DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
correcuita F 1 oc.
correcuita L 630 oc.
correcuita M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb correcuita Freqüència total:  632 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquell dia Miquel de la Rutlla. Anava amb el seu vestit nou de dol, fet a corre-cuita, i caminava greu, amb un aire de falsa aflicció, sota la qual amb prou
la porta.)] Mira, ja el tenim aquí. [(La Merceneta va a obrir a corre-cuita; la senyora Rosa pega un cop d'ull a l'entorn per informar-se de si resta
de seguida, sols que li preguntés per què varen haver de casar-lo tan a corre-cuita amb la tia, aleshores que estudiava per capellà. —Anem de pressa, Tomàs
sentiu...? —feu la fustera ja mitj girada escala amunt, mentres baixava á corre-cuyta la Madrona. Essent al carrer, sentí bellugar lo nen en sos brassos y
D. Miquel y 'l fuster, á qui la seva dona havía anat á cercar á corre-cuyta. La Madrona, ab son afany de fer las cosas bé, havía improvisat un altar
Quant tens llesta una fornada vés á la botiga y véntla; tot depressa, á corre cuyta vés del fórn á la pastera. Torna á fér altra fornada; prepara 'l llevát
alta de la màniga. "És el que s'hi guanya amb un vestit encarregat a corre-cuita... T'engreixes massa i sues com un cavall!" Quan arribi a casa es farà
associés amb el seu estat d'ànim, afegí—: I em fa tanta falta! Es vestí a corre-cuita. La pregunta de la seva mare venia a ser una oportuna advertència del
m'irritava, em causava nàusees." "Vaig organitzar un viatge a corre-cuita. Per si calgués no em faltaven pretextos: fer una visita als nois al
convertit en una grotesca representació d'aquella imatge. Mònica baixà a corre-cuita. Ell no es va moure. La sentí ran del seu braç. La seva proximitat encara
vam asseure al voltant d'una taula parada amb esplendor. Vaig menjar a corre-cuita i vaig sortir al carrer amb el propòsit que us quedéssiu junts,
veu de la seva mare. "A la lliçó de piano, mamà!" S'havia enfosquit a corre-cuita i una música delicada, pròxima, l'acompanyava sota els arbres, l'adreçava
i miop. La conseqüència final s'imposa. La biologia ha d'abandonar a corre-cuita les il·lusions mecanistes del segle XIX··è, els dogmes de Loeb,
dits s'ajuntaren, ardents, es van separar bruscament i jo vaig partir a corre-cuita, com si m'empaitessin. Vaig fer un moviment de girar el cap i veure el
folls temors, trasbalsat, i esperava de mi l'alliberament. Vaig obrir a corre-cuita el Dant, el meu company de viatge, per no escoltar; per espantar la por,
llit. —Deixem-ho; ja hem parlat prou. Avui, a treballar! Es vestí a corre-cuita, es posà les sabates grosses i va sortir al pati. Amb el cap cot sobre el
el moment de deslliurar-me de la meravellosa càrrega." Vaig tornar a corre-cuita a la barraca i vaig encendre la llanterna. Zorbàs, quan li donà la llum,
passarem una bona estona!""" "Llegien Gorki. I començàrem a parlar, a corre-cuita, perquè teníem tard, de la vida, de la misèria, de la revolta de l'ànima,
les teves obres!" Feia uns quants dies que Zorbàs encenia el foc a corre-cuita, guisava, menjàvem i se n'anava pel camí del poble. Al cap d'una estona,
donà una llambregada i somrigué. Els ulls tenien una dolçor salvatge. A corre-cuita s'arreglà la mantellina, com avergonyida d'haver deixat veure el profund
encertada, estem fotuts, patró. Com més aviat ho sabré, millor! Menjà a corre-cuita, goludament, i, al cap d'una mica, la ribera ressonava dels seus roncs. I
també vaig aixecar la mà i vaig ordenar que Buda es dissolgués en mi. A corre-cuita, amb l'ajuda dels exorcismes totpoderosos, les paraules, vaig fer
cintura i va enfilar la pujada. Zorbàs ja s'havia llevat; va vestir-se a corre-cuita sense dir res. —Espera, vinc amb tu —li faig. —Porto pressa, porto pressa
no us cal esgarriar massa, perquè al moment podrien venir les males a corre-cuita. Els companys, obrint uns ulls espantats, se varen juntar amb nosaltres i
