Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i Suècia consideren també que això està a les acaballes. Que costa de	copsar	la veritat sota aquest doll de rumors, impressions, notícies, desigs! Jo
són artistes, això sí", perquè era d'una simplicitat tan gran, que no	copsava	mai la intenció. A més a més, aquelles filles eren el seu amor, la
felicitat que vaig perdre sense arribar a guanyar, que m'escapà sense jo	copsar	-la del tot. No tenc res més que una memòria plena de fantasmes que, com
el rosa transparent i el verd transparent, no hi ha manera de	copsar	-los ni a força de malícia ni a força d'intel·ligència. Enmig de la
d'un pont qualsevol, i només aixecant els ulls per reposar, sempre es	copsa	alguna cosa. Abans-d'ahir fou una bèstia considerable —jo em penso que un
el sermó del Pare Josep —del qual no entenia un mot i només	copsava	la sonoritat absurda— em va semblar una escena de manicomi de les més
i blanquinoses torrades de sol i d'aparells cinematogràfics, podia	copsar	gairebé en la seva puresa primitiva tota l'elegància dels tòraxs maoris
membres espalancats d'aquestes criatures primàries i impúdiques. Quan es	copsen	tals moments, es pot dir que s'aconsegueix penetrar en el sucre tèrbol de
de la vida social col·lectiva. Aquesta continuïtat només la podem	copsar	estudiant el pacífic —però per això no menys viril, dinàmic i entusiasta—
no hauria estat possible que els seus successors del segle XIX	copsessin	el missatge dels segles i es proposessin de dur a terme una tasca
això el seny no dóna una lògica d'acord amb el món real, que evidentment	copsa	, sinó una tendència al compromís, amb perill de derivar cap al cofoisme
Pérez i Ballestar ha definit com una sorpresa davant allò que no podem	copsar	, que se'ns escapa, i que es manifesta com una acceptació sense reserves
i restem corpresos davant seu amb una autèntica incapacitat per a	copsar	-ne les dimensions. Però tan aviat com podem projectar-nos fora de
i mar. Com més lluny aneu d'Espanya millor la podreu	copsar	: lluny d'ella l'aigua és tan alta, que s'hi fonen cel
portes baixes dins murs gegants, que semblen faixes	copsant	riqueses de flors tendreres al sol enceses. Sembla un
moral més que de funció intel·lectual és per a mi la única manera de	copsar	-lo. La qual cosa no vol dir ni molt menys que tota moralitat pugui
el conjunt dels continguts mateixos. Això dificultarà tal vegada	copsar	-la en tota la seva integritat, però ens permetrà al mateix temps
semilíquides d'una gran imprecisió: allò que un hom enlluernat del carrer	copsa	en penetrar a un aquàrium. Enmig de les ombres, agafava autoritat una
De les dormides cabanes i els sumptuosos palaus	copsen	tes notes suaus l'encís d'amigues llunyanes. Abans, ma cambra
roses i el món espurnejar de meravelles, i sols ho	copsaré	dins els teus braços: jo veig el món en la teva pupil·la.
