Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la fi. —Certament —diu—. Sembla mentida que després de dormir semblin uns	corders	... —No havia de dormir —reflexiona ella, i a la noia—: No se us ha
repetit per generacions d'estudiants, car realment a Cervera, ciutat de	corders	, els homes trenaven les cordes tot reculant a mesura que les feien.
vaig passar jo! Los moros al costat dels sipaios són uns àngels, són uns	corders	. Allò sí que eren tragos! I ja ho veieu: encara estic aquí. El tio
de les gallines, escarbotant pels fems, o el belar llastimós d'un	corderet	acabat d'allunyar del ramat i amarrat al fons del corral obscur. De tant
pobles ajocats als vessants de Collat Negre. Laura sent la cançó d'uns	corders	que trenen cànem al mig d'un camp; s'atura prop d'una parella de bous que
de basters, de guixaires i d'ordinaris, de blanquers, d'esparters i	corders	com qui travessa un món encantat les obagors i les sentors humides del
a aquesta cavalleria rusticana?— es degollen dos, tres, o quatre	corders	. Un cop destrossada, la carn s'ha de coure en unes olles de test,
una pallada, els amanixen aparellant-los amb albardó, mantes i pells de	corder	adobades, i es dirigixen al Pati de l'Església, on ja els esperen el
herbes de la muntanya. I a part s'han agafat trossos mitjans de carn de	corder	o de conill. Aquesta carn cal guisar-la en una olla de test de Traïguera,
sucre, uns cistells d'ous, uns tonells d'aiguardent, uns cuirs de vi, uns	corders	per matar, un corral amb gallines, pollastres i conills, i, a més, una
venent, ja ni sísquera la gent me dirian: —Entra, sastre. Si acás fos	cordè	? tranquil las postas de sol espera. Pero s' ha d' aná endarrera com los
caputxes blanques de pell de cabra, tornaven de pasturar la cabreta i el	corder	de la família. Les dones, a la gatzoneta davant la llar, encenien el foc
havia preparat un barrilet de vi, i uns treballadors feien rostir un	corder	ben gros. Després de la benedicció i de la inauguració del telefèric els
les mules, muntaren a cavall i se'n van anar. L'obrer que girava el	corder	a l'ast havia fugit esgarrifat, i el corder es cremava. —El corder es
anar. L'obrer que girava el corder a l'ast havia fugit esgarrifat, i el	corder	es cremava. —El corder es farà carbó! —cridà Zorbàs, i va córrer a girar-
el corder a l'ast havia fugit esgarrifat, i el corder es cremava. —El	corder	es farà carbó! —cridà Zorbàs, i va córrer a girar-lo. Em vaig asseure al
la catàstrofe ni com acabaria aquella aventura. S'acotà de nou al	corder	, agafà un ganivet, en va tallar un tros, el va tastar; va treure tot
un ganivet, en va tallar un tros, el va tastar; va treure tot seguit el	corder	del foc. —Al punt —digué—; al punt, patró! En vols també una queixalada
també vi i pa, tinc fam. Zorbàs es llançà àgilment, arrimà el barrilet al	corder	, va portar un gran pa blanc i dos vasos. Agafàrem un ganivet cadascú,
minyó!—, el nostre cap. "—Eh, Zorbàs —em fa—, posa el	corder	a l'ast!" "—És més gustós, capità —vaig dir—, a la brasa
però cuita; tenim gana!" "Cavem un clot, el folro amb la pell del	corder	, li hi poso damunt una capa de brases, traiem pa de les motxilles i ens
Bona bala!" "Vam beure una vegada, i una altra vegada, vam treure el	corder	del clot. I quin corder, patró! Quan hi penso, encara la boca se'm fa
una vegada, i una altra vegada, vam treure el corder del clot. I quin	corder	, patró! Quan hi penso, encara la boca se'm fa aigua; moll, cervell! Ens
capità—. ¿Què vol dir tanta alegria? Vejam, Alexis, mira l'espatlla del	corder	... Què diu?" "Amb el ganivet raspo l'esquena de l'anyell, l'acosto al
famosa per la força augmentativa del seu ressó, i la que pren nom dels	Corders	que fa segles hi treballen al compàs de monòtones cançons: en la humitat
fou horrible, inenarrable. Les ovelles em fugien a la desbandada, els	corders	no volien seguir, els moltons saltaven les bardisses i es ficaven per les
L'àvia li suplicà a cau d'orella: "No ens amarguem els dolços de câ el	Corderet	!" El bon senyor girà els ulls en blanc i aixecà els braços al cel. Tota
a tret d'orella d'En Joan, a esmentar la pastisseria de câ el	Corderet	; i s'hi extasiava parlant-ne. "Corderet de Tarragona!" exclamava,
esmentar la pastisseria de câ el Corderet; i s'hi extasiava parlant-ne. "	Corderet	de Tarragona!" exclamava, aixecant les mans i els ulls com si adorés.
el minyó encara dissimulava; però a la nit tot eren somnis. Veia câ el	Corderet	com un palau tot daurat per la resplendor de vint boques de forn; vint
seu cervell, greixós i feixuc com tot ell, imaginava poder anar a câ el	Corderet	, en mig d'aquella abundància sense fi ni compte, com fer un viatge a
d'altres olors més agudes de canyella, de comí, de menta... Era a câ el	Corderet	. En Joan, sense voluntat, entrà, com si l'estiressin des de dins. "Ave
i entre un torterol de totes les sentors de la pastisseria, sorgí el	Corderet	, vestit de blanc, baix, rodanxó, bigotut, sorrut, amb un cornet a la mà.
preguntà. "Vegi aquest jove..." indicà la noia. En Joan tremolava. El	Corderet	féu dues passes cap a ell, estrenyent el cornet. "Què desitges?"
una idea que ho arreglava tot. "No necessitarien pas un aprenent?" El	Corderet	se'l mirà de cap a peus. El seu ull expert conegué de seguida que es
En Joan, feliç com si se li obrís un palau encantat, baixà darrera el	Corderet	, per la trapa, cap al soterrani. Baix, tot era senzillesa, ordre i
punt de dent. Dins el forn ne rossejaven més. Tres minyons, els fills del	Corderet	, s'escarrassaven. El més petit batia sucre de llustre; el segon remenava
a desenfornar. "Plega les llaunes i després frega-les", ordenà el	Corderet	a En Joan, que badava uns ulls i uns narius immensos. I desentenent-se
l'una un nom, a l'altra un escut, a la de més enllà un jeroglífic. El	Corderetó	gran, mentrestant, havia deixat una trentena de llaunes a terra. "Au,
i deixà anar un crit horrible. "Per aquest camí patiràs", li digué el	Corderet	, sense ni tan sols mirar-se'l. "Aquest xiquet serà un patiràs tota la
serà un patiràs tota la vida, no?" assegurà el fill gran. I els tres	Corderetons	esclafiren una riallada. Tota la vetlla En Joan passà pel suplici de qui
els dits provant de picar, es cremava, o rebia un cop de cornet del	Corderet	, o una clatellada del Corderetó gran, o un ahuc del Corderetó petit. La
es cremava, o rebia un cop de cornet del Corderet, o una clatellada del	Corderetó	gran, o un ahuc del Corderetó petit. La salivera li feia dos reguerons a
cornet del Corderet, o una clatellada del Corderetó gran, o un ahuc del	Corderetó	petit. La salivera li feia dos reguerons a banda i banda de boca, als
darrer braç de gitano, i revistada la prestatgeria i netes les eines, el	Corderet	deixà el cornet: "A sopar!" digué. Quin sopar per a En Joan! Sopa
el cervell. "Al llit, que demà és dia de matinar", aconsellà el	Corderet	, badallant entre el seu terrible mostatxo i la mosca. "Acompanya aquest
a arreglar-les. Uns grans tustos a la porta del carrer despertaren el	Corderet	. El qual havia dormit com un soc, en la beatitud de la feina ben feta. En
feia una mirada de bèstia, i no responia. Calgué, a més, l'ajut dels tres	Corderetons	per a eixorivir-lo una mica, fer-lo passar per l'obertura de la trapa, i
uns caragolins de fam entremaliats. D'ençà de la seva disbauxa a câ el	Corderet	, no hauria menjat sinó dolç. El que no fos dolç, ho trobava eixarreït,
de Sant Antoni. Llavors s'acudí al pare que devia una indemnització al	Corderet	. Avergonyit de no haver-hi pensat abans, hi envià el guardatermes, amb

Pàgina 1 (de 8)

50 següents