Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no	corba	i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem
esfilagarsada, les espatlles molt amples, plegades endavant, gest que li	corbava	l'esquena i produïa la impressió de força bovina, els cabells llargs,
l'extrem del qual anava, en posició vertical i amb una certa tendència a	corbar	-se com mitja lluna, un ben esmolat coltell. Fou arma de peons, molt
la cara, terrosa, els ulls, sense vida; tot ell estava arrugat,	corbava	les espatlles, semblava un filferro torçat i vestit de vell. I era tan
moelle épinière sentia dolorosament disgregar-se la meva, se'm	corbava	l'esquena, un brogit sord, com de qui s'enfonsa en una regió de tenebra i
Demanaré que em deixin trepitjar, com feia de petit al poble... M'havia	corbat	a la feina, enfonsat en els meus pensaments. M'havia oblidat de l'hora,
Vaig posar-me tivant, en actitud de repòs, després de tanta estona de	corbar	-me, i vaig estendre l'esguard. ¿Quant de temps feia que no havia aixecat
amples terrasses segueixen el dibuix ondulant del riu, amb el qual es	corben	; rengleres d'arbres gegants, de color rossenc, li fan la guàrdia, dòcils
gent de mà d'obra, amb els ronyons doblegats, malmesos, que es	corben	encara per saludar l'amo; ella està encarregada de purificar la propietat
acaben de daurar-se i d'endolcir-se. Els anys i les fatigues li han	corbat	una mica les espatlles i és ossat i eixut de carns, la cara cantelluda,
i un llibre a les mans. Devegades sospira i coneixedora d'un secret es	corba	sobre el malalt contemplant-lo amb un sentiment de respecte i emoció.
cridaren estridents. En mig de la primavera un eucaliptus gegantí es	corbava	sinistre, anguniat, amb totes les seves fulles tremoloses. Per la
cathedra, la taula magistral. Darrera seu la paret s'enfonsa i es	corba	com un absis. Una porta s'amaga al fons de tot, en la penombra. Poc abans
la Catarina s'apressà de recollir-lo i ansiosament les dues dones es	corbaren	davant el llum del quinqué desitjoses de saber detalls que expliquessin
aquí perquè jo em torni vell com ella. Ja no es mourà mai més. Vol	corbar	-me, arrugar-me, enfredorir-me, esgarriar la meva intel·ligència per
els fills d'Israel, i que havia esguardada l'aflicció llur. I ells es	corbaren	, i adoraren. El primer envit [V: 1-VI: 1] Després d'açò, Moisès i
a Egipte, ferint l'Egipte i alliberant les cases nostres." I el poble es	corbà	, i adoraren. I ells sortiren, i talment feren els fills d'Israel: segons
i nacions se t'ajupin. Sies senyor de tos germans,	corbin	-se a tu els fills de ta mare. Qui et maleïrà, maleït sia!
amples, obertes com coloms a punt de volar. Els vells convalescents,	corbats	per l'edat i les xacres, el còs mal segur, les cames fluixes, les
massa asseguda, li aproximava la barba prominent al nas ganxut, que s'hi	corbava	quasi al damunt com un bec d'àliga sobre la presa que va a devorar. Un
preparar-se a un càstig imminent. El vent càlid, a cada cop més impetuós,	corbava	els arbres, arrencava branques, s'enduia les fulles. Amb les fulles
¿No us hauria agradat de corejar aquesta tonada? En peu, treballador	corbat	per la misèria, l'hora del despertar ha sonat, en
ulls, com si assistíssiu a un autèntic miracle: En peu, treballador	corbat	per la misèria, l'hora del despertar ha sonat, en
el flequer de Saint-Cyr-sur-Morin, baladreja: En peu, treballador	corbat	per la misèria, l'hora del despertar ha sonat, en
En el camí de retorn al poble —en silenci— noto que la seva esquena es va	corbant	. Agafa aquell aire una mica geperut dels caçadors que no han matat res.
