DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
copa F 4473 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb copa Freqüència total:  4473 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'entortolliga una serp, animal endevinaire. En l'altra mà duu sovint una copa, per a triagues i altres begudes saludables. La cornella, de vida llarga,
seriosa, en el seu origen, que la dels sàtirs. Agafes amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n
amable que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla copa, prop del porxo ombrejat per la vella parra. Els serví la més graciosa de
cartes; va murmurar unes quantes paraules misterioses damunt de l'as de copes, que, segons sembla, havia sortit cap per avall; pronuncià una oració i
el proper turó i il·lumina un pi decantat sobre el buit, però amb la copa aixecada, la silueta del qual fa destacar amb netedat. Mila ha davallat
El sol del ponent daurava els camps; els pins aixecaven llurs copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí d'una viva i dolça
tot era bell: les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa fosca dels seus pins aixecats a l'últim bes de la llum; el perfil
Està núvol. Al matí oeixo missa —missa de catacumbes: el calze és una copa, el sacerdot duu espardenyes i pantalons de vellut. Però hi ha una unció
primeres hores de la tarda i humiteja amb una remor dèbil i distreta les copes dels pins que s'espesseixen pels vessants de la muntanya on reposen els
separar la cortina i entra de nou a la cambra, ara amb una ampolla i una copa. —És un cordial —diu—. No en trobareu enlloc, només a casa del propòsit.
. —Un cordial? —Una cosa d'herbes, però que entona... Ja veureu. Omple la copa fins dalt de tot i ell l'accepta amb la mateixa expressió de recel, se
—Què us en sembla? Sense replicar, ho torna a tastar, va buidant la copa. La dona riu: —Sí, us agrada... Doneu-me. La hi omple de nou
botons de la bata que ja s'ha començat a descordar, i ell deixa la copa a terra, als peus del divan. —Veniu —demana. La fa seure al seu costat i
a ratlla. Llavors, davant les bravates del Borra, sobretot si portava una copa de massa, cosa que s'esdevenia tot sovint, pocs eren els qui haurien
enxampar deu cèntims o convèncer algun pagès perquè el convidés a una copa. De tant en tant, Miquel de la Rutlla, en dies de gran necessitat,
se li feia de dia en dia més difícil. El taverner no li fiava ja una copa, els amics se n'allunyaven; les seves gràcies no feien ja gràcia a ningú,
perfecte del marisc. La gent de Marsella, tova o tibant, s'engega entre copa i copa, deixant anar el reguerol de pebre de la farsa. Són excel·lents
del marisc. La gent de Marsella, tova o tibant, s'engega entre copa i copa, deixant anar el reguerol de pebre de la farsa. Són excel·lents aquests
hores del Partenó i del miracle artístic dels grecs, em va invitar a unes copes de benedictine. La benedictine —licor que jo detesto— li va
herbes, alcofolls, potingues i manuscrits preciosos. A les nostres copes, s'hi afegí un xicot italià antifeixista, casat amb una senyora que li
el que és gras i que la moral del Pacífic no va precisament amb barret de copa, sinó que sol ensenyar una mica les vergonyes. El Pare Josep agafà la
l'escola i darrera un pitiporoo gegant, magnífic, de soca enorme i copa vastíssima, que a l'estiu (desembre i gener) queda materialment atapeït
entrar l'Oliva, i ara sé conèixer que li sobraven tres o quatre copes. Sèiem vora la porta, i ens va veure de seguida.
ombra i tot. /Musclo\ Bé, què són trumfos? /Anguila\ Copes. [(Segueixen jugant.)] /Gravat\. [(En adonar-se que
Que et piques? /Maurici\ No, feia d'eco. [(Sortint.)] Una copa d'anís? /Xela\ Sí, d'aquell del mico. [(Maurici, el taverner,
han sortit Anguila, Musclo i Gravat. Se sent renou de copes i vasos a l'interior de la taverna i aquestes veus disperses al fons de
Bé, no m'ho diguis. Veig que estàs espantada. Vina, prendràs una copa del que et vingui de gust. /Amèlia\ No, gràcies.
/Andreu\ Seieu i beveu tots: jo pago. Maurici: amunt i crits i copes. /Gravat\ Com és que t'han deixat anar abans del compte?
Però deixa'm beure primer. [(Beu.)] /Maurici\ La copa de l'Andreu la pago jo. Ja ho saps: si no en tens prou, aixeca el dit
puc fer, no trec el pit i callo. /Maurici\ Què: ja enyoraves les copes i els amics? /Andreu\ Tot ho enyorava. Sembla que, d'amagat, tot
i vina a sopar amb mi: no siguis enze. /Andreu\ Més m'estimo una copa. [(Maurici li porta una copa immediatament i se'n torna.)]
enze. /Andreu\ Més m'estimo una copa. [(Maurici li porta una copa immediatament i se'n torna.)] /Maurici\ Hi ha una samfaina
sense baralles, un vespre com aquest que ara fa: beure un parell de copes i anar-me'n a dormir sentint l'aigua que se'n va i que torna com si t'
Però després vam cantar com si tal cosa, i vam tornar a escanyar les copes, i em sembla que al sortir encara cantàvem. Jo veia quatre llunes. Coses
Xela, que no véns? Xela, per què te'n vas? Xela, aquí hi ha una copa que t'espera!" Però en el fons, és clar, mala baba, ganes de passar-
dóna'm bàlsam de consol! Na Remei sortia de l'alcova amb una copa de llet i no es parlà més que d'ella. Venia molt compungida, com una
és a la vora d'un torrent. ¿T'agradaria sopar-hi? El Valois acabà la copa. —Hi anirem en el meu cotxe. ¿Soparem tots quatre plegats? —En gran
perfumada i empolvorada, en el sofà del primer saló i es feia servir una copa d'aigua: —Fill meu, ¡quina aigua més fresca! Iniciava conversa: li
a mi si era mora o castellana! No em vénguis amb romanços. Donau-li una copa i que ho digui així com toca. A veure si jo encara l'hi hauré d'ensenyar:
Algun senyor amb bigoti i barbonet ballava sol enmig de la sala, una copa a la mà. Es descorria la cortina i sobre un fons de tapisseria granat
i a les cases amb lexicons que fullejo entre dues copes o bé entre el martini i la sopa: la teva, Eduard
El principal d'en Víctor presidia el dol, tot enlevitat i amb barret de copa. Tota la dependència hi era; la dependència i el veïnat. Sis capellans,
conyac.)] Això és una bona bevenda per l'hivern. [(Li'n mesura una copeta.)] L'hem comprat expressament per a vostè. [(En Pepe el
donya Rosa! Exquisid! [(S'asseu al costat d'Ernestina amb la copeta de conyac i el got d'aigua a tret de mà.)] Estic realment com a câ'l
casa després d'una dormida de cent dies, buidà tres copes, empunyà l'espasa sota un doll de tremendes flastomies
taula per quan torni, que l'havem de celebrar. Per copes poseu-hi calzes, que tots poguem consagrar. Floriu
quan el vegin, es sentiran més germans i, en veure la copa buida, hi enyoraran la sang i es sentiran que a les
calze que Pau Claris duu a la mà, fa brunzir la seva copa d'un brunzir fi i massa clar que encomana
a alçâ el calze; estrenyem-hi tots la mà, que la copa encara és buida i l'hauríem d'omplenar; si la vinya
d'en Quimet que volia donar al nen quan fos gran. Tota la roba. Les copes, les xicres, el bufet... I quan ja no em quedava res, fora d'aquelles

  Pàgina 1 (de 90) 50 següents »