Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—toros pels carrers i les de la pólvora dites "coetades" i "	cordades	"—, les altres festes no es poden acomparar si no és adonant-se de les
els medis de difusió de les primeres proves literàries d'aquella	cordada	de jocsfloralistes. Totes aquestes publicacions eren també escrites en
molesta que essent, i aquí ja ve una latència inconscient, d'una mateixa	cordada	, els continentals passin per homes feiners mentre els illencs són una
desparades més grans. En estes festes hi ha banda de música, castell y	cordá	; algúns anys cavalgata, en la que 'l principal element son les grupes, en
les peladilles d' Alcòy li tenen enveja. Lo típich en esta festa es la	cordá	, que 's bota el dumenge per la nit, baix de la que 's pòsa un llibrell en
en tres cánters de ví molt dolcet, del que, mentres está ensesa la	cordá	, es dona a beurer de baes a tot el que en vòl, pero no hi ha més que un
anara desanciat, i aixina, al aplegar a aquéll, rebre una pluja de	cordades	; aço fet, el qu' entrega la cordeta passa a formar pilaret ab la mija
allau de rocs, que caigueren sobre els alpinistes subaquàtics, veritable	cordada	submarina, car anaven units entre ells per una corda de 9 metres
font semblava veritablement embruixada. A la tarda s'equipà una altra	cordada	subaquàtica, formada aquesta vegada pel capità Tailliez i Guy Morandière,
el secret de la font ni la causa del quasi fracàs total de la primera	cordada	. Més tard aquesta causa sortí a llum. El potent compressor Diesel amb el
ell ja no pot resistir més... Un company, però, no ha de fugir... En una	cordada	, moren tots en un darrer esforç per salvar-se tots... Aire, aire... Les
la Vaucluse. Un estrany ensopiment s'anà apoderant dels dos membres de la	cordada	subaquàtica; una misteriosa desesma, que en Dumas es convertí en una
, ell ja no pot resistir més... Un company, però, no ha de fugir... En una	cordada	, moren tots en un darrer esforç per salvar-se tots... Aire, aire... Les
en aquestes parets la caiguda de pedres que sol provocar el primer de	cordada	. Em pose a les butxaques un poc de fruita seca, que sempre va bé. Quan
galls de carabassa les arestes. Ja toque la paret: ara vaig de cap de	cordada	i sentc el pessigolleig habitual. Que serà por? Vaig amunt. Continue
tancada per un sostre, on fem la segona reunió. El primer de la	cordada	haurà de superar aquest sostre en artificial per mitjà d'unes cinc o sis
Guasch, que així rubricaven un altre dels difícils itineraris que aquesta	cordada	va aportar a la història de l'escalada a Montserrat. Per arribar al peu
gran intent que perdura com una fita històrica importantíssima. Va ser la	cordada	Pany-Ferrera la que, el 1941, va llançar-se a la conquesta de la
després d'haver fet, pel camí, més de cinc reunions. En aquest punt la	cordada	Pany-Ferrera abandonà l'intent de vèncer la paret i es retirà. Tanmateix
sortint des de baix. Caldrà esperar l'any 1953 perquè la	cordada	Santacana-Morera i Ferrera surti de la via Pany-Ferrera, arribi a la
Santacana-Morera-Ferrera (C) Temptada la paret de l'Aeri per la	cordada	Pany-Ferrera l'any 1941 i superada la part de dalt per les
Pany-Ferrera l'any 1941 i superada la part de dalt per les	cordades	de Sabadell, els homes del GEDE del Club Excursionista de Gràcia,
de l'horta on ell viu van acompanyades de focs artificials, traques,	cordades	i masclets. Per damunt de tot el valencià és estimat en lloc pels grans
i un morter. Masclets, piuletes, eixides i trons de bac. Castell o	cordada	. Seran de segó? Albades i missa major. Processó, traca i castell. Aquest
o coets de vareta, els trons de bac, sense oblidar les traques, les	cordades	i les meravelles de llums dels castells d'abans. Així com els metges van
