DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
corsari A 59 oc.
corsari M 267 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb corsari Freqüència total:  326 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cap a l'Àfrica, durant molts segles, han fet sobtoses incursions els corsaris, que rapinyaven bestiar, dones, criatures; els amarraven amb llurs
empari! —mormolà—. Té un cop de punyal al coll i treu sang. En temps dels corsaris... I el vell començà a brodar sobre els sofriments de la Mare de Déu, com
inversió. Poc segura davant les contínues anades i vingudes de pirates i corsaris, la pagesia neixia tarada pels clàssics mals de l'absentisme dels
és de fronteres a fora, sense implicar el desordre interior. En lloc dels corsaris, tenim bandejats a l'illa gran, amb la qual cosa ens trobem amb una
sota la normalitat de la fam i les privacions. Sols els botins dels corsaris minven de temps en temps aquella angúnia continuada. Quan s'esdevé el
d'amagat, amb els pirates, fins i tot via Marsella. D'altres ajudaven els corsaris algerians que plovien sobre la costa del país. La idea d'un complot
seus llaguts a una terra insospitada. ¡Si en coneix, de pobles, el vell corsari! Homes diversos en el llenguatge, en la religió, en el vestir, en les
s'havien mediterranitzat, i res no els calia envejar, com a pirates o corsaris, dels grecs, dels venecians, dels genovesos o dels catalans. De fet,
per fort que sigui el vent i embravides les ones i la mar infestada de corsaris, ningú no pot ser rellevat de restar a coberta, vigilant i afuada la
Els marins mercants no eren menys valents. Els mateixos pirates i corsaris són com gallarets d'audàcia aventurera [XXXIV]. Cert que el
sempre dispostes les galeres contra turcs i moros, i contra pirates i corsaris, "porqué si se dexase el entretenimiento de dichas galeras, no
el qual comença a navegar als catorze anys, és apresat dues vegades per corsaris, navega sis anys presoner en un vaixell pirata algerí, i a la fi
es fa molt difícil de marcar la ratlla divisòria entre el pirata, el corsari i llur perseguidor. Capmany presenta forces exemples d'armament en cors,
Devegades es junten amb els pirates turcs; altres cops diversos corsaris catalans es reuneixen i donen falconades a les illes, o emprenen
segle XVIII. Surt aleshores dels nostres ports un gran nombre de corsaris, que acompleixen accions de mèrit; es distingeixen per les seves preses
, o si estava molt isolada. —Isolada —inventà en Boi. —Molt bé —féu el corsari. —I també em diràs si era gaire a prop de Xipre, o si hi havia entremig
cert que no es mor més que una vegada. La condemna De bon matí el vaixell corsari estengué les veles i emprengué el camí de Xipre. El vent era favorable, i
on no havien pujat d'ençà del dia de la sortida del vaixell. El capità corsari va fer parlar l'Erbok per dir a en Boi aquestes paraules: —Hem arribat a
veia que diria la mentida amb poca convicció i no se'l creurien. La nau corsària virà davant mateix de Xipre i retrocedí. En aquell moment el capità
tresor. El vent va ésser favorable, i al vesprejar de l'endemà el vaixell corsari mullava els seus flancs en aigües de la mar candia, prop de les illes
quan Erbok i els altres dos pirates arribaven a bord del vaixell corsari, on comparegueren hissant-se per la mateixa corda que havia quedat
capità pirata flestomava malediccions que omplien de terror els mateixos corsaris, i de ben poc hi va anar que, portat per la seva ràbia no fés penjar tot
Són ells! El timoner donà quart de volta a la roda del timó i la nau corsària posà proa a ponent. Des de la reduïda barqueta, en Boi i en Bau van
i divertit davant d'aquella escomesa a cops de roc. Entretant, de la nau corsària, enfilats damunt el que podríem dir-ne el castell de proa, una dotzena de
