Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

oi? Com que assisteixen d'habitud a un quotidià, minuciosíssim agençament	corporal	molt il·lustre, i en el seu llarg transcurs es parla sense aturador ni
psicoanàlisi a les preocupacions per l'eugenèsia, des de l'exhibicionisme	corporal	comercialitzat en el cinema o els magazines a l'"informe
és clar: però, en el fons, és la zona del nostre comportament	corporal	que ens sembla més identificada amb l'animalitat. Una parella "intentant
i mútuament s'ultrapassen l'ànima i el subtil dolç instrument	corporal	. Jo amb el fast he pogut que el meu déu de mi
no veia el moment d'apretar a córrer, i al mateix temps una mandra	corporal	absoluta el tenia estenallat contra els llençols, en aquella hora
Potser el punt de sornegueria d'ell, i la poca traça en el capteniment	corporal	, li feien témer el ridícul, alhora que, com una compensació, s'adonava de
de relacions. Les relacions poden ésser, en efecte, sensibles (marques	corporals	de l'abella i del pitó) o intel·ligibles (funció fabricadora, com a tret
dels clans, aquests darrers es diferencien, sobretot, per pintures	corporals	, vestits particulars i per l'ús d'un menjar cerimonial especial per a
ha romàs viu, testimonia encara més la puixança de la vida: superfície	corporal	reduïda, dits del peu encongits, turmells arrugats, músculs relaxats,
denominacions, diferències de vestimenta, dibuixos o tatuatges	corporals	, maneres d'ésser o de fer, privilegis i prohibicions. Cada sistema es
Era robust i perfectament format. Era àgil i elàstic, amic dels exercicis	corporals	i joiós de la seva agilitat i la seva força. Lloava la sanitat i la
sense tocar terra. L'aire estimulant i sanitós del mar. Un treball	corporal	violent. Una disciplina fèrria que s'imposi a la meva voluntat desmaiada
jo mateix, confessar que me n'anava a l'estranger a fer un treball	corporal	que guarís els meus mals físics i de l'ànima. Tot al contrari, vaig
tan emotiva, tan excitant, àdhuc intel·lectualment, com aquest contacte	corporal	amb les coses quan són transformades per la fantasia i la imaginació.
no pas amb l'ànima. Aquesta era en incubació. La força que jo sentia era	corporal	. Vaig tenir la sensació que jo defensaria el meu cos amb les dents i les
Jo no havia dinat, però ni me'n recordava. Ja aleshores les necessitats	corporals	començaven a ésser insignificants per a mi. Podia aguantar totes les
Ell tenia setanta anys, i jo vint-i-un. Però jo no estava fet al treball	corporal	, i ell em menyspreava per la meva feblesa o ineptitud. Així treballava
m'interessaven prou. Preferia treballar i rumiar tot alhora. El moviment	corporal	excitava en mi el treball de la intel·ligència, que aconseguia moments
llibre, la dramàtica dualitat de l'home, els dos components, espiritual i	corporal	, no sols estretament enllaçats, sinó fosos en la unitat del meu ésser. I
estava encantat de la vida que feia a la Camarga, i m'agradava el treball	corporal	, el dur contacte amb la terra, l'atmosfera del camp a totes les hores del
transfiguracions, però condolgut de llur fugacitat. El gust del treball	corporal	Un minyó que passa per aquests estats, o altres de semblants, amb una
dreçar-me i posar-me totes dues mans als ronyons. És feixuc, el treball	corporal	, senyors. De vegades el dolor al baix de l'esquena és tan viu, que em
ferma i intacta, invulnerable enmig del foc, defensant la seva virginitat	corporal	amb totes les forces del seu esperit. I, de sobte, ve un moment, en el cas
com la manxa d'un orgue. "Ah! Ah!" Era una exhibició de felicitat	corporal	, una ostentació de salut i de joia física. Ell estava de cara al cel. El
d'alba. Però malauradament no fou així. Engorronits per la benestança	corporal	, afluixats els nervis per la tebior de la nostra cambra, que s'esqueia
