Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

moment", va contestar el jove. "Deixa només que m'acabi d'arreglar la	corbata	." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la vella senyora. "I no
com sabó d'afaitar, mitjons i samarretes, encenedors, impermeables,	corbates	, tot plegat alternant amb parades de llibres pornogràfics i marxistes (en
es veu gent ben vestida, noies elegants, capells (d'home, no de dona) i	corbates	. La Dépêche d'ahir descriu les formidables batalles del
del tronc, de l'abdomen, es redrecen amb posat satisfet, es treuen les	corbates	, es descorden les americanes, un d'ells fins i tot encén una cigarreta.
la mà: —Aquí, aquí! Ell ho aprofita per a afluixar-se el nus de la	corbata	mentre la veu segura d'ella mateixa, immutable a despit del tràngol,
El mira, mira els altres dos individus, un dels quals aclareix: —La	corbata	! Se la torna a estrènyer i l'home de l'uniforme es redreça amb esforç per
taula on ara l'ordenança, dret, subjecta l'individu arribat de nou per la	corbata	. L'altre, totalment recuperat pel que sembla, s'hi interposa i
banda dreta, on piquen desesperadament mentre l'ordenança, abandonant la	corbata	del seu antagonista, corre cap al vell. Tanca els ulls i es tapa les
meditació pública. Un dia ja no era sorprenent el pentinat amb ruf ni la	corbata	de cent volts, i en els salons els joves fumaven cigars, com la gent més
una ombra entelava la blancor de vori de les camises ni de la complicada	corbata	que voltava el coll de Jeroni, sempre enfredorit, amb múltiples tombs de
Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la	corbata	: seràs un poble, caminant entre una amarga
tirar al dret sense escurar-se les ungles ni adobar-se el llaç de la	corbata	. I la goleta, ultra oferir-vos la vida comercial i moral de les illes,
mitja dotzena, una altra mitja, i després tots plegats. Nus o amb coll i	corbata	entren i surten del mar com si tal cosa. Damunt del lagon floten
Hi ha un senyor grassíssim, amb el tors nu, amb coll de cel·luloide i una	corbata	mullada i encastada als pèls del pit. Aquest subjecte és el pastor
guarneixen a l'europea en una forma manicomial. Hi ha qui duu coll fort i	corbata	, però amb la camisa fora els pantalons i amb els peus invariablement
de tenis que, malgrat la flonjor de la lona, els fan un mal terrible. Les	corbates	de color de fel i de color de coure pengen sota els collars de frangipan
sífilis, mentida, política, indústria i comerç, i tot això sense coll ni	corbata	i amb les ungles brutes. Darrera de la seda dels cocoters i el cristall
vesteix amb molta negligència. Porta ulleres, el capell deformat,	corbata	negra i descolorida. D'una de les butxaques de l'americana li sobreïx un
Gastava poc. Després, portava un nus escanyolit. [(Assenyalant la	corbata	.)] No era un xicot del dia. Imagina't: li vaig dir que es posés el
però ella estava ben xiflada... I, en una paraula, jo he vist s'agulla de	corbata	amb un brillant que ella li va regalar. —¿Un brillant de ver? —I bastant
a en Quimet, però he conegut un senyor, fa pocs dies, que té coloms amb	corbata	... Vaig dir que havia fet ben fet de callar perquè només em faltaria que
Quimet em portés coloms d'una altra mena. I en Mateu va dir que aquella	corbata	eren plomes arrissades al mig del pit, com un regueró, totes de setí. I
al mig del pit, com un regueró, totes de setí. I que els deien coloms de	corbata	de setí. I va dir, si en Quimet no estigués tan distret amb les coses que
de tenir la ploma pentinada avall, la tenen pentinada amunt i són els	corbata	xinesos. I va dir que ja es feia càrrec que devia ser molt pesat
coloms... quaranta parelles de coloms: vuitanta... De tota mena. Coloms	corbata	de seda i coloms amb les plomes pentinades enlaire que semblaven nascuts
