Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
corredor A 92 oc.
corredor M 1882 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb corredor Freqüència total:  1974 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

admirava l'home, que havia llegit molt, en topar en un tombant de corredor amb el monstre. "Ink mry rmt", va mugir el reclòs. "Parles?",
tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir
amb potes rodades que ara deu estar arraconada en algun indret del corredor. Prop d'ell, una veu campanuda explica: —L'exploració descobrí una
El deuen veure travessar cap a la porta sòlida del capdavall del corredor, també tancada, però no tant com les de les cel·les, car de panys,
però només hi veu uns números. L'escala que després es bifurca cap a corredors diferents és immaculadament neta, sense altre rastre que unes petjades
cedeix una mica cap enfora, com si els suports fossin podrits. Dalt, el corredor que segueix s'escampa en dos passadissos més estrets on s'obren les
a darrera la dona, més enllà d'un reduït vestíbul que es prolonga en un corredor fosc que s'il·lumina cap al final, torna a fitar la cara subtil. —M'he
Molt bé. Això és el que cal: gent que pensi. Al lluny, cap al final de corredor, se senten uns copets discrets a la porta i, immediatament, la dona surt
a la dona: —Mira si pots saber on és, l'altre. L'al·ludida surt disparada corredor enllà, cap a la porta. —Us costarà car —fa l'home—. Ningú no pot
pregunta: —Després? Què voleu dir?... Però la noia ja no li contesta, pel corredor s'atansa un taloneig precipitat i la dona de la casa entra veloçment al
noia—. Encara hi ets a temps. Però no és veritat. El segon policia és al corredor de fora, amb l'arma a la mà i la dona, que ha sortit primer, retrocedeix
Ulla impacientment cap a l'angle del carreró, i la vella insisteix: —Al corredor no hi ha ningú. Encara no han arribat. La segueix cap a la porta, prop de
sembla que el reglament no ho pot prohibir, s'han enginyat això dels corredors que fan voltes i més voltes. Gairebé tothom s'hi sol perdre, sobretot
tots dos i, a les fosques, tornen a recórrer el passadís i desemboquen al corredor principal, d'on surten al vestíbul. L'home, però, es fa enrera tot
i s'aixeca. Ell l'imita i, l'un darrera l'altre, travessen de nou el corredor amb la pintura bufada i surten a la porta que s'havia quedat oberta.
veu que cedeix una mica, obrint un breu badall d'ombra contra un vestíbul-corredor de color taronja que l'obliga a cloure transitòriament els ulls. Després
costat i diu: —Més val que entris. Ajusta al seu darrera i el precedeix corredor enllà, cap una sala d'on en aquell moment surt un xicot, el de la veu
Ells tomben cap a l'altra banda, segueixen fins al final del corredor, trenquen a la dreta, on un altre rètol diu: "Sastreria." Dins hi ha una
For... min! En mar... xa! De nou recorren el passadís, tomben cap al corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les escales
que il·lumina una finestra interior i després el precedeix al llarg d'un corredor, cap una saleta de la banda de davant, on hi ha dues teles girades de
cap a la dreta, en direcció a l'interior del pis, surt de nou al corredor, avança de puntetes en sentit oposat, cap a l'altre rebedor, es precipita
sempre. Ara ja tot és qüestió de rutina. Escolta, i ell també, perquè pel corredor se sent remor de passos i tot seguit el grinyol d'una porta que es torna
Dalt hi ha un espai arrodonit, com un vestíbul, del qual parteixen tres corredors curts amb una porta a cada banda, totes tancades. S'endinsa pel del mig i
Després, però, en lloc d'adreçar-se a les escales tomba cap al corredor de l'esquerra. Explica: —He de recollir les dues criatures, perquè es veu
