Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blanques i celebrava el seu novíssim títol de Batxiller en Arts, amb un	convit	on corria abundantment el vi, un convit que Erasme compartia, cosa que
de Batxiller en Arts, amb un convit on corria abundantment el vi, un	convit	que Erasme compartia, cosa que feia suposar que la conquesta del nou amic
revolucionaris descreguts, Hortènsia es disculpava atribuint aquests	convits	a una curiositat, la mateixa curiositat que l'havia dut a un cabaret o a
per nuvial present. IV Animà la gaubança del	convit	l'hospitalari alberg. Hi feren nit. I Eliezer, a
plena d'olors i de gatzara. Embriac, en la taula del	convit	, caigué sobtadament el seu marit, convuls de
era amb mi, com aquell qui s'hi refugia, i no va vacil·lar a desdir un	convit	a dinar dels Roux —la família de la seva amiga Chantal— ni a esperar-me
quasi inexplicables, els que s'operaven en la seva ànima en escoltar el	convit	de la campana. Imaginava un llenguatge fet d'alternances casolanes i
Bastó dels cecs, Mare dels orfes, Taula, Aliment, Pau, Serenitat, Perfum,	Convit	, Mel i Llet..." —Desvarieja, pobre... —féu Zorbàs en veu baixa—; li
bo? Digues!" Ara, però, és una llàstima, et dic, que es perdi un	convit	com aquest! Anem a celebrar la Resurrecció, patró! —No estic d'humor,
A l'altre racó del pati els pillets del poble havien preparat un gran	convit	. Havien tret de la cuina la taula gran, furgaren, trobaren pa, plats,
s'oferí per acompanyar-me, fos pel que fos o pel motiu que sospitava, el	convit	venia a punt i al davant del meu desig. Una separació de tres dies era
de saca, perquè el sol enganya i la terra cria gelor. Tan franc era el	convit	i tan afables les paraules, que sant Pere no es féu pregar molt ni gaire.
mejores intenciones no trabajan sino por el bien de su patria\. El	convit	d'aquell enfadós investigador completava el quadre creador del moviment
catalana", segons paraules del canonge Alcover a la lletra de	convit	al Diccionari de la Llengua, i després perquè, amb paraules de Joan
per qui no en pot tastar, si no és de lluny a lluny, a l'atzar d'un	convit	, les fines i sàvies saborositats, fetes de vella tradició, de temps,
senyor Reguera, les primeres vegades, tingué d'acceptar forçosament els	convits	del papà, acompanyà la família a taula, al cine, a passeig, i a poc a poc
semblà ja tan violent com la matexa sorpresa ab qu'ell havía rebut aquell	convit	, fet axí, de cop y volta y de peu dret, ni més ni menys que si li
d'esmerçar tota la meva energia per refusar tan generosos i reiterats	convits	, energia que no havia pas sabut tenir el seu gos, que se l'empassava amb
seus misteris. La posició d'un savi davant la pròpia obra és sempre un	convit	als savis futurs. Newton, judicant els seus descobriments, ha escrit:
la plèiade i del diccionari) la benaurança de la llengua recobrada amb el	convit	—plaent a la jovenesa— de cara al risc i a l'aventura de l'afirmació:
quan va menjar un dia pa amb nous i ho va trobar més bo que'l llamí dels	convits	senyorials. Heus aquí lo que canta la pagesa de l'Empordà quan l'home de
i el deslletaren. I el dia que deslletaren Isaac, féu Abraham un gran	convit	. I Sara veu ja gaudir, amb Isaac, el fill que a Abraham tingué Agar la
te trametíem i per ço ara ets tu beneït de Jahvè. Llavors els féu ell un	convit	. I menjaren i begueren. I dematí que es llevaven, juraren-se l'un a
seré coneixedor. Cridà, doncs, Labàn tots els hòmens del lloc i va fer el	convit	. Mes, al vespre que eren, pren sa filla Lia, i la hi entra, que en
sacrificà Jacob una víctima dalt la muntanya i cridà els séus germans al	convit	. I celebraren el convit i feren nit a la muntanya. En essent matí, es