Mateu i a la seva espatlla se li va posar, sense remor d'ales, un colom	corbata	de setí i jo no n'havia vist mai cap, però tenia plomes de tornasol i
em trobes?... Rosa li passà els dits per la camisa i el llaç de la	corbata	, li arreglà el cabell esclarissat; Frederic s'ho deixà fer com un conill
el cap com fan els fotògrafs: —No, no et trobo malament; però, una	corbata	com la que duus, pots estar segur que jo no la toleraria... I ara que hi
que Rosa Trènor era una persona deixada i impossible. En fer-se la	corbata	, sentí com una humiliació, contemplant el seu coll suat i amb ombres de
canviar el coll. Malgrat aquest sentiment, Frederic es féu el nus de la	corbata	amb una desmenjada coqueteria. Una altra humiliació li oferien les seves
El jove va seure en un sillonet baix, i es començà a desfer el nus de la	corbata	, i es començà a treure la roba de mica en mica per substituir-la per la
taques; don Tomàs duia el coll de la camisa descordat, i en lloc de	corbata	es mig embolicava en un mocador de seda d'un color perdut i sofert.
a la tintoreria, unes pochettes vaporoses de colors clars i unes	corbates	metàl·liques, amb una agulla d'or al nus i una dent —probablement d'una
en pogués treure, perquè Guillem tenia set de dur bons vestits i bones	corbates	, de sopar en bons restaurants i dormir amb dones de primera. El menyspreu
seu egoisme; amb ella tenia confiança; li consultava des del color d'una	corbata	a una orientació d'ordre moral que s'havia imaginat d'emprendre. Rosa el
més excèntrics i més plens de simpatia. Es prenia l'etiqueta, les	corbates	i el coloret de la manera més seriosa. Era romàntic, criatura i una mica
el rosa, tot el misteri de la font del Palau Nacional, li esquitxessin la	corbata	de ballets russos, de llàgrimes de nereida i de bromera de l'altre món.
al bridge, posar fills al món perquè sí, perdre una fortuna i estrenar	corbates	. Tota la resta era dilapidar el temps. Encarat amb les runes, el seu
una mica. Li feia fàstic el bridge, els fills, la fortuna i les	corbates	. Sentia la solemnitat dels arrossos i les amanides rurals, la gràcia dels
topat els nassos del suïcidi a les costes de Garraf, aguantant damunt la	corbata	tot el coloret que s'escorria d'unes galtes. Pat explicava aquestes coses
veure que no hi donem cap importància, procurem confeccionar un nus de	corbata	ben correcte i escrivim uns versos que fan plorar les senyores més
vegada a la vida, se'n pot riure dels nostres versos i de les nostres	corbates	; ell accepta com una gràcia celestial el somriure d'una dona que es
a la lluna d'un mirall, va semblar-li grossera; les mans tosques; la	corbata	ridícula; el vestit lamentable. I mentre que Laura es sentia com
pogut aprendre de fer de senyora i que menja prop dels fogons amb gipó i	corbata	, mentre que el germà seu en un cadiral esculpit, voltat de motllures i de
trenc d'alba; d'altres, a l'hora de dinar; planxava els seus vestits, les	corbates	de Tomàs; es transformà les robes; seguí tot el museu episcopal,
de la plaça. El pare, ofès, passejava al costat del doctor Grau; duia la	corbata	de dol amb què volia significar a ulls de la gent el seu propòsit de
millors ciris per als funerals. El senyor Llibori es va comprar una altra	corbata	; Ventura, la mitja senyora, un mantell de crespó. El gendre, cada dia més
vespre del concert; l'excessiva recerca del vestit de Pere; aquell nus de	corbata	, d'home que vol agradar; la mirada de vanitat satisfeta, en seure vora
posar en antecedents. Justament se n'anava el senyor Llibori, amb la	corbata	de seda i el capell, malgrat ésser dia de feina. Però en consideració a
Corachan, molt a la vora de casa—, tal com anava per Sarrià, sense	corbata	ni mitjons i amb espardenyes. Quan vaig preguntar per ell, em van dir que

Pàgina 1 (de 27)

50 següents