els clavaris a demanar presupost dels masclets, traca de coets, castell o	cordada	. Tres d'aquestes coses eren imprescindibles per a la festa del poble, les
segures; de les altres dos, en uns pobles era el castell i en altres la	cordada	. Encarregades les traques i els masclets —el castell i les cordades
la cordada. Encarregades les traques i els masclets —el castell i les	cordades	s'ajustaven per lliures i cada lliura valia uns quinze quinzets—, sense
a l'alba i a la missa major i deseguida a preparar el castell o la	cordada	com a final de les festes, després de la processó quan la imatge entrava
amollant espurnes de foc de colors que eren l'admiració de tots. La	cordada	era més sorollosa però menys vistosa; el carret ple de coets corre
La major glòria d'un coeter de fa cent anys? Encarregar-li un castell o	cordada	per a encèndre-lo al davant de S. M.. El Formatger Tres fesomies. Ama, la
amb un nus a la gola, el que més se sent és "Visca Catalunya!". La	cordada	de punta era en aquell moment a 8.700 m d'alçària, només a
el pic del Manaslu. El cap de l'expedició era Yoko Maki i les	cordades	d'atac eren compostes per T. Imanishi, K. Kato, M. Higeta i el xerpa
(Karakórum-Pakistan) El 9 de juny de 1957, dues	cordades	austríaques arribaven al cim del Broad Peak; les formaven Kurt
Fritz Luchsinger. Quatre dies després, el 22 de maig, una altra	cordada	de la mateixa expedició, formada per Schmied i Nornet, aconseguia la
m Any 1960 (Himàlaia-Nepal) El Dhaolagiri fou escalat per dues	cordades	: primer pels suïssos Peter Diener, Ernst Forrer i l'austríac Kurt
A les nou del vespre, damunt una aresta de roca que forma el cim, la	cordada	d'atac Anglada-Civís-Pons s'abracen emocionats. Llavors pensen en els
de maig de 1978, havent seguit l'esmentat couloir, la	cordada	composta per Narcís Serrat i el xerpa Phuri arribà a una de les cotes més
que unes hores abans havien compartit amb Jordi Pons i amb la resta de la	cordada	l'alegria del retorn del cim. Com hem dit abans, amb aquesta brillant
dificultoses marxes d'aproximació. El Dhaolagiri fou escalat per dues	cordades	: primer, pels suïssos Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Shelbert i
sense oxigen, el 13 de maig de 1960; el mateix dia, la	cordada	M. Vaucher i Weber, amb dos altres xerpes, també aconseguí pujar al cim.
campament quedà instal·lat a 7.000 m. El 2 d'agost, la	cordada	de punta Pere Aymerich i Enric Font arribà a dos quarts de tres de la
i Enric Font arribà a dos quarts de tres de la tarda, juntament amb una	cordada	japonesa, al cim del Gasherbrum II, després d'haver efectuat un precari
el gruix de neu caiguda els darrers dies. El 3 d'agost, l'altra	cordada	formada per Conrad Blanch, Lluís Gómez i Antoni Torà intentà assolir el
Efectivament, a la darreria d'abril del 1982, l'esmentada	cordada	punta moria al Camp V, des d'on havien d'intentar l'últim
que arribà al cimal el 9 de maig de 1956 gràcies a la	cordada	composta per M. Imanishi i el xerpa Gyalzen Norbu (el mateix que va pujar
Toni Sors, quatre anys després, seria un dels tres membres de la	cordada	punta que el dia 28 d'agost de 1985 va arribar al cim
davallen vers el Camp I. 13 de juliol: De bell nou, la	cordada	Cadiach-Serrat surten del camp I i pugen per les cordes fixes.
més de sis hores per les cordes fixes i recollir el material que la	cordada	Homs-Benaiges havia deixat el dia abans, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà
fins al Camp II, empraren onze hores. 29 juliol: La	cordada	Magriñà, Cadiach i Homs surten del Camp II a les 5 de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents