×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb conversar |
Freqüència total: 1406 |
CTILC1 |
us previnc amb recança que jo no seré l'únic que s'encarregarà de | conversar | amb vosaltres. I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com | i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci, varen | conversar | . L'un i l'altra trobaven difícil de resumir en unes quantes hores el que | seu nom en veu baixa: —Mila... A la cuina la mare i tia Càndia del Noro | conversaven | molt acostades en un murmuri lleu, a la vora del llum. El temporal batia | menjar. Parada la taula, s'asseien una davant de l'altra i menjaven, tot | conversant | . Parlaven del poble, del temps, de les ocupacions; però gairebé sempre la | En el suau capvespre hivernal, drets al balcó, Quim Bisa i Sileta | conversaven | . El sol del ponent daurava els camps; els pins aixecaven llurs copes | l'aigua és caramel, vidre de Nancy. M'estic una estona vora el foc, | conversant | amb aquells pagesos intel·ligents, serens, que tenen una calma encomanada | estudis, vaig tornar allà baix més d'una vegada. Llavors gaudia sobretot | conversant | amb els qui quedaven, evocant amb ells records dels temps passats. La | calladament. Els concurrents de la taverna li somreien, però fugien de | conversar | -hi, i molts deixaren d'anar-hi. Això provocà en Borra rancors més vius, es | m'hagués avorrit. Vaig recobrar moltes coses que havia perdut: es gust de | conversar | amb sos meus amics, de passejar-me sense presses, de comprar-me | Potser m'acabarà la paciència! Caín. Ja vindrà. ¿Què no et plau | conversar | amb mi? [(Cuitós; volent donar interès a la conversa.)] A tu t'ho | I no se'n va parlar més. L'endemà d'aquell dia Jahvè baixava al Jardí i | conversava | bella estona amb nosaltres. Ens va parlar amb cert detall de la grandesa | Com a sacerdot té obligació d'aconsellar ses coses justes. Seguiren | conversant | llargament. D'una manera tàcita el confessor i la penitent es posaren | per l'entrada mig a les fosques, la nova arribava al carrer: —A veure si | conversau | baix —deia el fusteret veí a la dona i a la filla—, sa senyora descansa. — | No valso\. Les vertaderes senyores no valsaven. —Voldria | conversar | amb vostè, Obdúlia. Dona Obdúlia dirigia els seus ulls grossos i un poc | rendidament. El flirt es matisava d'enginy. —Però ¿amb qui està | conversant | , idò? —És que el que he de dir-li és tan complicat... La senyora es | un món... La seva casa fou la darrera de l'illa on encara es rebia i es | conversava | . Morta ella, ja no quedaria més remei que anar a la novena o tirar-ho tot | i tingué la barra de ficar-se en el propi despatx del Baró, de | conversar | amb els seus dependents més importants. Antoni Mates es considerava | amb el pare i amb la muller, que hi he viatjat amb els fills, que hi he | conversat | i hi he fet tabola amb companys i amics, que hi he estudiat i hi he | vingut de Friburg de Suïssa, on viu— i d'altres amics i coneguts. Vam | conversar | en termes generals, van sortir les preferències comunes —amb en Pla— per | reflex extern d'un "organisme" deliberat. Alhora les dones del veïnat | conversaven | amb la concierge en el pati on la claror filtrada per uns núvols | cor d' en Lluís. No s' encreuhá entre 'ls dos una sola paraula d' amor, | conversaren | de mil cosas diferents y sobre totas ellas manifestá l' estudiant un | sinó que, mudant l' expressió del rostre y 'l tó de veu, comensá á | conversar | ab sa amiga. —Tanca la porta, que no entri ningú. Tinch fam de parlar d' | a mi mateix, no volia donar-me bel·ligerància per a discutir o simplement | conversar | del passat. Jo li agraïa aquest silenci tot sentint-me ferit pel seu | estava tremolosa, creia que aquells homes em farien una malifeta. Tot | conversant | amb ells, que es negaven a portar-me a casa seva, vaig comprendre que | arbres, a tret de pedra de la carretera, beus a la font que