en que l' egoisme no ha assecat encara, los dolls de la generositat; se | contristavan | també de véure la cara de pena, que apesar de tot son judici de tretse | arreu la cercá; y en recò, ni amagatall va trobarla, de lo que 'n fou tan | contristada | que no poguè á la fi vence las ganas de plorar que tenia, y plorá." "Y | criatura, que plorava de fam, gratant-se'l cap pel torment del mal, feia | contristar | . L'amo'ls donà molles d'un calaix ple de troços de pa sec i uns quants | sobrevingut en lo astre de son matrimoni cuan més llumenós s' esqueya. | Contristat | á més no poguer per la dissort de 'n Carles; ja embafadot d' aquell | fer obrir els ulls y ferlos badar la boca. Y... lo que l'acabava de | contristar | era que, boy a mida que perdía l'esperança de resucitarlos, sentía néixer | de fum espès y negre. Sens saber per què, eix espectacle acabá de | contristar | la. Mes á la fí, parlá; parlá llargament pera demanar al seu oncle "un | aubada trista! ay! no t' he vista per xo 's | contrista | mon cor captiu. VIII. Be n' es de trist, | Las espigas, desgranadas per mals vents y pedregadas, | contristavan | de mirar. Sols de plena una n'hi havia, y Déu sap lo | ilumina á tot lo mon... Bor· Es gran cosa y ja may vista y que | contrista | 'l que hi vist jo. Bato escolta... [(agafantlo.)] Bat· No ho | sens consol per jornadas tant pesadas!... eixas penas tant plegadas van á | contristar | la molt. ¡Senyor! volgueume asistí. Ab un raig de llum guieume: y en | la vista, á qué tan mirar enrera si sols mirari 'm | contrista | y m' abat y 'm desespera? Per qué ha de véurer confosa | buscarme alegre y sá! Cuánta pena! Mical· Déixales; quína qu'et | contriste | haurá, ni qu'et caiga de sospés, ánchel, si pa tú no'n hiá! | crech Dirém que ballan vestits. Llochs hont lo cor se | contrista | Del qui vol pura bellesa, Y l' pensador ab sorpresa | n'és la fi, i una fi tal, amb la força o el frau, a altri | contrista | . I perquè el frau de l'home és propi mal, més desagrada a Déu; | seda, usaria de mots més endurits; car vostra avarícia el món | contrista | , colgant els bons i redreçant bandits! En vosaltres pensà | Li diu tercera vegada: Simó fill de Jona, ¿me amas? Pere se | contristá | de que per tercera vegada li preguntás: ¿Me amas? y axí li digué: Senyor, | Quantes vegades se li rebel·laren al desert, i en la solitud el | contristaren | ! i tornaven a temptar Déu, i a disgustar el Sant | se'n va i no torna. Quants cops se li alçuraren al desert, el | contristaren | en la solitud! Tornaren de bell nou a temptar Déu i a | Quantes vegades es rebel·laren contra ell, allà al desert, el | contristaren | en aquella soledat! Altre cop tornaven a temptar Déu, | llavors sí que per a ell és impura—. Certament que si el teu germà es | contrista | per un menjar, ja no et condueixes segons la caritat. No siguis causa, | edificar quan calgui, i es facin agradables als qui les escolten. I no | contristeu | l'Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat segellats per al dia de la | cuc enamorat d'una papallona, car recordo aquests versos, que declamava | contristat | i plorós: Papalloneta estimada: ensenya'm a volar, | origen obscur a les llargues, ressonants, contrites, | contristades | coves ambulants i de ciment d'homes de necessitat a |
|