DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cor M 39162 oc.
cor PFX 1 oc.
cor SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cor Freqüència total:  39165 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la cretenca Rhea. Amb el soroll que armaven, amb una entrenada i de cor apresa combinació de l'entrexoc dels dos escuts i de les dues espases,
no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no
perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap
esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos "Estimes el de casa, a pesar de ser un bastard escuat", va dir
que demà ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com pasturen enllà les innombrables eugues de Glaucos, les ones,
senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire
aquesta cornucòpia que pesa molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per
tothom sap, en un acreditat institut de teatre, la parella va aprendre de cor l'única assignatura que li importava, i el noi i la noia es varen casar.
punt el meu oncle Lluís Castelló, des del fons del teatre on actuava el Cor de l'Esperança. "Ara resultarà que aquests ximples, amb més o menys
Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en coneix nou,
i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb l'ai al cor, l'atribolada mare. "De berengitis", dictaminava, enmig de
una tal desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com és de cec el cor d'una mare. No adoptava, per un malentès amor, les precaucions adequades,
cal perdonar l'apassionada ceguesa de les àvies. Sí, vaig aprendre de cor l'embolic sencer de les meves fabuloses aventures, al pensionat de la
no paro ni un moment. Aquell beoci va dir que tinc l'ànima de ferro i el cor d'aram, un esplèndid elogi. Em judiques, en realitat, com un simple
d'ella una gràcia tal, una tan especial simpatia, que captivava els cors. Era quelcom com un efluvi, que naixia de la seva ànima i es difonia per
Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a penes si el seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu glatir. Viuria?
es preguntava quasi amb angoixa què s'havia fet de la tendresa del seu cor. No era aquesta volta com al retorn després de la seva primera fugida
com si en totes i en cadascuna d'elles despertés una palpitació del cor de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha tornat!" I ara,
al seu pas, un aire de quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era tancada, però
a la veu, i va obrir una mica més la porta, com si ho fes en el seu cor per l'arribada del fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom
les parets no l'havien acollit com la primera vegada; per què el seu cor no havia palpitat amb la mateixa alegria d'aquella hora llunyana en què
darrera d'aquella aspresa aparent no hi havia home millor. El seu cor era una perla embolcallada amb una pell d'eriçó: havia de saber-se buscar
oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el petit grup dels
no se'n podien avenir. "Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides: tot a cor què vols. L'any passat compraren la finca del Menut. Diu que en donaren
a la nit, en el recolliment de la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la seva humil
creient fervorosa, Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia pura. Durant molts anys Mila del
en cistelles a la matinada des del poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més severs acabaren per
sota l'alè del vent. "És ell!", es digué per segona volta en el seu cor; i es repetí, encara —i ara, allà en les pregoneses més recòndites del
estona, i fins llavors Mila no gosà dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un ocell esverat. Ell ja no hi era, no hi
no feia res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima,
d'ell en silenci, percebent en el seu pit el profund bategar del seu cor. Es sentia paulatinament arrabassada com per un vertigen, com per un vent
flors i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor canta d'alegria." I amb tot, alguna cosa —no sabia què—, tal vegada una
també la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de tornar a passar, i li
voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu cor!" Es sentia, a més a més, tan fatigat i li era tan grata la idea del
es pogué contenir: baixà al carrer i la veié. Estigué lluitant amb el seu cor, que l'hi empenyia amb una força gairebé material. Es dominà, amb tot,
mai ve— ho trobarà tot com estava i tindrà alegria, perquè dirà en el seu cor: ""El meu pare no s'ha oblidat de mi"". I em besarà amb aquest
què una ànima digna pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny,
les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es difondrà el ressò de
aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria sobre la tristesa dels vençuts; eren com una
del Santo tenien posades en aquell casament se n'anaren per terra i el cor se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust. Tres anys havien durat aquelles
haurà de renunciar, mal que li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut pols d'estrelles, i tots els somnis de la seva
collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que torba el cor i el pensament." Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia els seus
i Blancaflor, que la feia estar en silenci llargues estones, amb el cor oprimit, escoltant les acoradores dissorts dels dos enamorats, fins al
final, en què Déu els torna a ajuntar i tornen feliços a llur pàtria. El cor, a Mila, se li dilatava, i es sentia inundada l'ànima de joia per la
alegria. Moltes altres cançons hi havia que havien fet palpitar el seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta alegrar o sofrir, vibrar
enceses en altres carrers inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un cor de veus infantils anava expirant en el silenci. Tot el poble per tots els
seva sobtada alegria. La cançó s'havia esborrat de la seva ment. El seu cor, en la seva alegria, era com un vas desbordant. Tia Càndia, la vella dels
és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho tinc en mi i per sempre." Això
fet llunyana. Estaven sols amb les estrelles, amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la festa de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se
lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com desitjava en el seu cor —també ara— que romangués una estona més al seu costat, encara que fos

  Pàgina 1 (de 784) 50 següents »