×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb corredor |
Freqüència total: 2283 |
CTILC1 |
admirava l'home, que havia llegit molt, en topar en un tombant de | corredor | amb el monstre. "Ink mry rmt", va mugir el reclòs. "Parles?", | tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al | corredor | i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir | amb potes rodades que ara deu estar arraconada en algun indret del | corredor | . Prop d'ell, una veu campanuda explica: —L'exploració descobrí una | El deuen veure travessar cap a la porta sòlida del capdavall del | corredor | , també tancada, però no tant com les de les cel·les, car de panys, | però només hi veu uns números. L'escala que després es bifurca cap a | corredors | diferents és immaculadament neta, sense altre rastre que unes petjades | cedeix una mica cap enfora, com si els suports fossin podrits. Dalt, el | corredor | que segueix s'escampa en dos passadissos més estrets on s'obren les | a darrera la dona, més enllà d'un reduït vestíbul que es prolonga en un | corredor | fosc que s'il·lumina cap al final, torna a fitar la cara subtil. —M'he | Molt bé. Això és el que cal: gent que pensi. Al lluny, cap al final de | corredor | , se senten uns copets discrets a la porta i, immediatament, la dona surt | a la dona: —Mira si pots saber on és, l'altre. L'al·ludida surt disparada | corredor | enllà, cap a la porta. —Us costarà car —fa l'home—. Ningú no pot | pregunta: —Després? Què voleu dir?... Però la noia ja no li contesta, pel | corredor | s'atansa un taloneig precipitat i la dona de la casa entra veloçment al | noia—. Encara hi ets a temps. Però no és veritat. El segon policia és al | corredor | de fora, amb l'arma a la mà i la dona, que ha sortit primer, retrocedeix | Ulla impacientment cap a l'angle del carreró, i la vella insisteix: —Al | corredor | no hi ha ningú. Encara no han arribat. La segueix cap a la porta, prop de | sembla que el reglament no ho pot prohibir, s'han enginyat això dels | corredors | que fan voltes i més voltes. Gairebé tothom s'hi sol perdre, sobretot | tots dos i, a les fosques, tornen a recórrer el passadís i desemboquen al | corredor | principal, d'on surten al vestíbul. L'home, però, es fa enrera tot | i s'aixeca. Ell l'imita i, l'un darrera l'altre, travessen de nou el | corredor | amb la pintura bufada i surten a la porta que s'havia quedat oberta. | veu que cedeix una mica, obrint un breu badall d'ombra contra un vestíbul- | corredor | de color taronja que l'obliga a cloure transitòriament els ulls. Després | costat i diu: —Més val que entris. Ajusta al seu darrera i el precedeix | corredor | enllà, cap una sala d'on en aquell moment surt un xicot, el de la veu | Ells tomben cap a l'altra banda, segueixen fins al final del | corredor | , trenquen a la dreta, on un altre rètol diu: "Sastreria." Dins hi ha una | For... min! En mar... xa! De nou recorren el passadís, tomben cap al | corredor | que s'allarga en direcció a la residència, davallen les escales | que il·lumina una finestra interior i després el precedeix al llarg d'un | corredor | , cap una saleta de la banda de davant, on hi ha dues teles girades de | cap a la dreta, en direcció a l'interior del pis, surt de nou al | corredor | , avança de puntetes en sentit oposat, cap a l'altre rebedor, es precipita | sempre. Ara ja tot és qüestió de rutina. Escolta, i ell també, perquè pel | corredor | se sent remor de passos i tot seguit el grinyol d'una porta que es torna | Dalt hi ha un espai arrodonit, com un vestíbul, del qual parteixen tres | corredors | curts amb una porta a cada banda, totes tancades. S'endinsa pel del mig i | Després, però, en lloc d'adreçar-se a les escales tomba cap al | corredor | de l'esquerra. Explica: —He de recollir les dues criatures, perquè es veu | un bramul que procedeix de les escales i que avança eixordadorament