esperança de botí, que al cap i a la fi era el que més interessava als corsaris. Per aquesta raó, tan aviat com s'hagueren convençut que no es veia la
la barca, aconseguia posar-se dret. Ell, en Boi, no havia comptat que un corsari no és fet de la mateixa carnadura que un altre home qualsevol i que
que s'adonà, a la claror rosada del sol ixent, que a coberta de la nau corsària hi havia un gran moviment d'homes. —¿Què deu passar? —es preguntà en Boi,
a lluitar, quan en Boi Delit, sense deixar de mirar cap a la barca corsària, li va dir: —¡Espera, Bau! Una cosa inesperada acabava d'observar en Boi
per amics dels pirates. Durant un quan temps la vida a bord del vaixell corsari no fou gens dura, i com que els vaixells de mercaders o de guerra
pirata embestirà la nau cristiana i se li arrambarà al costat perquè els corsaris puguin envair-la i saquejar-la. —Ah, ¿això és l'abordatge? —féu
tornar a Europa els croats rescatats. —Hi haurà bon botí! —cridaven els corsaris en la seva llengua estrafolària. I llur engrescament anà accentuant-se a
àliga, i a la mà una espasa, de la que no podia servir-se perquè un dels corsaris li tenia el braç immobilitzat, mentre l'altre, amb la destral alçada,
els seus pirates, probablement ordenant-los que tornessin a la nau corsària. Tot d'una, Erbok va veure els dos amics, i una expressió d'ansietat es
arribava l'arraix seguit d'Erbok i de dos altres pirates. El capità corsari contemplà uns instants el nàufrag, i preguntà, per mitjà d'Erbok, que li
en una captura, cosa que constituïa un mèrit de pirateria als ulls del corsari. —Bona presa has fet! —elogià l'arraix. —Per l'aspecte em sembla un senyor
sentí que al corredor, a l'altra banda de porta, dins d'aquella nau de corsaris maleïts, hi havia algú que responia devotament a la seva oració:
de per què un minyó català es trobava fent de pirata a bord d'un vaixell corsari. —I ara, ¿què penseu fer de mi? —preguntà, a l'últim, el
invasió forastera i de les envestides de tota mena de pirates i corsaris. És clar: la mar és molt propinqua, separada només per uns passos oberts
i fàcilment accessibles als assalts i sorpreses dels pirates i corsaris de la Mediterrània i, en especial, de la propera moreria. Això explica,
rememora el fet. Al Joncar, possessió de la Serra desapareguda ja, els corsaris robaren una núvia el mateix dia del casament: /La novia del Joncar
dels Estats Units de Nordamèrica. La mar, fins aquella hora infestada de corsaris anglesos, esdevenia altre cop lliure. La il·lusió dels acadèmics era de
després d'haver destruït l'antiga Anfa per venjar-se dels excessos dels corsaris moros, tornaren a bastir-la, batejant-la amb el nom de "Casa Branca". L'
s'embarqués cap a Itàlia. Viatge inquiet, amb la temença d'un atac dels corsaris. Va a Liorna, després a Gènova, on per poc li prenen les caixes de
Marsella, quan Aragó es pensa tocar el terme de les seves aventures, un corsari català, armat a Palamós, els detura i se'ls endú presoners a Roses.
proveïment dels exèrcits reials, i encara molts d'ells eren apressats per corsaris anglesos i francesos que ajudaven les colònies revoltades. D'aquesta
en temps de guerra. Com s'organitzava una esquadra catalana. Els corsaris. Perills que oferia la navegació en temps de guerra. Els cònsols catalans
navegació en temps de guerra. Els cònsols catalans i la vigilància dels corsaris estrangers. Els auxilis militars i financiers que els catalans demanaven
"la Rocaforte" amb aquella xifra de combatents. Vers 1417, el corsari català Pere Santó armà una nau que, sense la tripulació, podia aportar
i sobretot les galeres, eren, en temps de lluites, utilitzats com a corsaris o incorporats a la marina reial. En canvi no era rar que els navilis del
una gran autonomia dintre de cada unitat. Això per les esquadres. Dels corsaris en parlarem després. Però l'armament de tants vaixells requereix despeses

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »