×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb corfa |
Freqüència total: 91 |
CTILC1 |
| del gran braser, on cremaria, entrat l'hivern, sobre la pinyola una | corfa | de llimona o poncem? Per què no es sentí salvat i segur a la seva cambra | | i pensàvem la vida igual que les pel·lícules; i xafàvem les | corfes | de cacau i tornàvem amargament a casa, a l'amarg menjador. | | posicions: foc, flama, fred esclafit, afluixar, refredar, desfer, alfals, | corfa | , àmfora, confit, baf, caduf, serf, Aljorf. 64. La | | crit, gros, mar, por, sentir, poder, madur, serp, herba, erm, | corfa | , servil, fart, ardit, vers, perla, forn, porxe, sarja, marc, verga | | calvo com un meló, sense un pèl ni en les celles, i és un rallador de | corfa | de llima de tant ratat que l'home està, encara va per eixos mons, | | als llauradors, lo que li val alguna panolla per a torrar-se-la; busca | corfes | de mangrana per a el tiny, quan té gana; per un xavo, s'acavalla en lo | | Deu s' apiadá de lo qu' en el pòrt pareixía jagantí monument y allí | còrfa | de anòu, y amainá 'l vent, s' amançaren les ones, y la mar que pareixía | | assòles en la planta vaig. Puente: Passa Maria, coa de anguila, | corfeta | de bòu, pinyol de oliva, sube arriba. També algunes diuen: | | rems ni timó no podia governar la petita embarcació, qu' era la verdadera | còrfa | de anòu... El perill més gran era 'l qu' el maestral la encaminava, | | que de popa, com de una banda i de atra, ballant per l' aigua com una | còrfa | de anòu... Sens ducte, Deu es va apiadar, i afortunadament saltá el vent | | voreres; és perillós. Sigueu nets i no tireu pel carrer papers, ni | corfes | de fruites, que poden fer relliscar els altres. Si aneu acompanyats | | plumages del arrogant gall; la llana del corder; els toscs adornos de la | corfa | de la tortuga; tot ho còpia minuciosament i honradament. Tal vegada | | El meu poble és net, que conste que mai no veus pels carrers papers ni | corfes | de taronja... Totes les cases estan pintades i hi ha flors en molts de | | , cada u diu: "Jo, la de la palleta"; "Jo, la de la | corfa | de cacauet..."; "Jo vullc eixa que du el cap més alt..."; "Jo | | per un procés especial de torrefacció, ja que ni els grans amb forta | corfa | de gluma, com l'ordi vestit, l'esprilla i l'escanda, | | —més de vint metres— es pot traure un ús medicinal. Les flors i la | corfa | (menys la de la surera!) servixen per curar les hemorroides i purificar | | i unes baies primer verdes que maduren negres del tot. Aquestes, amb la | corfa | del ramatge servixen de laxant, si voleu usar-les, i ensems d'estimulants | | a la febre, tant que de vegades ell pot substituir la quina, emprant la | corfa | ensems. Per l'estrenyiment, cal que aneu medint la proporció, no siga que | | mentol, hi ha qui l'usa per a combatir els còlics hepátics. Bullint les | corfes | i les rames, s'usa com a febrífug. Les fulles, en infusió, diuen que | | a combatre i expulsar els paràsits intestinals, podeu servir-vos de les | corfes | verdes de la nou, bullides a la proporció d'un dos o tres per cent. | | un fullam més agradós i suau. Esdevé depuratiu i astringent i bullint les | corfes | podreu també usar la tisana per combatir l'excessiva tensió arterial. | | flor. Aquesta és ben usada per tothom. Alguns solen també valdre's de la | corfa | del tronc, inclús del carbó de la seua llenya. Les flors del til·ler, | | d'intentar-ho entre tots, car és tasca patriótica que cal continuar. La | corfa | del xiprer, les fulles i eixa mena de pinyetes o fruits servixen. La | | del xiprer, les fulles i eixa mena de pinyetes o fruits servixen. La | corfa | , bullida al trenta per cent, és diurètica i també servix per a fer sudar | | Si cal menjar-la simplement, fer una infusió amb les fulles, bullir les | corfes | o posar tota la planta en maceració. Pregue que no prengau a xanxa | | com haureu de preparar una tisana per infusió, fer un bullit d'arrels i | corfes | o posar una cosa i l'altra en maceració. Decocció: Per regla | | Alber negre; Bold, Boix, Bruguera; Card daurat, Card sant, Cua de rata, | Corfa | sagrada, Carxofera; Fumària, Fràngula, Fetgera; Lletsó; Oli d'oliva; | | ordrene res contrari, podeu ajudar un poc al malalt amb una barreja de: | Corfa | d'alzina, sangnua i ravanell. Si es tracta d'una hemorràgia de pulmó o de | | Per a banys locals us anirà estupendament: Camamilla, bistorta i | corfes | d'alzina. Ben bullit. Sistema digestiu Inapetència: Molèstia molt | | camamilla amb orelleta de llebre. O si preferiu, també el milloraria: | Corfes | d'alzina, esbarzer, sínfit real i murta. Cucs: El qui tinga cucs que pele | | bé dues receptes que transcric a continuació: Ginesta, sàlvia, ortiga, | corfa | de fràngula i espígol. L'altra és: Llapassa, cama-roja, apell, arenària i | | ser: Ginebre, bruguera, melissa i rave de riu. Millor encara: Sangnua, | corfes | de bedoll, arrels de grama, arenària i reina del prat. Igualment: | | forn, que té d' estar molt fòrt, li còsta dos bònes hòres, per lo que la | còrfa | té un soberch dit de gròssa, y el gavinet ó faca que li entren, un temple | | lliró, per despertar-lo, li diu: "—Mira, rei, quina | corfa | de meló!" Vora la mar del Nord Les ciutats del camí Esperits | | gas que put y fa llum fosca, y lo de les muralles. Tot l' Achuntament en | corfa | y molla mereix les machors alabanses per lo molt delicat qu' es en lo qu' | | ¿No sabeu que reñint perdeu sempre tots, y guaña el que mos casca la | corfa | á palo seco? El Mole s' ha fet sempre estes y atres moltes | | hora. Pegar sinse caritat un insolent esbaró en les | còrfes | de meló de la plasa del Mercat. * * * [1, 2, 3, | | y á lo simbrio en empinarse el colse. Lo qu'éll mane fer, un pico de " | córfa | " tindrá. Ara pareix qu'el que priva en éll es Ruis de la raboseta, á qui | | els moments emotius es fan sincrònics d'un cruiximent de | corfes | de cacau. La boira que s'escampa lliscant per tot arreu és baf | | i inveteradament brutes, canyissos que cedien, munts negrellosos de | corfa | d'ametla, escudellers destinats al codonyat i les fruites seques i tacats | | els més bons i els més grossos, d'un en un, i després mossegant la | corfa | de cuiro fins que feia clac!, i traure'n la substància, blanca i aspra, | | de dos cilindres blau blanc i roig, cerveseries amb el terra cobert de | corfes | de gamba i de serradura humida. Més els sorolls, els crits de | | la gerra de cervesa, i tot el local esdevenia un llac negre i nacrat de | corfes | de clòtxina dins del qual hom s'enfonsava fins els genolls i no es podia | | fins els genolls i no es podia fer mitja passa sense esclafar grapats de | corfes | fent un crrrec crrrec seguit que m'esmussava insuportablement. A la | | mandarina de la Xina, satsuma del Japó, etcètera), esquitx de la | corfa | que fa fffit! en la flama d'un misto, sensació als dits en pelar-les, suc | | amb pasta d'anxova. O entusiasmar-se per les llimes grosses tal qual amb | corfa | i tot. Dilluns, havent dinat, vam agafar l'autobús de la Unió de Benissa, | | del telèfon d'un cafè qualsevol. Em sent morir entre | corfes | de gambes i avellanes. Em puja per les cames, com un | | Nemorós, Nemorós! Tinc tanta por... Entre les | corfes | de les gambes, entre les clòtxines a terra esventrades, | | És millor, Nemorós. Me'n torne allà. Un autumne de | corfes | de paraules i de gambes, em cruix dessota els peus. (No sigues | | conflueix i es retroba en aquest solc. XIII | Corfes | de llum i un més enllà remot que no distreu de tanta quietud. |
|