Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

L'"amor", l'"amor" autèntic, es posa a prova en el desafiament a les	convencions	i als interessos: o els supera, o s'hi esclafa tràgicament. Sigui com
Pensem, per adduir-ne un, en la crisi que ara travessen les venerables	convencions	relacionades amb el sexe i amb la família. Prou que em guardaré d'afirmar
en un apòstol de la secta, reduint-lo al seu dogmatisme i a les seves	convencions	. Erasme sabia que, si triomfava qualsevol dels partits bel·ligerants, es
els filòsofs ponderaven la delícia d'un món no contaminat per les	convencions	ni els maldecaps de l'etiqueta. La curiositat etnogràfica es projectava,
la garanteix: en l'aspecte sexual, particularment. I fomenta prejudicis i	convencions	que la facin admetre com a natural. Ha de ser així, si vol sobreviure, si
revolucionària, i contribuïren amb llurs recursos a la guerra contra la	Convenció	: la Guerra Gran. Despertar col·lectiu, s'ha dit. Ben cert. Però
món d'allò que en diem la "civilització occidental"— era basat en una "	convenció	", però no en una "ficció". Totes les formes externes d'actuació hi
corresponien a coses reals i tenien raons d'ésser. Aquell món era una "	convenció	" perquè era una "civilització", i moltes coses, absurdes en elles
raó d'existir en tant que, lligades a una quantitat immensa de petites "	convencions	" parcials, constituïen la gran "convenció" total d'un món imperfecte i
immensa de petites "convencions" parcials, constituïen la gran "	convenció	" total d'un món imperfecte i injust, però coherent. I que, a més,
els qui no es rebel·laven— com a element d'aquell conjunt, d'aquella "	convenció	" immensa, que permetia la solidesa i —creien ells— la perdurabilitat
cada cosa recolzi en una altra, ni que sigui partint de l'admissió d'unes	convencions	. Per posar només el cas de les formes de la vida "social" europea, cal
responia a uns motius, convencionals si es vol —dins la gran "	convenció	" col·lectiva—, però admesos per tothom o per gairebé tothom —si més no,
tantes vegades han perdut totalment el fonament originari —aquella gran "	convenció	" de la "civilització burgesa"— i s'aguanten només perquè n'esperen
perquè la "ficció" —el fet d'acceptar només fingidament la gran "	convenció	"— encara era, en aquests sentits, escassa i esporàdica. La gent feia
còmode, o de sobreposar la comoditat a l'elegància —o almenys, a la	convenció	o als deures d'elegància— et classificava instantàniament en el
seria excessiva. De fet, el que cal dir és que es va perdre una	convenció	social humana que podia haver contingut aspectes bons i útils, però que
és a dir, un aspecte "convencional", clos en el món de la pròpia "	convenció	", que la utilitza per a constituir o produir un "món fictici" dins de
això. La fi d'El Rei Lear és art. L'art és "ficció", i "	convenció	"; no és el sentiment, l'emoció, produït pels fets reals en tant que
Cansat del que passa i del que no passa, i de tantes petiteses, i de les	convencions	que circulen com a moneda bona quan no n'hi ha de bona de debò. Cansat
difereixen, ja que els primers són noms reals, i els segons, noms de	convenció	. Els noms d'ocells són extrets del lot dels noms humans ordinaris, dels
que els físics han après respecte a la precaució amb què cal aplicar les	convencions	usuals quan sortim de l'experiència de cada dia, pot servir, en efecte,
experiències s'havia basat fins ara en la suposició, ja inherent a les	convencions	ordinàries de llenguatge, que és possible de distingir rigorosament entre
i del subjecte que observa, impedeixen la immediata aplicació de les	convencions	que són adequades per a donar compte de les experiències de cada dia.
harmonia interna que la vida humana pot presentar, fins i tot sota	convencions	i tradicions, les més radicalment diferents de les pròpies. Com a exemple
