Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esforços; a la tardor, en canvi, llisca mansament, formant embassades i	copiant	en les seves aigües el cel dels suaus i llarguíssims crepuscles; les
una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables."	Copio	el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: és
que Flaubert es feia de l'adúltera provinciana i avorrida. Per molt que	copiés	d'un model real, per molt que aprofités, com Balzac, les
de la literatura, exempta de manies transcendents, l'escrúpol de	copiar	no passa de ser una histèrica "collonada". Dues raons, potser,
els seus predecessors. Dir-ne "plagi", per tant, és excessiu. Ell no "	copia	": "empra" com a material literari el que els altres positivament hi
que parla de grans concentracions franquistes per atacar... a quin front?	Copio	a màquina les versions angleses. Fa sol, però l'aire és fresc.
blau i grans núvols opulents, de grisors i blancors combinades. Acabo de	copiar	l'article, que té 34 quartilles: calculo que farà 12 o
un noiet assegut en una taula, inclinat sobre un quadern on sembla	copiar	quelcom d'un llibre. —Per sort, avui tenim aigua —diu la dona més jove—.
admirat, perquè de problema no n'hi ha cap més. Tot són cançons. —Les	copia	—explica la dona—. Si no, es perdrien. Pràcticament, han recollit tots
cosa. Mentrestant, pots dinar. El deixa sol amb el noi que continua	copiant	els textos del cançoner amb la seva lletra ampla, una mica inhàbil i
full i esmuny un altre paper cobert de números sobre les quartilles on	copiava	les cançons. Ells es miren esmaperduts mentre l'home salta la barana i
fines i adelerades, en les quals reconeix una vella cançó, com les que	copiava	el noi, a la casa on abans havia viscut amb la seva mare: És un temps
trobada, la mare? —És aquí —contesta—. On tu i jo parlem i aquest noi	copia	cançons. Entre els meus companys de la muntanya que s'organitzen una i
sota aquestes modes es feia evident una malèvola intenció. Els currotacos	copiaven	de París l'ús d'un bastó recargolat com un sarment de vinya. Semblava un
als periòdics interrogatoris, mentre arribem puntuals a l'aula, mentre	copiem	, per milionèsima vegada, uns apunts que no ens han de servir per a res,
les seves memòries durant aquell espantós hivern de 1820-1821,	copià	el fragment en què feia la presentació d'Erasme Bonsoms i li envià. Per
i vida, ho sé molt bé, coincideixen de vegades i no perquè l'una	copiï	l'altra, la imiti, sinó perquè ambdues són humanes. Aquesta casualitat em
vell, embrutant-se de groc, en algun angle dels plecs clareja. Podria	copiar	-te'n, Helena, algun bocí, escriure-te'l de memòria, però no vull ni
de plagi. Vull que d'un cop tots es refacin que	copio	els medievals. Sempre ho he fet i declarat i sempre
era una llibertat que s'havia pres Antoni Mates; ho havia afegit en	copiar	el borrador que li havia enviat Guillem. El Baró, malgrat viure sota el
de les formes sensibles de la natura. L'artista del Renaixement	copia	. L'artista occidental, del segle XV al XIX,
L'artista occidental, del segle XV al XIX,	copia	. Ja no pinta el que creu —perquè l'esfera de la creença ha quedat
i no podia ésser la del déu pagà; l'única realitat a pintar —a	copiar	— era la d'una figura humana, vestida d'una o d'una altra manera, en una o
resulta suficient, l'artista que s'hi enfronta, ¿què en farà, com no siga	copiar	-la? Tota la grandesa, tota la significació que hom veu en la realitat
un element conceptual entre la realitat i la pintura que intenta	copiar	-la. Rafael confessava pintar segons "una certa idea che mi viene in
els pintors del segle XIX busquen, sobretot, la veritat.	Copien	—la copien—, però amb més amor que llurs predecessors: el
del segle XIX busquen, sobretot, la veritat. Copien —la	copien	—, però amb més amor que llurs predecessors: el "trompe-l'oeil" té
en l'afecte pel detall, en la mateixa gana de literalitat. La realitat a	copiar	—sempre a copiar, i més que mai a copiar—, en aquests dos pintors
detall, en la mateixa gana de literalitat. La realitat a copiar —sempre a	copiar	, i més que mai a copiar—, en aquests dos pintors francesos, no és
de literalitat. La realitat a copiar —sempre a copiar, i més que mai a	copiar	—, en aquests dos pintors francesos, no és immediata sinó
error, un paisatge fals: una còpia defectuosa de la realitat que es volia	copiar	exactament. Perquè la natura no sols està en l'espai: també es troba
no atén sinó a la incidència de la llum sobre els cossos. Volent	copiar	la realitat, en copia l'aventura a través de la llum. No li importa gens
la incidència de la llum sobre els cossos. Volent copiar la realitat, en	copia	l'aventura a través de la llum. No li importa gens la cosa: qualsevol
designi imitatiu. Que aquesta és la paradoxa de l'impressionisme: volent	copiar	la realitat amb un verisme nou, més exigent que tots els ja intentats,
dic, romp la tradició imitativa del Renaixement. El pintor desisteix de	copiar	la realitat, però com que encara ha d'ésser la matèria primera del seu
té la missió de revelar la seua pròpia activitat psicològica profunda,	copiarà	les imatges del subconscient com el pintor pompier pinta les imatges de
Miró en el surrealisme: quan els altres pintors s'entretenien a	copiar	les emanacions, més o menys concretes, de llur subconsciència, Miró se
de treball que, al llarg dels segles, havien codificat el mode de	copiar	la natura i de construir el quadre d'acord amb aqueix propòsit.
a la realitat al servei de la qual estava. Quan ja no es vol	copiar	-la, aquella "tècnica" sobra. És més, són els pintors banals els qui se'n
perquè la torna a trobar apta per a expressar-se a través d'ella. No la	copia	—no la pot copiar—, però tampoc no la menysprea ni la nega. La
apta per a expressar-se a través d'ella. No la copia —no la pot	copiar	—, però tampoc no la menysprea ni la nega. La refà. I només aquesta
gairebé no me'n sé avenir. Mentre jo escrivia la Carme Arín anava	copiant	; un cop escrit a màquina, jo ho tornava a revisar. Puc dir ben bé que
em va fer escriure uns versos de felicitació en català. Jo els anava	copiant	a mesura que ell els inventava. Estàvem asseguts cara a cara a la taula
—Tu has escrit això? —Sí, senyor. Estirada d'orella. —D'on ho has	copiat	? —D'enlloc. És pensat meu. Estirada més forta. —No diguis mentides. D'on
jo, més somniador. Jo volia ésser poeta. Escrivia versos, que ell	copiava	en una llibreta junt amb altres de diversos autors catalans. M'afalagava
la pena de descriure. Jo portava escrites dotzenes de versos que havia	copiat	polidament en una llibreta a la primera plana de la qual figurava aquesta
cara, uns versos provençals de Mistral. Aquests, recordo que els vaig	copiar	. No els he trobats entre els meus papers. Gairebé no conservo res de la
d'ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant	copien	de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s'han de
àdhuc el desig de demostrar els nostres principis? Morgan. —Us	copiaré	una frase d'un investigador modern, ple de simpaties per al vostre
així que hom s'ho proposi. Si volguéssim impressionar el profà,	copiaríem	una experiència del Professor Cannon en la qual s'investiga sobre la

Pàgina 1 (de 39)

50 següents