×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb correcuita |
Freqüència total: 632 |
CTILC1 |
aquell dia Miquel de la Rutlla. Anava amb el seu vestit nou de dol, fet a | corre-cuita | , i caminava greu, amb un aire de falsa aflicció, sota la qual amb prou | la porta.)] Mira, ja el tenim aquí. [(La Merceneta va a obrir a | corre-cuita | ; la senyora Rosa pega un cop d'ull a l'entorn per informar-se de si resta | de seguida, sols que li preguntés per què varen haver de casar-lo tan a | corre-cuita | amb la tia, aleshores que estudiava per capellà. —Anem de pressa, Tomàs | sentiu...? —feu la fustera ja mitj girada escala amunt, mentres baixava á | corre-cuyta | la Madrona. Essent al carrer, sentí bellugar lo nen en sos brassos y | D. Miquel y 'l fuster, á qui la seva dona havía anat á cercar á | corre-cuyta | . La Madrona, ab son afany de fer las cosas bé, havía improvisat un altar | Quant tens llesta una fornada vés á la botiga y véntla; tot depressa, á | corre cuyta | vés del fórn á la pastera. Torna á fér altra fornada; prepara 'l llevát | alta de la màniga. "És el que s'hi guanya amb un vestit encarregat a | corre-cuita | ... T'engreixes massa i sues com un cavall!" Quan arribi a casa es farà | associés amb el seu estat d'ànim, afegí—: I em fa tanta falta! Es vestí a | corre-cuita | . La pregunta de la seva mare venia a ser una oportuna advertència del | m'irritava, em causava nàusees." "Vaig organitzar un viatge a | corre-cuita | . Per si calgués no em faltaven pretextos: fer una visita als nois al | convertit en una grotesca representació d'aquella imatge. Mònica baixà a | corre-cuita | . Ell no es va moure. La sentí ran del seu braç. La seva proximitat encara | vam asseure al voltant d'una taula parada amb esplendor. Vaig menjar a | corre-cuita | i vaig sortir al carrer amb el propòsit que us quedéssiu junts, | veu de la seva mare. "A la lliçó de piano, mamà!" S'havia enfosquit a | corre-cuita | i una música delicada, pròxima, l'acompanyava sota els arbres, l'adreçava | i miop. La conseqüència final s'imposa. La biologia ha d'abandonar a | corre-cuita | les il·lusions mecanistes del segle XIX··è, els dogmes de Loeb, | dits s'ajuntaren, ardents, es van separar bruscament i jo vaig partir a | corre-cuita | , com si m'empaitessin. Vaig fer un moviment de girar el cap i veure el | folls temors, trasbalsat, i esperava de mi l'alliberament. Vaig obrir a | corre-cuita | el Dant, el meu company de viatge, per no escoltar; per espantar la por, | llit. —Deixem-ho; ja hem parlat prou. Avui, a treballar! Es vestí a | corre-cuita | , es posà les sabates grosses i va sortir al pati. Amb el cap cot sobre el | el moment de deslliurar-me de la meravellosa càrrega." Vaig tornar a | corre-cuita | a la barraca i vaig encendre la llanterna. Zorbàs, quan li donà la llum, | passarem una bona estona!""" "Llegien Gorki. I començàrem a parlar, a | corre-cuita | , perquè teníem tard, de la vida, de la misèria, de la revolta de l'ànima, | les teves obres!" Feia uns quants dies que Zorbàs encenia el foc a | corre-cuita | , guisava, menjàvem i se n'anava pel camí del poble. Al cap d'una estona, | donà una llambregada i somrigué. Els ulls tenien una dolçor salvatge. A | corre-cuita | s'arreglà la mantellina, com avergonyida d'haver deixat veure el profund | encertada, estem fotuts, patró. Com més aviat ho sabré, millor! Menjà a | corre-cuita | , goludament, i, al cap d'una mica, la ribera ressonava dels seus roncs. I | també vaig aixecar la mà i vaig ordenar que Buda es dissolgués en mi. A | corre-cuita | , amb l'ajuda dels exorcismes totpoderosos, les paraules, vaig fer | cintura i va enfilar la pujada. Zorbàs ja s'havia llevat; va vestir-se a | corre-cuita | sense dir res. —Espera, vinc amb tu —li faig. —Porto pressa, porto pressa | no us cal esgarriar massa, perquè al moment podrien venir les males a | corre-cuita | . Els companys, obrint uns ulls espantats, se varen juntar amb nosaltres i | tot amb la terra, del niu de F· flava, i s'escapoliren a | corre-cuita | ; però, al cap de més