Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que no sap res dels nostres procediments, de les lleis. Els xicots es	corden	la bragueta i el segon, que fins aleshores havia restat silenciós,
raig s'escurça, minva i veu les mans de l'individu de la veu humida que	corden	dos botons, les cames que retrocedeixen i s'escapen del seu camp de
la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de la cabina,	cordant	-se els pantalons—. La llei, el nostre cos de lleis per ser més exactes, ho
falsifiquem els certificats que donen fe de la intervenció. Ell acaba de	cordar	-se els pantalons i aleshores tots dos tornen al menjador. Pel camí,
darrera un dels seus companys que no ha tingut temps d'acabar de	cordar	-se els pantalons, i tots emprenen la marxa en seguiment del caporal que
acudint, ja només en falta un al qual el caporal repta quan entra, encara	cordant	-se l'americana. —Us heu entretingut molt, soldat —fa—. La vida de la
en les profunditats de les quals desapareixen els mitjons verds, se les	corda	en tot de llaçades que van pujant pels ganxets. —Veniu —fa la dona—. Us
de seda, la camisa de randes, la faixa de brocat, i era destre a	cordar	-se ràpidament la sotana si el Síndic tombava la cantonada, si entrava a
tresor; va ficar-s'ho, també amb cura, al pitral, sota la camisa, es	cordà	bé i, sense escoltar-nos, s'allunyà carrer avall, en direcció al camí de
una llengua que li arriba al melic. Vull dir que el Clavell ja cal que es	cordi	les espardenyes, si vol posar-la a rotllo. /Maria\ No comencem
jo, abans o després d'ell, en sortia amb la camisa de dormir posada, tot	cordant	-me els botonets fins al coll i els botonets de cada puny. L'Antoni, al
Em vaig posar la camisa descolorida de tantes rentades. D'un a un em vaig	cordar	els botonets fins al coll, me'l vaig posar bé, i també vaig cordar-me els
vaig cordar els botonets fins al coll, me'l vaig posar bé, i també vaig	cordar	-me els botonets de les mànigues. Fent perquè la camisa m'arribés fins als
fins l'americana del que passés per aquells indrets no tenia de	cordar	-se amb desconfiança. Les dames i els cavallers aturats a la porta de "La
—Està bé, no t'enfadis. Adéu... —Adéu... Guillem de Lloberola s'anava	cordant	el seu pijama i sentia un fred estrany a l'esquena; tenia la boca seca i
I ell després del desig de cridar, després de la gran descoberta, s'anà	cordant	la camisa, amb els dits tremolosos, volent contestar les paraules
dins la sotana que li curteja; duu una de les sabates no gaire ben	cordada	: somriu amb les dents molt netes i els ulls li blavegen amb assossec rera
el matí per casa embolicada amb una roba gruixuda i prou. —Però bé es deu	cordar	? —insisteix l'oncle, amb els ulls espantats. —Només faltaria això per a
popa". En conseqüencia, havent disposat del que restava d'ale, i	cordant	-se sòlidament els curts perpunts, a la fí s'engegaren cap al carrer.
era una cabellera esplèndida,— es posa la bata més blanca; no se la	corda	ben bé del tot, deixant veure un coll com un cigne, covant en un niu de
quan /Alrededor del Mundo\ l'enterà que a Alemanya és multat el	cordar	-se pel carrer. Fou decisiu, des de llavors reputà l'Imperi dels
etiqueta de saló. L'atleta-arlequí ha començat els seus jocs còsmics, ben	cordada	la brusa, ben desinfectat tot ell. Un escèptic (tots els seus posats
lleva la gorra i es poleix els cabells, es descorda, s'allisa i torna a	cordar	-se el levitó. Passen carros, tramvies, cotxes i automòbils; hi ha
estornudava, es gratava l'orella, feia tota mena de sorolls bucals, es	cordava	i descordava l'armilla. Defugia de les perruques i barbes postisses, i
Després un llarg silenci. Després la mort. L'escolà, que estava distret,	cordant	-se una espardenya, va aixecar el cap en el moment precís, amb els ulls
nas de sos peus els dits ajusta i els cordons es va	cordant	. Com l'alosa està contenta quan és sec tot el sorral;
enfilar o penjar per alguna lamentable imprevisió: us estàveu, potser,	cordant	una sabata. Us ve a la memòria que hi ha un senyor afaitat i grassó que
al seu darrera, com unes coses inservibles tirades a les golfes. Es	corda	un sol botó de la jaqueta, el del capdavall, i porta les butxaques
d'aquests extrems del pectoral. I els dos extrems de les dues trenes, els	cordaràs	als dos encastos; i els cordaràs igualment a les muscleres de l'efod, a
els dos extrems de les dues trenes, els cordaràs als dos encastos; i els	cordaràs	igualment a les muscleres de l'efod, a la banda del davant." "I faràs
per tota la colla de professionals de l'amateurisme, Sànchez es	cordava	la solapa de l'americana amb una agulla imperdible per no agafar un aire,
de gaies veus que sonaven molt a prop. S'eixonà de pressa la mullena, es	cordà	les mànegues de la camisa, i, posant-se dret, va veure tot seguit un
i li respongué, tranquilament: —Ca, home, ca! Que no ho veus que m'estic	cordant	l'espardenya? —I no t'has fet mal enlloc? —Que jo sàpiga, no. —
Pujàrem tots. La senyora Paradís féu alçar els vidres. El cotxer arribà	cordant	-se la bragueta. Desfermà el cavall, lligà la saca, pujà a la davantera.
—Ets un desconegut, en aquesta casa? —vaig demanar-me, mentre em	cordava	les sabates. Hi vaig pensar una estona. Era estrany. No hi podia pas
del Tritone i era internacional. El propietari era un alemany que havia	cordat	les sabates a l'historiador Mommsen. Aquest gran home, en efecte era el
no se sap encara si el pas de la República és franc. A la fi, cansat de	cordar	-se i descordar-se l'americana, Maura, amb els ulls fora de les òrbites
dels pantalons amb una més elegant naturalitat. Quan D. Miguel Maura es	corda	, amb una ganyota enèrgica a la cara, l'americana creuada, sembla que ha
encesa com una rosa. En preguntar-li per Vilaret, la noia, que s'havia	cordat	de pressa el gipó i encara es posava una mà a la gorja, vacil·là un
em veniu amb ximpleries, vosaltres. Es fica la camisa pel cap i es	corda	la guerrera. —I tu, què faries, Tjaden? —crida Kropp. Tjaden només sap una
seus sorolls, els seus crits i els seus rètols. Em carrego la motxilla,	cordo	bé les corretges, agafo el fusell i baixo vacil·lant els graons de
'm; ara, vés-te'n. Està bé, com vulguis. T'aixeques. Mentre et	cordes	les sabates t'agafen ganes de plorar de tan decebut i avergonyit. Ja ho
amb saliva i us ofereix el bitllet. Arriba el conductor, amb la maneta,	cordant	-se. Toca la una. ¿Andando, Roque? ¡Vamos! El tramvia
d'un bec d'au caduca; i tot ell devastat, desmanegat, l'armilla mal	cordada	, mig desfet el plastró... Passa entre dues columnes d'expectant silenci
oprimits. Posar-nos les sabates era un problema. La roba ens engavanyava.	Cordar	-nos el botó del coll de la camisa era difícil. Tot ens anava petit. A
acabava a penes d'ésser pronunciada quan hem vist Solé posar-se dret,	cordar	-se nerviosament el botó de l'americana, agafar d'una revolada el coll de
blanca, planxada, amb una corbata de nus metàl·lic, verdosa, que es	corda	per darrera. És un pescador persistent i entusiasta, o sigui dels que no
Quedà en camisa ampla, acampanada: li arribava fins als genolls i es	cordava	amb dos botons sobre l'espatlla. Quan hagué muntat al llit, es pujà
possible de retirar-nos de la circulació...) L'Oriol sortia del lavabo,	cordant	-se la bragueta amb una sola mà. no em digué res. De broma, però, féu
sota l'americana despenjà el pantalon. De cara a la porta se'l posà, es	cordà	el primer botó, es va treure el barnús, el penjà darrera la porta. —Et

Pàgina 1 (de 10)

50 següents