pel | corredor | . Un moment després veuen la noia de la sina agressiva que travessa cap a | veu humil que sembla implorar. La criadeta surt disparada, es precipita | corredor | enllà, però ell allarga el braç, la subjecta. —Ei! La noia respira a fons, | se'n treu una altra de proporcions semblants. Aleshores penetren en un | corredor | fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes, s'il·lumina en | menar-l'hi, però, el fa esperar uns segons, car obre la primera porta del | corredor | , on entra sola per deixar el paper damunt una taula que es veu al fons de | l'altre extrem de pis, ha obert la porta i una remor de talons avança pel | corredor | , s'atura al llindar, des d'on la dona el mira sorpresa. —Tu? —Vaig | gest per indicar-li que no es mogui, salta de la cadira i s'allunya pel | corredor | , silenciosament, perquè no duu sabates. Hi ha una pausa breu i després se | El noi torna a abandonar el seu lloc i, per darrera seu, s'esmuny cap al | corredor | , on fins aleshores no sent ell els talons de la dona i un altre trepig | que ell intenta inútilment de llegir. L'home, més familiar, el precedeix | corredor | enllà, diu: —Prepareu els documents. —L'altre cop no me'ls van demanar | a l'entrada del qual fan una pausa, ell amb els ulls molt oberts. Tot el | corredor | és atapeït de llits on reposen homes i dones entre un exèrcit de tauletes | sol malalt, tots reposen darrera les portes closes, però al capdavall del | corredor | hi ha tres dones amb mànegues que projecten un triple doll d'aigua contra | a posar-se una fina màscara de cautxú. Aleshores travessen el | corredor | , entre portes hermèticament closes vigilades per infermers invisibles | rostre mort. Cada cop que s'obria la porta, quan se sentien sorolls pel | corredor | , la malalta semblava agitada d'un vehement impuls, d'un desig de mirar | a les quatre de la matinada. Vestit de qualsevol manera he sortit al | corredor | per enfilar-me als ponts. Silenci absolut, ni una ànima enlloc, tothom | negroide, inflada i despectiva, que encara tanca més quan us topa pel | corredor | . La còmplice d'aquesta criatura és una senyora d'uns quaranta-cinc a | Vàrem visitar les nostres cabines, que no eren tals cabines, sinó un | corredor | de fusta amb una dotzena de calaixos, en els quals hi ha un matalasset i | de la llana, des de les ciutats i viles de la costa fins a les valls i | corredors | fluvials de la muntanya prepirinenca. No era encara l'obrer proletari. | quan em vaig trobar cara a cara amb l'Oliva pel | corredor | de ca la Sol. Els nois que anàvem pels prostíbuls, no capíem | Fins a la fi ho hem de saber: com la van violar, i el | corredor | del col·legi es tornava un uad de pedres seques, i els voltors | i et fas sofrir els ulls a seguir la trama pels vells | corredors | . Salves esvorancs de por successiva, només | a vostè. [(Júlia fa una reverència a en Pepe i s'endinsa en el | corredor | .)] Rosa. I que plaga, que plaga és aquest Pepe! Oidà, | formen un pilot volcat terra enllà. En Víctor apareix per la porta del | corredor | i la Merceneta en la de la cuina. Ell, lívid i terrible; ella amb cara | amb aires de graciosa menaça.)] Mira!... [(Se'n va per la porta del | corredor | .)] Ernestina. [(Defallidament.)] Adéu, adéu, | de cap a la màquina. La Merceneta torna a aparèixer a la porta del | corredor | . Contempla un moment a l'Ernestina i després se'n va de puntetes amb aire | enlaire agafats només per dalt d'un braç i els va passejar així pel | corredor | , amunt i avall, un a cada mà, i jo li vaig dir que a veure si els | millor l'aire femení que venia del taller, girà l'esquena a Dorotea i, | corredor | avall, anà a parar al menjador de la casa, fosc i desert. Va encendre el | que sense dir res més tustà l'espatlla de Frederic i se l'emmenà | corredor | avall, cap a l'habitació del seu pare. Don Tomàs es passava tot el dia |
|