×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cor |
Freqüència total: 39165 |
CTILC1 |
de la cretenca Rhea. Amb el soroll que armaven, amb una entrenada i de | cor | apresa combinació de l'entrexoc dels dos escuts i de les dues espases, | no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de | cor | els volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no | perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de | cor | però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap | esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de | cor | . Gossos "Estimes el de casa, a pesar de ser un bastard escuat", va dir | que demà ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el | cor | adormit, com pasturen enllà les innombrables eugues de Glaucos, les ones, | senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un | cor | molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire | aquesta cornucòpia que pesa molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un | cor | pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per | tothom sap, en un acreditat institut de teatre, la parella va aprendre de | cor | l'única assignatura que li importava, i el noi i la noia es varen casar. | punt el meu oncle Lluís Castelló, des del fons del teatre on actuava el | Cor | de l'Esperança. "Ara resultarà que aquests ximples, amb més o menys | Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el | cor | i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en coneix nou, | i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb l'ai al | cor | , l'atribolada mare. "De berengitis", dictaminava, enmig de | una tal desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com és de cec el | cor | d'una mare. No adoptava, per un malentès amor, les precaucions adequades, | cal perdonar l'apassionada ceguesa de les àvies. Sí, vaig aprendre de | cor | l'embolic sencer de les meves fabuloses aventures, al pensionat de la | no paro ni un moment. Aquell beoci va dir que tinc l'ànima de ferro i el | cor | d'aram, un esplèndid elogi. Em judiques, en realitat, com un simple | d'ella una gràcia tal, una tan especial simpatia, que captivava els | cors | . Era quelcom com un efluvi, que naixia de la seva ànima i es difonia per | Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a penes si el seu | cor | , mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu glatir. Viuria? | es preguntava quasi amb angoixa què s'havia fet de la tendresa del seu | cor | . No era aquesta volta com al retorn després de la seva primera fugida | com si en totes i en cadascuna d'elles despertés una palpitació del | cor | de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha tornat!" I ara, | al seu pas, un aire de quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu | cor | ? Allí hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era tancada, però | a la veu, i va obrir una mica més la porta, com si ho fes en el seu | cor | per l'arribada del fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom | les parets no l'havien acollit com la primera vegada; per què el seu | cor | no havia palpitat amb la mateixa alegria d'aquella hora llunyana en què | darrera d'aquella aspresa aparent no hi havia home millor. El seu | cor | era una perla embolcallada amb una pell d'eriçó: havia de saber-se buscar | oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia tristesa al | cor | . Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el petit grup dels | no se'n podien avenir. "Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides: tot a | cor | què vols. L'any passat compraren la finca del Menut. Diu que en donaren | a la nit, en el recolliment de la seva cel·la, davant el Senyor dels | cors | i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la seva humil | creient fervorosa, Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu | cor | sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia pura. Durant molts anys Mila del | en cistelles a la matinada des del poble veí. Tots menjaren i begueren a | cor | què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més severs acabaren per | sota l'alè del vent. "És ell!", es digué per segona volta en el seu | cor | ; i es repetí, encara —i ara, allà en les pregoneses més recòndites del | estona, i fins llavors Mila no gosà dirigir la mirada vers allí. El seu | cor | tremolava dins el seu pit com un ocell esverat. Ell ja no hi era, no hi | no feia res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el | cor | li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, | d'ell en silenci, percebent en el seu pit el profund bategar del seu | cor | . Es sentia paulatinament arrabassada com per un vertigen, com per un vent | flors i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu | cor | canta d'alegria." I amb tot, alguna cosa —no sabia què—, tal vegada una | també la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà desolada; en el seu | cor | meditava amargament què li hauria impedit de tornar a passar, i li | voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu | cor | !" Es sentia, a més a més, tan fatigat i li era tan grata la idea del | es pogué contenir: baixà al carrer i la veié. Estigué lluitant amb el seu | cor | , que l'hi empenyia amb una força gairebé material. Es dominà, amb tot, | mai ve— ho trobarà tot com estava i tindrà alegria, perquè dirà en el seu | cor | : ""El meu pare no s'ha oblidat de mi"". I em besarà amb aquest | què una ànima digna pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu | cor | et demana d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny, | les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els | cors | dels homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es difondrà el ressò de | aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per al seu | cor | com un cant de victòria sobre la tristesa dels vençuts; eren com una | del Santo tenien posades en aquell casament se n'anaren per terra i el | cor | se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust. Tres anys havien durat aquelles | haurà de renunciar, mal que li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el | cor | de Mila ha plogut pols d'estrelles, i tots els somnis de la seva | collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que torba el | cor | i el pensament." Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia els seus | i Blancaflor, que la feia estar en silenci llargues estones, amb el | cor | oprimit, escoltant les acoradores dissorts dels dos enamorats, fins al | final, en què Déu els torna a ajuntar i tornen feliços a llur pàtria. El | cor | , a Mila, se li dilatava, i es sentia inundada l'ànima de joia per la | alegria. Moltes altres cançons hi havia que havien fet palpitar el seu | cor | en les més diverses emocions, que l'havien feta alegrar o sofrir, vibrar | enceses en altres carrers inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un | cor | de veus infantils anava expirant en el silenci. Tot el poble per tots els | seva sobtada alegria. La cançó s'havia esborrat de la seva ment. El seu | cor | , en la seva alegria, era com un vas desbordant. Tia Càndia, la vella dels | és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu | cor | . Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho tinc en mi i per sempre." Això | fet llunyana. Estaven sols amb les estrelles, amb el silenci, amb llurs | cors | i amb els ressons de la festa de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se | lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com desitjava en el seu | cor | —també ara— que romangués una estona més al seu costat, encara que fos |
|