claríssima i la quota de la mensualitat en la lletra rodona més ben	corbada	de què foren capaces les meves manetes. Aquestes iniciatives foren
però el procés intern us va desinflant el cos, el deprimeix i el	corba	, el depaupera —i a la fi us veieu com un pneumàtic esbotzat i fluix.
mil·límetres de llargària. Quan se les posa sobre una superfície llisa es	corben	en forma d'arc i, desplegant-se amb un moviment brusc, fan un salt. Quan
quan són madures, fan uns foradets al fruit i surten a l'exterior, es	corben	i, allargant-se després bruscament, salten a terra. Si els fruits no han
Els brots atacats s'engruixeixen més que els normals, creixen poc i es	corben	. L'atac sobre els fruits no és gaire corrent; s'hi observa, però, algunes
serà així. I els dies s'aniran escolant amb aquesta monotonia i t'aniràs	corbant	sobre la terra i corsecant. I ell et deixarà (a penes si pot arrossegar
es clavessin al paviment. Passen ben equipats; l'esquena viril no es	corba	al pes de la gran motxilla plena, a l'extrem de la qual les casseroles
tombant per un carrer on vaig veure la gran cúpula negra de Sant Pau,	corbant	-se cap a mi de més enllà d'un bròfec edifici de pedra que un vianant em
i n, el so de © múltiple, el qual es produïx	corbant	la punta de la llengua i fent-la vibrar algunes vegades sobre els
sap, doncs: saber, sabem, etc.; corb, doncs: corba,	corbar	, encorbar; adob, doncs: adobar. (V. §§23 i
(pron. fret) i fredor, corb (pron. corp) i	corbar	. Cp. Clar (pron. cla) i claror. 132. I. Amb
emmustigar-se i mustigar-se; encorbar i	corbar	; enagrir i agrir; enllitar-se i allitar-se;
del formigó precomprimit per a les voltes, de la urea sintètica per a	corbar	la fusta, de la bakelita per a fer taulers enguerxits inamovibles... ¿amb
obrir el reixat, es tensés una cadena i es posés en moviment. Les ales es	corben	en nerviosos plecs ondulats fins a portar les seves puntes extremes vers
fulles d'acant del capitell corinti romà arrancaven gracioses del fust,	corbant	-se lleugerament; s'elevaven i després elegantment es tombaven; les fulles
tres pams de distància (fig. 56). Al volt d'aquestes estaques es	corben	les barretes de ferro, les quals han de tenir les llargades del següent
les taques esvaïdes dels pòmuls de les conques, de l'ample front ben	corbat	, centrades per la rosa te dels llavis contrets. August de Vallclara, las
oliós, dens. Els olivars, carregats d'humitat, han quedat inclinats i	corbats	pel pes. Les platges obscures prenen, al lluny, dins de l'emboirament de
amb l'estrop al muscle la corda de llevant accentuaven l'esforç,	corbaven	l'espatlla, enfonsaven els peus descalços en la sorra. A mesura que la
claus plantats al carrer. Entre aquests claus hi ha una quaderna. Vol	corbar	aquesta quaderna un pensament. Fa un foc petit, de flocs, al costat de la
—que jo vaig preguntar-li." "—Perquè tinc por! —digué el gos,	corbant	-se sobre el seu propi cos." —Però vostè parla amb els gossos? —Sí senyor
les massoles, els ferros de canal i d'obrir; per a	corbar	fustes al foc, de les gafes i els anells; i per sostenir
l'ambient, cobrien el sòl d'una polsina daurada. Homes que es cuidaven de	corbar	les fustes al foc al costat d'una llarga foguerada, tenien els taulons en
quan el tingueren al costat es posà a lladrar tot reculant. Un home	corbat	pels anys però amb la mirada viva, espellifat i brut, sortí de darrera
nomenant-se pomposament modernisme. Tot es contorsiona i es	corva	; desapareixen les línies escaients del renaixement català i del gòtic, i

Pàgina 1 (de 6)

50 següents