×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb convidar |
Freqüència total: 4561 |
CTILC1 |
suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i descansem, que la nit m'hi | convida | . Els meus llaços d'afecte són feblíssims, però cal desnuar-los, poc o | de les terres, els pastors i els masovers, car tots havien estat | convidats | per festejar la sort de l'hereu. Una vedella, pujada dels prats, havia | veia poc per la casa: només en alguna festa o solemnitat, en què se'l | convidava | per pur compromís. Si no ho feien es convidava ell, desafiant la mala | o solemnitat, en què se'l convidava per pur compromís. Si no ho feien es | convidava | ell, desafiant la mala cara i les malediccions del germanastre. —Mal | pastes: res no faltaria al sopar. A més a més, Maria Àgueda es proposava | convidar | Sileta perquè els acompanyés a sopar, de manera que enguany la casa | vegades la gran festa rústica de l'hivern: la matança del porc. Hi | conviden | amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anissat), | —La hi puc rebaixar? L'home assenteix, es treu un paquet de tabac, el | convida | i tots dos encenen lentament mentre es miren amb ullades parpellejants | una torre de finestres tancades i de reixa generosament oberta que | convida | a endinsar-se pel jardí frondós on creixen pins, eucaliptus i palmeres, | bevent, quan podia enxampar deu cèntims o convèncer algun pagès perquè el | convidés | a una copa. De tant en tant, Miquel de la Rutlla, en dies de gran | de Santa Bàrbara, gràcies a la recomanació d'un hispanista, em | convidà | a fer-hi uns cursos amb un contracte per un any. Helena regant les flors | concupiscència; però, com que és d'una gasiveria glacial, no es decidí a | convidar | -ne cap. A darrera hora pujaren a bord una colla de cantadors i cantadores | les bótes? /Maurici\ L'Andreu: ell mateix. Acaba d'arribar. L'he | convidat | a beure, i al temps d'omplir-li el vas, m'ha fet el salt. / | Moltes de les seves amistats modestes li enviaven confitures o la | convidaven | a dinar, ja que és corrent que les persones d'escassa posició siguin les | Adalid\— i han passat més de deu anys que es marquès de Collera la | convidà | a recitar en es /Círculo\. Es vespre de sant Sebastià. —Una | per treure-la a defora. La me'n duc en es segon pis, a sa biblioteca, la | convid | a xampany i li començ a mostrar /Blancos y Negros\ que parlaven | El plorar captiva al més indiferent. Els ulls enllagrimats, Júlia, | conviden | als llavis. És amb aquesta rosada que els homes desitgem d'apagar la | a veure si seria l'últim, per a fer-me'n venir més ganes, i ara em | convida | ? Un cop serem casats... Vam anar a beneir. Al carrer hi havia nens amb | tenia l'experiència d'un professional. A Agustí Casals li agradava | convidar | de tant en tant el seu amic a sopar al "Suís", perquè aquest restaurant | Mates venien de Falset, i ell va pagar unes escoles a aquest poble, i va | convidar | a la inauguració el general Primo de Rivera— tenia una història que no | escrúpols com altres senyors; en la seva casa del carrer Ample, havia | convidat | a dinar artistes de teatre, i sobretot havia estat bastant amiga d'una | la literatura s'havien acabat per a ella abans de la guerra de Cuba, quan | convidava | a la seva casa del carrer Ample la gent més sensible d'aleshores. Pilar | de la manera més seriosa. Era romàntic, criatura i una mica liró; quan | convidava | a sopar una entretinguda, feia que les roses de damunt la taula fossin | una mica cruelment d'Hortènsia, i li va dir que no tenia més remei que | convidar | els dos o tres que havia citat Isabel, i que la seva unció republicana li | que, en comptes de barrar-nos-en el pas, com a la parella original, ens | convida | a entrar-hi, no sabríem dir a causa de quina graciosa contraordre. De | per la seva germana, la tia Madrona. Després ha de fer el compliment de | convidar | -lo a entrar a casa; i no s'adona