l'altra. En realitat, cada cultura representa un equilibri harmoniós de	convencions	tradicionals, mitjançant les quals les potencialitats latents de la vida
amb un sistema de referències, siguin aquestes experiències adquirides o	convencions	estrictes: en qualsevol cas, l'índex tan sols arriba a ésser signe quan
a una funció social. En efecte, el valor depèn de les regles o	convencions	que regeixen el sistema, i aquestes, en no venir fonamentades sobre
També ho pensa Saussure, i afirma de manera clara: "...la llengua és una	convenció	, i la natura del signe és indiferent." I també: "El vincle que uneix el
es limiten a escapar: a fugir. Esquiven la topada oberta, abandonen les "	convencions	socials", i es refugien en el vagabundatge, en l'emulsió sexual, en els
tant en tant, un Céline o un Queneau —poso exemples pròxims— trenquen la	convenció	. O millor: aparenten trencar-la. Al cap i a la fi, els recursos a l'
i, no cal dir-ho, terriblement literaris. Sigui com sigui, la	convenció	mai no hi vacil·la. I, ben mirat, aquest és l'ideal de tot idioma. Si més
problema, procedirem a simplificar-lo. A tal efecte ens atendrem a quatre	convencions	. En primer lloc, prescindirem de tota qüestió relativa als anomenats
estat transmesos per l'emissor. En segon lloc, i com a conseqüència de la	convenció	anterior, eliminarem tota "redundància". Més tard veurem en quin sentit
a la mateixa família lingüística. Així i tot, caldrà adoptar alguna	convenció	semàntica complementària. Per exemple, considerarem que l'expressió "Hi
completament redundants —on l'adverbi "completament" exclou (per	convenció	) la necessitat de redundància per a una més gran exactitud en la recepció
la conjunció serà necessàriament veritable, sempre que (també per	convenció	) els dos termes siguin exactament equivalents quant a la seva
: "Hi haurà", "una batalla" [o "batalla"] (suposant, per	convenció	, que només hi ha dues possibles forces navals en presència en un lloc
que tenien a les mans, tampoc n'hi havia cap que pogués trencar la	convenció	d'escriure en una llengua forastera com la castellana, que éssent com és
canvien amb el lloc i el temps s'en segueix i dedueix que la moral és una	convenció	i una mentida com els miracles de la Bíblia o una preocupació general de
límits; manca de disciplina del gust; manca —no m'espanta el mot— de	convenció	; manca de por del ridícul... Paradoxalment, per un excés de llibertat en
a una mateixa idea de la forma i del fons, accepten un mateix ordre de	convencions	, són el lloc dels mateixos reflexos tècnics, usen amb els mateixos gests,
és l'"il". Per què? L'"il" és una	convenció	-tipus de la novel·la; semblantment al temps narratiu, assenyala i
doncs alhora la solució més immediata, quan el relat es queda ençà de la	convenció	(l'obra de Proust, per exemple, no vol ésser sinó una introducció a la
la més elaborada, quan el "je" se situa més enllà de la	convenció	i mira de destruir-la remetent el relat al fals natural d'una confidència
oposades: com que la tercera persona de la novel·la representa una	convenció	indiscutible, sedueix tant els més acadèmics i els menys turmentats com
i els menys turmentats com els altres, que finalment consideren la	convenció	necessària per a la frescor de l'obra. De totes maneres, és el signe d'un
absent. Això no obstant, la victòria està incessantment compromesa: la	convenció	literària de l'"il" és necessària per al desgruixament
un art, que, per tal d'escapar de la seva mala consciència, carrega la	convenció	o intenta destruir-la amb arravatament. La modernitat comença amb la
de l'Esperit una parla socialitzada per l'evidència mateixa de la seva	convenció	. És sabut que en la poesia moderna, la que parteix, no de Baudelaire,

Pàgina 1 (de 32)

50 següents