DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
copsar V 2308 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb copsar Freqüència total:  2308 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i Suècia consideren també que això està a les acaballes. Que costa de copsar la veritat sota aquest doll de rumors, impressions, notícies, desigs! Jo
són artistes, això sí", perquè era d'una simplicitat tan gran, que no copsava mai la intenció. A més a més, aquelles filles eren el seu amor, la
felicitat que vaig perdre sense arribar a guanyar, que m'escapà sense jo copsar-la del tot. No tenc res més que una memòria plena de fantasmes que, com
el rosa transparent i el verd transparent, no hi ha manera de copsar-los ni a força de malícia ni a força d'intel·ligència. Enmig de la
d'un pont qualsevol, i només aixecant els ulls per reposar, sempre es copsa alguna cosa. Abans-d'ahir fou una bèstia considerable —jo em penso que un
el sermó del Pare Josep —del qual no entenia un mot i només copsava la sonoritat absurda— em va semblar una escena de manicomi de les més
i blanquinoses torrades de sol i d'aparells cinematogràfics, podia copsar gairebé en la seva puresa primitiva tota l'elegància dels tòraxs maoris
membres espalancats d'aquestes criatures primàries i impúdiques. Quan es copsen tals moments, es pot dir que s'aconsegueix penetrar en el sucre tèrbol de
de la vida social col·lectiva. Aquesta continuïtat només la podem copsar estudiant el pacífic —però per això no menys viril, dinàmic i entusiasta—
no hauria estat possible que els seus successors del segle XIX copsessin el missatge dels segles i es proposessin de dur a terme una tasca
això el seny no dóna una lògica d'acord amb el món real, que evidentment copsa, sinó una tendència al compromís, amb perill de derivar cap al cofoisme
Pérez i Ballestar ha definit com una sorpresa davant allò que no podem copsar, que se'ns escapa, i que es manifesta com una acceptació sense reserves
i restem corpresos davant seu amb una autèntica incapacitat per a copsar-ne les dimensions. Però tan aviat com podem projectar-nos fora de
i mar. Com més lluny aneu d'Espanya millor la podreu copsar: lluny d'ella l'aigua és tan alta, que s'hi fonen cel
portes baixes dins murs gegants, que semblen faixes copsant riqueses de flors tendreres al sol enceses. Sembla un
moral més que de funció intel·lectual és per a mi la única manera de copsar-lo. La qual cosa no vol dir ni molt menys que tota moralitat pugui
el conjunt dels continguts mateixos. Això dificultarà tal vegada copsar-la en tota la seva integritat, però ens permetrà al mateix temps
semilíquides d'una gran imprecisió: allò que un hom enlluernat del carrer copsa en penetrar a un aquàrium. Enmig de les ombres, agafava autoritat una
De les dormides cabanes i els sumptuosos palaus copsen tes notes suaus l'encís d'amigues llunyanes. Abans, ma cambra
roses i el món espurnejar de meravelles, i sols ho copsaré dins els teus braços: jo veig el món en la teva pupil·la.
d'una penetració tan aguda per a enfondir en la consciència dels altres i copsar-ne les impulsions, potser hauria après l'art enginyós d'adaptar-se a la
de la venjança. La senyora de Torroella obre més els ulls, per copsar bé l'horror, l'escàndol que irradien aquell home i aquella dona, sols
i s'incorpora instintivament, fent un esforç per coordinar les idees, per copsar la imatge d'aquella Laura desavesada, tremolosa, els cabells embullats i
tant, l'esperit de Laura, errívol endins d'una espiral de torbació, només copsa un fragment de frase de Monteverdi, de Purcell, de Lulli o de Scarlatti,
ha vistos junts i amagats. Laura, a través l'emboirament del sobrecor, copsa el sentit del diàleg, com si les paraules fulguressin dotades d'una vida
si jo m'enfrontés passivament a la realitat; com si, tot i que la volia copsar, no pogués veure-la com a meva, ni opinar o judicar-la, ni pensar que
literatura —dolenta— al volt d'uns "signes no significatius". ¿Podria copsar-la intel·lectualment si conegués la tècnica musical en un grau suficient
no m'agradés tant com m'agrada, no hi hauria problema!... La manera com copso els continguts en la literatura, i també en la pintura —sempre amb
d'aquells fets és alguna cosa desconeguda i que en la realitat no havíem copsat, la versió transposada l'haurà abandonat prou perquè el poguem substituir
desinterès que ens permet d'oblidar que allò "era" la nostra vida, i de copsar-ne només l'"aparença" quan ho veiem. Si bé, així i tot, "com
un reeiximent que és, diríem, insuperable. Però, quan ve l'hora de copsar aquella cosa inefable que és, en darrer terme, allò que l'"aparença" de
he escrit malament, i que he de tornar a escriure i que, si ho faig bé, ho copsaré en forma de paraules. Però no és cert. Puc aconseguir, és clar, uns certs
ni de cap insuficiència de la concentració en l'esforç per precisar i copsar el que "veia", perquè pot venir d'una impossibilitat de fer sortir a
una actitud, una expressió, una il·luminació, una situació, de les quals copsa la relació sensible i intel·ligible amb l'estructura de l'objecte, que
en què ens situem, l'esforç d'un retratista —ni que sigui Rembrandt— per copsar a la seva tela l'expressió més reveladora i fins els pensaments secrets
No obstant això, cap forma d'art no mereixeria aquest nom si es deixava copsar sencer per les contingències extrínseques, ja siguin les de l'ocasió, ja
es manifesten en el curs de l'observació etnogràfica. Aquesta darrera els copsa sota un doble aspecte, afectiu i intel·lectual. Els éssers que el
sistema dels objectes (manufacturats) i, de l'altra, que cada sistema és copsat pel pensament com una transformació al si del grup. Dels tres sistemes,
o indirectament lligades a esquemes classificatoris que permeten de copsar l'univers natural i social en forma de totalitat organitzada. Les úniques
cap cas l'animal, el "tòtem", o la seva espècie biològica, no pot ésser copsat com a entitat biològica; pel seu caràcter doble d'organisme —és a dir, de
col·lecta i el maneig d'informació d'aquest tipus permeten d'adquirir—, copsés el primer en la seva forma retrospectiva, com un mode d'activitat mental
que se sent molt a la vora de Sartre cada vegada que aquest s'aplica a copsar, amb un art incomparable, en el seu moviment dialèctic una experiència
observem la dada viscuda, l'analitzem en el present, fem per manera de copsar-ne els antecedents històrics cabussant tan lluny com podem en el passat,
aquesta opció: la diversitat de les formes socials que l'etnologia copsa exposades en l'espai, presenta l'aspecte d'un sistema discontinu; ara bé,
sota una forma contínua. I com que nosaltres mateixos ens pensem que copsem mentalment la nostra esdevinença personal com un canvi continu, ens
El que és propi del pensament salvatge és d'ésser intemporal; vol copsar el món alhora com a totalitat sincrònica i diacrònica, i la coneixença
mentre circulen, constitueixen objectes del món físic, i poden ésser copsats alhora des de fora i des de dins. La idea que l'univers dels primitius —o
les esmentaré. Shakespeare em deixà atordit. A la primera lectura no vaig copsar tota la meravella d'aquell món, però sí la immensitat. Era com un home
el tornava a tancar. L'obria de nou amb una curiositat punyent. Ça i lla copsava una paraula, una frase; després perdia el sentit de l'oració; després,
que durant molts dies d'agitació i de xivarri. Els solitaris són els qui copsen més intensament la vida. Jo cada dia em recloïa més. Ja no era per amagar

  Pàgina 1 (de 47) 50 següents »