Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola paraula." I l'amollava en el	convencional	llenguatge homèric. Els altres erudits adduïen, més o menys a palpes, amb
havia de ser una mena de repte a la institució del matrimoni, institució	convencional	i subjecta —en les classes altes sobretot— a les exigències d'una
en la seva total embriaguesa, diversiu en contradicció amb la moral	convencional	i obsessiu en el flux subconscient —monòleg interior— de les nostres
i més denses i complicades encara, hi ha les altres sancions: les	convencionals	, les que la pròpia societat aplica pel seu compte. El viciós és objecte
law que a mi em ve tant de gust, amb horari imprecís i amb rutes	convencionals	. Les dues grans veles agafaren vent per ajudar el motor, que, un cop
del nen. Però jo no devia pas renovar-li la llaga amb sentimentalismes	convencionals	. Rosa. Vol callar, Pepe!... És natural. Júlia.
terrat, i entra, doncs, per aquesta obertura. És un bandit tremendament	convencional	, amb barba negra, cara de ferocitat exagerada, i mitja dotzena de
el qual és, per altra banda, quelcom ben diferent de la imatge	convencional	que s'han format els homes de tal aventura humana. El quixotisme és, com
aqueixes equivalències no podran passar de la categoria d'interpretacions	convencionals	—caldria, encara, una interpretació per a cada artista— i es convertirien
L'una, la més infeliç, és l'abús de les formes externes de la cortesia	convencional	. Quan és de bona fe, el qui la rep pot tenir la impressió d'una adulació,
a començar. La seva "manera" consisteix a considerar la pintura com a	convencional	, és a dir, a prescindir de la interpretació del natural —ni tan sols
costums urbans, de cortesia i fins d'indumentària, responia a uns motius,	convencionals	si es vol —dins la gran "convenció" col·lectiva—, però admesos per
un astorament i una reacció. Allò va ésser el trencament d'una norma, tan	convencional	com es vulgui, però que la civilització en la qual vivíem havia mantingut
perdre. A ningú no se li acudia ja que calgués aplicar-hi aquella mena de	convencional	ignorància d'unes certes realitats que portava un comediògraf castellà
musical en un grau suficient per percebre-la transposada en signes —	convencionals	— i fer-ho, com si diguéssim, "sobre la marxa", és a dir,
ho hauria d'ésser— una activitat vital creadora: és a dir, un aspecte "	convencional	", clos en el món de la pròpia "convenció", que la utilitza per a
enrera que el joc és una imatge de la fugida del temps, una "ficció"	convencional	d'un petit món on els "futurs possibles" són previstos en la qualitat,
altres. Ni tampoc d'anomenar-los pels títols, per una altra banda ben	convencionals	, i deslligats del veritable tema, que és el paisatge. I, per tant, com
les bases són molt més sòlides que a Armance, llibre	convencional	i que depèn massa d'un propòsit inicial, d'haver de posar en joc la
d'una manera de fer, àdhuc si hom la descriu per mitjà d'un llenguatge	convencional	que li imposa, a canvi, els seus constrenyiments; en l'altre, es tracta
de la societat canina qualificada. El nom pot començar per una inicial	convencional	corresponent a l'any de naixença de l'animal; de vegades es completa amb
en l'esclat d'un somriure que li havia dedicat; un altre en el gest	convencional	d'oferir-li una flor. La flor havia quedat abandonada sobre l'herba, amb
a la renúncia a donar una significació absoluta als atributs físics	convencionals	dels objectes. Per altra part, el fet de negligir la constitució atòmica
reposen fonamentalment en els dos casos en la introducció del símbol	convencional	£. El caràcter abstracte d'aquests formalismes és, en realitat,
cultura determinada en forma de seqüències o cadenes d'unitats fixes i	convencionals	. I els membres d'aquesta cultura cal que aprenguin a actuar de manera que
és un símbol en sentit estricte, perquè estableix una relació purament	convencional	, que no depèn de la presència o absència d'una similitud, com en el cas
al mig. Pregunto: ¿qui sap com la persona interioritza els coneixements	convencionals	de la seva comunitat fins al punt que el seu comportament social es torna
natural existeix un nombre finit d'unitats ben delimitades, discretes i	convencionals	que permet per la seva combinatòria de formular qualsevol frase, en
al nom d'"adolescents". És una solució, per descomptat. I no gens	convencional	, de més a més. Els qui postulen aquesta terminologia no van
La unitat de significació pot ser (i és en gran nombre de casos)	convencional	—o relativament convencional—, o bé "natural" —o relativament
pot ser (i és en gran nombre de casos) convencional —o relativament	convencional	—, o bé "natural" —o relativament "natural"—, però en tots els casos
Et reliqua. La nomenclatura no era capriciosa ni	convencional	, sinó que corresponia a ben distintes concepcions de sobirania. Mentre el
del marginalisme, és a dir un "model" purament abstracte i	convencional	, que "no pot mai ser rastrejat empíricament en la realitat", sinó que,
immediatament esvanida, doncs, gràcies al decorat perfectament	convencional	i prim de la tercera persona. Aquest és, certament, el trajecte exemplar
un ordre fenomenològic (com farà Proust); fixa els temps verbals en un ús	convencional	, de forma que actuïn com els signes de la Literatura, talment un
un mite: no és sinó la convenció de l'expressivitat. Aquesta escriptura	convencional	ha estat sempre un lloc de predilecció de la crítica escolar que valora
el dogma mateix del realisme socialista obliga fatalment a una escriptura	convencional	, encarregada d'assenyalar ben visiblement un contingut que no pot
d'aires emmarcats pels llargs recitatius d'una escriptura enterament	convencional	. Queneau volgué mostrar precisament que la contaminació parlada del
d'un llenguatge passat de moda, anàrquic o imitat, de totes maneres	convencional	i inhumà, funciona justament al moment que la Literatura, abolint cada
la Renaixença es desplegava en un ambient encongit de trobadorisme	convencional	i d'arcàdia estantissa. N'hi ha prou de recordar els pseudònims de Gaiter
teatre de Calderón i de gran part de la literatura dramàtica espanyola,	convencional	en això com en altres coses —segons observa Menéndez y Pelayo—. Otello és
gairebé efímer de la nostra Renaixença, perquè és en el fons —diu— el més	convencional	, no pas el drama per excel·lència, com equivocadament creia Piferrer: el
creia Piferrer: el teatre, gènere realista, és el que menys pot viure del	convencional	, àdhuc si aquest es disfressa amb el mantell de la tradició.
causes productores o primeres; hom en dava, certament, una explicació	convencional	i inexacta. ¿Què sabríem de la refracció de la llum si l'atribuíem a la
sovint li és complementari, bé que oposat, és repetir. La retòrica	convencional	proscrivia (i encara proscriu) les repeticions massa properes del mateix
tanmateix, per fer notar que la relació interhumana, per discreta i	convencional	que sigui, se situa en una problemàtica colonial, si més no llunyana;
dels trets i models transformadors de la Natura. El segon, molt més	convencional	des del punt de vista novel·lesc, és un codi hermenèutic; d'ell surten
autonomistes" i "solucions federalistes". És una classificació	convencional	i poc rigorosa, però té l'avantatge de remarcar bé la diferència entre el
traeixen: volen explicar massa i limiten i encerclen en uns conceptes	convencionals	allò que volen comunicar; les paraules tenen un sentit per al qui les diu
el Concert de Mozart— té unes maneres d'ésser que, per molt arbitràries i	convencionals	que ens puguin semblar, són les que el fan ésser el que és, i de les

Pàgina 1 (de 46)

50 següents