Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del gran braser, on cremaria, entrat l'hivern, sobre la pinyola una	corfa	de llimona o poncem? Per què no es sentí salvat i segur a la seva cambra
i pensàvem la vida igual que les pel·lícules; i xafàvem les	corfes	de cacau i tornàvem amargament a casa, a l'amarg menjador.
posicions: foc, flama, fred esclafit, afluixar, refredar, desfer, alfals,	corfa	, àmfora, confit, baf, caduf, serf, Aljorf. 64. La
crit, gros, mar, por, sentir, poder, madur, serp, herba, erm,	corfa	, servil, fart, ardit, vers, perla, forn, porxe, sarja, marc, verga
calvo com un meló, sense un pèl ni en les celles, i és un rallador de	corfa	de llima de tant ratat que l'home està, encara va per eixos mons,
als llauradors, lo que li val alguna panolla per a torrar-se-la; busca	corfes	de mangrana per a el tiny, quan té gana; per un xavo, s'acavalla en lo
Deu s' apiadá de lo qu' en el pòrt pareixía jagantí monument y allí	còrfa	de anòu, y amainá 'l vent, s' amançaren les ones, y la mar que pareixía
assòles en la planta vaig. Puente: Passa Maria, coa de anguila,	corfeta	de bòu, pinyol de oliva, sube arriba. També algunes diuen:
rems ni timó no podia governar la petita embarcació, qu' era la verdadera	còrfa	de anòu... El perill més gran era 'l qu' el maestral la encaminava,
que de popa, com de una banda i de atra, ballant per l' aigua com una	còrfa	de anòu... Sens ducte, Deu es va apiadar, i afortunadament saltá el vent
voreres; és perillós. Sigueu nets i no tireu pel carrer papers, ni	corfes	de fruites, que poden fer relliscar els altres. Si aneu acompanyats
plumages del arrogant gall; la llana del corder; els toscs adornos de la	corfa	de la tortuga; tot ho còpia minuciosament i honradament. Tal vegada
El meu poble és net, que conste que mai no veus pels carrers papers ni	corfes	de taronja... Totes les cases estan pintades i hi ha flors en molts de
, cada u diu: "Jo, la de la palleta"; "Jo, la de la	corfa	de cacauet..."; "Jo vullc eixa que du el cap més alt..."; "Jo
per un procés especial de torrefacció, ja que ni els grans amb forta	corfa	de gluma, com l'ordi vestit, l'esprilla i l'escanda,
—més de vint metres— es pot traure un ús medicinal. Les flors i la	corfa	(menys la de la surera!) servixen per curar les hemorroides i purificar
i unes baies primer verdes que maduren negres del tot. Aquestes, amb la	corfa	del ramatge servixen de laxant, si voleu usar-les, i ensems d'estimulants
a la febre, tant que de vegades ell pot substituir la quina, emprant la	corfa	ensems. Per l'estrenyiment, cal que aneu medint la proporció, no siga que
mentol, hi ha qui l'usa per a combatir els còlics hepátics. Bullint les	corfes	i les rames, s'usa com a febrífug. Les fulles, en infusió, diuen que
a combatre i expulsar els paràsits intestinals, podeu servir-vos de les	corfes	verdes de la nou, bullides a la proporció d'un dos o tres per cent.
un fullam més agradós i suau. Esdevé depuratiu i astringent i bullint les	corfes	podreu també usar la tisana per combatir l'excessiva tensió arterial.