t'abelleix, | converses | amb tota ànima vivent que et surt al pas. De tant en tant s'esdevé que en | exèrcit brillant; dos gallards minyons joiosos, que al cap d'un quart de | conversar | amb ells ja et parlen de dones. Per a ells Mistral és, com el | del poble i em vaig acostar a un grup de senyors que prenien l'aperitiu i | conversaven | sota la vela del cafè. —Bon dia, senyors. ¿Algú de vosaltres em podria | la severitat de la seva amenaça. A partir de llavors va mostrar ganes de | conversar | amb mi. Rarament em permetia de treballar amb el gros equip de jornalers | quan no duia els menuts, el xicot va pregar-me d'acompanyar-lo per | conversar | de lectures i d'històries. Això era els dies que se n'anava tard i tots | de viatges, de l'art i de les belles lletres. Amb quin gust hauria | conversat | amb ell! Era un enamorat de Grècia i potser també d'Espanya. A l'ombra | Fa dies que els majorets de l'escola se sorollen més que d'ordinari. | Conversen | dins la classe baixet, misteriosament. És que preparen la festa de sant | se'n mourà fins que arribi un camió, un venedor, un carro. Li agrada poc | conversar | . Cap al tard omplirà la regadora i, encarcarat com un autòmata, regarà el | asseure's, però es queda dreta. De què parlaran, si es queda? Serà fatal | conversar | de la mort del papà, i la mort, però sobretot els morts, l'esborronen. No | al seu sistema modifica el curs dels seus pensaments. La millor manera és | conversar | . —No heu vist la mamà abans de sortir? —Sí, per l'escletxa de la porta | les plantes que es quedava a esporgar i regar, li feia companyia. Bevien, | conversaven | del que fos, d'una manera imprecisa, gairebé sempre amb els mateixos | de molts diners i únic hereu... —No et vull amagar que en Cosme i jo hem | conversat | llargament abans de cridar-te. Ja em coneixes, Mònica: quan es tracta | ser obra de l'atzar? Som parents, i si m'invita a entrar en un cafè per | conversar | , qui ho podria jutjar amb severitat? Però no cediré, em quedaré a casa. | Cosme no responia. —Recordo que em vas dir que s'havia desmaiat quan | conversava | amb tu al despatx de la fàbrica. Dies ha que em pregunto si el desmai va | amb vaguetats. De moment explorava aquella imatge trista, arruïnada. | Conversar | amb ella no tindria cap sentit. Era urgent conciliar dues imatges que es | jo també necessito coratge. Estaràs contenta, avui tindràs sobretaula: | conversarem | llargament i establirem un pacte. Convé que ens jutgin favorablement, que | vora l'aigua... I, al vespre, reunits entorn d'una mateixa taula, | conversant | animadament, familiarment, sense vergonya de mirar-nos cara a cara; i més | programa es practicava escrupolosament. Tu i jo, Mònica, havíem après de | conversar | com dos forasters ben educats que seuen cada dia a una mateixa taula, | a distància, em veig com una criatura que es revifa. A vegades us veia | conversar | animadament, somriure o riure, i em quedava espiant-vos amb ganes de | el llenguatge cordial de feia poques hores, el to esponjós en què havia | conversat | amb els seus fills. Aquella idea de tornar-s'hi li era pròpia, congènita, | "Bon dia, senyor Cosme!", i que es posarien a treballar al seu costat, a | conversar | amb ell si era necessari, que fins i tot li somriurien? L'única | té prop, entre els seus braços, que li encomana alè amb el seu alè i que | conversa | llargament amb ell?... Mònica parla davant de Cosme i escolta el que ella | la nissaga dels homes. Tu, doncs, vés-hi, i | conversa | amb Adam fins al capvespre, com un amic amb un amic; pels | fonts, la Saviesa, la Saviesa que és germana teva, ja | conversava | amb tu, i us esplaiàveu davant l'Omnipotent, i el complaïa | molt bé els has reunit, formant parelles: no poden | conversar | amb ocells els peixos, ni feres amb ocells, ni bous amb simis; | ningú no tinc; igual, molt menys encara. ¿Amb qui puc | conversar | si no converso amb criatures, obra meva, totes |
|