Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dia que aquest, molt més gran i més fort que Tino Costa i que Quimet, el	copejava	brutalment, mentre ell s'hi ventava a mossegades cec de ràbia, impotent,
el de Sica, a qui ell havia arrencat el fill de les mans un dia que el	copejava	bàrbarament; hi havia el Quinto, fill d'una vídua, que ja de molt jove
amb la mà i cridà la seva filla. Mila tampoc ara no respongué. El padrí	copejà	la porta amb la mà plena; la cridà quasi a crits i en la veu li tremolava
encara: el dia de la seva alliberació, i el soroll de les rodes del vapor	copejant	l'aigua li ressonava a l'ànima com un càntic. Dintre d'ella regnava una
en obscures onades; respirava amb dificultat; a dintre el pit el cor li	copejava	amb violència, dolorosament, i sentia als polsos el martelleig de la
barri. Sa nina va néixer morta de tant de rentar sense aturar, de tant de	copejar	es meu ventre, faixat perquè no es notàs tant s'embalum, contra ses
tancat bruscament la porta amb clau. Jo vaig cridar inútilment, vaig	copejar	la porta. Ningú no semblà sentir-me, fora d'un vell, probablement un
La sala d'espera queda submergida en una mitja fosca. Tinc fred. Em	copejo	les cames, les cuixes, el braç dret, el braç esquerre. Em sembla que
damunt d'un os. I allargàvem les mans devers ell, estiràvem el coll, ens	copejàvem	el pit com per mostrar que érem forts. /Embauchez-moi, bon
els llavis mullats de vi. M'adono del seu ventre prominent perquè se'l	copeja	amorosament tot exclamant en argot: /Oh, j'ai bien boulotté, j'ai
Vina. Vam tornar al darrera. Collí una grossa pedra de terra amb la qual	copejà	la finestra. —Ho veus? Ningú, ningú... Tot dient això copejà dues vegades
amb la qual copejà la finestra. —Ho veus? Ningú, ningú... Tot dient això	copejà	dues vegades més. La finestra es va obrir. Jo vaig iniciar un moviment de
a caminar, desobeint, com si no fossin meves, la meva voluntat. Jo les	copejava	fort per fer reaccionar la sang i obligar-les a obeir. Semblava que entre
i malalts de fred. Jo em deia que calia llevar-me, moure'm violentament,	copejar	-me amb fúria per tal de fer circular la sang pel meu cos enravenat i ert.
ertes i dures, no em volien obeir. I vaig començar a pessigar-les i a	copejar	-les sense pietat. Amb el soroll dels cops vaig desvetllar Josep. Adéu a
les mates, contra les ortigues; saltava com un gos, estrenyia un vímet i	copejava	els arbres. Suava, renegava, m'empassava el vent. Quan trobava una riera,
segurament coratge indomable, llargària d'esperó i vigoria d'ala per a	copejar	la pota armada; així com fa el brutal criador de galls de brega, el qual
amunt gairebé com un raspinell; i, sovint, com un botxí, mata ocells	copejant	-los el cap; i moltes vegades l'he vista i sentida picant en una branca
el castell, s'hi aproparen amb exagerades falagueries, i començaren de	copejar	-lo amb barroera delectació. Pel carrer major ja venia corrents la colla
s'hauran acabat. No tenen ni un gest de mal humor, es deixen aplaudir,	copejar	, tiren cap allà on els diuen. Dins aquest cafarnaüm l'ase del flabioler,
que és un xicot jove, sec com una mala cosa, que s'eixarranca per tal de	copejar	degudament l'instrument amb aire circumspecte. El director es recolza en
és la nit de Nadal i una mainada fa cagar el tió. Amb els bastons	copegen	rítmicament la fusta sense massa entusiasme, i canten una de les moltes
esbrava en ell la seva ira bestial: o l'aixafa sota els seus peus o el	copeja	contra els arbres, agafant-lo amb la trompa, o, amb aquesta, el llença
L'havia obeït com els altres. Com els altres l'havia temuda. L'havia	copejat	, com els altres, quan no es podia valdre. Potser, a dir la veritat, un xic
de presenciar com el senyor Pelai i el bandit rodolaven per terra tot	copejant	-se bàrbarament. Amb tant coratge lluitava, que d'un sol cop de puny
tan sols es va sentir. Llavors, ell que sí, que agafa un roc i comença a	copejar	la porta. No van trigar a obrir. Sortí un vell arrugat, amb cara de gat
brandant de l'un costat a l'altre, fregant la porta amb els grans i	copejant	-la amb la creu. La porta del menjador és de dos fulls i de prou alçada
dels prestatges. A la fi trobà el que cercava. Abans d'obrir-lo el	copejà	amb els palmells de la mà, i tot un núvol de pols omplí la cambra.