un bramul que procedeix de les escales i que avança eixordadorament pel corredor. Un moment després veuen la noia de la sina agressiva que travessa cap a
veu humil que sembla implorar. La criadeta surt disparada, es precipita corredor enllà, però ell allarga el braç, la subjecta. —Ei! La noia respira a fons,
se'n treu una altra de proporcions semblants. Aleshores penetren en un corredor fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes, s'il·lumina en
menar-l'hi, però, el fa esperar uns segons, car obre la primera porta del corredor, on entra sola per deixar el paper damunt una taula que es veu al fons de
l'altre extrem de pis, ha obert la porta i una remor de talons avança pel corredor, s'atura al llindar, des d'on la dona el mira sorpresa. —Tu? —Vaig
gest per indicar-li que no es mogui, salta de la cadira i s'allunya pel corredor, silenciosament, perquè no duu sabates. Hi ha una pausa breu i després se
El noi torna a abandonar el seu lloc i, per darrera seu, s'esmuny cap al corredor, on fins aleshores no sent ell els talons de la dona i un altre trepig
que ell intenta inútilment de llegir. L'home, més familiar, el precedeix corredor enllà, diu: —Prepareu els documents. —L'altre cop no me'ls van demanar
a l'entrada del qual fan una pausa, ell amb els ulls molt oberts. Tot el corredor és atapeït de llits on reposen homes i dones entre un exèrcit de tauletes
sol malalt, tots reposen darrera les portes closes, però al capdavall del corredor hi ha tres dones amb mànegues que projecten un triple doll d'aigua contra
a posar-se una fina màscara de cautxú. Aleshores travessen el corredor, entre portes hermèticament closes vigilades per infermers invisibles
rostre mort. Cada cop que s'obria la porta, quan se sentien sorolls pel corredor, la malalta semblava agitada d'un vehement impuls, d'un desig de mirar
a les quatre de la matinada. Vestit de qualsevol manera he sortit al corredor per enfilar-me als ponts. Silenci absolut, ni una ànima enlloc, tothom
negroide, inflada i despectiva, que encara tanca més quan us topa pel corredor. La còmplice d'aquesta criatura és una senyora d'uns quaranta-cinc a
Vàrem visitar les nostres cabines, que no eren tals cabines, sinó un corredor de fusta amb una dotzena de calaixos, en els quals hi ha un matalasset i
de la llana, des de les ciutats i viles de la costa fins a les valls i corredors fluvials de la muntanya prepirinenca. No era encara l'obrer proletari.
quan em vaig trobar cara a cara amb l'Oliva pel corredor de ca la Sol. Els nois que anàvem pels prostíbuls, no capíem
Fins a la fi ho hem de saber: com la van violar, i el corredor del col·legi es tornava un uad de pedres seques, i els voltors
i et fas sofrir els ulls a seguir la trama pels vells corredors. Salves esvorancs de por successiva, només
a vostè. [(Júlia fa una reverència a en Pepe i s'endinsa en el corredor.)] Rosa. I que plaga, que plaga és aquest Pepe! Oidà,
formen un pilot volcat terra enllà. En Víctor apareix per la porta del corredor i la Merceneta en la de la cuina. Ell, lívid i terrible; ella amb cara
amb aires de graciosa menaça.)] Mira!... [(Se'n va per la porta del corredor.)] Ernestina. [(Defallidament.)] Adéu, adéu,
de cap a la màquina. La Merceneta torna a aparèixer a la porta del corredor. Contempla un moment a l'Ernestina i després se'n va de puntetes amb aire
enlaire agafats només per dalt d'un braç i els va passejar així pel corredor, amunt i avall, un a cada mà, i jo li vaig dir que a veure si els
millor l'aire femení que venia del taller, girà l'esquena a Dorotea i, corredor avall, anà a parar al menjador de la casa, fosc i desert. Va encendre el
que sense dir res més tustà l'espatlla de Frederic i se l'emmenà corredor avall, cap a l'habitació del seu pare. Don Tomàs es passava tot el dia

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »