ni garantia econòmica,— els que han comprat accions, que signifiquen | copropietat | sobre una riquesa real, aquests, quasi tots, han obtingut en l'augment de |
té el risc d'anar malament, sinó que és un títol que representa la | co-propietat | d'un conjunt de valors de diverses indústries, el risc desapareix del tot |
marcadament determinat, car han de respondre al doble concepte de | co-propietat | de la cosa comunal, i de administració pública subgecte a limitacions de |
privada en la societat capitalista, per a les formes particulars de | copropietat | del sòl entre el serf i el senyor en la societat feudal. Però, una vegada |
que qualificarem de compra-venda ordinària, generadora d'una situació de | copropietat | entre els cònjuges; i un segon acord entre els compradors en virtut del |
a una concepció del pacte de supervivència com a modificador del règim de | copropietat | del bé adquirit, que serà analitzat en el Capítol tercer del present |
és la compra-venda per meitats indivises que genera una situació de | copropietat | entre els cònjuges, ja que el pacte de supervivència només esdevé eficaç |
sinó que provoca canvis en l'efecte immediat de l'adquisició conjunta: la | copropietat | , per tal de mantenir la finalitat inicialment prevista per les parts, |
d'un bé que ha generat, ja abans de l'eficàcia del pacte, una situació de | copropietat | regulada en l'art. 62 CDCC. En sentit contrari, la comunitat |
és una convenció entre els consorts que modalitza la destinació de la | copropietat | generada entre ells per l'adquisició conjunta i apareix directament |
ja que en virtut del pacte, que funciona només en l'estricte camp de la | copropietat | entre esposos, la totalitat de la finca és per qui sobrevisqui. Per altra |
el bé de forma conjunta la qual cosa representa la formació d'una | copropietat | per existir un sol objecte i una pluralitat de subjectes que ostenten |
inveterat i ara vindria definitivament consolidat per la situació de | copropietat | que genera la figura de l'art. 61 CDCC. La doctrina solia |
béns en la forma pactada que produeix el que ell anomena "societat en | copropietat | " i que seria una comunitat romana amb totes les seves característiques |
en la meitat indivisa del bé adquirit ja a l'inici de la situació de | copropietat | . A partir d'aquest moment jugava també per la donatària l'efecte del |
estrany posar els béns "a nom del marit". 2. La situació de | copropietat | Sembla fora de tota discussió que la comunitat formada per la compra |
un pacte de supervivència manté el mateix esquema pel que fa a la | copropietat | . 2.1. L'organització de la copropietat La contradicció aparent |
mateix esquema pel que fa a la copropietat. 2.1. L'organització de la | copropietat | La contradicció aparent entre l'existència d'un sol objecte i una |
ample que permet molts tipus, s'emmarquen en dues situacions extremes: la | copropietat | romana que permet la màxima autonomia de l'individu, i la comunitat de |
que poca cosa té a veure amb qualsevol forma d'organització de la | copropietat | avui en dia. Com afirma Lacruz, correspon a una determinada |
germànic, denominació sota la qual s'hi comprenen aquelles formes de | copropietat | on la titularitat de l'objecte recau en el grup de copropietaris com a |
com seria la persona jurídica. L'altra forma d'organització de la | copropietat | és el sistema romà de comunitat per quotes, on la titularitat és conjunta |
que alguns autors fan servir per diferenciar els dos tipus de | copropietat | , creiem que l'única manera de contraposar-los és destacant aquesta |
La idea de quota s'ha identificat sempre amb l'existència d'una | copropietat | romana de la qual es diu que és senyal inequívoc. Però a vegades s'ha |
com a requisit no institucional sinó conceptual en relació a la | copropietat | . En aquest sentit Garcia-Granero argumenta que la noció de |
pluralitat de propietaris pot realitzar-se en base a una quota, com en la | copropietat | romana, o conferint la titularitat a la suma de comuners que actua de |
que l'art. 62 CDCC estableix respecte del funcionament de la | copropietat | és parcial i deixa de resoldre una part important de les qüestions que |
Ens trobem davant d'una manifestació del ius prohibendi típic de la | copropietat | romana que fa imprescindible la unanimitat en aquest tema per evitar |
per la qual cosa cada comuner pot decidir fer cessar la situació de | copropietat | respecte a la seva part. Però en aquest cas la indivisió pretén mantenir |
les especialitats al règim normal de funcionament i disposició de la | copropietat | estan establertes legalment, però aquestes previsions que intenten |
del pacte es formulen després d'haver fet una clara opció a favor d'una | copropietat | per quotes. Són regles específiques per la compra-venda amb pacte de |
mantenir el criteri d'una comunitat romana serà un supòsit especial de | copropietat | per quotes, sense que impliqui caure en una titularitat en mà comú de la |
romana. Ja Sanahuja i Soler, quan parla de la "societat en | copropietat | " o sistema d'adquisició regular conjunta entre cònjuges afirma que és |
el benefici vidual que contenen no es trobi frustrat. 2.4. Sistema de | copropietat | en cas d'ineficàcia del pacte El règim especial dels béns en |
en cas d'ineficàcia del pacte El règim especial dels béns en | copropietat | es manté només mentre el pacte pot arribar a produir els seus efectes. Si |
és a dir, el pacte aleatori entre cònjuges que feia passar la | copropietat | al vidu no té eficàcia, ens trobem davant i d'una titularitat per meitats |
61 i 62, i per tant, hem de decidir si aquest fet inutilitza el règim de | copropietat | inicialment previst. La diversitat de qüestions que l'embargament |
resolt per Sentència de 14 de juliol de 1990 afegint l'argument que la | copropietat | creada és germànica i cada part abans de la mort d'un dels adquirents |
solució: ¿Com un benefici vidual que organitza un sistema especial de | copropietat | directament inspirada en el fet que els compradors siguin cònjuges, es |
la comunitat quan els cònjuges deixen de ser-ho, passant a ésser una | copropietat | romana normal, també en el supòsit d'embargament s'imposa la mateixa |
la finalitat jurídicament protegida. En conclusió, la situació de | copropietat | que presenta la compra-venda amb pacte de supervivència és una |
per la Compilació, encara que dos importants característiques de la | copropietat | romana no estan permeses: l'alienabilitat de la quota i la divisió de la |
i la divisió de la cosa comuna. Si considerem que les modificacions en la | copropietat | romana són excessives per mantenir la qualificació, haurem de dir que és |
respecte del règim de separació és doble. Per una banda, la situació de | copropietat | que origina la compra del bé representa crear una comunitat d'interessos |
divisió de la cosa comuna, de forma que s'assegura la permanència de la | copropietat | fins el moment de la dissolució del matrimoni. Per altra banda |
dels tallers tèxtils de l'edifici que es va esfondrar a Bangla Desh era | copropietat | d'un empresari de Reus. El seu soci bengalí, Aminul Islam, va ser |
sobre la qual tenen una participació. Es tracta d'una relació real. La | copropietat | es concep com una situació transitòria i, fins i tot, desavantatjosa, |
el cas que estudiem és diferent, existeixen uns béns comuns que són | copropietat | dels dos cònjuges i aquests voluntàriament decideixen convertir-lo |
a una comunitat sobre uns béns concrets i determinats i no regula la | copropietat | d'un patrimoni. Tanmateix, pot aclarir algun punt concret sobre la forma |