dalt la muntanya i cridà els séus germans al convit. I celebraren el	convit	i feren nit a la muntanya. En essent matí, es llevà Labàn, besà sos fills
ve el dia terç i, la diada que era del natalici del Faraó, donà ell un	convit	a tots sos servents i allí, en mig de sos servents, alçava ell el cap del
és perseguit en el Fòrum pels llibertins amb paraules grosseres, si en un	convit	d'un rei el fan seure a l'últim extrem de la taula junt amb esclaus
al Fòrum li és perillosa: per les cases, en els espectacles, en els	convits	, sigui un bon company, un amic fidel, un convidat sobri; que ha hagut de
que ja entens que molt menys aniria a casa d'aquells que equiparen un	convit	a llur taula als serveis de l'amistat, que compten els plats com a canvis
en honor d'altri: treu-los els testimonis i els espectadors, i el	convit	secret ja no els farà cap delectança. (Cal examinar si el teu caràcter és
tremolosa, confusa; hom tem àdhuc els plaers, hom no va tranquil ni als	convits	, on cal vigilar amb compte la llengua, fins en l'embriaguesa, ni als
de renovació de coses velles. La recordo be la impressió de aquell	convit	en llengua catalana, y encara que ni remotament me passás pel magí
i servint a tothom viuràs, doncs, sense fer res més que prendre part en	convits	a Tessàlia com si haguessis anat a Tessàlia només a banquetejar? I on
reunions, discussions, entrevistes d'amics té el seu lloc, i també en els	convits	. Els preceptes del discurs, els donen els retòrics; però ningú no en dóna
en gran manera d'introduir en un assumpte seriós facècies dignes d'un	convit	o una conversa frívola. Bella fou aquella resposta de Pèricles: tenia
altra cosa, no podrà ésser blasmat; però si fa això mateix en un	convit	, semblarà groller per manca del sentit de l'oportunitat. Però aquestes
I ell mateix, adreçant-se a en Boi, el pregà perquè acceptés l'amable	convit	del baró. I en Boi, per delicadesa, no es va fer pregar. Si ell hagués
que àdhuc l'escultura me la feia amable i la pintura gentil. Voleu un	convit	més polit a morir que us fan aquelles escenes marmòries del cementiri de
abundant i pur que llavors mateix es devia haver acabat de beure en el	convit	dels déus. VIII. Si em pregunteu on sóc nascuda (puix que
amb cabellera abundant? Doncs perquè, insensat i ebri, passa la vida en	convits	, ballarugues, danses i jocs, i no té cap mena de tracte amb Pal·las. És
amb els seus furts i impostures? És més: àdhuc el mateix Vulcà, en el	convit	dels déus, acostuma a fer el bufó i a divertir els companys de ronda, ara
nèctar. En fi, ¿per què he de recordar ara què fan els déus després del	convit	, quan estan beguts del tot? Unes coses, per Hèrcules!, tan estúpides que
en les rondes de vi. Deixo que d'altres considerin si pot haver-hi	convit	sumptuós sense la presència de la dona. Consta, però, que no n'hi ha cap
jo en sóc l'única autora. D'altra banda, les cerimònies habituals en els	convits	(elegir un rei a sorts, jugar a daus, invitar a brindar, fer rondes en
altres funcions de la vida resultessin més destres. Porteu un savi a un	convit	i l'enterbolirà amb un silenci auster o amb preguntetes importunes.
circumstàncies i no es posa al dia ni es recorda tan sols de la llei dels	convits	: "beu o vés-te'n", i defensa que la representació ja no és una
no trobin a faltar un espai on poder passejar de gust, celebrar	convits	o fins i tot jugar a pilota. Tenen el cap tan ple i tan botit d'innúmeres
té en compte els anants i vinents que concorren a la nostra casa i els	convits	a què ens obliguen les festes anyals, principalment les de Santa Anna i
i pel trespol. Els aclaparats ocells no tingueren pas esma de refusar el	convit	. Balbs i esterrufats hi acudiren, una, dues i més vegades, i, trobant-hi

Pàgina 1 (de 10)

50 següents