DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
convenir V 10432 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb convenir Freqüència total:  10432 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè ens sembla que el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos Després de
a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va comprendre de seguida que li convenia de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys de sotamà, l'ajudava.
ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més
fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i l'emplenem fins on ens convé i amb calma ens disposem, acontentades, a atènyer sense trigança l'indret
l'amistat d'alguns, fidels i pocs, i encara així et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una noia que t'agradi i mira,
becaina, o de navegants mentiders i alhora covards. Tanmateix, el que et convé, Euforió, és no apartar-te gaire d'Ítaca, on et sobraran, si ets amatent i
bri de matèria residual? Confesso que aquests embolics i cabòries no convenen als cervells d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca,
en un avió de model moderníssim, un avió que plana, magnífic, quan convé, com una àguila. I pujarem molt amunt", enllepolia i ordenava, amb
tots dos de tronc com a empresaris de l'espectacle. "Jo tampoc", hi convenia Saurimonda. Xiscles al teatre, algunes miques de desmais, corredisses.
d'estar contents, en un vaitot, i deixa-ho si no t'agrada, o no us convé de capficar-vos, o tu ne quaesieris quem tibi finem di dederint nec
cornucòpia. "Bona minyona, fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li convé", s'aprofundia en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es va estimbar
tan fàcils de confondre. Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de paraula no gens entrebancada, persuasiva. Posseeix el
bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre li va convenir que durés, amb els altres companys garrins, la seva captivitat." Nausica
desteixir i cavil·lar. Prudents i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia
de venjar? Per tant, vagin-se'n també, ara, si els plau, perquè em convindrien unes quantes hores de descans, encetaria alguna becaina. No, no es tracta
bri: a córrer, en aquest enutjós assumpte, ni una ombra de risc. Quan li convingui, que serà de seguida, induirà, arter i dolç, la seva dona a penjar-se i
avui de pressa, de seguida— cap a la mort. Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb
un misteriós acte pur, tripersonal, que ara no ens ha d'ocupar, no convé. Germà bessó del Somni, em veus representat com un jove nu, vigorós, amb
amb una impiadosa burla les meves orelles. Li dèiem el Quel·la, però li convenia tal vegada un nom molt més antic. Algun cop imagino com aprofitaria el
minyó excel·lent: Mila es convencerà a la fi que és el partit que més li convé. Així comentà mossèn Anselm. Mila, amb tot, no es convencé: ella
disposicions, donant ordres i afanyant-se al cap de tots, nit i dia, si convenia sense descansar. Era possiblement un d'aquells homes dels quals ha dit un
és Mila: és un àngel, però quan desitja una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es cansarà per ella mateixa; potser a la fi veurà clar on és el seu bé.
deixa'm que torni a parlar amb Maria Àgueda. Preguntaré a Sileta; si convé l'aniré a veure a casa. Quan se n'anà, tia Càndia estava convençuda que
Sileta, no obstant això, no volia encara pensar en cap home, o, si molt convenia —com pensaven molts—, era que Quim no li plaïa. I Maria Àgueda
una estaca i rompia un braç al seu fill, pel que fos, i a l'endemà, si convenia, tornava a agafar l'estaca. En canvi, el Santo va pegar la seva filla
mena de ferides. Altrament, el clima d'Argona és sa, cosa que també li convé. Em sembla una idea excel·lent, ho repeteixo. Qui sap si Déu farà que
negres; pateixo d'insomnis i tinc malsons. Potser a mi i tot em convindria resar. —Resa a sant Francesc; ell que va fer cantar una cigala i convertí
Àgueda no replicà; es retirà preocupada, i més tard ho digué a Sileta. Convingueren ambdues que la noia cercaria entre els seus coneguts una casa on pogués
no trigarà a tornar. —Per a ella haurà estat una sort. Qui ho sap! Si molt convé, encara la veurem casada amb Candaina. Ja ho veieu; a ell no se'l veu amb
¿quina possibilitat de gaudi sensual li queda ja, a l'avar? Cal convenir que també deu fer goig, una bona pila de bitllets; però entre els antics
serà ja un plaer sensual, com en l'època en què corria l'or: serà, si molt convé, un plaer restringidament intel·lectual. ¿I valdrà la pena que seguim
de la nostra vida, tots fem cara de gàrgola. Cinisme Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem "cinisme" no és
conjurada. Tal és la il·lusió que anima l'etiqueta de "progrés moral". Convé observar, de passada, que això de "progrés moral" sembla un clixé
sí. Però aquest problema excedeix les meves possibilitats de comentari. Convé reservar-lo als especialistes en la matèria. Infern En una pàgina
tendeix a ocultar aquest darrer aspecte, per pur instint de decència. Convenia, de tota manera, ressaltar la importància del factor a què m'he referit,
la importància del factor a què m'he referit, abans de seguir endavant. Convenia dir sense embuts que Erasme no era un heroi. I insinuar, de passada, que
això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps. Però convindrà reprimir, per un moment, aquesta inclinació al consell o a l'anatema.
amb l'amargor inevitable, voraç i temptadora, d'aquesta mateixa vida. Convé, però, fer encara un altre aclariment. Tots dos lectors, tots dos tipus
insistir gaire en la moralitat deduïble de les precedents indicacions. Convé que, de tant en tant, algun Pitàgoras ens recordi que les "esferes"
algun Pitàgoras ens recordi que les "esferes" tenen la seva "música"; convé que algú s'acosti als nadius del Niàgara i els digui —per si ho dubten—
que les seves cascades fan un soroll atabalador. En unes altres paraules: convé que, davant els nostres propis "costums" —davant les nostres pròpies
tot: vegades de novel·listes mediocres— en deformacions grosseres. I convé subratllar que si en les grans novel·les (excepte Dickens?) apareixen tan
tothom el té. El "bon plagi" només es justifica per la seva utilitat. Convé "repetir", és clar: però segons què. Sempre he pensat que el pitjor del
vigència universal, i que el quixotisme té un copiós prestigi de virtut. Convé, doncs, que ho repensem una mica. La intenció de don Quixot és
literatura, és clar. La literatura la reflecteix i la il·lustra: per això convé que ens hi fixem. Però la tendència és complexa, i hi coadjuven les més
llunyanes. A l'auto la gent discutia si eren canonades o trons. Hem convingut que eren trons, ja que a l'horitzó marítim hi havia núvols més o menys de
dit: /Duerman tranquilos\ i, després de requisar el que els ha convingut, han donat la mà al senyor i li han dit: /Buenas noches\.
—. Pot costar una mica, però no hi ha problema. Heu vingut aviat. I, si convé, puc posar-hi més personal. Si es tractés d'una cosa purament particular
mentre els colors li tornen a la cara, més violents que mai. —Potser li convindria jeure una mica —proposa ell des de la cadira. —Em penso que sí —confirma
? —No. Ni em cal. Sembla una dona... —També ells n'utilitzen, quan els convé. Però ell ja es deixa rodolar per la paret abrupta i curta, entre pedres

  Pàgina 1 (de 209) 50 següents »