Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a rossolar... Obiràvem algun cargolí que treia els fils de la seva	cornamenta	gelatinosa, allargant el cos i encongint-lo, tot cercant una ruta en
del sol, la silueta gegantina del brau, alt el negre cap portant la gran	cornamenta	, esbufegant d'orgull, bellugant indiferent la cua, quan a sota d'ell més
d'esca amb l'ungla del dit gros, una ungla terrible, gruixuda com la	cornamenta	d'un brau i esmotxada a un centímetre de la polpa, talment, que l'hauríeu
amb les cordes feixugues i resistents. Amarrat fortament de la	cornamenta	, amb un capllaç davant i un altre al darrera, el bou passava pels carrers
cap ab delectació, y la Mila pogué admirarli la fortalesa de l'ayrosa	cornamenta	en espiral. —¿Diu que són tan folles, pastor, aquestes besties?
unes conseqüències espectaculars. Les hipòtesis que desfermà aquella	cornamenta	minvant o creixent no fan al cas; el que ens interessa constatar és que a
va aparèixer l'argalí (Ovis ammon) que era portador d'una gran	cornamenta	de dues puntes, la mateixa que ostentava com signe de divinitat el déu
cèrvol acoronat (la corona característica del cèrvol roig no hi és, en la	cornamenta	d'aquest cèrvol), el pre-megaceront —primer representant dels cèrvols
punts, zig-zags, cercles, espirals, dibuixos d'animals (sèries de caps,	cornamentes	estilitzades, etc.). Al costat d'aquest utillatge d'os i de banya, se'n
(Orictes nassicornis), etc., així com les acerades ungles, mandíbules, la	cornamenta	i altres accessoris que completen llurs panòplies; les ales de les
Fuster, força ben documentat. Els fracassos amorosos de Roís, la seva "	cornamenta	", com diu Fuster gràficament, es presten a l'estil faceciós, tan del
amb el mateix balanç d'un encenser. Els bous eren pacients. La	cornamenta	aturava algún brot esfulladiç; i en un marge
del caparraç d'un bou que remugava, fent muntar y baixar l'ampla	cornamenta	. Recullí la mirada més ençà, sobre son fill, que feya estellas. Ab un peu
proposta espanyola: i llavors el ministre de l'interior gavatxo perdé la	cornamenta	anant a Madrid. —Molt ingeniós, però no veig la mà del govern enlloc. —Tu
un patró de la casa Torres i Camps. —Aquest cullerot fa referència a la	cornamenta	pòstuma del finat —va puntualitzar Claudi Campells, el sereno, autor dels
gaire d'adonar-se que li sortien unes banyes més recargolades que la	cornamenta	del boc de Cadolla. Una nit va dir a la dona que l'endemà a punta de dia
algú haurà de consolar la senyora d'Olite mentre Carlitos es deixa la	cornamenta	per eixos circuits de Déu. —No li faltarà companyia —vaig dir mirant el
de Maine sense por de perdre'ns o que un ant ens ataqui amb la seva	cornamenta	, li invento bruixes i trolls, per fer-li la cosa emocionant, com em feia
un animal mort, i al damunt una bicicleta amb un manillar que recorda una	cornamenta	. És un antic moschophoros grec o un sant que transporta
pensament de terres i de roques. Encaparro tot el turó amb la	cornamenta	forestal, damunt la peülla. Els arbres enfolleixen al
que sobresurten al primer pla a la dreta, així com la cabra que clava la	cornamenta	als esbarzers, d'Els tres arbres?... (vegeu pàgina
metafísica del traç la màgia farà d'enllaç amb	cornamentes	ben llargues. Quan símbols de mala gesta profetitzen
pota, cada peülla i ullals grossos, trompes retortes,	cornamentes	, bigotis, llengües sangonentes, cues amb rínxols,
d'un epigrama; agrada quan, tossut, no es veu la	cornamenta	que l'infama i sent vergonya del mirall per no
fris de nou metres de longitud amb altres animals». Cérvols gegants amb	cornamentes	de puntes fabuloses voltaven per les parets de la cambra, rinoceronts es
mil anys abans: centenars de cavalls amb crineres eriçades, un cérvol amb	cornamenta	intricada que alça el cap i fa rodar els ulls mentre bramula, urs, bous,
eina contundent per seccionar-lo longitudinalment i, de l'altra, que la	cornamenta	es destinaria a la confecció d'instruments de treball. 6.3. La