×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb coquí |
Freqüència total: 54 |
CTILC1 |
havia sabut mostrar-se d'antuvi, per a després comportar-se com un | coquí | , era un odi que s'amplificava, abraçava els francesos i la República | i comença a abraçar-me plorant com una criatura. I després, el gran | coquí | , es treu la bossa, buida sobre els genolls les monedes d'or pispades als | ara girant la seva atenció cap al digne Hugh, "profà i execrable | coquí | ! —Hem dit que, en consideració d'aqueixos drets que no ens sentim de cap | L'erotisme abjecte és lluny, als canyers espessos de les hortes, o a les | coquines | barbisses de l'Onyar, o a les eixorques parets seques dels suburbis. La | albixeres, que poc se les esperava. No, l'amo de Mas Baltrons no n'era de | coquí | amb els que sabien suportar-li els rampells i deixar-lo content. Es | moros, perdut tot l'entusiasme del cas, es deixen batre i agafar com uns | coquins | . —Tornem-hi? —diu el xofer, després d'acomiadar-nos dels frarets del | la fosca ens sembla una manta sota la qual s'està bé. Ens uneix; àdhuc el | coquí | Tjaden m'ofereix una cigarreta i em dóna foc. Estem apinyats l'un contra | acres cada un, és a dir, d'una milla quadrada. L'hipòcrita, el | coquí | , el puta-manyac representant de la Peters us pregava de prendre nota. | petites obligacions, els deures de família i la dèria de les inclinacions | coquines | . Cada u es deu als altres i tots plegats som els servidors d'un afany | Així ningú pot dir que'ls han fet córrer... Mirèu qu'es prou, aqueix | coquí | ! —Vetaquí d'hónt els treya tants de conills...— s'exclamà la Mila. —Jo no | al psicòpata, l'economia domèstica regida així mateix per psicòpates | coquins | , no actua pas com té dret a exigir la nació, quan subvé les necessitats | Catalunya jove d'avui, que com diu de Barcelona el Poeta és vana i | coquina | i traïdora i grollera i amb sos pecats nostra. Heus aquí cap on hem de | dins els rengles del socialisme, aleshores sortit de l'ou i esverament de | coquins | , el nombre de professionals impressors que comptava l'organització era | no hi havia forsa humana pera resistir tanta vianda. Y com era un home | coquí | comensá á moure brega al Farell; aquest al principi se ho prengué ab | 113. Músich pagat no fa bon só. 114. Més hi pert el | coquí | que 'l lliberal. 115. Moltes gotes fan un ciri. 116. Ni | com ell, tan forts, per llevar-la; sinó no seríem més que uns | coquins | , i ignorants de què cosa és bravesa. Prou jo em defensaria si | cor, i amb un mirar de reull, li digué paraules alades: —"Ah | coquí | , he de fer-te tot d'una mal, perquè parles gosadament, entremig | li he d'agrair. Li cal pagar les factures sense plany ni límit | coquí | . No sembla casat ni vidu: com un espectre desfila. Rebequeries, | la crueltat acerba de vèuret humillada als peus de tants | coquins | , y a servitut sotsmesa d'un vil poder que enerva y | havía sospitat sempre'l poble, tractantse d'una prenda tan impropia d'un | coquí | com ell y de vèurehi ara barrejat un cognom que may la Ramona havía | el més baix, més vil i pobre d'aquesta rebel·lió, vas al davant. Ets, | coquí | , de la sang pitjor que corre, puix si et poses primer, és per a treure'n | Coriolà Tanta en tindré, com l'hostaler que es deixa motejar de | coquí | per una malla, tants cops, que no cabríen en un llibre. Que vetllin sobre | de bonesa calmin el teu furor, volcant les escurrialles damunt d'aqueix | coquí | present, que, com una roca, m'impedia arribés fins a tu. Coriolà | tribu, podent brandar ma espasa de justícia! Ofídius Insolent i | coquí | !... [(Ofídius i els conspiradors es tiren sobre Coriolà, qui cau mort: | rates us mosseguen! Cridau, almenys, com el vellet Troca! Cridau! Cridau! | Coquins | , cridau! [(Es gira i, cridant, surt. En passar vora el vellet Troca, | mon senyor, el que llegiu. Hàmlet De calúmnies; car diu ací, el | coquí | satíric, que els vells tenen la barba grisa; que llurs cares són rugoses; | gent així com jo, cal que s'arrosseguin entre cels i terra? Som tots uns | coquins | errants: no en creguis cap, de nosaltres. Vés a un convent. On és, ton | de més sossec! més greu, i més callat que quan en vida era sols un | coquí | neci i xerraire. Anem, senyor: cal dur-vos a una banda. Bona nit mare. | n' hi restavan. Ningú sap á qui se semblava la pubilla, tant n' era de | coquina | y de esperit mesquí. Que ja de petita, petita, tot quant tenia amagava y | de díes el seu pensament, que l'havía fet tant discutir y aparèxer tan | coquina | sense serho, pera entregarse, finalment, com una verjaula que no entenía | d' un setje cruel é inacabable sols podia esperansar la venjansa mes | coquina | d' un cor superbo y malévol. ¿Qué 'n podia lograr de un prímcep malaltís | n' hi restaven: Nengú sap á qui se semblava la pubilla, tant n' era de | coquina | y de esperit mesquí. Que ja de petita, petita, tot quant tenia amagava y | el sentir esllanguiments infinits, com si la seva pobreta vida | cuquina | y miserable, códol gastat, caigués en el gran llach y s'enfonzés en | revellit y séns recursos, va trobarse ademés abandonat per la gent | coquina | que 'l servía, un marit y muller d'edat, que li feyan a l'hora de | que semblava que volguessin riure y no 'n sabessin prou. Y, boy avaros y | coquins | com eran per natural, el van convidar a beure tot desseguit, y el van | —Ey, ey, ey, nego, nego, nego! Tal home hi ha que passa per | coquí | , no més perque la seva pobresa no li permet esmersar tant diner com | som com ell, per llevar-la; si no, aleshores ¿és que serem uns | coquins | , ignorants del que és la bravura? Jo tanmateix lluitaria, si en | Posidó que la terra circumdes, no em manis tal cosa: a pagador | coquí | , coquina és també la manlleuta. ¿Com et podria lligar en | que la terra circumdes, no em manis tal cosa: a pagador coquí, | coquina | és també la manlleuta. ¿Com et podria lligar en presència dels | més encara i, mirant amb mal ull, li digué paraules alades: —Ah | coquí | , t'he de fer tot d'una mal, perquè parles de temerari, enmig | magatzém. Tal hi havia que, pera explicar lo misteri, recordava 'l nom de | coquí | qu' entre 'ls del ofici disfrutava l' Olaguer, y 'l senyalava á sos fills | i aleshores ve quan la imaginació s'arrovella, es torna estreta i | coquina | , com d'estar per casa. No és que la gent, abans, fos menys dura de clepsa | que vós haveu estat mussiú Libori, un saligó i pas un honest home, i molt | coquí | en lus vostres bavardatges! Libo· Mussiu Bernat no | mal un lletrat: {Talis vita, finis ita.} ¡Tant | coquí | y qual lo de un Lort Posat sòn cos com se veu! Es | me busquí, Que pagáren ma hidalguía Dientme ruch y | coquí | : Ruch, per sèrne massa pródich; Tacany, perque tot | Aixís ho vull! [Diriginse als quatre:] Y vosaltres, vils covarts, lladres | coquíns | , y usurpadors superbs... Vosaltres que, alevosament, acomboyàveu aquesta | no havia sabut revenjar-se; i, pera més rabia, fins el Feyu, | coquí | ! no sortí a defensar-lo i estripar-ne algun. En tant, la nit espessa s' | la quantitat astronòmica de la hipèrbole voltairiana. Ah! L'avar! El | coquí | pelut! L'Harpagon!... El fetitxe!... Voltaire no troba prou insults, i li | el qual va anomenar significativament Buffonia. Ah! El | coquí | ! Rudbekia, una bella margarida; Buffonia, una planta | dona de ma vida i em venien a refotre amb política. Per fi arribà. La | coquina | per sorprendre'm havia baixat per la rue Blanchy. Va |
|