Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de	cordes	tothora a punt de rompre's, i sortirà al món, a recomençar el diari
al cant i duen a les mans, també de dona, delicats instruments de	corda	, que sospito que les han d'engavanyar. Res de comparable a la melodia i a
setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es cansen d'afinar les	cordes	vocals i les dels aparells. Per què són tan perverses? La maldat és de
a calcular quins guanys trauria del provecte i donava una subtil i exacta	corda	al temps. A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell
li llançà el consell enmig de les seves tribulacions, i fou com una	corda	llançada a un nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè quedés a
que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué despullat, ell agafà una	corda	que tenia preparada, plegada en dos doblecs, i li creuà l'espatlla amb
sinó aquesta veu. Mila ho té ja tot a punt per al seu nou viatge. Té la	corda	, que havia buscat durant tants dies; la té amagada sota el coixí. A la
clau, enfilada en una cadira que té també preparada, Mila subjectarà la	corda	per un extrem amb un fort nus; farà un llaç a l'altre extrem; pujarà a la
malalta... Només una mica... El temps de fer aquest nus... Ai, aquesta	corda	!... Déu meu! Només una mica... Una mica... Ara resaré. Sí, resaré...
tres o quatre nenes —vestit humil, veu una mica ronca— saltaven a la	corda	, tot cantant cançons populars: Tre palomita\| en un palomà...\|
en termes propis, i per això obrim la boca i posem a contribució les	cordes	vocals perquè unes sonoritats articulades siguin el vehicle que manifesti
d'armaris, de bufets, de llits desmuntats, de matalassos lligats amb	cordes	, d'atuells variats que s'amunteguen en tota mena de vehicles econòmics.
la vella. La muller ja s'hi precipita i, mentre el xicot desenrotlla la	corda	, se la sent remenar tot de coses sorolloses i feixugues. Un moment
el ble que fa una llum somorta i vacil·lant. —Aguanta. Lliga un cap de	corda	al travesser que després disposa sobre el forat. Tot d'una, la vella
llanterna. Però la cosa no és practicable, cal cercar encara una altra	corda	, més prima, a l'extrem de la qual lliguen la llanterna que la germana fa
Aleshores el noi es deixa anar endavant, entortolliga també els peus a la	corda	que penja del travesser i, a poc a poc, es va submergint en les
els empeny tots endavant. Però només poden veure les parets del pou i la	corda	que oscil·la d'una banda a l'altra. Seguidament es destaquen unes mans
vella. —Sí. En aquest, el mateix xicot o un altre de semblant penja d'una	corda	molt alta, tibada pel seu pes. Una trampa se li ha obert als peus, a frec
—pregunta amb un moviment d'espatlles fatalista. S'inclina cap una	corda	que penja del costat del vehicle, en recull l'extrem—. Tots dos elements
que és immediat en contraposició a l'equilibri de dos que estiren d'una	corda	i viuen d'aquest esforç? L'home mig arronsa les espatlles, incomprensiu.
