Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
corb A 295 oc.
corb M 694 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb corb Freqüència total:  989 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la cítara, un cervatell, una cabrella o un petit de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva flor, el llorer el seu arbre, i
pels Diòscurs. Sigui quina sigui la veritat, a nosaltres ens agraden el corb, la cucala, la gralla i tots els altres còrvids —que són forts i sans i
devers la branca més alta, no hi veu sinó un trist corb d'ulls vermells i negres ales. maleït siguis el corb
un trist corb d'ulls vermells i negres ales. maleït siguis el corb maleïdes les llançades, maleït siguis el rei
alta que el dematí, on desperten les campanes "No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles, maleeix-te a tu mateix
a plorar-te, ningú no espera el teu cor sinó el corb de negres ales." Potser en aquell moment, quan escrivia això, encara que
buides, quan sóc fora del temps. Després vindran els corbs, als quals agraden els ulls, sobretot: abans de perdre'ls,
bé de germans, els donen garrot i els pengen, que els corbs se'ls vagin menjant. Ai Castella castellana, quins
ni oli per a cremar els esparvers i les garces i els corbs que se'm van menjar, i que el ventre de les mares no
i llur cant callat s'encrosta en les cases. ...Rodones de corbs volten les arenes, tot flairant la mort que
rialla i amb una falsa sordina de compassió que es produeix en un vol de corbs, quan el més tafaner i el més desarrapat ha descobert l'existència d'una
mortes, i fan aquesta sentida d'ànima morta, amb la qual ni els corbs hi volen saber res. El pis de Frederic tenia tot l'aspecte d'una cosa
funerària, una blancor de neu, i en les ales de corb del cabell seu ressalta la divina pal·lidesa. Trista
amb infinit anhel en el desert del món una claror i esper el corb que em porti cada dia, com únic aliment, el pa d'amor.
del sud-oest dels Estats Units, que viuen de l'agricultura, consideren el corb sobretot com un lladregot de jardí, mentre que els indis de la costa del
dant, marta, castor, pecan), ocells "terrestres" (àligues, esparvers, corb, cornella), ocells aquàtics (grua, garsa, ànec, polla d'aigua) i
silvestre" (/Stanleya\)-gall silvestre; /katchina\ (corb-papagai; pi-pollancre); llenya per a cremar-coiot; un grup de quatre clans
irrisòria: la gent del llop no poden criar aquest animal, ni els del corb llur ocell epònim, i hom diu que els membres del clan de les granotes
per elements del mateix tipus: cocodril, hiena, lleopard, babuí, voltor, corb, pitó, icnèumon, granota, etc.. I poden ésser, també, heterogenis, com ho
o Robert, la polla d'aigua Gérardine, l'òliba Claude, el duc Hubert, el corb Colas, el cigne Godard... Aquest darrer nom feia referència també a una
es veu se podrá dir desdemá cuant mos pregunten "qué menches" alló dels córps. "Carn, carn, carn." Pio. Dimóni! Teresa. Vosté per
Sóc una carronya immunda! Mireu, les mosques em cobreixen com un vol de corbs! Piqueu, foradeu, perforeu, mosques venjatives, obriu-me la carn fins a
la descripció es basa sobre la mètrica d'un espai-temps quatridimensional corb, que dóna compte automàticament dels efectes de la gravitació i del paper
sòlida virtut, prou me n'adono; no pas res més que una costella corba per la seva natura, més torçada, com ara ho veig prou
cap al mar, que es retira, llur marea. Tot seguit vola un corb, sortit de l'arca, i al darrera del corb una coloma,
Tot seguit vola un corb, sortit de l'arca, i al darrera del corb una coloma, missatger menys incert, i se l'envia, un
per fi, pacífica i tendra. El vent havia minvat, el sol es va pondre. Dos corbs passaren damunt nostre i llurs ales xiularen com si s'esquincés un teixit
-ne Déu. Però no te'n surts i et tortures. Et passa el que va passar al corb. —Què li va passar, al corb, Zorbàs? —El corb, diuen, abans caminava
i et tortures. Et passa el que va passar al corb. —Què li va passar, al corb, Zorbàs? —El corb, diuen, abans caminava bé, correctament, com un corb,
el que va passar al corb. —Què li va passar, al corb, Zorbàs? —El corb, diuen, abans caminava bé, correctament, com un corb, veges; però un dia
al corb, Zorbàs? —El corb, diuen, abans caminava bé, correctament, com un corb, veges; però un dia li va passar pel cap, diuen, de caminar engallit, com
la mantellina, aparegueren els seus cabells, brillants, d'un negre de corb. Em donà una llambregada i somrigué. Els ulls tenien una dolçor salvatge.
envellir, no, no ha envellit, és un ogre, té els cabells negres com el corb, trenta-dues (número 32) dents, i porta un clavell a l'orella.
que feia olor d'encens, i me'n vaig anar. S'havia fet fosc. Dos o tres corbs tornaven, de pressa, a llurs nius; les òlibes sortien dels forats dels
tres monjos indignats. Aferrats a les barres del balcó, grallaven talment corbs. Parlaven d'Anglaterra, de Rússia, de Venizelos, del rei, amb passió. El
l'havia brodada, i amb aquests cabells, que llavors eren negres com de corb. Jo, aquí on em veus, voltava amb el Pavlo Melàs, pels roquissars de
I a través de les canyes del pati es veia, enllà, la mar avalotada. Dos corbs ben nodrits baixaren volant d'una figuera i es posaren a caminar damunt
àngels i s'emportin la seva ànima! —Caram, mireu el vell Zorbàs caçant corbs! —digué Manolakas—. S'ha quedat vidu, pobre, convidem-lo a fer una copa
invencible. Vaig resistir, no em volia adormir, vaig obrir els ulls. Un corb s'havia ajocat, davant meu, sobre el penyal, al bell cim de la muntanya.
em semblava un mal averany, vaig agafar una pedra, la hi vaig tirar; el corb, tranquil·lament, lentament, estengué les ales. Vaig cloure de bell nou
segons que dormia quan vaig llançar un crit i em vaig alçar d'un bot. El corb encara grallava damunt del meu cap i se n'anava. Em vaig recolzar a la
em vaig despertar sobresaltat. Vaig veure, encara damunt del meu cap, el corb que se n'anava. Els meus llavis regalimaven verí. Vaig girar la mirada
hagi vist en ma vida. Era com una salimandra immensa i fosca. El crit del corb l'anunciava. Un home estrafet, vestit de pelleringues, que gambava de
tan distintes com el cavall de tir pesant belga, els ponis gal·lesos, els corbs noruegs, la llargaruda raça Kattywar, etc., que habiten les parts del món
aquest tossal hom diu que hi cria des de temps immemorial una parella de corbs, i d'aquí li ha vingut el nom al poble. El corb senyoreja en l'escut que
una parella de corbs, i d'aquí li ha vingut el nom al poble. El corb senyoreja en l'escut que veiem en un edifici bastant considerable, situat
l'home en la terra ha creat i cercat la poesia, amb l'anhel d'aqueix corb d'un conte esquimal que, en la nit eterna, incapaç de trobar aliment,
poblen el nostre camí. En l'aire el travessen, enrogallats i estridents, corbs que planen damunt les carronyes abandonades. Quilòmetres i quilòmetres de
de la novel·la i de la història, menes de projeccions planes d'un món corb i lligat, de què el fulletó, nascut aleshores, en les seves volutes
indrets de sobre les temples; i després aquelles trenes d'un negre de corb, llustroses, luxuriants i naturalment rullades, demostrant la plena força

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »