DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
convencional AI 1973 oc.
convencional F 1 oc.
convencional M 8 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb convencional Freqüència total:  1982 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola paraula." I l'amollava en el convencional llenguatge homèric. Els altres erudits adduïen, més o menys a palpes, amb
havia de ser una mena de repte a la institució del matrimoni, institució convencional i subjecta —en les classes altes sobretot— a les exigències d'una
en la seva total embriaguesa, diversiu en contradicció amb la moral convencional i obsessiu en el flux subconscient —monòleg interior— de les nostres
i més denses i complicades encara, hi ha les altres sancions: les convencionals, les que la pròpia societat aplica pel seu compte. El viciós és objecte
law que a mi em ve tant de gust, amb horari imprecís i amb rutes convencionals. Les dues grans veles agafaren vent per ajudar el motor, que, un cop
del nen. Però jo no devia pas renovar-li la llaga amb sentimentalismes convencionals. Rosa. Vol callar, Pepe!... És natural. Júlia.
terrat, i entra, doncs, per aquesta obertura. És un bandit tremendament convencional, amb barba negra, cara de ferocitat exagerada, i mitja dotzena de
el qual és, per altra banda, quelcom ben diferent de la imatge convencional que s'han format els homes de tal aventura humana. El quixotisme és, com
aqueixes equivalències no podran passar de la categoria d'interpretacions convencionals —caldria, encara, una interpretació per a cada artista— i es convertirien
L'una, la més infeliç, és l'abús de les formes externes de la cortesia convencional. Quan és de bona fe, el qui la rep pot tenir la impressió d'una adulació,
a començar. La seva "manera" consisteix a considerar la pintura com a convencional, és a dir, a prescindir de la interpretació del natural —ni tan sols
costums urbans, de cortesia i fins d'indumentària, responia a uns motius, convencionals si es vol —dins la gran "convenció" col·lectiva—, però admesos per
un astorament i una reacció. Allò va ésser el trencament d'una norma, tan convencional com es vulgui, però que la civilització en la qual vivíem havia mantingut
perdre. A ningú no se li acudia ja que calgués aplicar-hi aquella mena de convencional ignorància d'unes certes realitats que portava un comediògraf castellà
musical en un grau suficient per percebre-la transposada en signes —convencionals— i fer-ho, com si diguéssim, "sobre la marxa", és a dir,
ho hauria d'ésser— una activitat vital creadora: és a dir, un aspecte "convencional", clos en el món de la pròpia "convenció", que la utilitza per a
enrera que el joc és una imatge de la fugida del temps, una "ficció" convencional d'un petit món on els "futurs possibles" són previstos en la qualitat,
altres. Ni tampoc d'anomenar-los pels títols, per una altra banda ben convencionals, i deslligats del veritable tema, que és el paisatge. I, per tant, com
les bases són molt més sòlides que a /Armance\, llibre convencional i que depèn massa d'un propòsit inicial, d'haver de posar en joc la
d'una manera de fer, àdhuc si hom la descriu per mitjà d'un llenguatge convencional que li imposa, a canvi, els seus constrenyiments; en l'altre, es tracta
de la societat canina qualificada. El nom pot començar per una inicial convencional corresponent a l'any de naixença de l'animal; de vegades es completa amb
en l'esclat d'un somriure que li havia dedicat; un altre en el gest convencional d'oferir-li una flor. La flor havia quedat abandonada sobre l'herba, amb
a la renúncia a donar una significació absoluta als atributs físics convencionals dels objectes. Per altra part, el fet de negligir la constitució atòmica
reposen fonamentalment en els dos casos en la introducció del símbol convencional £. El caràcter abstracte d'aquests formalismes és, en realitat,
cultura determinada en forma de seqüències o cadenes d'unitats fixes i convencionals. I els membres d'aquesta cultura cal que aprenguin a actuar de manera que
és un símbol en sentit estricte, perquè estableix una relació purament convencional, que no depèn de la presència o absència d'una similitud, com en el cas
al mig. Pregunto: ¿qui sap com la persona interioritza els coneixements convencionals de la seva comunitat fins al punt que el seu comportament social es torna
natural existeix un nombre finit d'unitats ben delimitades, discretes i convencionals que permet per la seva combinatòria de formular qualsevol frase, en
al nom d'"adolescents". És una solució, per descomptat. I no gens convencional, de més a més. Els qui postulen aquesta terminologia no van
La unitat de significació pot ser (i és en gran nombre de casos) convencional —o relativament convencional—, o bé "natural" —o relativament
pot ser (i és en gran nombre de casos) convencional —o relativament convencional—, o bé "natural" —o relativament "natural"—, però en tots els casos
generals". /Et reliqua\. La nomenclatura no era capriciosa ni convencional, sinó que corresponia a ben distintes concepcions de sobirania. Mentre el
del marginalisme, és a dir un "model" purament abstracte i convencional, que "no pot mai ser rastrejat empíricament en la realitat", sinó
immediatament esvanida, doncs, gràcies al decorat perfectament convencional i prim de la tercera persona. Aquest és, certament, el trajecte exemplar
un ordre fenomenològic (com farà Proust); fixa els temps verbals en un ús convencional, de forma que actuïn com els signes de la Literatura, talment un
un mite: no és sinó la convenció de l'expressivitat. Aquesta escriptura convencional ha estat sempre un lloc de predilecció de la crítica escolar que valora
el dogma mateix del realisme socialista obliga fatalment a una escriptura convencional, encarregada d'assenyalar ben visiblement un contingut que no pot
d'aires emmarcats pels llargs recitatius d'una escriptura enterament convencional. Queneau volgué mostrar precisament que la contaminació parlada del
d'un llenguatge passat de moda, anàrquic o imitat, de totes maneres convencional i inhumà, funciona justament al moment que la Literatura, abolint cada
la Renaixença es desplegava en un ambient encongit de trobadorisme convencional i d'arcàdia estantissa. N'hi ha prou de recordar els pseudònims de Gaiter
teatre de Calderón i de gran part de la literatura dramàtica espanyola, convencional en això com en altres coses —segons observa Menéndez y Pelayo—. Otello és
gairebé efímer de la nostra Renaixença, perquè és en el fons —diu— el més convencional, no pas el drama per excel·lència, com equivocadament creia Piferrer: el
creia Piferrer: el teatre, gènere realista, és el que menys pot viure del convencional, àdhuc si aquest es disfressa amb el mantell de la tradició.
causes productores o primeres; hom en dava, certament, una explicació convencional i inexacta. ¿Què sabríem de la refracció de la llum si l'atribuíem a la
sovint li és complementari, bé que oposat, és repetir. La retòrica convencional proscrivia (i encara proscriu) les repeticions massa properes del mateix
tanmateix, per fer notar que la relació interhumana, per discreta i convencional que sigui, se situa en una problemàtica colonial, si més no llunyana;
dels trets i models transformadors de la Natura. El segon, molt més convencional des del punt de vista novel·lesc, és un codi hermenèutic; d'ell surten
autonomistes" i "solucions federalistes". És una classificació convencional i poc rigorosa, però té l'avantatge de remarcar bé la diferència entre el
traeixen: volen explicar massa i limiten i encerclen en uns conceptes convencionals allò que volen comunicar; les paraules tenen un sentit per al qui les diu
el Concert de Mozart— té unes maneres d'ésser que, per molt arbitràries i convencionals que ens puguin semblar, són les que el fan ésser el que és, i de les

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »