Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

turmell, grisa, de solapes amples i mànigues curtes, subjectada amb una	corretja	de cuir que tanca una sivella daurada. Els precedeix habitació endins,
grapes, agafant-se als matolls, però després, dalt, s'ha de treure la	corretja	i inclinar-se cap al sot perquè l'home pugui recollir l'altre extrem. Tot
li serveixen de graons. Un cop vacil·la, sembla a punt de caure, però la	corretja	el sosté i es recobra quan el cap de la noia ja anava a fregar la paret.
veure pegar-li d'aquella manera, a vegades amb el mànec, a vegades amb la	corretja	, quan tots el miràvem apesarats. Quan el castigaven així, Quico després
si és veritat... Ell no digué res; posà el collar a Canela i, agafada la	corretja	, prengué el camí del poble. Tornà descoratjat. Maria Rosa li sortí a
(Tapant-se les orelles.)] No, Víctor, no! M'esgarrifes quan perds la	corretja	. No he dit res. El metge! [(Es separa de Víctor.)] Dr· Riera
va venir en Cintet, amb una granota nova, molt encarcarada, i tot ple de	corretges	entrecreuades pel pit i per l'esquena i amb un gran paner de taronges.
vicis de degenerat!... —Papà, per Déu, li demano! miri que jo tinc molta	corretja	! —Corretja! Corretja! Vicis tens! Amb la pensió que et dono, amb el que
degenerat!... —Papà, per Déu, li demano! miri que jo tinc molta corretja! —	Corretja	! Corretja! Vicis tens! Amb la pensió que et dono, amb el que guanyes al
... —Papà, per Déu, li demano! miri que jo tinc molta corretja! —Corretja!	Corretja	! Vicis tens! Amb la pensió que et dono, amb el que guanyes al banc i amb
de vegades, del pis d'un alemany que es dedica al comerç de drogues o de	corretges	especials, i el tuf del pis de l'alemany, es combina amb un bacallà
uns homes peludíssims; el carreu encastat a l'esquena i lligat amb unes	corretges	. L'espinada i els ronyons d'aquells homes a cada quatre passes deurien
i perquè les criatures, moltes vegades, tenen més sentit comú i més	corretja	que les persones grans. És evident que quan Frederic va ésser atacat de
"caestus", que en Virgili designa un guantellet guarnit amb	corretges	i plom, propi de la lluita. Entre les armes d'asta cavalleresques cal
el qual, gràcies a l'actitud adoptada, ens permet de veure les	corretges	amb què l'escut era subjectat al braç, corretges que rebran el nom de
ens permet de veure les corretges amb què l'escut era subjectat al braç,	corretges	que rebran el nom de maniple (§ 57). El cavaller de la
es deia Ramon de Tor. És citat dues vegades en una distribució de robes i	corretges	que fa Jaume II. El rei fa constar que a l'armer li foren lliurades
l'esquena permet de veure com de vegades s'unien al dors, per mitjà de	corretges	, les dues "mitges cuirasses". I atès que les cuirasses ja estaven molt
originades per la disposició dels claus que subjectaven les	corretges	amb què el braç esquerre retenia l'escut. Sovint un d'aquests quarters o
i sol anar descrita amb la seva beina ("vagina") i la seva	corretja	("corrigia"). Els elements de l'espasa són el pom i els
(bocal, virolla i guaspa) tenien la finalitat de lligar la beina amb la	corretja	. La corretja és de seda roja ("corrigiam de sirico rubeo") o
i guaspa) tenien la finalitat de lligar la beina amb la corretja. La	corretja	és de seda roja ("corrigiam de sirico rubeo") o verda amb fils
sunt in ipsa corrigia decem platons argenti plane deaurati"). La	corretja	portava sivelles per a subjectar la beina mitjançant uns passadors
de Pere de Sitjar (fig. 93) es veu bé la beina i la seva	corretja	, aquesta amb les sivelles. 26. Els textos de Muntaner sobre el
"est in vagina predicta quedam virolla argenti"). La	corretja	del bordó pot anar folrada de pergamí ("forrata dicta corrigia de
regnis et capçanis de sirico rubeo"). Els gambals són les	corretges	que sostenen els estreps ("trenta-cinc parells de cambals
vermella, e gamberes de pesa, trosegades al coll de la cama". Les	corretges	eren imprescindibles per a lligar aquestes armes a les cuixes i a les
El gambal, que en el llenguatge actual i corrent és la	corretja	que manté penjat a la sella l'estrep, ací té la funció de suportar la
posició vertical. Devia ésser una bosseta de feltre, al capdavall d'una	corretja	, que permetia al patge dur còmodament la llança dreta, el que en francès
o d'acer polit constituïda per tot un seguit de defenses ajuntades amb	corretges	de manera que el cavaller pugui moure els membres amb facilitat i resti
la creu (fig. 171). La pancera es fixava al peto per mitjà d'una	corretja	, com ben clar es pot veure a l'estàtua d'argent esmentada. Quan hom
d'acer, la part inferior de la qual cobria fins al naixement del coll, la	corretja	subjectava ensems la part alta de la pancera i la part baixa de la
Del faldatge o llagosta pengen, també agafades amb	corretges	, unes defenses de les cuixes dites escarselles o
rep el nom de "volante"), també va fixada amb una	corretja	. Quan el cavaller anava a cavall ni necessitava ni podia portar, per
de la darrera llauna del faldatge o llagosta penja, per mitjà d'unes	corretges	, una altra llauna més petita i en forma de mitja lluna, dita en castellà
com diuen els autors clàssics, pel cavaller per mitjà d'un joc de	corretges	clavades en la seva part interior. Un d'aquests jocs, que no es veia
correspon al maniple del text de Martorell. L'altre joc era una	corretja	, també fixada pels extrems a l'interior a l'escut, però que era més
que d'aquesta manera no el perdia si treia el braç del maniple. Aquesta	corretja	més llarga, dita en francès "guige", correspon a les
hom es proposava de matar un cavaller caigut, calia deslligar-li les	corretges	del bacinet per tal de tallar-li el cap. Així occeix Tirant el rei de
vegades articulada. La celada es portava subjectada amb una barballera, o	corretja	que passava per sota de la barba. Vegeu la magnífica celada d'una sola
que pot ésser descarada ("sin vista") i que se subjecta amb	corretges	, és molt versemblant que sigui un tipus especial de celada, segurament
també amb la seva corresponent "barbera", i que es lligava amb	corretges	. Era esfèric, no portava careta, i la bavera no hi anava fixada, ans
a la part posterior. Aquest bacinet va lligat al dorsal amb una	corretja	. Defenses del tors: cuirasses formant una sola peça entre el peto i el
els quals, en tots dos costats, van subjectats a les cuirasses amb	corretges	. Sota el cint, faldatge o llagosta de sis llaunes, amb escarsellons
faldatge o llagosta de sis llaunes, amb escarsellons davant, lligats amb	corretges	, i per darrera una llauna més petita, o "culet", en forma de mitja
més petita, o "culet", en forma de mitja lluna, lligada també amb	corretges	. Arnès de braços: espatllassos senars iguals, canons de guardabraç,
forma falda o faldó de malles. Les diferents peces rígides van unides amb	corretges	. VIII. Les armes ofensives al segle XV 68. Les
petits rosegadors per tal d'entapissar-se el cau. D'aquesta pell hom féu	corretges	i, d'aleshores ençà, el clan de la corretja i el clan de l'ós estan
cau. D'aquesta pell hom féu corretges i, d'aleshores ençà, el clan de la	corretja	i el clan de l'ós estan associats; una tercera banda adoptà el nom dels
la gent al carrer perquè no feren malbé les portes. Homes amb bastons i	corretges	, dones amb graneres i povals d'aigua, esperaven la pàssia que

Pàgina 1 (de 15)

50 següents