Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I, de fet, potser la injustícia és el pitjor dels desordres, perquè	corca	i corromp el fonament mateix de l'ordre, que és, si hem de creure el
de formatges reclosos en una cambra hermètica, de fruites pastoses i	corcades	, d'entranyes i de carns en fermentació... Ell es treu el mocador, se'l
segles. És refractari a la passivitat, la pitjor de les malures que poden	corcar	i malmetre els pobles. S'enfonsa, es retorna, cau, es redreça, en un
d'aurora de les canyes. Paisatge amb figures Dos reactors	corquen	el cel. S'enfilen fins a injectar l'agulla de polsim
Havia cregut poder alliberar-te de la hipocresia que et volta, que us	corca	tots; ensenyar-te a respirar, a riure, a prendre el sol, a collir unes
i les mans. Però avui necessita donar pastura a l'altra passió que la	corca	: la gelosia. —Com trobes la nostra Laura? —fa així que arriben a la porta.
un hom s'adona de seguida que la societat valenciana del Cinc-cents era	corcada	per mals de difícil esmena. Les "males voluntats" que quedaren pendents
i dia i que no deixa sossegar al que la porta dintre com un corc que el	corca	, resulta que En Ramon Llull vegent-se condemnat a no poder ésser diví i
que és allí on En Comelles s'hi clava com un corc per a veure si les pot	corcar	i destruir des de les muntanyes de Berga, que és allí on ell va anar a
dient el que hi ha de bò i de dolent i explicant de la manera que	corca	la fusta del pensament català que es fort com un roure i matarà el corc
com tenen i veient-les tan clares com nosaltres les deixen atacar i	corcar	per les hipòtesis de la filosofia septentrional que es presenten cobertes
unglades del temps i dels homes, per a tornar-les a apedaçar. Allí es	corcava	, allí es foradava, i es fabricaven anys i panys. Una figureta de fang,
veles; an els altres els pengen els braços; an aquets el sol els ha	corcat	; a molts, com un barco vell, no més els queda l'ossamenta; però els queda
Si no és un convent, serà un palau que vagi caient, de pedra en pedra,	corcat	pel temps i per la dissort? Aquesta remor que se sent, serà la dalla de
l mar és opressor, ja desde ls temps faulosos, les furga, les rosega, les	corca	, pera aixamplar els seus dominis, i aquesta lluita d'elements d'una cosa
el penyal và a la font o la font và a trobar al penyal, arriba que s van	corcant	, i els corcs es van tornant baumes, i una bauma, per tot arreu, sempre és
és cosa meravellosa. El mar fa mal, però el fa bellament. Mallorca es	corca	, però am dignitat. L'aigua rosega sense pietat un dels bocins de planeta
pas, alçant-se tan alt com era. Al destapar la gàbia senzilla, de canyes	corcades	per sols i pluges, no sabien què fer-ne de la paperina. Però el vell
d'abundància. Però, fins i tot llavors, cal vigilar que les bigues no es	corquin	i que els murs no s'esberlin sota el pes feixuc de la prosperitat. Si els
amb la santa idea que podeu suposar. Ben cert que els nostres hostes,	corcada	la creu, mantingueren la imatge —que era el més important— en el lloc de
algunes hores perdut en l'ombra i oblidar així la humitat i l'enuig que	corcaven	la llar. Però si encara açò no fos prou atractívol heu's aquí la façana
son enginy, però després, en arribant a casa, una amarga tristor li	corcava	l'ànima. Què n'era la causa? Ella mateixa no ho sabria explicar. Es
la reparació del navili, els seus tripulants, sentint que el tedi els	corcava	i que malgrat la brevetat de la vida el temps s'escolava lentament,
desconegut. Embolcallats entre drapets i murs que la dolor i l'enuig	corcava	, era agradós romandre una estona —després que el dia ha fugit com un
son cap es decantava sobre el pit com volent considerar una dolor que li	corcava	l'esperit? Molt sovint son cap s'havia redreçat, fent un ràpid moviment;
Sense respecte no podem sentir l'alegria del nostre treball i ens	corca	l'enveja del treball dels altres. L'home voluntàriament incapacitat, el
gloriós Cervantes, diu a l'heroi que es deixi d'aquestes vacuïtats que li	corquen	el cervell i li desnaten l'enteniment, vet aquí que es presenta i apareix
vella sense calaix, que degué morir estavellat i ella mateixa és ben	corcada	i plena de xacres. I davant de la taula un antiquíssim i ample silló amb
no sé quantes centes cargues de carbó, perquè tenia una taca que el	corcava	i no havia de tardar a morir; l'àvia, per això, no va gosar; li feia
menjaven els paràsits, ha desaparegut gairebé completament. Els arbres es	corquen	plens de formics i d'animalets. Abans plovia més que ara. Els llevants de
picotegen a l'entrada, el salobre cau de les parets, les fustes s'han	corcat	. Sobre Torroella, al castell de Santa Catarina de Montgrí, hi estigué
esdevingué pres d'una forta inquietud; sos petits ulls oblicus semblaven	corcar	-se per un intens sofriment interior. —Ah, ve't aquí el secret! tu estàs
i l'ofega l'onada del retorn; aleshores, ja ha passat, ja no ens	corca	; no té cap altre poder sobre nostre que el purament exterior. Els lloms
per a ruïna verge, i patí sota el poder d'un fons privat, fou traslladat,	corcat	i enllosat sota tot de gent que se'n va amb l'amor a una altra part,
de l'amargura i es crema la vida de l'ésser, el qual es re-seca i es	corca	com si fos víctima d'un re-mordiment (noti's que si en aquest darrer el
robust d'home modern, que no pas ell, el propi August, intel·lectual	corcat	pels pensaments i els sentiments, que martiritzen el viure quotidià i que
amb insistència d'idea fixa. I una barrina de foc li torturava l'ànima,	corcant	-li la voluntat, amb el torterol de l'insomni martellejat pel dubte. Sentí
i la d'ell, tan esquerpa i malaltissa, pobra ànima d'intel·lectual adust,	corcada	i treballada per milers de llibres devorats i per milions d'idees
equilibri delectable, terriblement enfollidor, que atreu i subjuga l'home	corcat	i esterilitzat per les exhauridores disciplines intel·lectuals, com jo.
al cor tempestejat d'August, al seny assedegat de tendreses de l'home	corcat	per tants experiments intel·lectuals? Tot, menys la veritable amistat! I,
part d'especulació. Les grans jugades no es feren pas amb coses que es	corquen	i es malmenen, sinó amb coses de més duració. Els pagesos podrien ésser
escrofulosos i dèbils, amb els ulls ensorrats en les conques orbitàries,	corcats	per l'escròfula, veïns de la tuberculosi, pròxims a morir; i quantes
emmenar-les cap a la casa. Redossat a la façana hi havia un banc de fusta	corcat	pels anys i guerxat per les pluges. El gendarme hi posà un peu damunt,
Faena fuig. Es menjaría la condomina. La fusta que naix pera creu no 's	corca	. La fam, el trau a solejar. Li fará fer randa sense boixets. Finestrat ni
i a tothora sabé retre culte a l'amistat. Si hagués estat una persona	corcada	per l'ambició política, en qualsevol partit hauria pogut ésser-ho tot,
o de caixal? Lo mal de dents pot venir, o bé de	corcar	se una dent (caries), o bé de ferse un tumoret (acumulació de pus que
de grosses amigdales i vegetacions adenòidees; les dents de llet es	corquen	tot seguit i es cobreixen d'un engrut negre; els incissius superiors
a mesura que envelleix, fins a esdevenir inútil. La fusta es podreix o es	corca	; el ferro s'oxida, desapareix. En canvi, el ciment armat augmenta
triomfant o en candidat derrotat, d'un districte aparentment bucòlic però	corcat	per les fines guineus i els baladrers borinots del localisme. La cosa va
temps funcionava amb reparacions inútils, i que aleshores ja s'estava	corcant	i feia crac, per culpa potser de les pressions que enllà de la frontera

Pàgina 1 (de 5)

50 següents