Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

física potser ambigua, és mort i va morir lluitant intrèpid, amb	coratge	, contra un heroi més experimentat i poderós que ell. L'altra figura es
Darrera d'ell hi havia, però, la mà amagada que el sostenia i li donava	coratge	, i aquesta mà era el padrí de Mila, i era també sa mare, interessats tots
del que succeïa, havia bullit en ell amb nou ardor. La sang li cremava de	coratge	a les venes. Reculà i es llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva
en tot engagement, i, com ell també, manquen de gallardia, de	coratge	, per a plantar cara a les inclemències d'una societat adversa.
a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de	coratge	, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el
de cavallers que havia estat Catalunya descobria els valors d'honor,	coratge	, generositat que la petita i enfeinada ciutat on havia nascut no li havia
una gresca, aquí, i forta... Havia parlat dur; la veu li tremolava de	coratge	, i havia i tot aixecat els ulls devers Borra, a la vora ja d'escometre'l.
ni que sigui en s'estiu... Vaig rentar vint anys més quasi d'esma, amb	coratge	, cansada, però sense tenir rues. Me pareixia que amb tanta neteja em feia
Tu i jo, que n'aniríem de lluny! Ara, tot sol, em trobo desemparat i el	coratge	se m'afebleix... ¿No podríem fer una aliança tu i jo? Quer·
ben posats! [(Sospirant.)] Ai, Senyor! Rosa. Cal tenir	coratge	, Júlia! [(Pausa.)] Ara no sé en la forma que es conjumina això.
es tapa la cara amb les mans. Pausa.)] Merceneta.	Coratge	, Ernestina! Procura guarir-te... Qui sap!... [(Recordant.)] Oidà:
prest escamparà l'aurora en el llindar cendrós del firmament; i finirà el	coratge	en qui t'adora. Rosaura /Ara i en l'hora de la mort. Amen\. Ah,
primera vegada el tema del Castell. (3) La Comtessa, plena de	coratge	, exposa la idea del càstig; (4) contesta En Bernat amb decisió.]
Bernat Mon ardiment cap precipici esquiva; som, nit i dia, de	coratge	ple. Com vaixell navegant a la deriva, el meu cavall camina sense fre. No
però Laura sent el terror dels culpables. No! no tindria prou	coratge	per a oferir-se a la mirada límpida i penetrant d'aquell sacerdot, al cap
d'aquella dona que sempre ha tingut raó, la qual l'inculpa de mancar de	coratge	, veritat que irrita el covard i el transforma en agressiu. —És cert tot
És la màxima alliberació. Laura es proposa de defensar-se amb tot el	coratge	, perquè la tragèdia no torni a apoderar-se de la seva voluntat; supressió
havía caygut en gracia als barcelonins. La compassió li doná tot aquell	coratge	que l' admiració li robava. La comedianta 's queixá amargament de la
tot de sobte desvetllat en mi, unes ganes de destacar-me, em van donar el	coratge	d'estudiar les assignatures com no ho havia fet mai. Amb l'amic havíem
a l'altre. He contestat allò que he pogut. A darrera hora reprenc	coratge	i em defenso amb braó, amb pura vèrbola a manca de saber. La qüestió és
les ha descrites tan bé, aquesta mena de sensacions, que hom no té	coratge	d'insistir-hi. Un cau infecte Ja havia començat. Després de la
una mala passada. Ara deu esperar que correré i cridaré. Em revesteixo de	coratge	. Torno a la cambra, miro el malalt als ulls, m'aturo un instant,
Vaig sentir dintre meu que no seria farmacèutic; però no vaig tenir el	coratge	de plantejar la qüestió a la meva mare. D'altra banda, l'oci i la
jo bullia de sentiments filials. Per amor a ella potser hauria tingut el	coratge	de matar el meu pare. No era capaç, en canvi, de seguir uns estudis pels
germà del cor. Quan jo li deia que tot seguia igual, que no em sentia amb	coratge	d'escriure una sola ratlla, colltorçava la testa i em planyia amb una
