Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

plovia i, sota el cel de plom, davant les fleques hi havia interminables	corrues	de paraigües lluents. Diuen que molta gent es passa tota la nit al
al tren, dies enrera, criticant que a la porta dels cabarets es veuen	corrues	de cotxes, els mateixos d'abans, però ara ocupats per milicians, no pas
m'esperava a l'estació del Nord, ha arribat un tren i ha passat una	corrua	interminable de gent amb grossos sacs de patates. Gent d'aire míser,
borrissol, com remolins de fulles. El Montseny, moradenc, trist, amb les	corrues	negres dels avets entre fagedes nues, té els cims coberts de núvols
després de l'atac, hi hagué una tal desbandada que tot el camp era ple de	corrues	de soldats fugint. "Semblava —deien— l'acabament d'un aplec". Uns (dels
A mitja tarda vaig a l'enterrament d'en Salvi de Rosquelles. Llarga	corrua	de paraigües pels camins mullats, sota la tronada. Abans de sortir de
antiaeris en camions i eren al poble. Quins dies vivim! Combats pròxims,	corrues	de presos lamentables, fugitius del front... L'agitació de la guerra
general Lacy. L'exposen a l'església de la Ciutadella i, durant setmanes,	corrues	de gent desfilen sense parar, atretes per la curiositat, per l'atractiu
i penjois de raïms i tota mena de saborosos fruits. I la	corrua	de juments camina, i Abigaïl, davant, cap a l'arrel
per una quarantena de carrers i de carrerons, anava engrossint la	corrua	de nois a cada cantonada, com l'aigua dels crestalls que a cada tomb
grat de la darrera impressió? Un dia, en sortir del col·legi amb la meva	corrua	de nois, van començar a petar trets per les cantonades del carrer de
col·legi, al Parc, on ens trobàvem després d'haver acompanyat les nostres	corrues	. Em veia sovint tan exaltat, que solia dir-me: —Vostè acabarà boig o serà
nois trucaven les portes dels companys, els més grans governaven la	corrua	per tal que tot anés bé, com si vetllessin perquè jo pogués llegir
àvid d'estar prop d'ella. El gran havia corregut a ajuntar-se a la	corrua	. Jo em mirava la tofa de cabells sota meu, un xic més alta que la meva mà;
de cara a marina (era la una del migdia, jo m'havia desempallegat de la	corrua	en un instant i havia saltat a la Barceloneta). Pujava un ventet de la
i de poesia, mai no em doldrà d'haver conegut, durant una llarga	corrua	de dies, les vostres lliçons clares i fortes! Al vaixell Vaig tenir la
una nit a l'asil. La imatge que jo guardava al fons de la memòria d'una	corrua	de gent en filera, esparracada i lamentable, esperant torn per entrar en
i aquesta barba negra que se li allarga d'una orella a l'altra com una	corrua	d'aranyes... I aleshores somiava que, un dia, veuria pujar dels seus
de corsers i criats que els condueixen guarnits amb ors,	corrua	interminable, deixen bocabadats els qui s'ho miren.
Entorn dels nou vinguts l'eteri poble va anar en	corrua	per sentir i conèixer com tot s'esdevingué, i ells,
vencedor llur Cap il·lustre, i, oh que distint! contemplen la	corrua	de serps espaventables; se'ls aferra l'horror i una
dins un laberint sense eixida. Hi tires a dreta i a esquerra. Ara és una	corrua	de burriquets ignorants que s'hi precipita. Ara un gitano demana pas, tot
que era la mateixa costa de sant Pere, quan veus ací de sobte una	corrua	de dones que li passa al davant, carregades totes elles d'uns grans
el ble, i un rera l'altre els components de la família s'afegeixen a la	corrua	incessant. És la "roà". A la "roà" hom hi participa en fila índia,
estesa, que l'oncle no tenia temps d'exercir el seu estat de gràcia a la	currúa	que's presentaven a consultar la seva ciència. L'estar espatllat...
es rebaten enfollits damunt de tota pell a tret de fible, i a llargues	corrues	, previsores, posen les formigues a cobert la diària espigolada. Els camps
és pas tot u badar una sola margarida al cap del seu mànec, que tota la	corrua	d'aquelles purpurines de la didalera o les estrelles capcotes del guant
ja començat a córrer la veu d'haver sortit un nou profeta i era a grans	corrues	que la gent acudia a escoltar-lo. L'home féu un gran gest per a imposar
tindria aviat el món a la butxaca. De dia tot eren cants de triomf i	corrues	picant fort amb els talons a terra. A la nit, els films de les victòries
ningú no pujarà l'aspre pendent, si no estira al seu darrera la llarga	corrua	dels germans que han de seguir-lo. Així i no altrament, pot haver-hi pau
acudit de Claudià; hi ha aquest indret de Sèneca; i tot seguit una llarga	corrua	de llatí que hom cita sovint davant de gent que no l'entenen i que fenyen
de Meudon, de Fontenay-aux-Roses i de Bourg-la-Reine, ne baixen llargues	corrues	, arrupides sota el ruixim gelat de la boira. A dintre l'aula, criden,
les impureses de la mar. S'acaba l'ablució i es desfà el tortell. La gran	corrua	de la bigarrada multitud —homes amb sleep, homes amb la tovallola al cap,
podem afegir el testimoni dels escriptors que no ho són. Una llarga	corrua	de cites, de viatgers o de gent que han conviscut un temps amb el nostre
surt de les mans del treballador deu ésser curosament acabada. La llarga	corrua	de mestres hàbils, no estroncada encara, ens diu que en el fons de la
al matí ò be'ls díes de mercat, per que un hom s'escruxi de veure les	corrues	de pageses qu'encara hi acuden en demanda del cerat miraculós? ¿Voleu
un gran rebombori'ns va fer girar el cap: els òmnibus d'estació veníen a	corrua	feta y devallaven volant. Junt ab ells, baxava, tota apressada, ab els
no havía pogut entrar al andén, plè ja a vessar. Y una llarga	currua	de tafaners, entre'ls quals figuravem nosaltres, no trigà gens a
d'una revolada, les portes batíen com canonada seca al pàs d'aquella	corrua	infernal. Y darrera d'ella, l'estrall del esglay y de la repugnancia sols
negrós de la cuneta. El noi de Moré era un obstacle al delit de la joiosa	corrua	. Abans d'atrapar-lo l'esperonaren a crits i per fi un jovencell intentà
A voltes, però, sobre la minsa claror de la celístia es destaquen una	corrua	d'orelles fantàstiques caminant sobre l'esquena d'un mur. Semblen una
Els estudiants de Teologia van a discutir-hi amigablement, caminant en	corrua	pels viaranys margeners i per les vorades dels sembrats. Porten el manteu
A l'entrada, davant la finestrella dels bitllets, la gent formava una	corrua	llarga, estreta; un cordonet que la impaciència feia bellugar com una
passeig pels jardins de la ciutat, menjant avellanes i nous, seguint la	corrua	de gent diumengera; soldats i minyones, obrers, burgesos humils... Una
en la bonança de les més pacífiques victòries. A la tarda tornaran les	corrues	malincòniques a caminar amb recança devès la solitud de les viles
i les userdes extenen una capa verdejanta trencada ça i enllà per les	corrues	romàntiques dels tamarius; cap a Llers i Vilafant les comes es cobreixen
mànec del ganivet i Buldeo i els carboners s'allunyaven ardidament fent	corrua	. —Me'n torno corrents a la ramada dels homes —digué Mowgli, a la fi. —
salvatge dels boscos. —Ara —digué Bagheera, seguint pas a pas la	corrua	de petjades— jo, Peu gros, trenco per aquesta banda. Ara m'amago
Una cosa que ell no sabia, aquesta del cant de les fonts. Ell sabia la	corrua	de les criades a l'istiu i la insistència dels soldats. Recordava els
bé que es movien, baldament que poc a poc, i atravessaven per Girona a	corrues	, fent trontollar les cases. Segurament n'hi havia que viatjaven durant

Pàgina 1 (de 10)

50 següents