o menys un quart d'hora, poc després que les petites | correcte, però imprevist per la multitud que ha d'apartar-se'n a | corre-cuita | , i més d'un va a parar d'esquena sobre l'esquena d'altri, i si no troba | Una xiulada impressionant aixeca el vol i l'impertinent ha de girar a | corre-cuita | l'interruptor. Ara els trons —nou trons per cada ple— comencen de petar i | són repartits per les fogueres del bosc. El dia que va haver de pujar a | corre-cuita | i sense cable, els gestos, tanmateix, van ésser molt més migrats. —Mirava | un flascó de vi lleuger receptat pels metges, i vaig travessar a | córrer cuita | la cambra per abastar-lo. Però, en passant per sota la claror de | intensa d'horror, inexplicable però incomportable, vaig vestir-me a | córrer cuita | (perquè sentía que ja no dormiría en tota la nit), i m'esforcí, | no és lusitana, d'una tradició absolutista que l'obligà a emancipar-se a | corre-cuita | . 30 Per a regir-nos, un rei —fos quin fos— s'apuntalarà | A cada branquilló del castanyer, gran canalobre, s'hi va encenent a | corre-cuita | una flameta verda. El roure sorrut és l'únic que no es dóna encara a | el desgavell del món ha arribat a tal extrem, que cal posar-hi terme a | corre-cuita | . I és cosa certa i decidida d'ençà que el món és món, i ningú no ho pot | vergonya i el descrèdit que li'n pervenien. I si no hi era posat remei a | corre-cuita | , hi hauria un daltabaix que ningú no podria posar-hi aturador i molts | les energies si, quan se tenen, no s fan servir? Què sen treu d'anar a | corre-cuita | si no se sab aon se té d'anar? De què serveix el predicar, si els | en la Terra Santa. No tenim temps en aquet llibre, que anem escrivint a | corre-cuita | , de seguir aquest home admirable. Si haguessim de parlar dels seus | la malaltia del frisar, pera dur-hi els convalecents del mal de viure a | corre-cuita | ; pera curar-hi els histerics, els neguitosos, els enfebrats. Cap com | la menor justesa, contraris als costums i a la curialitat, escrits a | correcuita | i llegits igualment, no pas per altra cosa que per llur novetat; i que, | Déu. Amb totes ses coneixences se despedí dels seus... La jove, cridada a | corre-cuita | , vingué sense res al cap: del gipó escollarat li eixia el coll blanc, | —Oital, Mió! —responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada. I a | corre-cuita | se n'anava cada vegada a ca l'estiracordetes per una altra mitja unça; i, | desolada i erma la resta de la nostra terra. Cal, doncs, lluitar a | corre-cuita | per destruir aquest desequilibri, per desfer aquest mal. Spengler diu que | amb què fineix l'obra. Tant de bo que així com ara l'he llegida al | corre-cuita | entre el tumult ciutadà, pogués rellegir-la aviat, amb pau en el cap i en | anar arribant per minuts les cosines y nebodes qu'havíen sigut cridades a | corre-cuyta | . Totes entraven, corríen a besar a la malalta y, aquesta, com despertant | Ben poch havíem avensat encara Rambla endins, quan vegerem ja devallar a | corre-cuyta | cap al carrer de l'Unió, d'hont se sentíen claríssims els sòns de la | bacanal vergonyosa, contemplant plegats de brassos còm se tancaven a | corre-cuyta | les botigues, còm s'extenía per la ciutat l'esglay ab corredisses de la | es deturava, sinó que aviat engegava la pala i se n'anava a casa seva, a | corre-cuita | , tot apallissant-se ella mateixa amb sos braços per escalfar-los. Sí: | casa amb mobles de Paulina i alguna cosa imprescindible que compraren a | corre-cuita | . LLur niu era una torreta del Putget, amb una mica de jardí, molt ben | que no hi ha res que pugui rescabalar del mal que fan les menges preses a | corre-cuita | . —¿Creus tu que aquella cosa punxaguda es tombarà en les mateixes mans de | L'Antònia no s'explicava com no se n'hagués adonat la mestressa. A | corre-cuita | , arranja les robes, donant quatre copets a la llana flàccida, estirant la | al lluny, dins el vent, la pols i la fosca. El senyor rector, avisat a | corre-cuita | va arribar a les tres de la matinada. Però com deixondir aquell malalt |
|