Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un	cop	que la finestra només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat
conseqüències que en resulten— i de governar en teoria, amb un poder cada	cop	més i més discutit, la poesia eròtica. No sabem com s'ho fa per acomplir
una hora o una altra li hauran de cosir la pell, quan se li esquinci de	cop	per diversos indrets. No lluny de la reina, la feredat de l'escapçada
o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada	cop	m'ets més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva descurança
"Valdria més que una adequada cirrosi et malmetés l'entranya d'un	cop	." La víctima li donava la raó i proferia sense pausa orgulloses
d'alè vital, recorda't, rera els ulls closos, almenys en el moment del	cop	decisiu de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot
ni per comparança amb el destí que cregui més humil." Ate "Si algun	cop	t'inclines a fer mal o a lliurar-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate",
dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada	cop	més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a
El vell senyor, bregat en tota llei d'afers, el va comprendre aquest	cop	sense esforç, amb una llum meridiana. "El preu no importa, les despeses
desgracià, povereta mi!", va exclamar la dida. I exigia a	cops	l'exclusiva del tresor. "Tuta sta roba a una palicaria
a l'origen del temps, la nit, fecundada pel vent, va pondre un ou. Aquest	cop	, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir
cansarem més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada	cop	en menys estima. No deixarem de consignar, però, que a Lavínia hi va
gràcies a les relacions amb els seus amics, els vents Bòreas i Zèfir. Un	cop	acabat el llarg agençament, el jove es disposava a esperar amb una humil
Màrsias El silè Màrsias —o potser, millor, Marsyas: qui ens aclarirà d'un	cop	, i quan, en rosalbacavà, els nostres dubtes sobre aquestes enutjoses
Màrsias creia sentir encara la música que havia estimat tant, cada	cop	més apagada, fonent-se en l'airecel, estranya, aliena a ell, ja enemiga.
serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un	cop	vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals.
amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat del qui va néixer dos	cops	. Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es destrenen, avancen
sovint tan sols per jactar-te'n davant un públic més o menys ingenu, cada	cop	més reduït i indiferent, et serà impossible d'envanir-te amb les teves
fins a parar a Laocoont. Quan tocava el torn a aquest, era un altre	cop	a l'ambó acadèmic, en un amb rigor establert recanvi de doctes, Pulcre
després de ben rentar-me i de reposar en l'escalfor del bany, i el primer	cop	de l'arma m'obre amb el crani les portes de l'Hades. De seguida caurà el
trepitjant la llengua, per a un repòs tranquil en el fosc regne, un	cop	satisfet amb munificència el preu del passatge. A més, no li han faltat
fereix!", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els	cops	, administrats amb poca traça, sense convicció, malmetien tanmateix la
estones d'insinceritat rebel: conec l'acatament que es deu al geni. Algun	cop	, en els escassos moments que al meu torn m'avorreixo, m'intranquil·litza,
esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no ensopeguis. He telefonat mil	cops	perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i car, no es pot viure.
vestigi del sentit de la responsabilitat. El pare li prenia per darrer	cop	, amb un llarg esguard, la mida de la curta xolla. "Nen, et pronostico, en
seguici de Dionís", disparaven automàticament, asseguraríem que aquest	cop	a contracor —però no hi havia remei—, els llavis erudits, avui no
el Quel·la, però li convenia tal vegada un nom molt més antic. Algun	cop	imagino com aprofitaria el soguer de l'Hades unes vacances, si li eren
Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de	cop	, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois
tanta força, que, colpint-lo a l'orella, el féu tentinejar. Callaren de	cop	les rialles. Els homes es miraren esverats, convençuts que anava a
observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada	cop	que s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, tallant, que callés;
totalment oposat a l'amo anterior, a qui veien, amb prou feines, un	cop	cada any i encara amb ocasió d'alguna cacera. Juraren, doncs, obeir-lo en
S'habituà talment a elles, a llurs persones i als treballs, que cada	cop	que havia de baixar a Santa Maria li costava gairebé un esforç. Ben segur
d'estrelles, i tots els somnis de la seva infantesa han ressuscitat de	cop	en la seva ànima. Mila del Santo ja no es vol casar. "Mila del Santo ha
els ulls de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant	cop	d'ala aquí i allà, mossegant les reixes amb el bec, buscant
—Passa, passa, Catarina; passa, que t'haig de matar. Al primer	cop	que li venta, mig morta la va deixar; al segon cop
cop que li venta, mig morta la va deixar; al segon	cop	que li venta... I, després, el terror de la mare davant l'acte brutal,
indignada. A Mila, la cançó li tornava de sobte al pensament: Al primer	cop	que li venta mig morta la va deixar, mig morta la va
hom veié el jove capità passejar moltes vegades pel carrer. Alguns	cops	Maria Àgueda, dissimulada darrera la finestra, el veié passar: amb el
immensa que vibrà dintre seu, avançà gairebé tranquil, alliberat de	cop	de tot el seu neguit. De primer la va veure al balcó. Es quedà mirant-la
atrocitats amb indefensos animals; els havia vistos sucumbir sota els	cops	d'un home enfurismat, i àdhuc per pura diversió d'ànimes depravades. Una
més gros, arrossegava la femella. Randa aixecà la podadora i, d'un sol	cop	sobre les parts lligades, els descompartí. Jaume del Rendi, que ho veié,
acabava la cançó: s'arrenca el fus i la filosa, li venta un	cop	a la corona. —Heretge! Dolent! I s'apartava d'ell, enfadada, mentre ell se
no hi podia passar. Ja la seva fugida amb aquella vagabunda representà un	cop	molt rude per a llur amistat. Aleshores Quim Bisa tingué encara el valor
per altra banda, se n'anà de seguida a la ribera, d'on no pujaria sinó un	cop	cada setmana, el dissabte. Mila deixà de pensar en el seu pare. Feia
seva partença, estava ja esperant-la, la temia, i tremolava tota sota el	cop	amb què el destí es preparava de nou a colpir-la. Quan, més tard, el veié
de l'altra dona, aixecà la mà contra el seu propi fill; li pegà alguns	cops	, sí; li pegà (no podria oblidar-ho mai més) i se l'endugué a casa
algunes passes; més encara: a penes havia acabat de donar-li l'últim	cop	, quan, davant el silenci ofès del seu fill, davant el seu rostre estirat
i es deturà. Li calgué un esforç sobrehumà; fou com el deturar de	cop	el cavall del seu desig llançat a un galopar desenfrenat, i sentí com si
per a reaccionar, per a deturar-la, com amb tanta ardor desitjava. Els	cops	a la porta es sentien cada vegada més forts; i Tino Costa sentia néixer
A la nit tot el poble sabia que Mila tenia un braç malmès a causa dels	cops	del seu pare. Això i la marxa de Tino Costa foren nova llenya al foc de

Pàgina 1 (de 803)

50 següents