d'una penetració tan aguda per a enfondir en la consciència dels altres i	copsar	-ne les impulsions, potser hauria après l'art enginyós d'adaptar-se a la
de la venjança. La senyora de Torroella obre més els ulls, per	copsar	bé l'horror, l'escàndol que irradien aquell home i aquella dona, sols
i s'incorpora instintivament, fent un esforç per coordinar les idees, per	copsar	la imatge d'aquella Laura desavesada, tremolosa, els cabells embullats i
tant, l'esperit de Laura, errívol endins d'una espiral de torbació, només	copsa	un fragment de frase de Monteverdi, de Purcell, de Lulli o de Scarlatti,
ha vistos junts i amagats. Laura, a través l'emboirament del sobrecor,	copsa	el sentit del diàleg, com si les paraules fulguressin dotades d'una vida
si jo m'enfrontés passivament a la realitat; com si, tot i que la volia	copsar	, no pogués veure-la com a meva, ni opinar o judicar-la, ni pensar que
literatura —dolenta— al volt d'uns "signes no significatius". ¿Podria	copsar	-la intel·lectualment si conegués la tècnica musical en un grau suficient
no m'agradés tant com m'agrada, no hi hauria problema!... La manera com	copso	els continguts en la literatura, i també en la pintura —sempre amb
d'aquells fets és alguna cosa desconeguda i que en la realitat no havíem	copsat	, la versió transposada l'haurà abandonat prou perquè el poguem substituir
desinterès que ens permet d'oblidar que allò "era" la nostra vida, i de	copsar	-ne només l'"aparença" quan ho veiem. Si bé, així i tot, "com
un reeiximent que és, diríem, insuperable. Però, quan ve l'hora de	copsar	aquella cosa inefable que és, en darrer terme, allò que l'"aparença" de
he escrit malament, i que he de tornar a escriure i que, si ho faig bé, ho	copsaré	en forma de paraules. Però no és cert. Puc aconseguir, és clar, uns certs
ni de cap insuficiència de la concentració en l'esforç per precisar i	copsar	el que "veia", perquè pot venir d'una impossibilitat de fer sortir a
una actitud, una expressió, una il·luminació, una situació, de les quals	copsa	la relació sensible i intel·ligible amb l'estructura de l'objecte, que
en què ens situem, l'esforç d'un retratista —ni que sigui Rembrandt— per	copsar	a la seva tela l'expressió més reveladora i fins els pensaments secrets
No obstant això, cap forma d'art no mereixeria aquest nom si es deixava	copsar	sencer per les contingències extrínseques, ja siguin les de l'ocasió, ja
es manifesten en el curs de l'observació etnogràfica. Aquesta darrera els	copsa	sota un doble aspecte, afectiu i intel·lectual. Els éssers que el
sistema dels objectes (manufacturats) i, de l'altra, que cada sistema és	copsat	pel pensament com una transformació al si del grup. Dels tres sistemes,
o indirectament lligades a esquemes classificatoris que permeten de	copsar	l'univers natural i social en forma de totalitat organitzada. Les úniques
cap cas l'animal, el "tòtem", o la seva espècie biològica, no pot ésser	copsat	com a entitat biològica; pel seu caràcter doble d'organisme —és a dir, de
col·lecta i el maneig d'informació d'aquest tipus permeten d'adquirir—,	copsés	el primer en la seva forma retrospectiva, com un mode d'activitat mental
que se sent molt a la vora de Sartre cada vegada que aquest s'aplica a	copsar	, amb un art incomparable, en el seu moviment dialèctic una experiència
observem la dada viscuda, l'analitzem en el present, fem per manera de	copsar	-ne els antecedents històrics cabussant tan lluny com podem en el passat,
aquesta opció: la diversitat de les formes socials que l'etnologia	copsa	exposades en l'espai, presenta l'aspecte d'un sistema discontinu; ara bé,
sota una forma contínua. I com que nosaltres mateixos ens pensem que	copsem	mentalment la nostra esdevinença personal com un canvi continu, ens
El que és propi del pensament salvatge és d'ésser intemporal; vol	copsar	el món alhora com a totalitat sincrònica i diacrònica, i la coneixença
mentre circulen, constitueixen objectes del món físic, i poden ésser	copsats	alhora des de fora i des de dins. La idea que l'univers dels primitius —o
les esmentaré. Shakespeare em deixà atordit. A la primera lectura no vaig	copsar	tota la meravella d'aquell món, però sí la immensitat. Era com un home
el tornava a tancar. L'obria de nou amb una curiositat punyent. Ça i lla	copsava	una paraula, una frase; després perdia el sentit de l'oració; després,
que durant molts dies d'agitació i de xivarri. Els solitaris són els qui	copsen	més intensament la vida. Jo cada dia em recloïa més. Ja no era per amagar

Pàgina 1 (de 50)

50 següents