que ho diu amb veu feble i amb paraules | amb malícia: —Com un fill!; ja ho heu sentit. Diumenge, en Llibori va | convidar | el dependent a dinar. Jo sé prou qui els va veure a la tarda que | general fou que era per raons d'economia, per defugir el compromís de | convidar | els amics i també per no donar temps que la salut del nuvi, prou | per festes majors en el temps de fadrinatge. Sense més ni més el | convida | a sopar amb ell; li serveix de pretext per a no quedar-se sol i així no | d'or, l'angelet de l'altar i les antiguitats disfressades. Tomàs el | convida | a anar amb ells. Riuran, aniran en un indret molt divertit on veurà tot | deia que un advocat jove —devia ésser en Pere Puig Quintana— el va anar a | convidar | , i tot passant li va dir que entre el públic hi hauria en Puig i | Ahir al vespre, en Lluís, per celebrar el final de la carrera, em va | convidar | al Teatre Grec de Montjuïc —on s'està deliciosament, i que és una | i comunitat" —referent, és clar, al nostre país. El fet d'haver-hi estat | convidat | m'afalagava, hi havia enviat comunicacions, etc. I l'estat d'en Joan em | Ens vam arribar, després, a casa d'en Josep Maria Trias, que ens va | convidar | a sopar l'endemà. Sortint, jo me'n vaig anar a la feina. I a quarts de | sopar; al migdia, l'havia presentada a en Mouton de Villaret, i ell la va | convidar | al sopar protocol·lari previst per a mi, i va dir que portaria la seva | preferent en els aparadors de les llibreries. Res, ni un mot, en contra. | Convidat | a dinar a casa de l'advocat amb qui tracto, veig que ell i la seva dona | el marit —l'alcalde— i hem decidit que, quan vindrà en Dempster, ens | convidarà | a passar un dia a la barraca que tenen a Aigua-xellida, l'única cala que | per alçar-se i només per això hi són, i dues dones que esperaven qui les | convidés | , una de rossa amb unes dents sortides, terribles, i un aire neguitós, i | de sorpresa al veure entre l' agulla y sos ulls la fina má d' en Lluís | convidant | la á encaixar en lo major silenci. —Ay! quín espant m' ha dat!... Fins ara | La féu presidir pel senyor rector i el batlle. Hi | convidà | les famílies que li havien confiat l'educació de llurs fills i totes les | sort el nostre poble, de tenir un fill com aquest! La meva família hi fou | convidada | . Jo, el noi per educar, naturalment, també hi era. Sembla que al final de | portava un llibre sota el braç. Anaven a fer una lectura al Parc, i m'hi | convidaren | . Vaig seguir-los content. Sempre que algun dels escriptors que havia | la carta. Això em donà una alegria que em sortia pels ulls, i els vaig | convidar | a fer la copa. Ens vàrem asseure en un barracó del port i ens vàrem alçar | fosquegés. "Mentrestant, celebrem-ho —va dir ell—; anem a berenar, jo et | convido | ." Vam entrar en un bar, davant l'Arc del Triomf, cantonada a Trafalgar. | en hores en què es decidia quelcom d'important per a mi. —Jo t'he | convidat | a berenar, i has hagut de pagar tu —va dir-me l'ajudant confús. No podia | el meu company em va dir a l'orella: "És aviat per a anar a dormir. Us | convido | a donar un tomb per la ciutat i a beure alguna cosa, però a vós tot sol; | de la dispersió dels catalans del bar). Ell havia dit: —Aquest vespre els | convidaré | tots a sopar i a xampany. El premi era de cent francs. El brau era | —Vull que emprengueu el viatge ben animats —ens va dir, i ens | convidà | a beure una ampolla del blanc al bufet de l'estació. Després d'aquella | exclamar jo, esclafint el riure a les barbes de tots dos. Mistral em va | convidar | a beure una copa i em va donar alguns consells. Va semblar-me que | pudícia. Sempre em deia que em portaria a casa seva, que un diumenge em | convidaria | a dinar, però aquest dia no arribava mai. Per què? ¿Volia i dolia de fer | del mal la suprema alegria i la comprensió. No, no fugiré. Tot em | convida | a romandre aquí. Què sap de mi aquesta gent? Ignoren la meva ànima, els |
|