tot amb la terra, del niu de F· flava, i s'escapoliren a corre-cuita; però, al cap de més o menys un quart d'hora, poc després que les petites
correcte, però imprevist per la multitud que ha d'apartar-se'n a corre-cuita, i més d'un va a parar d'esquena sobre l'esquena d'altri, i si no troba
Una xiulada impressionant aixeca el vol i l'impertinent ha de girar a corre-cuita l'interruptor. Ara els trons —nou trons per cada ple— comencen de petar i
són repartits per les fogueres del bosc. El dia que va haver de pujar a corre-cuita i sense cable, els gestos, tanmateix, van ésser molt més migrats. —Mirava
un flascó de vi lleuger receptat pels metges, i vaig travessar a córrer cuita la cambra per abastar-lo. Però, en passant per sota la claror de
intensa d'horror, inexplicable però incomportable, vaig vestir-me a córrer cuita (perquè sentía que ja no dormiría en tota la nit), i m'esforcí,
no és lusitana, d'una tradició absolutista que l'obligà a emancipar-se a corre-cuita. 30 Per a regir-nos, un rei —fos quin fos— s'apuntalarà
A cada branquilló del castanyer, gran canalobre, s'hi va encenent a corre-cuita una flameta verda. El roure sorrut és l'únic que no es dóna encara a
el desgavell del món ha arribat a tal extrem, que cal posar-hi terme a corre-cuita. I és cosa certa i decidida d'ençà que el món és món, i ningú no ho pot
vergonya i el descrèdit que li'n pervenien. I si no hi era posat remei a corre-cuita, hi hauria un daltabaix que ningú no podria posar-hi aturador i molts
les energies si, quan se tenen, no s fan servir? Què sen treu d'anar a corre-cuita si no se sab aon se té d'anar? De què serveix el predicar, si els
en la Terra Santa. No tenim temps en aquet llibre, que anem escrivint a corre-cuita, de seguir aquest home admirable. Si haguessim de parlar dels seus
la malaltia del frisar, pera dur-hi els convalecents del mal de viure a corre-cuita; pera curar-hi els histerics, els neguitosos, els enfebrats. Cap com
la menor justesa, contraris als costums i a la curialitat, escrits a correcuita i llegits igualment, no pas per altra cosa que per llur novetat; i que,
Déu. Amb totes ses coneixences se despedí dels seus... La jove, cridada a corre-cuita, vingué sense res al cap: del gipó escollarat li eixia el coll blanc,
—Oital, Mió! —responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada. I a corre-cuita se n'anava cada vegada a ca l'estiracordetes per una altra mitja unça; i,
desolada i erma la resta de la nostra terra. Cal, doncs, lluitar a corre-cuita per destruir aquest desequilibri, per desfer aquest mal. Spengler diu que
amb què fineix l'obra. Tant de bo que així com ara l'he llegida al corre-cuita entre el tumult ciutadà, pogués rellegir-la aviat, amb pau en el cap i en
anar arribant per minuts les cosines y nebodes qu'havíen sigut cridades a corre-cuyta. Totes entraven, corríen a besar a la malalta y, aquesta, com despertant
Ben poch havíem avensat encara Rambla endins, quan vegerem ja devallar a corre-cuyta cap al carrer de l'Unió, d'hont se sentíen claríssims els sòns de la
bacanal vergonyosa, contemplant plegats de brassos còm se tancaven a corre-cuyta les botigues, còm s'extenía per la ciutat l'esglay ab corredisses de la
es deturava, sinó que aviat engegava la pala i se n'anava a casa seva, a corre-cuita, tot apallissant-se ella mateixa amb sos braços per escalfar-los. Sí:
casa amb mobles de Paulina i alguna cosa imprescindible que compraren a corre-cuita. LLur niu era una torreta del Putget, amb una mica de jardí, molt ben
que no hi ha res que pugui rescabalar del mal que fan les menges preses a corre-cuita. —¿Creus tu que aquella cosa punxaguda es tombarà en les mateixes mans de
L'Antònia no s'explicava com no se n'hagués adonat la mestressa. A corre-cuita, arranja les robes, donant quatre copets a la llana flàccida, estirant la
al lluny, dins el vent, la pols i la fosca. El senyor rector, avisat a corre-cuita va arribar a les tres de la matinada. Però com deixondir aquell malalt

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »