Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i sortí	corrents	, com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i Sileta pujà
penombra, pujaven i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant	corrents	i llançant crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria
quan el vell es desplomà sobre el trespol. Acudí la criada, que sortí	corrents	darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es deturà: enmig de la seva
i de tant en tant es sentien crits o passos d'homes que travessaven	corrents	. Rentat i faixat l'infant, adormida la mare, i tot en repòs, les dones es
esclatar a plorar. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé	corrents	, en direcció a la taverna. Quim Bisa, l'amic de Tino Costa, que la volia
Tino Costa li explicà el que li havia succeït: "Jo baixava pel carrer	corrents	, no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan, en girar el cantó,
cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí	corrents	del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre llàgrimes que Tino
veure-la ara com aquells dies en què, infant innocent, es llançava	corrents	cap a ell, a penes el veia i es trobés on es trobés; com aquells dies en
de tothom. Els infants jugaven al seu entorn; hi passaven per sota	corrents	i s'enfilaven fins a dalt de l'alt caixó; també a vegades, arriant-se a
Per què no havia fet que els infants s'alcessin de sobte i se n'anessin	corrents	cap a llurs cases, i les mares els sentissin cridar des de lluny
li travessà la ment, i per un instant dubtà si continuaria o fugiria	corrents	; però, mentre ho pensava, havia anat entrant a l'habitació; ja era dins.
-se, i li palpà el rostre tot cridant-la. S'aixecà plena de terror, sortí	corrents	a la finestra i demanà auxili a crits en la nit, fins que va caure
cotxe ni cerimònia. En aquell instant es produí un tumult. Un jove passà	corrents	; una dona arribà amb el rostre alterat, sense poder a penes alenar;
carrer amunt. —Què passa? —Maria Àgueda... —Què? Què succeeix? —Ha sortit	corrents	al carrer cridant el seu fill... —L'han aturada, però crida que la
sol. —Cap aquí, cap aquí! —diu ell. Les guia cap al vestíbul que travessen	corrents	, els passos silenciats per les veus irades que discuteixen encara a la
treballàvem en el quadre d'arròs, li tiràvem terrossos de fang i sortíem	corrents	pel camí, amb una por horrible que no ens agafés, mentre ell, darrera
gran bé, que es feia útil als seus, i se sentia algú, i a vegades ho feia	corrents	, malgrat la coixesa, sense importar-li l'hora ni el temps, encara que fos
de la rapidesa amb què havia fet el camí; l'havia fet, no hi havia dubte,	corrents	, saltant sobre el seu peu coix, caient en els bassals i aixecant-se. Però
Borrat li ha disparat per la finestra, però no l'ha tocat!... Arribà un	corrents	, procedent de la part alta; venia per la carretera de Vinaròs i cridava,
Quelo, el de la tia Càndia, se les va donar, ja ho sabeu: hagueren d'anar	corrents	a Barcelona, i ans d'arribar ja havia agafat la ràbia. Vés-te'n fiant, de
el camí, sortia fins al pont a esperar el seu fill i el mirava baixar tot	corrents	la sendera sinuosa del roquissar i avançar després pel malecó amb la
: "És el pare!", exclamava, i es llançava a rebre'l sense esperar. Feia	corrents	tot el camí de l'entrada, passava el pont i es llançava als braços del
La gent de les masies, els treballadors dels camps propers, havien acudit	corrents	al lloc de la desgràcia; però, tots els esforços foren inútils. Ja era
La dona se'n tornava a l'interior, i el noi deixava els jocs i enfilava	corrents	el carrer, o es quedava encara una estona, segons la manera com
d'arribar desenganxava l'animal davant la porta. Els fills havien acudit	corrents	i s'agafaven a les cames del pare i el cridaven. El pagès els renyava,
nit següent, en un breu descuit de la mare, la Pigadeta escapà de la casa	corrents	. El veié de lluny esperant-la. El cor li palpità amb força, i avançà,
Pigada! Ve el combregar! Les dones desemparaven les reunions, pujaven	corrents	als pisos i penjaven el llum a la finestra. Els qui habitaven les plantes
Ella s'havia desprès del braç del germà, no veia ningú i anava quasi	corrents	. Aquella nit el seu cor era el cor de la petita Roseta, de la manyaga de
per tots els mitjans evitar-la malgrat el seu setge constant. M'amagava	corrents	quan sospitava que la seva silueta compareixeria davant meu. En record
esperitada, s'obria pas entre la gent i desapareixia Rambla avall,	corrents	. I quan tombava la cantonada començava a caminar amb lentitud, com si fos
s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa, xisclant,	corrents	: eren les màscares que envestien tothom qui se'ls posava davant, fent
seu recer fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna	corrents	, mort de vergonya si ensopega i s'alça el crit golut de la
cabàs a les mans.)] Qui no li agradi, que no em miri! Me'n vaig	corrents	, que amb el vostre garlar i les vostres camàndules prou dinaríem a les
[(Oint el timbre de la porta.)] La mare! [(Surt	corrents	pel passadís. Entra la senyora Rosa, duent el cabàs ben curull de
. —Déu meu, ajudeu-me! —invoca. I se'n va de vora d'ell	corrents	, cap al camí de carro; fuig mentre que Pere s'ajeu sobre l'herbei,
entrat com sageta per sota la porta. Lo cor li doná un salt, s' aixecá	corrents	y plegá 'l paper. Era una carta. Oh, malehida ignorancia, no sabía
Perque no hi voldría pas lo nen allí, ja me 'l podríau traure desseguida,	corrents	, corrents; —feu de sobte la Toneta ab veu exaltada. —Res d' aixó, dona,
hi voldría pas lo nen allí, ja me 'l podríau traure desseguida, corrents,	corrents	; —feu de sobte la Toneta ab veu exaltada. —Res d' aixó, dona, res d'
al mocador del cap que se 'ns plegava al coll mentres qu' ell fugía	corrents	y fentnos ganyotas. Jo 'm dalía devant de las ninas, m' hi dalía! Me 'n
matar.— Y la Madrona s' amagá la cara ab lo devantal, y 'l sacerdot eixí	corrents	, topant á la porta ab en Castellfort que venía alarmat á cercar á sa
el matí avançava, de veure'l tan atrafegat. Ara travessava el claustre	corrents	, ara entrava a una aula, pujava a secretaria, tornava a baixar pressós,
clos a la primera persona que vaig trobar a la llibreria i vaig fugir	corrents	, avergonyit. La setmana següent /Reus tranquil\ publicava els
Estaven sens dubte a l'aguait que l'apotecari sortís de casa per venir	corrents	a trobar-me, i era sovint que entraven a la farmàcia totes dues alhora;
d'esverament: —Quina hora és? —Un quart de vuit. Em plantava, fugia	corrents	amb el vers inacabat a la boca. —Demà te'l diré tot —cridava de la
la brutícia d'aquell lloc. Abans de les set ja era al carrer. Havia fugit	corrents	. No havia dormit amb prou feines. Érem a darreries de març. Els carrers
de la Junta 'l resultat? Timb· Quant hagin donat lo fallo, ell	corrents	aquí vindrá. Julia. Pero, ¿y si á mort lo condempnan?
cel. [(Julia se tira ab lo Timbaler sobre las flamaradas. Roche puja	corrents	á dalt del balcó y recula horroritzat. Ton y demés soldats ab entera
sense res al cap, les mans a la butxaca. Amoixà el gos, que arribava	corrents	des de la garita del porter per reclamar la seva carícia. A tanta
reprimir un moviment d'esglai. Arreplegà la cartera i va desaparèixer	corrents	. Mònica el veié com s'esmunyia cap al fons del pati. Sabia que anava a
i que en parar, al vespre, es quedava buit fins l'endemà... Se n'anava	corrents	camps a través. S'ajeia sobre l'herba, es llançava a l'aigua... I sabia

Pàgina 1 (de 27)

50 següents