Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

figura opulenta com totes les que concebia, repartint les corbes amb tal	convinença	i tal encert que no deixaven, aparentment, cap buit tot entorn i
Una societat que exclogui el "picant" seria massa casta, per a les	convinences	biològiques. —No se sap mai... Seria un perill a tenir en compte, és
dels prohoms, trobà molt bé tot això, i aleshores, fetes les degudes	convinences	, Benhaabet comparegué davant del rei amb una rècula de vint bèsties
i tinència, continença i continència,	convinença	i conveniència. dissa. Ex.: xerrar, xerradissa;
Cabrisses, administradors de la fàbrica del retaule. En virtut d'aquesta	convinença	Torras es compromet a acabar en dos anys, comptadors des de la data del
sobrevivent, i l'altra meitat, als hereus del mort. El pacte de	convinença	o "mitja guadanyeria". Un altre règim comunitari de béns en el
la Vall d'Aran. El capítol X de la Querimònia conté el pacte de	convinença	o "mitja guadanyeria" que, d'acord amb la Compilació, s'ha d'atorgar en
els senyors de Gurb amb la seu ausetana; el document que l'explica és una	convinença	o concòrdia a la qual arribaren el bisbe Oliba per la seu de Vic i Bernat
doncs, jo, Oliba, bisbe per la gràcia de Déu, he manat escriure aquesta	convinença	a fi que tant els presents com els futurs sàpiguen com fou feta i si algú
en un Concell, del terme de les imposicions sobre cèrts blats i de la	convinència	de imposarne atres, per a poder portar forments de fòra, "...sobre
li aconsellá que 's decidís a favor de qui primer hagués fet amb ell	convinensa	, si no la hi havia trencada; i li manifestá la seva satisfacció de que
á moltíssims dels seus estesos en la terra que conquerir volian. Per la	convinensa	haguda entre lo rey nostre y son nebot D. Sanxo de Castella, esperava
quelcom d'alló dels caputxets de Sancho Pança, obligat á postposar moltas	convinensas	privadas al gust de ostentar un sol espléndit apartament. Y no és tanta
També constituía una forma especial de societat conjugal, la	convinensa	ó mitja guadenyeria dels aranesos, avuy segons sembla desusada. La
"gananciales", el d'agermanament o pacte de mig per mig, el de	convinença	o mitja guadanyeria o el d'associació a compres i millores. Al contrari,
hi hagué una reacció del comte i s'establiren nombrosos pactes feudals o	convinences	entre els comtes d'aquest comtat i els principals senyors: els Sales, els
de Catalunya-Aragó: «Quan el dèspota barceloní trencà els tractats i	convinences	que tenia amb els musulmans d'al-Andalus, els foragità de la terra llur i
li renovessin el jurament de fidelitat i l'acceptació dels pactes i	convinences	que els obligaven. I tots ho feren prest, àdhuc els ancians escarromiats
era estat son gendre, lleixà-ho tenir a don Manuel...». Aquestes	convinences	matrimonials tingueren lloc en temps de l'expansió catalanoaragonesa per
del comte-rei el 19 de desembre de 1265. Aquest trencament de les	convinences	, contretes mesos abans, entre els moros de Villena i Jaume I, però, no
de penes per a tots aquells que participaren en la revolta, atenent a les	convinences	entre Jaume I i els moros il·licitans. No tenim més notícies de l'acció
entre Alfons X de Castella i Múrcia. 2a. L'acatament de les	convinences	entre Jaume I i els musulmans murcians per part del castellà.
pogueren recuperar gran part del poder, tal com resta reflectit a les	convinences	o convenis pactats amb els nobles. L'estudi de les convinences del comte
a les convinences o convenis pactats amb els nobles. L'estudi de les	convinences	del comte de Barcelona, al segle xi, ens permet de
amb els altres comtes. Aquesta superioritat restà consolidada amb les	convinences	pactades amb els altres senyors, quedà reforçada a les assemblees de pau
un Estat, en sotmetre els nobles i els altres comtes a pactar amb ell	convinences	i en aconseguir que restessin sota la seva pau i la seva potestat. Per a
tots, joiós en el fons; així el teu rostre ho reflectirà.» [3]	Convinences	feudals Les convinences són un dels elements més característics del
el teu rostre ho reflectirà.» [3] Convinences feudals Les	convinences	són un dels elements més característics del feudalisme català, en el seu
del feudalisme català, en el seu vessant institucional. Una	convinença	era un pacte. Aquestes convinences es podien fer entre dos senyors, per
en el seu vessant institucional. Una convinença era un pacte. Aquestes	convinences	es podien fer entre dos senyors, per tal d'actuar, per exemple, contra el
per exemple, contra el comte, o bé el comte podia fer que, mitjançant una	convinença	, els varvassors i els vassalls d'aquests magnats li juressin fidelitat i
feudovassallàtiques. Fixem-nos en un document de l'any 1067, una	convinença	pactada entre el comte Ramon Berenguer de Barcelona i la comtessa
una renda i, ben aviat, reberen un feu, una cavalleria o quadra. En les	convinences	dels segles xi i xii, com hem
escrites en català. Són especialment notables els documents anomenats	convinences	(com hem vist més amunt, eren pactes feudals acordats entre dos senyors o
La llei, tant si és draconiana com progressista, està farcida de	convinences	i injustícies. Els instruïts, els que estan ben assessorats, els
sense deixar d'aspergir aigua, i també Duna, que a ningú no demana raó ni	convinença	, dom Odònius la deixa fer, al capdavall és ella l'hereva de qui hauria de
li llegí en el pensament a qui cercava i per què, i li advertí de la	convinença	d'abandonar l'encalç, sense entrar en més raons; Abdó li insistí que no
i aragonesos. Havia transcorregut el termini de sis mesos fixat en les	convinences	inicials i, d'acord amb el testimoni de Muntaner, no s'havia efectuat el
i fàcil, en una data desconeguda de principi del 1312, se signaren les	convinences	del pacte que s'establia entre l'«exèrcit dels francs» i el rei Frederic
guanys o lucres de tota mena que obtinguin durant la unió. — El pacte de	convinença	o mitja guadanyeria (art. 65 CF), que pot
en l'agermanament o l'article 65.2 CF en el pacte de	convinença	o mitja guadanyeria. Així, és curiós comprovar que l'agermanament es pot
administratiu d'aquests dominis des de 1151; falca la primacia mitjançant	convinences	amb els comtes d'Empúries (1138) i d'Urgell (1148), domini aquest darrer
amb el comte d'Urgell. La pacificació assolida mitjançant les	convinences	de la darrera dècada del segle, que estabilitzen la divisió entre els