i força violenta, com el seu pare. I havia estat aleshores que el meu	coratge	havia començat a defallir. A poc a poc m'envaïa una feblesa moral i
covard, i una covardia total —d'home que sent la inutilitat del	coratge	— m'estupiditzava l'ànima. Sinceritat i hipocresia L'heroi per força! Jo
em serviria de fer el valent, si acabaria com un covard? On era el meu	coratge	d'unes quantes setmanes enrera? Semblava que m'haguessin romput el
començar i no sabia per on. El meu propòsit era d'explicar-li la crisi de	coratge	que travessava després de la meva passió per la francesa, passió que
meves explicacions, jo les hi acabava de prometre. Em vaig revestir de	coratge	, i un instant, fent el cor fort, em vaig sentir capaç de dir-li-ho
confessió, i en lloc d'això... No era vil allò que jo havia fet? Sense	coratge	per a contar les meves vergonyes, m'havia emparat en les intimitats de la
d'una manera abrupta, inhàbil, intemperant. Sovint es necessita un gran	coratge	per a ésser vil. Però el coratjós de mena i el cínic saben revestir de
fines ni literàries, sinó l'escomesa abrupta, que ella repel·lia amb un	coratge	insospitat que m'irritava. Ella em rebutjava i tenia més força que jo.
la idea del suïcidi tornava a presentar-se'm, però ja no tenia	coratge	d'afrontar-lo. Moltes vegades ella —no ho dic pas per excusar-me— em portà
El seu dolor no tenia límits. Jo, per reconfortar-la, vaig simular un	coratge	i una fe que potser no he tingut mai. Li vaig ocultar les veritables
de vi de la Selva. Vaig menjar i beure de valent. L'àpat em tornà el	coratge	. Feia bon temps. El mar, or i plata sota el sol de migdia, cascadejava i
Jo esmorzo abstret, no sé què menjo. L'amic em veu preocupat. "Tant de	coratge	que tenies?", em diu. Suposa que estic impressionat per la imminent
vergonyós. He vist el gran home, i la senzillesa del seu posat m'ha donat	coratge	. Ja no em veig mal vestit ni polsós. —Jo diré poca cosa, fa l'amic.
Hi anirem a peu? És molt lluny. Ara ja hem adorat Mistral, ja no tenim el	coratge	de l'anada. Veurem quant costa el tren. Tarda de diumenge a Sant Remigi.
vegada un vagabund nietzschià, un pària revoltat. Tenia aquesta mena de	coratge	verbal perquè, en una forma o altra, no li mancava la subsistència de
el silenci. —No et veig gens animat... —No sé, no és que hagi perdut el	coratge	, no. No t'ho pensis pas. Sóc el mateix d'abans. Als seus ulls hi havia
ja ho veig. Aguantaràs ni que et moris de fam. —No m'hi moriré. —Tens	coratge	, vaig adonar-me'n el dia que et van robar. ¡Ah, si no fos aquest
t'ho has fet? —va preguntar-me amb llàgrimes als ulls. —Deixa estar. Amb	coratge	un home se surt de tot. La cara li prenia un color rosat, fugien tots els
no arribaria a l'ànima. Jo no patiria. Aquesta sensació em donava un	coratge	inaudit. Què importava la fam? què significava dormir al ras? El risc no
a casa. Li vàreu ser molt simpàtics. Viatjar tota la nit a peu, quin	coratge	! La dona em sembla intel·ligent, bona. Que el seu marit li parlés de
no m'acomiadava. Vaig tornar sota el mateix arbre, però no vaig tenir el	coratge	d'ajeure'm. De tant en tant ell em mirava i jo a ell. Jo estava satisfet
un captaire, si cal. Vull saber què és això. Això potser no tindré	coratge	d'afrontar-ho mai més. Ara el tinc. Però, què és això que em
gorja profunda, i el seu ronc era com una força estremidora que infonia	coratge	. Era com la companyia d'un gegant, d'un ésser de gran puixança la sola
també? Val a dir, però, que generalment la seva experiència li infonia	coratge	i que a darrera hora sabia trobar gairebé sempre un llit de fenc o de
comprendre el repte de Josep. Allò era massa fort per a mi. Tot el meu	coratge	em va caure als peus. Però vaig dissimular. Josep ja picava. Va esberlar

Pàgina 1 (de 49)

50 següents