blanques, aïllades entre formacions de canyes lligades amb filferros i	cordes	, dissimulades entre cledes vives. El caminoi accentua el seu pendent i
alegre, pròpia de fira o de mercat. Es despenjaven els cistellets, amb	cordes	, des de les finestres enreixades. El noi prenia un dels cistells i la
immensa ossada, gronxant-se en el llarg període, com si es tractés de la	corda	d'una sonora campana. Quan se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple
de la guitarra que l'home elegant, amorosament inclinat sobre les	cordes	, obté amb dits múltiples. S'ha tret els anells, abans de tocar, i brillen
mocador i vaig fer un farcell amb el llençol, la vaig baixar amb aquesta	corda	. La corda l'havia poguda recuperar, però el llençol no. Reien tots dos i
vaig fer un farcell amb el llençol, la vaig baixar amb aquesta corda. La	corda	l'havia poguda recuperar, però el llençol no. Reien tots dos i de sobte
car realment a Cervera, ciutat de corders, els homes trenaven les	cordes	tot reculant a mesura que les feien. Jeroni Campdepadrós i Vaireda
c... —Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la	corda	, esmorteint la topada; després la fixà a l'embarcador. Continuava el mal
—Ja n'hi ha prou, que fa mal temps i no és qüestió de jugar. Amollà la	corda	, que havia mantingut subjectada; agafà el rem i, apuntalant-lo a la vora,
lo de Cuba. Allò sí que eren tragos! I el vell barquer desenrotllava la	corda	; agafava els rems, mentre vogava amb lentitud, amb els braços tremolosos,
natros aquí, que vaig tenir este somni, i eres tu, Manuel, eres tu, en la	corda	al coll, lo cap torçat, els ulls com ulls de pont, i en un pam de llengua
de somnis estranys, de foscos somnis. En un d'ells es va veure amb la	corda	al coll, penjat a la figuera, el rostre contret en una ganyota horrible i
les solien posar en un lloc del jardí, clavades a la paret, per penjar-hi	cordes	, subjectar arbres i potser també per si algú volia penjar-se. El Narro es
es tornà mig boig, i mira per on encara va servir l'arbre. Agafà una	corda	, baixà al jardí, va fer-se un nus al coll i es penjà... ¿on diries
sense a penes parpellejar. Però ara era debades, perquè el fill, amb la	corda	comprada aquell matí per lligar l'herba, s'havia fet un nus entorn del
a animar-se de bevedors, ell oscil·lava suaument a l'extrem de la	corda	, que li doblegava el cap, mogut per la brisa, amb aquell rostre
de tenir cura de vestir-los i d'alimentar-los. A l'hivern es lligava una	corda	a la cintura, sobre el vestit esparracat, es posava un sac al coll i
un vaixell cent per cent. Aquí el que pesa és la navegació: la fusta, la	corda	, el ferro i la màquina. Per a la meva dona i per a mi ens han donat una
dels homes de mar i dels boys, penjades vergonyosament a les	cordes	de proa, prop de les cadenes de l'àncora. De negres, en devem tenir una
accident, i els altres desgraciats de la descàrrega anaven estirant les	cordes	i bellugant la maquinària, amb una ganduleria negra i amb el cor
i barrejant olors i les va passejant, amb una calma cruel, per les	cordes	, les cadenes i els pulmons àvids de frescor, sota la implacable lividesa
als efectes de la moral exterior, els protestants, aquí, han estirat la	corda	mala més que els catòlics. Al principi de l'evangelització, aquests
els dos pals estirats de color d'ametlla i el plor rígid i afermat de les	cordes	, són la gràcia alada, el mòbil sospir, que fa pensar en altres illes i en
suor i amb una flor blanca a l'orella, carregant copra o estirant	cordes	. Dins del camió, aquesta canalla feia sonar escandalosament la música del
més particulars i més tendres. Al costat del queixal asiàtic hi ha la	corda	de la guitarra del país; hi ha la prenyada de Tupai que va a parir a
negre, amb el pareu vermell lligat als ronyons i arrossegant per mitjà de	cordes	llarguíssimes unes vaques menudes, peludes, de banya insignificant i
fins a arribar a la nostra goleta. Allí, bàrbarament, se li lligava una	corda	a la pota i era hissada cap per avall, per mitjà d'una grua primària que
ampolles buides, samarretes, calces de dona i una guitarra amb les	cordes	trencades. L'alegria d'aquests polinesis no sabem pas com acabarà. Hi ha
decidí de pescar la piragua, i a aquest efecte es llançaren dos caps de	corda	i un dels mariners va fer un plongeon i, rapidíssim —la feina no
i vaig veure que consistia en tres dentadures de tauró lligades amb una	corda	. Dintre de cada dentadura, hi entrava perfectament el cap d'un bou; la

Pàgina 1 (de 117)

50 següents