flor. Aquesta és ben usada per tothom. Alguns solen també valdre's de la	corfa	del tronc, inclús del carbó de la seua llenya. Les flors del til·ler,
d'intentar-ho entre tots, car és tasca patriótica que cal continuar. La	corfa	del xiprer, les fulles i eixa mena de pinyetes o fruits servixen. La
del xiprer, les fulles i eixa mena de pinyetes o fruits servixen. La	corfa	, bullida al trenta per cent, és diurètica i també servix per a fer sudar
Si cal menjar-la simplement, fer una infusió amb les fulles, bullir les	corfes	o posar tota la planta en maceració. Pregue que no prengau a xanxa
com haureu de preparar una tisana per infusió, fer un bullit d'arrels i	corfes	o posar una cosa i l'altra en maceració. Decocció: Per regla
Alber negre; Bold, Boix, Bruguera; Card daurat, Card sant, Cua de rata,	Corfa	sagrada, Carxofera; Fumària, Fràngula, Fetgera; Lletsó; Oli d'oliva;
ordrene res contrari, podeu ajudar un poc al malalt amb una barreja de:	Corfa	d'alzina, sangnua i ravanell. Si es tracta d'una hemorràgia de pulmó o de
Per a banys locals us anirà estupendament: Camamilla, bistorta i	corfes	d'alzina. Ben bullit. Sistema digestiu Inapetència: Molèstia molt
camamilla amb orelleta de llebre. O si preferiu, també el milloraria:	Corfes	d'alzina, esbarzer, sínfit real i murta. Cucs: El qui tinga cucs que pele
bé dues receptes que transcric a continuació: Ginesta, sàlvia, ortiga,	corfa	de fràngula i espígol. L'altra és: Llapassa, cama-roja, apell, arenària i
ser: Ginebre, bruguera, melissa i rave de riu. Millor encara: Sangnua,	corfes	de bedoll, arrels de grama, arenària i reina del prat. Igualment:
forn, que té d' estar molt fòrt, li còsta dos bònes hòres, per lo que la	còrfa	té un soberch dit de gròssa, y el gavinet ó faca que li entren, un temple
lliró, per despertar-lo, li diu: "—Mira, rei, quina	corfa	de meló!" Vora la mar del Nord Les ciutats del camí Esperits
gas que put y fa llum fosca, y lo de les muralles. Tot l' Achuntament en	corfa	y molla mereix les machors alabanses per lo molt delicat qu' es en lo qu'
¿No sabeu que reñint perdeu sempre tots, y guaña el que mos casca la	corfa	á palo seco? El Mole s' ha fet sempre estes y atres moltes
hora. Pegar sinse caritat un insolent esbaró en les	còrfes	de meló de la plasa del Mercat. * * * [1, 2, 3,
y á lo simbrio en empinarse el colse. Lo qu'éll mane fer, un pico de "	córfa	" tindrá. Ara pareix qu'el que priva en éll es Ruis de la raboseta, á qui
els moments emotius es fan sincrònics d'un cruiximent de	corfes	de cacau. La boira que s'escampa lliscant per tot arreu és baf
i inveteradament brutes, canyissos que cedien, munts negrellosos de	corfa	d'ametla, escudellers destinats al codonyat i les fruites seques i tacats
els més bons i els més grossos, d'un en un, i després mossegant la	corfa	de cuiro fins que feia clac!, i traure'n la substància, blanca i aspra,
de dos cilindres blau blanc i roig, cerveseries amb el terra cobert de	corfes	de gamba i de serradura humida. Més els sorolls, els crits de
la gerra de cervesa, i tot el local esdevenia un llac negre i nacrat de	corfes	de clòtxina dins del qual hom s'enfonsava fins els genolls i no es podia
fins els genolls i no es podia fer mitja passa sense esclafar grapats de	corfes	fent un crrrec crrrec seguit que m'esmussava insuportablement. A la
mandarina de la Xina, satsuma del Japó, etcètera), esquitx de la	corfa	que fa fffit! en la flama d'un misto, sensació als dits en pelar-les, suc
amb pasta d'anxova. O entusiasmar-se per les llimes grosses tal qual amb	corfa	i tot. Dilluns, havent dinat, vam agafar l'autobús de la Unió de Benissa,
del telèfon d'un cafè qualsevol. Em sent morir entre	corfes	de gambes i avellanes. Em puja per les cames, com un
Nemorós, Nemorós! Tinc tanta por... Entre les	corfes	de les gambes, entre les clòtxines a terra esventrades,
És millor, Nemorós. Me'n torne allà. Un autumne de	corfes	de paraules i de gambes, em cruix dessota els peus. (No sigues
conflueix i es retroba en aquest solc. XIII	Corfes	de llum i un més enllà remot que no distreu de tanta quietud.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents