×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb corrents |
Freqüència total: 1331 |
CTILC1 |
Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i sortí | corrents | , com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i Sileta pujà | penombra, pujaven i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant | corrents | i llançant crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria | quan el vell es desplomà sobre el trespol. Acudí la criada, que sortí | corrents | darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es deturà: enmig de la seva | i de tant en tant es sentien crits o passos d'homes que travessaven | corrents | . Rentat i faixat l'infant, adormida la mare, i tot en repòs, les dones es | esclatar a plorar. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé | corrents | , en direcció a la taverna. Quim Bisa, l'amic de Tino Costa, que la volia | Tino Costa li explicà el que li havia succeït: "Jo baixava pel carrer | corrents | , no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan, en girar el cantó, | cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí | corrents | del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre llàgrimes que Tino | veure-la ara com aquells dies en què, infant innocent, es llançava | corrents | cap a ell, a penes el veia i es trobés on es trobés; com aquells dies en | de tothom. Els infants jugaven al seu entorn; hi passaven per sota | corrents | i s'enfilaven fins a dalt de l'alt caixó; també a vegades, arriant-se a | Per què no havia fet que els infants s'alcessin de sobte i se n'anessin | corrents | cap a llurs cases, i les mares els sentissin cridar des de lluny | li travessà la ment, i per un instant dubtà si continuaria o fugiria | corrents | ; però, mentre ho pensava, havia anat entrant a l'habitació; ja era dins. | -se, i li palpà el rostre tot cridant-la. S'aixecà plena de terror, sortí | corrents | a la finestra i demanà auxili a crits en la nit, fins que va caure | cotxe ni cerimònia. En aquell instant es produí un tumult. Un jove passà | corrents | ; una dona arribà amb el rostre alterat, sense poder a penes alenar; | carrer amunt. —Què passa? —Maria Àgueda... —Què? Què succeeix? —Ha sortit | corrents | al carrer cridant el seu fill... —L'han aturada, però crida que la | sol. —Cap aquí, cap aquí! —diu ell. Les guia cap al vestíbul que travessen | corrents | , els passos silenciats per les veus irades que discuteixen encara a la | treballàvem en el quadre d'arròs, li tiràvem terrossos de fang i sortíem | corrents | pel camí, amb una por horrible que no ens agafés, mentre ell, darrera | gran bé, que es feia útil als seus, i se sentia algú, i a vegades ho feia | corrents | , malgrat la coixesa, sense importar-li l'hora ni el temps, encara que fos | de la rapidesa amb què havia fet el camí; l'havia fet, no hi havia dubte, | corrents | , saltant sobre el seu peu coix, caient en els bassals i aixecant-se. Però | Borrat li ha disparat per la finestra, però no l'ha tocat!... Arribà un | corrents | , procedent de la part alta; venia per la carretera de Vinaròs i cridava, | Quelo, el de la tia Càndia, se les va donar, ja ho sabeu: hagueren d'anar | corrents | a Barcelona, i ans d'arribar ja havia agafat la ràbia. Vés-te'n fiant, de | el camí, sortia fins al pont a esperar el seu fill i el mirava baixar tot | corrents | la sendera sinuosa del roquissar i avançar després pel malecó amb la | : "És el pare!", exclamava, i es llançava a rebre'l sense esperar. Feia | corrents | tot el camí de l'entrada, passava el pont i es llançava als braços del | La gent de les masies, els treballadors dels camps propers, havien acudit | corrents | al lloc de la desgràcia; però, tots els esforços foren inútils. Ja era | La dona se'n tornava a l'interior, i el noi deixava els jocs i enfilava | corrents | el carrer, o es quedava encara una estona, segons la manera com | d'arribar desenganxava l'animal davant la porta. Els fills havien acudit | corrents | i s'agafaven a les cames del pare i el cridaven. El pagès els renyava, | nit següent, en un breu descuit de la mare, la Pigadeta escapà de la casa | corrents | . El veié de lluny esperant-la. El cor li palpità amb força, i avançà, | Pigada! Ve el combregar! Les dones desemparaven les reunions, pujaven | corrents | als pisos i penjaven el llum a la finestra. Els qui habitaven les plantes | Ella s'havia desprès del braç del germà, no veia ningú i anava quasi | corrents | . Aquella nit el seu cor era el cor de la petita Roseta, de la manyaga de | per tots els mitjans evitar-la malgrat el seu setge constant. M'amagava | corrents | quan sospitava que la seva silueta compareixeria davant meu. En record | esperitada, s'obria pas entre la gent i desapareixia Rambla avall, | corrents | . I quan tombava la cantonada començava a caminar amb lentitud, com si fos | s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa, xisclant, | corrents | : eren les màscares que envestien tothom qui se'ls posava davant, fent | seu recer fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna | corrents | , mort de vergonya si ensopega i s'alça el crit golut de la | cabàs a les mans.)] Qui no li agradi, que no em miri! Me'n vaig | corrents | , que amb el vostre garlar i les vostres camàndules prou dinaríem a les | [(Oint el timbre de la porta.)] La mare! [(Surt | corrents | pel passadís. Entra la senyora Rosa, duent el cabàs ben curull de | . —Déu meu, ajudeu-me! —invoca. I se'n va de vora d'ell | corrents | , cap al camí de carro; fuig mentre que Pere s'ajeu sobre l'herbei, | entrat com sageta per sota la porta. Lo cor li doná un salt, s' aixecá | corrents | y plegá 'l paper. Era una carta. Oh, malehida ignorancia, no sabía | Perque no hi voldría pas lo nen allí, ja me 'l podríau traure desseguida, | corrents | , corrents; —feu de sobte la Toneta ab veu exaltada. —Res d' aixó, dona, | hi voldría pas lo nen allí, ja me 'l podríau traure desseguida, corrents, | corrents | ; —feu de sobte la Toneta ab veu exaltada. —Res d' aixó, dona, res d' | al mocador del cap que se 'ns plegava al coll mentres qu' ell fugía | corrents | y fentnos ganyotas. Jo 'm dalía devant de las ninas, m' hi dalía! Me 'n | matar.— Y la Madrona s' amagá la cara ab lo devantal, y 'l sacerdot eixí | corrents | , topant á la porta ab en Castellfort que venía alarmat á cercar á sa | el matí avançava, de veure'l tan atrafegat. Ara travessava el claustre | corrents | , ara entrava a una aula, pujava a secretaria, tornava a baixar pressós, | clos a la primera persona que vaig trobar a la llibreria i vaig fugir | corrents | , avergonyit. La setmana següent /Reus tranquil\ publicava els | Estaven sens dubte a l'aguait que l'apotecari sortís de casa per venir | corrents | a trobar-me, i era sovint que entraven a la farmàcia totes dues alhora; | d'esverament: —Quina hora és? —Un quart de vuit. Em plantava, fugia | corrents | amb el vers inacabat a la boca. —Demà te'l diré tot —cridava de la | la brutícia d'aquell lloc. Abans de les set ja era al carrer. Havia fugit | corrents | . No havia dormit amb prou feines. Érem a darreries de març. Els carrers | de la Junta 'l resultat? Timb· Quant hagin donat lo fallo, ell | corrents | aquí vindrá. Julia. Pero, ¿y si á mort lo condempnan? | cel. [(Julia se tira ab lo Timbaler sobre las flamaradas. Roche puja | corrents | á dalt del balcó y recula horroritzat. Ton y demés soldats ab entera | sense res al cap, les mans a la butxaca. Amoixà el gos, que arribava | corrents | des de la garita del porter per reclamar la seva carícia. A tanta | reprimir un moviment d'esglai. Arreplegà la cartera i va desaparèixer | corrents | . Mònica el veié com s'esmunyia cap al fons del pati. Sabia que anava a | i que en parar, al vespre, es quedava buit fins l'endemà... Se n'anava | corrents | camps a través. S'ajeia sobre l'herba, es llançava a l'aigua... I sabia |
|