descobert una tarda a Provença. Tot m'era plaer. Àdhuc les necessitats	corporals	més ordinàries, les que tenim més a menyspreu, havien d'esdevenir per a
després de resar un parenostre amb avemaria i que ha de preservar de mal	corporal	i espiritual a qui el taste. De bon matí, les fadrines van al forn a
per a aquells caràcters que no van directament lligats a l'herència	corporal	. D'antuvi podria fer la impressió que aquesta actitud dóna una
a la seva divina omnipotència, que pot acréixer	corporals	substàncies amb tan gran lleugeresa, que pot dir-se
per Déu infós, no mori a la vegada que aquest fang	corporal	. ¿I si aleshores, dintre la tomba, o en un lloc més lúgubre,
adornat, empolistrat, el perfum de tarongina, tots aquests petits plaers	corporals	tan humans, amb quina senzillesa i amb quina rapidesa es transformen en
inexpugnable; s'hi refugia i s'esforça a posar ordre a la seva vida	corporal	i espiritual de cada dia. En aquest refugi tot ha de seguir els camins
universalment que els instints són tan importants com l'estructura	corporal	per a la benanança de cada espècie en les seves condicions de vida
han estat originats. Igual que les modificacions de l'estructura	corporal	sorgeixen i són augmentades per l'ús o per l'hàbit, i són disminuïdes o
causes desconegudes que produeixen desviacions lleugeres de l'estructura	corporal	. Potser no pot ésser produït cap instint complex mitjançant la selecció
lleus però profitoses. D'ací que, tal com passa amb les estructures	corporals	, no hauríem de trobar en la naturalesa les veritables gradacions
ésser aplicada als instints gairebé amb la mateixa força que als òrgans	corporals	. Els canvis d'instints poden ésser facilitats a vegades pel fet que la
espècie es produeixen en la naturalesa. Com en el cas de l'estructura	corporal	, i d'acord amb la meva teoria, l'instint de cada espècie és bo per a ella
saltum" és aplicable als instints igual que a l'estructura	corporal	, i s'explica plenament per les opinions dites abans i de cap més manera.
treballa només per i per a benefici de cada individu, tots els dots	corporals	i mentals tendiran a progressar cap a la perfecció. És interessant de
i el seu significat caldrà matisar-lo per un seguit de comportaments	corporals	. Ja es veu clar que per a interpretar-lo, en cas de reflexió, caldrà
dinou minuts. Detectà indicadors de la presa de paraula en moviments	corporals	, en allò que es deia i en la manera de dir-ho. Respecte als moviments
en allò que es deia i en la manera de dir-ho. Respecte als moviments	corporals	, sembla que hi ha tendència al relaxament en el moment de voler cedir la
que sembla ben provada la relació que existeix entre els ritmes	corporals	i la llengua que parlem, ja que, amb paraules senzilles, podríem dir que
especial, programada també i estudiada avui per teòrics de l'expressió	corporal	com W. Condon. És evident que, en parlar, no som gens conscients
la cultura i es manifesten bàsicament en el llenguatge i en el moviment	corporal	. Aquesta sincronia interaccional és panhumana. Sembla que és innata, i
Pep (se'n va a Muro) és cultura. Aquesta referència als ritmes	corporals	, com també la que fèiem més amunt als gestos en la conversa, no vol
i la zona geogràfica. La major part d'articles i llibres sobre llenguatge	corporal	que pretenen convertir el lector en un expert instantani mitjançant
que se'ns acut, en una aproximació superficial i intuïtiva, és que l'olor	corporal	, si es nota, sempre ens farà quedar malament. El problema, avui, és més
de noves. Desodorants, pastes de dents per a l'alè i sabons per a l'olor	corporal	, així com "ambientadors" que aconsegueixen, diuen, uns tocs de

Pàgina 1 (de 39)

50 següents