penjades als pals fent rosaris, encara un home, ficat dins el tanc, ha de	copejar	les esponges amb dues postetes, i perden així tota la brutor. A l'illa de
de les barraques de més enllà. A l'entorn d'ells, silenci; només el	copejar	monòton de les aixades sobre la terra dura... I la nit s'avança lentament
reprèn el treball... Silenciosament... I per un moment no se sent sinó el	copejar	monòton de les aixades sobre la terra... I l'ombra de les muntanyes ha
els pensaments treballava... I el silenci s'havia fet sobre la vall... El	copejar	monòton d'un carro en les roderes s'anà perdent pels caminals fangosos
la nit seguia el mateix joc infatigable... En aquell silenci imponent, el	copejar	monòton de l'aixada damunt la terra tenia una sonoritat estranya i
Remembrava aquella tarda que picaven fesols a l'era. Amb les forques	copejaven	sobre les bajoques farcides que s'esventraven i saltaven amb un espurneig
ressò d'una vida passada. A dintre, de bell nou, aquell silenci gran i un	copejar	dolorós sobre els polsos. L'aire era suau de fragàncies marines, però ell
la set de venjances impossibles. Treballava amb una intensitat dolorosa;	copejava	la terra amb fruïció i sovint amollava imprecacions i renecs esgarrifosos
nit. Li entrà por i volgué plorar. Més tard, sobre el camí, va sentir el	copejar	del carro que s'acostava. Sortí a fora. Sentí la veu coneguda i una
de motius; era la seva vida. Sense allò, si no hagués trobat motius per	copejar	-los en tot moment, és segur que aquella ràbia que sempre portava a sobre
tossia d'una manera anguniosa. Cada nit venia el Camallarg. Un gegant que	copejava	contínuament sobre les taules i gitava amenaces i renecs a tothora i
per l'altra banda. Va amagar-se a una portalada i quan va sentir el	copejar	dels tacons i aquell riure tan conegut el cor li glatia apressadament. Va
diríeu que quan els homes us han colpit i us han vexat, quan se us ha	copejat	d'infants bàrbarament, quan no heu trobat carícia ni consol i us heu
fatigosament... Instintivament la va estrènyer contra el cos. La sang va	copejar	-li els polsos amb violència, i l'esguard se li enfosquia... Se sentia
al rostre. L'angúnia la trastornà. Va regirar-se furiosament, boja...	Copejava	la faç bestial abocada aquí mateix a sobre d'ella, esgarrapava les galtes
totes les violències... Va desitjar el topament i va tenir intencions de	copejar	-lo sense motius, d'esperar-lo a la nit a un cantó i rebatre'l... Aquella
A mesura que s'allunyava la inquietud devenia més gran... El cor li	copejava	que no el deixava respirar... Va pensar que potser havia pres mal... Un
i sentia aquell pes de la bena sobre els ulls, sobre l'ànima. I ara el	copejar	irritant de les dues pedres aquí a ran l'orella que ell començava a les
de treballar... Joanet va sortir poc a poc, amb l'atenció al darrera, al	copejar	de l'aixada del vell que continuava amb el mateix ritme, potser una mica
més; un qualsevol d'aquells que seuen a l'entorn de la taula i riuen i	copegen	amb sindrollar de gots i vessament de licors... Algú ha insinuat que el
van bevent i cridant, però això no els basta i amb els gots comencen de	copejar	sobre la taula furiosament i d'escandalitzar el vell amb intenció de
a Déu que no passin d'això. Ells continuen de riure sorollosament i	copegen	sobre les taules celebrant la dita... Se'n surt i així que traspassa el

Pàgina 1 (de 5)

50 següents